Montlluís

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaMontlluís
Mont-Louis
Escut de Montlluís

comuna de França

Montlouis vueplanes.JPG
Vista general de Montlluís

Localització
Map commune FR insee code 66117.png
42° 30′ 30″ N, 2° 07′ 12″ E / 42.508333333333°N,2.12°E / 42.508333333333; 2.12
EstatFrança
RegióOccitània
DepartamentPirineus Orientals
DistricteDistricte de Prada
Cantó francèsCantó dels Pirineus Catalans
Capital de
Població
Total 170 (2015)
• Densitat 435,9 hab/km²
Gentilici Montlluïsà, montlluïsana
Geografia
Superfície 0,39 km²
Altitud 1.600 m
Limita amb
Organització i govern
• Cap de govern Joëlle Cordelette (2018)
Indicatius
Codi postal 66210
Fus horari
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Montlluís ([muɲʎu'is], en francès Mont-Louis), antigament dit el Vilar d'Ovança[1][2] (o Ovansa), és una vila i comuna de la comarca[3] nord-catalana del Conflent.

Actualment, juntament amb els pobles d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Bolquera, Dorres, Èguet, Eina, Enveig, Er, Estavar, Font-romeu, Odelló i Vià, la Guingueta d'Ix, Llo, Naüja, Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Portè, Sallagosa, Santa Llocaia, Targasona, la Tor de Querol, Ur i Vallcebollera, de l'Alta Cerdanya, dels Angles, Font-rabiosa, Formiguera, Matamala, Puigvaledor, Ral, de la comarca del Capcir, i les viles de Prada i Vilafranca de Conflent i els pobles d'Aiguatèbia i Talau, la Cabanassa, Campome, Canavelles, Catllà, Caudiers de Conflent, Censà, Clarà i Villerac, Codalet, Conat, Escaró, Eus, Fontpedrosa, Jújols, la Llaguna, Els Masos, Molig, Mosset, Noedes, Nyer, Oleta i Èvol, Orbanyà, Orellà, Planès, Ralleu, Rià i Cirac, Sant Pere dels Forcats, Sautó, Serdinyà, Soanyes i Toès i Entrevalls, de la comarca del Conflent. forma part del cantó número 13, dels Pirineus catalans (nou agrupament de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat a Prada.

La comuna es va adherir a la Comunitat de comunes Capcir - Alt Conflent (Decret de la prefectura del 28 de desembre del 2001.

Etimologia[modifica]

El lloc, antigament Vilar d'Ovança fou rebatejat com a Montlluís en honor del rei francès Lluís XIV, que fou qui encarregà la construcció de la fortalesa sota de la qual es troba la vila. Pel que fa al nom antic, Ovança (Vilar i Castell d'Ovança), Joan Coromines explica[4] prové de l'ètim iberobasc ob-, present en diversos pobles dels Pirineus (Ovarra, Ovella, Oveix, Ovís...), amb l'afegitó d'-andi- (o -anti-) i, encara l'article posposat -a, conjunt que significaria la gran jaça o pleta extensa.

Geografia[modifica]

Montlluís a dins de la comarca del Conflent

Localització i característiques generals del terme[modifica]

El terme comunal de Montlluís, de 3.900 hectàrees d'extensió (el més petit d'extensió de la comarca), és situat quasi a l'extrem occidental de la comarca, a prop del límit amb l'Alta Cerdanya i el Capcir. És[5][6] íntegrament a la dreta de la Tet, que constitueix tot el seu límit nord-est, al damunt del Turó de Montlluís, de 1.586 m alt, situat a l'interfluvi del Jardó amb la Tet. Aquest turó constitueix l'extrem nord-oriental del Pla de la Perxa, límit de les comarques del Conflent i l'Alta Cerdanya, i important cruïlla de camins des de temps immemorials.

Vista aèria de Montlluís

El terme inclou poca cosa més que la fortificació militar, al costat nord-oest de la vila murada, i la mateixa vila. La primera, fortificada sota les ordres de Vauban per tres enginyers militars deixebles seus (La Motte-Lemire, Rousselot i Joblot), i la segona, construïda després del 1727 sota planificació d'enginyeria militar i influència neoclàssica: és un conjunt de carrers rectilinis, senyal de la seva modernitat. Fortalesa i vila murada són dalt d'un turó lleugerament enlairat damunt de la Tet i, encara que no tant, del Pla de la Perxa que s'obre al seu sud-oest, on hi ha el poble de la Cabanassa. El punt més alt del terme és el centre de la Ciutadella, a 1.599,7 m alt, i el punt més baix, la sortida de la Tet del terme, al nord-est, on arriba als 1.492,1. La vila de Montlluís és a 1.575,9.

L'exigüitat del terme comunal fa que diversos dels serveis de la comuna siguin dins dels termes veïns; així, la Cabanassa té dins del seu terme el Montlluís Vell, amb el Castell d'Ovança, l'Estació de Montlluís - la Cabanassa i el cementiri actual, i la Llaguna conté l'Aeròdrom de Montlluís - la Quillana.

Termes municipals limítrofs:

La Llaguna Sautó
Brosen windrose-fr.svg
La Cabanassa

La Ciutadella de Montlluís[modifica]

Fossar i muralla nord-est de la Ciutadella

La ciutadella fou el primer que es construí, del nou Montlluís, al nord-oest i en una posició més enlairada que el vell Vilar i Castell d'Ovança. És una de les nou viles creades ex nihilo per Vauban, de totes elles la més ben conservada, tant des del punt de vista arquitectònic com pel que fa a la seva dedicació original de plaça militar.

Està situada[7] en el punt més elevat del turó de la dreta de la Tet que acull ciutadella i vila, al costat nord-oest de la vila de Montlluís, construïda més tard i també fortificada amb criteris similars als de la ciutadella. És una gran construcció de planta quadrada, amb baluards i revellins, característica en les obres de Vauban, que encara avui dia serveix per a finalitats militars. Els baluards i revellins li donen un caràcter de planta estrellada. És la base d'una unitat de paracaigudistes que tenen el proper Aeròdrom de Montlluís - la Quillana com a base operativa.

Contenia, entre les construccions de caràcter militar, un hospital i la capella de Sant Lluís Rei, que fou la primera església parroquial de Montlluís, fins que fou construïda l'església actual al centre de la vila.

La vila de Montlluís[modifica]

Montlluís en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals)

Si la ciutadella de Montlluís era operativa pràcticament des del primer moment, no és pas el mateix per a la vila. El 1720, prop de quaranta anys després de la inauguració, de les cinquanta cases de la vila alta, només cinc eren construïdes en dur; la resta continuaven sota una total provisionalitat.

Entrada a la vila de Montlluís (segona porta)

Un cop la ciutadella en funcionament, passada la Guerra de Successió, en la qual Montlluís jugà un paper important en el domini de la Cerdanya, es començà a construir la vila nova. Després d'un temps en què s'hi instal·laren en barraques els vilatans que havien anat abandonant el Montlluís vell; els enginyers militars dissenyaren una vila urbanísticament neoclàssica, amb carrers rectilinis i l'església parroquial de Sant Lluís Rei al bell mig, amb la Plaça de la República al davant (on hi hagué el primer cementiri de la vila), que representa ben bé el centre de la vila. Encerclava la vila una línia de muralles de concepció moderna, protegides per bastions sobretot als costats nord-est, est i sud-est (al nord i nord-oest no cal, ja que en aquell costat es dreça la ciutadella), per on passava el Camí Ral hereu de la vella Via Confluentana.

Entrada a la vila de Montlluís (primera porta)

Fou a partir del 1727 que es va iniciar aquesta construcció. Aquestes muralles, que confereixen encara avui dia a la vila civil un clar aspecte militar, tenen al sud el Bastió de la Perxa, que és on hi ha instal·lat el Forn solar de Montlluís, al nord-oest, on hi ha la porta de comunicació amb la ciutadella, la Mitjalluna del Front de la Vila, al nord, l'anomenada Comunicació de dreta, a l'est, el Bastió de la Tet i la Mitjalluna de la Tet, i al sud-est, el Bastió de Sant Pere, avui dia Bastió Gilles, on hi havia les Casernes de Sant Pere, i la Mitjalluna de la Porta de França o del Pont de la Vila.

Muralles i fossars de la vila

A partir dels anys 20 del segle XVIII, però, sembla que Montluís va conèixer una certa decadència en el pla militar, cosa que va repercutir en l'economia i demografia de la vila. Els regiments feien aleshores un circuit a través de la Catalunya del Nord, anant de Montlluís, a Cotlliure, Vilafranca de Conflent, Perpinyà i Bellaguarda, de manera que la vila només tenia una guarnició permanent de mutilats de guerra, a més de l'hospital; la plaça també va servir de presó per al conjunt de la Cerdanya i la vegueria de Sallagosa.

Capdamunt del carrer principal, del Lloctinent Pruneta

A mitjan segle XVIII ja s'hi havien instal·lat tots els habitants del Vilar d'Ovança, que va quedar abandonat. Fins al 1773 subsistí a Montlluís la guarnició de mutilats de guerra, que suscitava poc interès, cosa que provocà un cert despoblament de la vila. Però a partir del 1774 la funció de la ciutadella canvià: esdevingué una base d'operacions militars, i això va ajudar a consolidar Montlluís.

El Forn solar de Montlluís[modifica]

El Forn solar

Montluís és des del 1949 un centre d’assaigs sobre energia solar, a partir de les experiències de l’equip del professor Félix Trombe. La instal·lació del primer forn solar permet l’experimentació d'una energia renovable, desenvolupada de seguida després en el gran forn solar d'Odelló, dirigit per un equip d'investigadors del CNRS.

El forn, dins del Bastió de la Perxa

Dès d'aleshores, durant els anys 70 del segle XX, un cop exclòs del recinte militar un des bastions[8] de la part civil, el forn solar de Montluís, més modest que el d'Odelló, té un caràcter més pedagògic, amb una presentació pràctica del funcionament i de les aplicacions possibles i fàcilment accessibles al públic de l'energia solar a la vida quotidiana (pila voltaica, cuita de ceràmica, fusió de metalls, treball de pedres precioses...), amb el projecte d'aplicacions d'aquesta energia al servei dels habitants de Montlluís, per a l'electricitat de les vies públiques, per exemple. A més, l'antiguitat del forn solar de Montlluís ha permès la classificació de l'estructura com a Patrimoni industrial dels monuments històrics.

Hidrònims[modifica]

Toca el terme de Montlluís la Tet (tot el límit nord-est); és aquest l'únic curs d'aigua del terme. Hi ha algunes fonts, com els antics abeuradors denominats la Font i la Font del Firal, a més del Rentador, i les fonts del Forn de la Rajola, antigament de la Brica, de l'Hospital (desapareguda), de Sant Lluís i de Sant Miquel. També hi ha el Pou Comunal, o Pou dels Forçats, i el Pou Gran i el Pou Petit, a la Ciutadella tots tres.

El terme comunal[modifica]

Atès que Montlluís no té a penes espai fora de les muralles de la ciutadella i de la vila, només s'hi reconeixen dues partides: Darrer el Castell i el Firal. El primer és tot el vessant nord-est del turó on es troba Montlluís, entre les muralles i la Tet. El Firal és l'espai, dins del recinte de la vila, on se celebra modernament el mercat i la resta de dies serveix d'ampli aparcament.

Transports i comunicacions[modifica]

La vila de Montlluís està molt ben comunicada, atès que el terme es troba en una cruïlla de comunicacions: el pas del Conflent a la Cerdanya i al Capcir. Tanmateix, el fet que el seu terme comunal sigui tan exigu fa que pràcticament totes les comunicacions es facin a través dels termes veïns, especialment el de la Cabanassa.

Carreteres[modifica]

En primer lloc, la carretera N - 116 (Perpinyà - la Guingueta d'Ix), la carretera que fa d'enllaç bàsic del Conflent. Aquesta carretera, que passa ran de la riba dreta de la Tet, permet arribar a Perpinyà en 79,1 quilòmetres. Per aquesta carretera, Montlluís dista, citant només els pobles i viles a peu de carretera, 1,6 km de Fetges, 9,3 km de Fontpedrosa, 13,2 km de Toès, 19,5 km d'Oleta, 24,1 km de Serdinyà, 29 km de Vilafranca de Conflent, 34,2 km de Rià, 35,1 km de Prada, 41,4 km de Marqueixanes, 45,7 km de Vinçà, 48,9 km de Rodès i 50,6 km de Bulaternera. Des de Bulaternera, la carretera té forma d'autovia i va directa a Perpinyà. En direcció oest, Montlluís és a 2,2 km de la Cabanassa, a 15,6 km de Sallagosa i a 24,6 de la Guingueta d'Ix, on enllaça amb dues carreteres, una cap a Puigcerdà, on arriba en 2,1 quilòmetres més, i la Baixa Cerdanya, i l'altra cap a bona part de l'Alta Cerdanya i Acs, a l'Arieja. Curiosament, tan sols dos breus trams trepitgen lleugerament el terme de Montlluís.

Les carretera D - 118 (N - 116, a la Cabanassa - Axat) uneix la Cabanassa i Montlluís, la Llaguna i els pobles del Capcir, abans d'entrar a Occitània. Aquesta carretera arrenca d'un punt giratori la meitat oriental del qual és en terme de Montlluís, i, tot seguit, un tram de 100 metres marca el termenal entre Montlluís i la Cabanassa.

També la carretera D - 10 (N - 116, a Montlluís - N - 618, a Font-romeu, Odelló i Vià), que uneix Montlluís amb la Cabanassa en 1,5 km, amb Bolquera en 7,4 i amb Odelló en 12,2 arrenca del límit de Montlluís amb la Cabanassa, en aquest cas al sud del terme.

Ferrocarril[modifica]

Montlluís té estació de tren: l'Estació de Montlluís - la Cabanassa, dins de la línia del Tren groc, de Vilafranca de Conflent a la Tor de Querol. És la línia 12 TER Llenguadoc Rosselló. També és dins del terme de la Cabanassa.

Transport públic col·lectiu[modifica]

Montlluís compta amb la línia 260, que uneix Perpinyà amb la Cerdanya passant per Prada, fins on es directa des de la capital del Rosselló, Rià, Vilafranca de Conflent, Serdinyà, Oleta, Toès, Fontpedrosa, Fetges, Montlluís, Bolquera, Font-romeu, Èguet, Targasona, Angostrina, Vilanova de les Escaldes, Ur, Enveig, la Tor de Querol, la Cabanassa, Sallagosa, Er, Naüja, Oceja, la Guingueta d'Ix, Ur (fent un bucle a l'Alta Cerdanya), Enveig, la Tor de Querol, Porta i Portè. Aquesta línia circula de dilluns a dissabte amb quatre serveis diaris en direcció a la Cerdanya i cinc en direcció a Perpinyà, més un servei diari extra divendres i dissabte i tres serveis en cada direcció el diumenge. Els autobusos es queden a les portes de la vila de Montlluís.

Els camins del terme[modifica]

Els camins existents en aquest reduït terme comunal són el Camí de Fetges i la Ruta de Prada (la resta pertanyen a la Cabanassa). Hi ha tres camins de caràcter militar: la Comunicació de Dreta, la Comunicació d'Esquerra i el Torn de la Ciutadella.

Activitats econòmiques[modifica]

Montlluís ha basat sempre la seva economia en els serveis; antigament, adreçats a la guarnició militar, d'una banda, i als pobles dels entorns, de l'altra. Des del darrer terç del segle XX s'ha inclòs el turisme dins del destí de les activitats de Montlluís, de manera que la vila s'ha convertit modernament en un punt atractiu per a tota mena de turisme.

Història[modifica]

Edat Mitjana[modifica]

A l'Edat Mitjana, Montlluís encara no existia. Just al sud-est de l'emplaçament actual de la vila existia un poble, el Vilar d'Ovança, amb castell, que ja feia la funció que a l'Edat Moderna va fer Montlluís: el control de la important cruïlla de comunicacions que enllaçava el Conflent amb la Cerdanya i el Capcir.

Edat Moderna[modifica]

La vila conserva un important atractiu turístic a causa de la bona conservació de les fortificacions militars (Ciutadella de Montlluís) dutes a terme en 1679 per l'enginyer militar francès Vauban. Després del Tractat dels Pirineus (1659), el rei Lluís XIV ordenà la construcció d'aquest fort en un lloc tan estratègic. De fet, el petit terme municipal està situat al límit entre l'Alta Cerdanya i les comarques del Capcir i el Conflent. En la ciutadella fortificada de l'enclavament, encara hi roman una guarnició de l'exèrcit francès.

La construcció de la ciutadella entre 1679-83/91 suposà la destrucció del castell d'Ovança, citat per primer cop el 965 en el testament del comte Sunifred de Cerdanya del qual encara avui s'alcen les ruïnes de la torre de Castellàs. La seva construcció va modificar les relacions de la plana cerdana així com amb el Conflent. La frontera es va fer més important durant el temps que Montlluís va estar realment actiu.[9]

Edat Contemporània[modifica]

L'Edat Contemporània s'inaugurà a Montlluís amb un parell de canvis de nom, un rere l'altre: seguint les instruccions del 25 de vendimiari de l'any II (13 d'octubre del 1793), que instava a canviar els noms que recordessin la monarquia, Montlluís passà a ser Montlliure (Mont-Libre, en francès); uns mesos abans ja havia estat reanomenat provisionalment com a Mont-de-la-Liberté.

L'any 1793 havia estat marcat per un augment de l'interès per Montlliure, en el marc de la Guerra Gran. En efecte, el rei Carles IV d'Espanya va pretendre alliçonar els regicides francesos. La Convenció li declarava la guerra, que es va desenvolupar, amb fortunes diverses, del 17 d'abril del 1793 al 18 de setembre del 1794. Pel bàndol francès, va emergir una figura a la Cerdanya: la del general Dagobert, en honor de qui es va batejar el Reducte Dagobert construït en terme de la Llaguna el 1793. Va rebutjar dues vegades els atacs dels espanyols: el juliol del 1793, les tropes del general La Peña que havien ocupat el Coll de la Perxa en foren foragitades, i el setembre, les que hi havia instal·lades més avall de Canavelles foren desfetes. El general Dagobert va continuar la seva missió en atacar la Cerdanya sota el domini del rei espanyol i Puigcerdà, on va morir el 1794. Va arribar la pau l'1 d'agost del 1795, i Montlliure jugà aleshores essencialment un rol de dipòsit per a l’exèrcit francès de la Catalunya del Nord.

El 24 d'octubre del 1803, Mont-Libre va recuperar el nom de Montlluís.

A partir del 1808, a ran de la Guerra de la Independència, Montlluís es van convertir en camp de pas per a l'exèrcit francès anomenat Armée d'Espagne. Amb la Restauració, el valor defensiu de Mont-Louis restà més lligat a la topografia que a la mateixa ciutadella. La seva vàlua ofensiva sembla més important, almenys com a dipòsit si la plaça era aprovisionada per a sis mesos. Amb el retorn de la pau, els soldats tornaren a les seves mínimes tasques habituals.

Amb els canvis militars esdevinguts en el segle anterior, tant estratègics com d'organització i armament, el 1887 van reprendre intensament les obres, a Montlluís i entorns, per tal de revaloritzar les defenses de Montlluís: foren establerts reductes i bateries als Estanyols i a Bolquera, després als pics de la Tossa (2.032,7 m) i de Figamà (2.029,8 m). Un camí estratègic (dit Camí dels canons) relligava aquestes posicions amb Montlluís.

El 1890, la Comissió superior de defensa de Montlluís va arribar a la conclusió que calia una defensa dinàmica, amb el gruix de les forces de reserve al Puig de la Tossa.

Els darrers conflictes mundials van provocar un gran flux d'exiliats reclosos en el recinte de la ciutadella, el 1936, i després una ocupació alemanya, i després un alliberament per les Forces franceses llubres.

El 1946, la ciutadella retrobava la seva funció primera de plaça forta militar, amb la instal·lació de l'11è BPC, unitat políticament segura que tenia la vocació de poder actuar ràpidament davant d'un potencial cop d'estat o davant de les vagues. Es tractava d'una unitat de paracaigudistes al principi denominada «Batalló de demostració» després, 11è de Xoc. Lligada al Ministeri de l'Interior, va fer campanya a l'Indoxina i després a Algèria. Va ser dissolta després dels esdeveniments d'Algèria, i el 1964 s'hi creà el Centre national d'entraînement commando.

Aquesta institució militar és una veritable acadèmia militar on es vénen a formar els monitors i instructors de l'exèrcit, així com un centre de formació sobre la realitat i les condicions amb què es trobaran els periodistes corresponsals de guerra, alumnes de grans escoles... El maig del 2014 se'n van celebrar els 50 anys.

Demografia[modifica]

Demografia antiga[modifica]

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)[10]

Evolució demogràfica de Montlluís entre 1720 i 1789
1709 1720 1767 1774 1788 1789
130 f 45 f 346 h 272 h 333 h 60 f

(Fonts: Pélissier, 1986.)

Demografia contemporània[modifica]

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
370 318 313 421 442 426 413 775 780
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
746 745 470 389 518 523 992 532 578
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
431 579 576 367 288 417 483 603 418
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2012
273 391 250 239 200 270 292 284 185
2015
170

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[11] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[12]

Evolució de la població[modifica]

Població 1962-2008

Administració i política[modifica]

Signatura de l'alcalde Michel Aldebert el 1815
Casa del Comú de Montlluís

Batlles[modifica]

Batlle Període
Pierre Vernet 1792 - 1793
Barthélémy Trilles 1793 - 1795
Jean Coutchet 1795 - 1796
François Fau 1796 - 1797
Pierre Cadet Vignes 1797 - 1798
Joseph Facomet 1800 - 1801
Jean Coutchet 1801 - 1802
Pierre Crampagnac 1802 - 1802
Michel Agusti 1802 - 1808
Jean-Baptiste Paris 1808 - 1811
Michel Aldebert[13] 1811 - 1831
Gabriel Delcasso 1831 - 1832
Michel Aldebert 1832 - 1847
François Boure 1847 - 1851
Paul Pierre Hyppolite Vignes 1851 - 1852
Jean Estoube 1852 - 1854
Paul Pierre Hyppolite Vignes 1854 - 1866
Antoine Debatène 1866 - 1873
Joseph Blanc 1873 - 1878
Blaise Fourniols Febrer del 1878 - Juny del 1879
Alexis Sévène 1879? - 1882?
Côme Rogé 1882 - 1893
Joseph Blanc 1888 - 1893
Pierre Blanc 1893 - 1904
François Piguillem 1904 - 1908
Joseph Cazeilles 1908 - 1909
Joseph Sévène 1909 - 1925
Marius Sévène 1925 - 1944
François Ribes 1944 - 1945
Antoine Pruneta 1945 - 1953
Dominique Bigorre 1953 - 1959
Marius Sévène 1959 - 1971
Madeleine Gilles 1971 - 1979
René Bergès 1979 - 1983
Antoine Sabaté-Bigorre 1983 - 2001
Christian Pécout 2001 - 2002
Jean-Michel Larmet 2002 - Juliol del 2010
Pierrette Cordelette Setembre del 2010 - Gener del 2018
Joëlle Cordelette[14] Gener del 2018 - Moment actual

Legislatura 2014 - 2020[modifica]

Batlle[modifica]

  • Joëlle Cordelette-Lis (des de gener del 2018).

Adjunts al batlle[15][modifica]

  • 1a: Frédérique Lis.

Consellers municipals[modifica]

  • Frédéric Billes
  • Roger Billes
  • Alain Bosom
  • Françoise Bosom-Benet
  • Jennifer Brigault
  • Jean-Michel Chardonal
  • Thierry Chardonal
  • Pierrette Cordelette (fins al 2018, batllessa)
  • Gisèle Pontie.

Adscripció cantonal[modifica]

El 1790, la comuna de Montlluís fou integrada en el cantó d'Oleta. En va ser ràpidament deslligada per tal d'esdevenir cap del nou cantó de Montlliure el 1793, cantó anomenat de Montlluís des del 1801. Des de les éleccions departamentals del 2015, la comuna ha estat inclosa en el nou cantó dels Pirineus Catalans.

Mapa del Cantó dels Pirineus Catalans

A les eleccions cantonals del 2015 Montlluís ha estat inclosa en el cantó número 13, dels Pirineus Catalans, que inclou els pobles d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Bolquera, Dorres, Èguet, Eina, Enveig, Er, Estavar, Font-romeu, Odelló i Vià, la Guingueta d'Ix, Llo, Naüja, Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Portè, Sallagosa, Santa Llocaia, Targasona, la Tor de Querol, Ur i Vallcebollera, de la comarca de l'Alta Cerdanya, els Angles, Font-rabiosa, Formiguera, Matamala, Puigbalador i Ral, de la del Capcir, i les viles de Montlluís, Prada i Vilafranca de Conflent i els pobles d'Aiguatèbia i Talau, la Cabanassa, Campome, Canavelles, Catllà, Caudiers de Conflent, Censà, Clarà i Villerac, Codalet, Conat, Escaró, Eus, Fontpedrosa, Jújols, la Llaguna, Els Masos, Molig, Mosset, Noedes, Nyer, Oleta i Èvol, Orbanyà, Orellà, Planès, Ralleu, Rià i Cirac, Sant Pere dels Forcats, Sautó, Serdinyà, Soanyes i Toès i Entrevalls, de la del Conflent, amb capitalitat a Prada. Són conselleres per aquest cantó Jean Castex i Hélène Josende, de la Unió de la Dreta.

Ensenyament i Cultura[modifica]

L'escola de Montlluís

L'escola de Montlluís forma part actualment d'un agrupament pedagògic intercomunal entre la Llaguna, Sant Pere dels Forcats, Montlluís i la Cabanassa. A cadacun dels tres darrers pobles hi ha una secció maternal. L'escola elemental està repartida entre Sant Pere dels Forcats per al nivell més baixa, el primari, Montlluís per al primer curs d'elemental i la Llaguna per al segon d'elemental; a la Cabanassa hi ha els dos cursos d'ensenyament mitjà. L'escola és al poble mateix, a la carretera de Montlluís.

Per a continuar els seus estudis, els joves i adolescents de la Llaguna poden assistir també a les escoles primàries de Bolquera, la Cabanassa, Fontpedrosa, Font-romeu, Montlluís o Sant Pere dels Forcats. Per a la secundària, als col·legis de Font-romeu, la Guingueta d'Ix o Oceja, i per al batxillerat, els liceus de Font-romeu o la Guingueta d'Ix.

Llocs d’interès[modifica]

Forn solar de Montlluís, el primer forn solar del món.
  • Forn solar de Montlluís
  • Fortificació de Vauban, Ciutadella de Montlluís. L'any 2008 el conjunt de les 12 fortificacions principals de Vauban a l'Estat francès, entre les quals la de Montlluís, fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
  • Església de Sant Lluís, amb la mateixa advocació que la primera església de Montlluís, que es troba dins de les muralles de la Ciutadella (part militar) i, encara que construït al segle xviii, és d'estil del segle XVII. Iniciada en 1733, l'església es completà el 1737. Aquest edifici es caracteritza per l'estil dels enginyers militars. El seu traçat és de rigor geomètric, té una sola nau (sense transsepte). També compta amb vuit capelles laterals. L'altura de la torre no es limita[1] a servir de referència per a l'enemic.

Persones il·lustres[modifica]

Persones il·lustres nascuts o molt vinculats a Montlluís:

Bibliografia[modifica]

  • Becat, Joan. «89 - Montlluís». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Coromines, Joan. «Ovansa». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1996 (Onomasticon Cataloniae, VI O - Sai). ISBN 84-7256-852-0. 
  • Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. Paris: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
  • Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales. Paris: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Montlluís». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Montlluís». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 7 agost 2015].
  2. «Montlluís». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 7 agost 2015].
  3. Tradicionalment, les comunes de la Cabanassa, Montlluís, Planès i Sant Pere dels Forcats eren considerades per algunes obres i autors (Gran Enciclopèdia Catalana, Geografia Comarcal de Catalunya, Catalunya Romànica, Joan Coromines, etc.) pertanyents a l'Alta Cerdanya, així com la Llaguna al Capcir, però l'aparició l'any 2007 del Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord, que té caràcter oficial atès que és aprovat per l'Institut d'Estudis Catalans i la Universitat de Perpinyà Via Domícia, i el 2015, de l'Atles toponímic de Catalunya Nord, de Joan Becat, que segueix el mateix criteri geogràfic, deixa tancada la qüestió amb l'adscripció d'aquestes cinc comunes al Conflent.
  4. Coromines, 1996.
  5. Montlluís en els ortofotomapes de l'IGN
  6. Montlluís a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN
  7. La Ciutadella de Montlluís en els ortofotomapes de l'IGN
  8. Bastió on es troba el Forn solar, en els ortofotomapes de l'IGN
  9. Jané Checa, Òscar. La identitat de la frontera pirinenca: Efectes socials i polítics al nord de Catalunya des de la creació de Montlluís (1677-1698) (en català). Girona: Diputació de Girona, 2008, p. 261p.. ISBN 9788496747395 8496747395. 
  10. Pélissier, 1986.
  11. Dels pobles de Cassini a les comunes d'avui http%3A%2F%2Fcassini.ehess.fr%2Fcassini%2Ffr%2Fhtml%2Ffiche.php%3Fselect_resultat%3D35075, a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales.
  12. Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 http%3A%2F%2Fwww.insee.fr%2Ffr%2Fppp%2Fbases-de-donnees%2Frecensement%2Fpopulations-legales%2Fcommune.asp%3Fdepcom%3D66189%26annee%3D2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.
  13. Fabricio Cardenas, Vieux papiers des Pyrénées-Orientales, Mont-Louis, 15 de juny del 1815, 15 gener del 2014
  14. F.B., Montlluís: la batllessa dimiteix, la seva filla la substitueix, i la seva néta esdevé 1a adjunta al batlle, L'Indépendant, 27.01.2018
  15. Adjoints au maire, en francès.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montlluís Modifica l'enllaç a Wikidata