Fontanals de Cerdanya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fontanals de Cerdanya
Bandera de Fontanals de Cerdanya Escut de Fontanals de Cerdanya
(bandera) (escut)
Localització


Municipi de la Baixa Cerdanya
Fontanals de Cerdanya al capvespre
Fontanals de Cerdanya al capvespre
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Girona
Alt Pirineu i Aran
Cerdanya
Gentilici Fontanalenc, fontanalenca
Superfície 28,65 km²
Altitud 1.180 msnm
Població (2014[1])
  • Densitat
443 hab.
15,46 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 409507 4693300Coord.: 42° 23′ 12″ N, 1° 54′ 6″ E / 42.38667°N,1.90167°E / 42.38667; 1.90167
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

7
Ramón Chia Gálvez (ERC)
Codi postal 17538
Codi territorial 170694

Fontanals de Cerdanya és un municipi de la comarca de la Cerdanya. Es va formar com a fusió dels antics municipis de Queixans i d'Urtx. L'ajuntament està situat al nucli del Vilar d'Urtx. Destaquen les esglésies de Sant Martí d'Urtx (romànica), Sant Miquel de Soriguerola (romànica del segle XI), Santa Eulàlia d'Estoll (romànica i consagrada pel bisbe Nantigis l'any 913) i Sant Esteve de les Pereres.

Fontanals és a la banda més riallera de la Cerdanya, que com diu Josep Pla produeix una sensació d’amplària, d’elevació, de lluminositat, de llibertat. Aquesta sensació és encara més acusada a Fontanals, ja des de la seva situació privilegiada es pot gaudir d’una bellíssima perspectiva de la comarca.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Per tal que no prevalgués cap topònim dels antics respecte els altres, s'escollí el terme Fontanals per a la nova entitat municipal sorgida el 1969 de la fusió dels municipis d'Urtx i Queixans.

Del primer, provenen els pobles o nuclis d’Urtx, El Vilar d’Urtx (capital del municipi actualment), Escadarcs, Estoll, Soriguerola, el mas de l’Escloper, el mas de Santes Creus i el mas de Soriguera; del segon, els de Queixans, Les Pereres, el mas Montagut, el molí de l’Anglès i el mas d’Amunt.

Geografia o medi físic[modifica | modifica el codi]

Amb una superfície de 28,64 km², el seu espai geogràfic s’estén per les dues vessants del tossal Rodó (1.751m) i de les Roques Altes (1.776m) d’on es domina la vall d’Alp fins al barranc de Saltéguet, fins a la riba del riu Segre, a tramuntana.

Els diversos torrents que reguen el territori baixen paral·lels en una mateixa direcció. Són, d’esta a oest, el de Les Pereres, dels Mas d’Amunt, de Queixans o de la Malúria i de les Deveses o d’Urtx, a més de la riera del Vilar d’Urtx. També integra el riu d’Alp en el seu curs baix, tot penetrant pel pla d’Estoll i afluint al Segre a l’altura de Soriguerola. Aquí el municipi limita amb Bolvir, i a més a llevant, a prop del mas Morer i del Molí de l’Anglès, on segueix de prop el torrent de la Llavanera, el terme confronta amb el de Puigcerdà. Travessant d’est a oest, els serrats de Montagut i Les Pereres i pel de l’Orri i el camí del Pla de les Forques a la pleta dels Anyells, limita amb Vilallobent.

Per ponent termeneja amb Ger i Das en el pla, i amb Alp a la part muntanyosa ( les Espalloses i el torrent del pla de les Forques. A més el terme el formen la Serra de Queixans, el serrat de Cuiràs i el de les Llançanes.

La carretera N-260 que ve de Ribes de Freser voreja el termenal de ponent i travessa el Segre vers Puigcerdà, a prop de Queixans, i comunica també amb la carretera C-162 que és la xarxa d’accés al Túnel del Cadí. Urtx i Queixans tenen sengles estacions de ferrocarril de la línia Barcelona-Puigcerdà-La Tour de Querol. Hi ha una carretera secundària que uneix El Vilar amb Urtx, i una segona que va fins al Pont del Soler, lloc de pas de l’antic camí d’Alp a Puigcerdà i possible via romana que menava a Llívia. L’Aeròdrom de la Cerdanya es troba, en part, sota la jurisdicció de Fontanals.

Climatologia[modifica | modifica el codi]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
26 38 31 453 542 818 673 647 579 578
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
557 552 538 505 526 462 313 321 298 308
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
376 374 399 428 428 425 443 457 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El primer cens és del 1970 després de la fusió de Queixans i d'Urtx. Les dades anteriors són la suma dels antics municipis.

Història[modifica | modifica el codi]

Prehistòria[modifica | modifica el codi]

Edat Antiga[modifica | modifica el codi]

Edat Mitjana[modifica | modifica el codi]

Edat Moderna[modifica | modifica el codi]

El lloc d’Urtx s’esmenta ja en el segle XI quan esdevé un feu dels comtes de Cerdanya. L’any 1081 Bernat, fill de Bernat II de Cerdanya i de Conflent, i germà del vescomte Ramon II de Cerdanya, adopta el títol de Vescomte d’Urtx. El Llinatge dels Urtx posseí la senyoria d’Urtx amb el terme de Queixans i la senyoria de la vall de Toses.

Un personatge notable d’aquesta nissaga fou Pere d’Urtx, Bisbe d’Urgell (1269-93), el qual signà els pariatges d’Andorra. El seu germà, Ramon II d’Urtx, rebé del rei Jaume de Mallorca totes les jurisdiccions d’Urtx, llevat la pena de mort. En Ramon II d'Urtx fou el pare d’Hug de Mataplana, el qual, casat amb Sibil·la de Pallars, fou tronc de la tercera dinastia dels comtes de Pallars.

Vers el 1316 la senyoria d’Urtx pervingué al rei. Després fou posseïda per diversos senyors, com ara el vescomte de Castellbò el 1359. El 1560 pertania al Col·legi de Preveres de Santa Maria de Puigcerdà. Al s.XVII-XVIII tenim enregistrada al baronia d’Estoll, Mosoll i Escadarcs.

Amb el Tractat dels Pirineus, l’any 1659, els pobles d’Urtx i Queixans queden a la banda catalana de la nova frontera.

L’evolució del poblament segueix diferents alts i baixos. El 1365, entre Urtx i Queixans sumen 41 focs, però van perdent habitants fins a la fi del segle XVI.

S. XIX[modifica | modifica el codi]

Al llarg dels s.XVII i XVIII es produeix un augment en la demografia fins a arribar a tenir, només el terme d’Urtx, 478 habitants el 1859.

S. XX[modifica | modifica el codi]

Després, un nou descens fins ben bé l’any 1950, quan es quedà amb 265 habitants. A partir de la unió dels dos municipis, el poblament ha anat augmentant fins als nostres dies.

Economia[modifica | modifica el codi]

Política i administració[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Queixans 176
Escadarcs 42
Estoll 39
les Pereres 20
Soriguerola 20
Urtx 74
el Vilar d'Urtx 94
Dades: 2011. Font: Idescat

Llocs d’interès[modifica | modifica el codi]

Entitats i associacions[modifica | modifica el codi]

Fires i festes[modifica | modifica el codi]

Persones il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2014» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 22 desembre 2014. [Consulta: 25 setembre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fontanals de Cerdanya Modifica l'enllaç a Wikidata