Bolvir

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaBolvir
Escut de Bolvir
Escut de Bolvir
Bolvir.jpg

Localització
42° 25′ 13″ N, 1° 52′ 56″ E / 42.420277777778°N,1.8822222222222°E / 42.420277777778; 1.8822222222222
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
ComarcaBaixa Cerdanya
Població
Total 380 (2017)
• Densitat 36,89 hab/km²
Llar 17 (1553)
Geografia
Superfície 10,3 km²
Altitud 1.145 m
Limita amb
Organització política
• Alcalde Bartolmeu Baqué Muntané
Identificador descriptiu
Codi postal 17539
Zona horària UTC+01:00
Codi de municipi INE 17024
Codi IDESCAT 170242
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata
Bolvir Nevat l'any 2017. Fotografia d'Emili Giménez

Bolvir és un petit poble del Pirineu Català emmarcat per una postal privilegiada de la Vall Ceretana. Indret català amb història i excel·lència cultural, que recull monuments per visitar idealment conservats i bells.

El territori es distribueix en dues parts clarament diferenciades pel seu relleu geogràfic: la plana del sud és Talltorta i el mateix Bolvir, al nord, força més accidentat.

El terme municipal té una extensió de 10,61 i el poble està a 1.145 m. d'altitud.

Des de l’Església de Santa Cecília que permet descobrir el Romànic en tota la seva essència, amb el seu retaule gòtic del S.XV, fins a la tímida Capella de la Mare de Déu de l’Esperança, un lloc cristià que inspira pau i sobrietat.

La modesta joia de Sant Climent de Talltorta, una església revestida amb pintures murals del S.XVIII que ornamenta la totalitat d’aquest temple i ens trasllada a l’època de l’art barroc més rural. Un exemple únic de l’època més punyent que va viure aquestes terres ceretanes, i una descoberta declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.

El Castellot; el bressol de Bolvir, els orígens de la Cerdanya, la història de Catalunya. Un jaciment arqueològic d'assentament antic, que mostra i confirma la rellevància  mil·lenària d'aquest paratge, viscut i gaudit per visitants a la llarg dels anys. El Ibers, els Romans, els Medievals, visqueren les seva muralla, les seves fogueres, el seu caliu. Anníbal, el gran cabdill cartaginès que jurà odi etern als romans i que travessà aquestes terres gèlides amb un exèrcit d'elefants guerrers, entre d'altres personatges de terres exòtiques i llunyanes, feren d'aquest lloc inhòspit un poblat de prestigi i el futur dels bolvirencs i dels seus benvinguts forasters.

Tots aquest monuments amb ànima, envoltats de camps verds i cel blau que custodia zones naturals com el Camí de l’aigua, i la Vall de la Font on gaudir amb família i amics d’una bellesa pirinenca extrema.

Gaudir de totes les estacions de l’any a Bolvir, és gaudir de natura, de salut, de tranquil·litat i de celebracions locals i festives. Totes i cadascuna d'elles amb la finalitat de fer poble, de cuidar la nostra gent, dels d'aquí i dels nouvinguts.

I es que Bolvir rep cada any visitants de tot arreu, que donen al poble un gran valor afegit, que omplen de diversitat cultural els seus carrers, i que fa que sigui un lloc de petits racons on viure grans experiències!

Escut[modifica]

Article principal: Escut de Bolvir
Escut de Bolvir

Blasonament: Escut caironat: de sinople, una estrella d’argent acostada de 2 relles de sable. Per timbre, una corona mural de poble.

Data d’aprovació: 13/12/1991

Història[modifica]

Jaciment Arqueològic Iber del Castellot de Bolvir. Fotografia d'Emili Gimenez

El primer poblament de Bolvir es produeix durant l'edat del bronze, fa uns 3.500 anys.

Al segle II a. de C. Hi destaca un assentament ibèric, el del Castellot.

El primer esment documentat de Bolvir és de l'any 938 amb el nom de: VULVERRI.

Al segle X l’Església parroquial de Bolvir, Santa Cecília, havia estat una possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà. La primera cita que se'n té és al segle IX, més concretament l'any 952 quan fou donada al monestir de Sant Miquel de Cuixà pel compte de Cerdanya Seniofred, fet confirmat pel papa Joan XIII l'any 968 i reconegut al 1268 en la concòrdia feta entre el Bisbe d'Urgell i l'Abat de Cuixà. L'església va ser restaurada entre 1928 i 1929, i el frontal de l'altar, que data d'entre els segles XII i XIII, es conserva al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

La Torre de Bolvir està documentada a partir el segle XIV i estava destinada com a fortalesa. L'any 1233, la torre anomenada “forcia noviter facta apud Bolvir” fou destruïda per la concòrdia entre Nunyo Sanç i el compte de Foix. L'any 1271, Galceran de Pinós, vengué els drets sobre la batllia de Bolvir a P. de Rippa de Puigcerdà. L'any 1698 Bolvir prosseguia dins la jurisdicció de l'Abat de Cuixà, i la torre va ser reformada per habitatge.

Torre de Bolvir des de l'interior del recinte.

La capella de la Mare de Déu de l’Esperança la féu edificar el prevere de Meranges Guillem Pere, l'any 1347. La làpida de marbre que es conserva a l'interior era per la tomba de Guillem Pere, però no se sap si el van arribar a enterrar allà ja que l'any de la seva mort la tomba restava buida. La capella es va restaurar als anys 30 del segle XX. El retaule gòtic del s. XV d'aquesta capella es pot contemplar a l'església de Santa Cecília on hi és exposada. Enmig d'aquest retaule hi ha un nínxol on hi ha la reproducció de la desapareguda imatge de la Verge de Bolvir.

Entre Les Espiraltes i La Pleta de Bolvir hi havia el poblat de Sallens, ja completament desaparegut, i es creu que és l’indret on es situa actualment el Mas Sallens. Aquest, tenia orígens en plena consolidació de la corona de Aragó (any 1150 aproximadament) i se'n te constància fins a la darrera casa construïda, el Mas Sallens, de 1789.

A la vessant de la Serra de Baladora, per sobre de Saga està situat el despoblat d'Altajó, que són les restes d'un poblat medieval de la baixa edat mitjana. A dia d'avui encara en resten uns petits murs de no més de mig metre d'alçada i es poden apreciar la planta d'algunes habitacions rectangulars. Actualment pertany al terme municipal de Ger tot i que antigament pertanyia a Bolvir.

Demografia[modifica]

Demografia

Economia[modifica]

Activitat econòmica

Política i administració[modifica]

Actualment l'Alcalde de Bolvir és l'Il·lustríssim Bartomeu Baqué i Muntané

Entitat de població Habitants
Raval del Castell 48
Bolvir 252
Talltorta 26
el Golf 11
el Remei 37
la Corona 2
les Espiraltes 7
la Ferratgeta 8
la Pleta 2
Dades: 2011. Font: Idescat

Ajuntament de Bolvir[modifica]

Edifici de Can Fanxico

Adreça: C/ de la Font, 2 17539 Bolvir

Comarca: Cerdanya

Telèfon: 972 895 001

Adreça electrònica:

General: [[1]]

Equipaments municipals[modifica]

  • Poliesportiu
  • Piscina
  • Museu Espai Ceretània
  • Local Social Santa Cecília

Monuments de Bolvir[modifica]

Vegeu també: Llista_de_monuments_de_la_Baixa_Cerdanya#Bolvir

Llocs de interès[modifica]

  • El camí de l'aigua
  • El Puig de Bolvir
  • El Puig anomenat Roca de Tirallonga
  • El Pont de Soler

Béns d'interès cultural a Bolvir[modifica]

  • Quadre Vistes de Bolvir, Pere Borrell, 1892
  • Escultura "I Conttrabandieri", Dorino Ouverier, 2015
  • Escultura "La Tombada" Ernest Altés, 1989
  • Escultura "Il Lavori della Stalla" Guido Diemoz, 2011
  • Fotografies "Aether", Andoni Canela, 2015
  • Escultura "Epona", Philippe Lavaill

Més informació dels Béns d'interès cultural a Bolvir

Fires i festes[modifica]

  • 15 de maig- Festa Major de Sant Isidre
  • 24 de juny- Festa de Talltorta i Aplec del Remei
  • 1r cap de setmana d'agost- Festa d'estiu
  • Agost-Cicle de Jazz. Festival de música molt reconegut a la comarca de la Cerdanya, obert a tots el públics i gratuïtament tots els dimecres al Poliesportiu Municipal

Consulteu l'Agenda de Bolvir

Darreres notícies[modifica]

A Bolvir es celebren festivitats i celebracions al voltant de la cultura, la música, el reciclatge i els esports.

Consulteu els esdeveniments que envolten Bolvir

Persones il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bolvir Modifica l'enllaç a Wikidata