Bolvir

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaBolvir
Escut de Bolvir
Escut de Bolvir
Bolvir.jpg

Localització
Localització de Bolvir respecte de la Baixa Cerdanya.svg
42° 25′ 13″ N, 1° 52′ 56″ E / 42.420277777778°N,1.8822222222222°E / 42.420277777778; 1.8822222222222
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Vegueria Alt Pirineu i Aran
Comarca Baixa Cerdanya
Entitats de població 9
Població
Total 375 (2016)
• Densitat 36,41 hab/km²
Gentilici Bolvirenc, bolvirenca
Geografia
Superfície 10,3 km²
Altitud 1145 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Bartomeu Baqué Muntané
Indicatius
Codi postal 17539
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 17024
Codi IDESCAT 170242
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Bolvir és un municipi català de la Baixa Cerdanya. Està situat a 1.148 m. d'altitud respecte al nivell del mar Mediterrani, molt a prop de la frontera francesa i sobre terrenys que corresponen a vessants de les estribacions pirenaiques, en una zona molt assolellada anomenada La Solana. Més al sud, cap al riu Segre i en terrenys més suaus, radica una altra petita part del municipi anomenada Talltorta. A més a més hi predominen les segones residències amb acabats de pedra i fusta.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Història[modifica | modifica el codi]

Torre de Bolvir des de l'interior del recinte.

El primer poblament de Bolvir el trobem a l'edat del Bronze, aproximadament fa 3500 aC. Entre el s.III aC. i el s. I aC. hi ha l'assentament ibèric a Bolvir, del qual el Castellot n'és una bona mostra. El primer esment del nom de Bolvir en documents, el trobem l'any 938 com a "Vulverri".

Bolvir fou possessió del monestir de Cuixà i posteriorment del bisbat d'Urgell.

Durant els atacs càtars al comtat d'Urgell de finals del segle XII (1198), va ser capturat el rector de l'església de Santa Cecília de Bolvir. Al davant dels atacs hi havia el Ramon Roger I comté de Foix i Arnau I vescomte de Castellbò.

El monestir de Sant Miquel de Cuixà (Prada) va tenir un abat anomenat Ramon de Bolvir entre el 1309 i el 1316. Segurament aquest abat fou fill del poble.

Se sap per l'historiador cerdà Jordi Campillo i Quintana que un frontal de l'altar de Santa Cecília va ser venut per 35.000 pessetes a principis del segle XX.

Forn de pa de la plaça.

Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) va ser cremada la imatge romànica de la Mare de Déu de Bolvir del segle XIII.

El 13 de desembre de 2009, el poble va celebrar una consulta popular per la independència de Catalunya. Dels 318 censats (majors de 16 anys) al poble amb opció a vot, van participar 135 (un 42,45%), dels quals 112 van votar a favor, 4 en contra i 19 en blanc. Aquesta consulta va ser celebrada al centre del poble i amenitzada per musics del municipi.

El 15 de setembre del 2012, Bolvir es proclama Territori Català Lliure.[1]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
20 17 17 264 222 385 371 364 416 354
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
365 316 303 270 298 303 210 219 229 250
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
245 247 284 277 276 295 363 395 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Economia[modifica | modifica el codi]

Política i administració[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Raval del Castell 48
Bolvir 252
Talltorta 26
el Golf 11
el Remei 37
la Corona 2
les Espiraltes 7
la Ferratgeta 8
la Pleta 2
Dades: 2011. Font: Idescat

Llocs d’interès[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Llista_de_monuments_de_la_Baixa_Cerdanya#Bolvir

Fires i festes[modifica | modifica el codi]

Persones il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bolvir Modifica l'enllaç a Wikidata