Eus

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaEus
Eus
Escut d'Eus
Eus06.jpg
Vista del poble d'Eus

Localització
Map commune FR insee code 66074.png
42° 38′ 37″ N, 2° 27′ 26″ E / 42.643611111111°N,2.4572222222222°E / 42.643611111111; 2.4572222222222
EstatFrança
RegióOccitània
DepartamentPirineus Orientals
DistricteDistricte de Prada
Cantó francèsCantó dels Pirineus Catalans
Població
Total 388 (2015)
• Densitat 19,32 hab/km²
Gentilici Eusenc, eusenca
Geografia
Superfície 20,08 km²
Altitud 349 m
Limita amb
Organització i govern
Membre de
Indicatius
Codi postal 66500
Fus horari
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Eus (IPA: ['ɛws], igual, oficialment, en francès) és una comuna nord-catalana de la comarca del Conflent. Es va formar per la unió de l'antic terme d'Eus amb el de Coma; per això se'l va anomenar inicialment Eus i Coma. Recentment, el nucli de Coma s'ha despoblat del tot.

Actualment, juntament amb els pobles d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Bolquera, Dorres, Èguet, Eina, Enveig, Er, Estavar, Font-romeu, Odelló i Vià, la Guingueta d'Ix, Llo, Naüja, Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Portè, Sallagosa, Santa Llocaia, Targasona, la Tor de Querol, Ur i Vallcebollera, de l'Alta Cerdanya, els Angles, Font-rabiosa, Formiguera, Matamala, Puigbalador i Ral, de la comarca del Capcir, i les viles de Montlluís, Prada i Vilafranca de Conflent i els pobles d'Aiguatèbia i Talau, la Cabanassa, Campome, Canavelles, Catllà, Caudiers de Conflent, Censà, Clarà i Villerac, Codalet, Conat, Escaró, Fontpedrosa, Jújols, la Llaguna, Els Masos, Molig, Mosset, Noedes, Nyer, Oleta i Èvol, Orbanyà, Orellà, Planès, Ralleu, Rià i Cirac, Sant Pere dels Forcats, Sautó, Serdinyà, Soanyes i Toès i Entrevalls, de la comarca del Conflent. forma part del cantó número 13, dels Pirineus catalans (nou agrupament de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat a Prada.

Els seus habitants també són anomenats lluerters.

Etimologia[modifica]

Tal com explica Joan Coromines[1] en el Onomasticon Cataloniae, el nom d'Eus prové de la contracció del llatí ilex (alzina), en la seva variant elice, del llatí vulgar, d'on va passar a Eliz, després a Elz i posteriorment a Eus.

Geografia[modifica]

Localització i característiques generals del terme[modifica]

Situació de la comuna d'Eus en el Conflent

El terme comunal d'Eus, de 200.800 hectàrees d'extensió, és situat a la vall de la Tet, sobretot a l'esquerra del riu, però amb una part significativa a la dreta, a pocs quilòmetres al nord-est de Prada. Situat a la dreta de la N-116 (en direcció a Prada), són nombrosos els automobilistes que s'aturen al voral de la carretera per fotografiar el caràcter pintoresc d'aquest poble penjat a la roca; geològicament, pertany al massís granític de Queragut i Millars. Està situat[2][3] a l'extrem nord-est de la zona central de la comarca, limítrof amb la comarca occitana de la Fenolleda.

El terme està format bàsicament per cinc petites valls paral·leles que davallen de nord-oest a sud-est fins a la Tet des de la carena que separa Eus de Sornià i Campossí i, per tant, el Conflent de la Fenolleda i, en conseqüència, els Països Catalans d'Occitània. En aquesta carena destaquen, de ponent a llevant, el Coll del Trivi (a 1.097,2 m alt), l'Estanyol (de 1.157,6), la Roca Gelera (de 1.101,3), i, ja cap al sud-est, el turó on hi ha les antenes de radiotelefonia i televisió, el Coll de Roca Gelera (a 989,7) i el Pic de Bau (a 1.014,4). Davallant per aquest coster, les restes del poble de Coma són a 758,5 m alt, Eus a 380,5, i la Tet, a l'extrem sud-oriental del terme, a 244, en el lloc que representa el punt més baix del terme comunal.

Encara, el terme comunal d'Eus té un fragment important de la riba dreta de la Tet, encaixada entre els termes de Marqueixanes, els Masos, Prada i Catllar, que constiteix la zona més important del terme pel que fa a la producció agrícola i, per tant l'activitat humana i econòmica dels eusenencs.

Termes municipals limítrofs:

Sornià (Fenolleda) Campossí (Fenolleda) Arboçols
Molig
/
Catllà
Brosen windrose-fr.svg Marqueixanes
Prada Els Masos

Antic terme d'Eus[modifica]

El poble d'Eus[modifica]

Eus

Eus és situat a la zona central de l'antic terme, separat del de Coma, que era aproximadament la meitat meridional del terme actual. És en el vessant sud-oest del turó dominat per l'església parroquial de Sant Vicenç, construïda damunt de part de les ruïnes, encara visibles i en part conservades, del Castell d'Eus.

Eus en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals)

El poble s'estén, esglaonat, als peus del castell i de l'església parroquial, a través d'uns carrers costeruts que uneixen el pla, on es troba el cementiri amb la vella església parroquial de Sant Vicenç, la Casa del Comú i altres dependències comunals amb el cim del turó granític coronat per l'església parroquial actual, situat un quilòmetre al nord de la Tet.

El nucli d'Eus és un poble molt bonic que ha conservat l'aspecte més tradicional i pintoresc del Conflent. Aquesta comuna pertany a l'associació Els pobles més bonics de França.[4]

Lliscó o Cavallera[modifica]

Lliscó, antigament Lluscó (villa Lusco, 863), també anomenat Cavallera en un document que delimita els termes d'Eus i de Prada (ipsa pariete qui est super Cavaleram, 1053), havia estat un lloc pertanyent a Eus. Era[5] a la dreta de la Tet, a l'extrem sud-occidental del terme. El lloc està documentat des del 843. Se'n conserva el topònim, a través del Còrrec de Lliscó.

Antic terme de Coma[modifica]

El poble de Coma[modifica]

Coma en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals)

D'una forma semblant a la situació geogràfica d'Eus, Coma és al centre[6] del que havia estat la seva comuna quan era independent, que significa la meitat septentrional de la comuna conjunta actual. El poble és actualment molt desfet, i pràcticament només es conserva dempeus l'església, que havia estat parroquial, de Sant Esteve de Coma. El 1311 està documentat com a lloc fortificat (castrum de Coma).

Estanyils[modifica]

L'antic lloc d'Estanyils, del qual a penes es conserva actualment cap més vestigi que el topònim, era[7] a la zona nord-est del terme, a l'est-nord-est de Coma, a l'entorn d'on ara es troba el Mas dels Estanyils, en un replà al sud-oest de la Jaça Cremada. Està documentat des del 1011 (Stagnilios), i havia tingut església parroquial, dedicada a Sant Martí, de la qual no es conserva tampoc cap element recognoscible.

Altres llocs documentats del terme[modifica]

Totes elles desaparegudes i sense localitzar amb precisió, en el terme actual d'Eus consten documentades altres localitats: Torrent (villa Torrente, 950), que fou alou de Sant Miquel de Cuixà, Costeirague, al nord del poble d'Eus (Quoddarium, 958), Entre-rius (Interrivos, 950) i Terrades (958), tots ells també possessions de Cuixà.

Els dòlmens d'Eus[modifica]

En el terme d'Eus hi ha quatre dòlmens (dos d'ells, però, damunt del termenal amb els veïns Catllà i Molig: Dolmen de la Font de l'Orri, Dolmen del Coll del Trivi, Dolmen del Pla de les Mosqueres i Dolmen de Serra Mitjana. Llevat del darrer, que és cap a mig terme, són a la zona nord, a la serra que separa el Conflent de la Fenolleda, en una zona rica en monuments megalítics.

Els masos del terme[modifica]

El d'Eus és un terme bastant ric en construccions aïllades, tant de cortals com de masos i altres construccions rurals. D'una banda, s'hi poden trobar la Casa del Cantonyer, dos casots sense nom, el Casot de l'Argelers, el del Botet, el del Cairol, o Mas d'en Cairol, el d'en Léon, o Mas Cassolí, el d'en Vidal i el d'en Xarlet. Pel que fa a cortals, hi ha el de l'Argelers, el de l'Estevet, abans de les Cotives, el d'en Badia, en realitat un mas, el d'en Blasi, el d'en Cliquetó, abans de la Costaraga, el d'en Martí, el d'en Mas (els dos darrers, en realitat també masos), el d'en Rocafort, el d'en Sabater, abans d'en Derojà, el d'en Selva (també mas, en realitat) i el Cortal Marí, que també és un mas; molts dels cortals són abandonats i en ruïnes: Cortal de la Pedra, de l'Argelers (diferent de l'anterior), de les Basses, del Porcell, d'en Dellac, d'en Forcó, d'en Jacobí, d'en Lacosta, d'en Pipó, d'en Raurell, d'en Valleta i d'en Viernis. Els masos són també abundants, a part dels ja esmentats: la Fontanella, la Lluera, abans Mas Acesat, Mas Bellver, o Forquet, Mas Blasi, Mas Bonavent, Mas Cadell, Mas Calmon, o d'en Benet, Mas Delmer, Mas Danis, abans Navarra, Mas de l'Argelers, Mas de l'Estampat, Mas d'en Badia, Mas d'en Benet, Mas d'en Foena, o Fabra, Mas d'en Gaser, Mas d'en Ginit, Mas d'en Mas, abans d'en Calvairac, Mas d'en Pagès, Mas d'en Quel, Mas d'en Romeu, o Delcassó, Mas d'en Sabater, Mas d'en Sircans, Mas d'en Vial, Mas Dorandeu, abans Solera, Mas Forquet, o d'en Barthélémy, un altre Mas Forquet, un tercer Mas Forquet, abans Vilanova, Mas Jacobí, Mas Marí, un altre Mas Marí, o Forquet, Mas Mir, Mas Nabona, Mas Oliver, Mas Ponci, Mas Puig, Mas Redondi, o Argelers, Mas Saurina, Mas Solera, Mas Tarrena, el Molí de la Pasquera, el Molí del Ferrer, el Molí d'en Silvestre i el Molí Vell (tots ells en realitat masos). Alguns, ja desapareguts, es conserven com a noms antics: Mas de l'Isern i Mas d'en Mir. D'altres, són en ruïnes: Mas Valleta, o dels Estanyils. Cal esmentar també entre les construccions aïllades, el Pont de Fusta, l'Auberge d'Eus i la Torre de DFCI.

Hidrologia[modifica]

Cursos d'aigua[modifica]

La Tet és el riu que vertebra el terme d'Eus. Travessa el sector sud del terme, a prop del límit meridional, situat a la dreta d'aquest riu. La major part és a la seva esquerra, i es tracta de cinc petites valls que davallen al biaix paral·leles de nord-oest a sud-est, fins a abocar-se en la Tet: d'oest a est, Còrrec de les Teixoneres, o de la Teuleria, una part del qual és termenal amb Catllà i una altra entra plenament dins d'aquest terme, Còrrec de la Tomasa, o de Sant Vicenç, Còrrec de Ribelles (que passa pel costat de llevant del poble d'Eus), Còrrec de Ricard i Còrrec dels Baixos, el darrer tram termenal amb Marqueixanes.

El Còrrec de les Teixoneres, o de la Teuleria, es forma en el vessant meridional de la serreta que tanca el terme d'Eus pel seu extrem nord-oest, al sud-oest del Coll del Trivi i sota del Pla de les Mosqueres i del Prat d'en Sanç. En el seu primer tram rep el nom de Còrrec del Clot de la Batllia; quan entra en terme de Catllà passa a ser anomenat Còrrec de les Teixoneres, i en tornar a entrar en el d'Eus, ho és com a Còrrec de la Teuleria. Poc abans d'abocar-se en la Tet rep per la dreta el Còrrec del Figueral, el més important dels que rep.

Més a llevant es troba el Còrrec de Sant Vicenç, o de la Tomasa, que es forma a prop al sud-oest de Coma per la unió del Còrrec dels Morts amb el Còrrec dels Tallats, que provenen del nord del terme, dels vessants sud-occidentals de l'Estanyol. En un primer tram s'anomena Còrrec del Garrigàs, nom de la zona que travessa, i quan rep per l'esquerra el Còrrec de la Font Clotada rep ja el nom de Còrrec de la Tomasa. Una mica més a llevant, de curt recorregut, hi ha el Torrent de Gató, que discorre entre el poble vell d'Eus i els seus eixamplaments moderns del costat sud-oest.

El Còrrec més rellevant de tots, però, és el de Ribelles. Ocupa una posició central, dins del terme, i passa ran dels dos nuclis de població, Coma, ja desertitzat, i Eus. Es forma al sud-est de l'Estanyol i al sud-oest de la Roca Gelera, de primer amb el Còrrec de la Font de l'Orri, que recull el del Carbasser, i el de la Font d'en Teula, que recull el de la Font del Cirer i el de la Canaleta. Quan s'uneixen aquests dos còrrecs es forma el del Rossinyol, que rep per l'esquerra el de Mataneres i tot seguit el de la Coma d'Amunt, a partir d'on és anomenat Còrrec de Ribelles. Passa aleshores per l'est d'Eus i tot seguit s'aboca en la Tet.

Ja en el sector de llevant del terme discorre el Còrrec de Ricard, que és format pels còrrecs del Teixonat i de Llempis, o de la Coma d'Amunt, i ja a l'extrem oriental del tot, el Còrrec dels Baixos, o dels Bais, marca el termenal amb Marqueixanes. Abans d'aquest darrer. però, hi ha tres petits còrrecs que s'aboquen directament en la Tet: el de la Creguda, el de la Lluera i el del Vinyer. Cap d'aquests còrrecs en rep d'altres de rellevants, ja que quasi tots els seus afluents són de curt recorregut.

Per la dreta, la Tet rep alguns afluents, tots ells procedents dels termes veïns, els Masos i Marqueixanes. De ponent llevant es troben la Bassa, o Còrrec de la Bassa, amb el torrent anomenat el Lliscó, el Còrrec de les Trilles, i la Coma dels Masos.

Canals d'irrigació[modifica]

La zona plana del sud del terme, ran de la Tet, disposa d'alguns canals de rec, com l'Ambega de l'Argentiner, la del Castanyer, la de les Hortes, la de Mala Sang, la de Sant Vicenç i la de la Vila Vella, a més del Partidor de l'Aigua, el Rec de la Llosa, el del Molí, el de Marqueixanes, o Rec Vell de Marqueixanes, i el Rec Nou, o Rec Nou de Marqueixanes. Es reparteixen entre la riba dreta i l'esquerra de la Tet, a migdia del poble d'Eus.

Fonts[modifica]

Les fonts més destacades del terme d'Eus són la Font, sense complement, la Font de la Geni, la de l'Aixeta, la del Camp del Cabrer, la de les Cabanes, la dels Estanyols, la de Mala Sang, la d'en Palanca i la Mollera d'en Franca, que és una font captada.

Orografia[modifica]

Els espais geogràfics i formes de relleu d'Eus es poden classificar en obagues: el Bac i els Bacs; boscs: el Bosc, el Bosc de l'Estaca (nom antic) i el Bosc d'en Gaser; clots: el Clot, el Clot Cabrer, el Clot de la Batllia i el Clot del Bessó; colls: Coll de la Maria, Coll de la Pastora, Coll del Trivi, Coll de Roca Gelera i els Collets; comes: la Coma d'Amunt, els Comalls, la Cometa; costes: la Costa, la Costa d'en Garriga; muntanyes: Pic de Bau, Roca Gelera; planes: el Pla, Pla de les Mosqueres, Plana dels Trulls, abans Planes dels Trulls, les Planes, els Planiols, o els Planissols; serres i serrats: els Serradets, Serra Mitjana, Serrat del Moix, Serrat del Perer, Serrat d'en Burriqueta i Serrat Mitjà.

El terme comunal[modifica]

Els indrets específics i partides del terme d'Eus són l'Ametllereda, l'Argentiner, o el Gentiner, les Artigues, els Bais, o Baixos, les Banquetes, les Basses, els Bucs, les Cabanes, el Camí de Coma, el Camí de Rogeres, el Camp del Cabrer, el Camp del Mas, el Camp del Moliner, el Camp d'en Tolrà, els Camps del Molí, els Camps del Pi, els Camps de Sant Vicenç, els Camps Grans, la Canaleta, la Carretera, el Cap del Bosc, el Cap del Terme, el Carbasser, la Clarana, la Codera, el Còrrec dels Morts, el Cortal del Porcell, el Cortal d'en Raurell, Costaraga, les Cotives, el de Dellà, la Devesa, els Eixindris, l'Era d'en Sabater, els Estanyils, els Estanyols, la Falguerosa, les Feixes, les Ferrederes, el Figueral, la Font Clotada, la Font de l'Aixeta, la Font del Bosc, abans, del Bau, la Font de l'Om, la Font dels Germinis, la Font de Porta Pa, el Garrigàs, les Garrigoles, els Germinis, Gratallops, el Gravar, la Guardiola, les Hortes, els Horts del Cabaner, l'Illa, la Jaça, la Jaça Cremada, la Jaça Vella, les Jacetes, Laviners, el Llempis, les Llongaderes, la Lluera, la Mala Sang, Mas d'en Gustà, Mas d'en Timbres, Mataneres, el Molí, la Mollera d'en Franca, l'Oratori, les Passeres, la Pedra, Pic de Bau, Poll Colgat, el Pont de Fusta, el Pont de la Tomasa, el Prat d'en Sanç, els Prats, els Quartons, els Quers, Rabassers, Redallí, Ribelles, Ribes de Canta Cucut, Ricard, Roca Alta, abans Auta, Roca Gelera, Roc del Gat, Roc de l'Orenda, Roc del Roquet, els Rocs, les Rogeres, els Rossinyols, les Salines, Sant Vicenç, Senyal de la Carretera, Senyals dels Estanyols, el Simonet, l'En Simot, els Tallats, el Teixonat, la Teresó, les Terrades, Terra Roig, les Terres Blanques, les Terres del Tolrà, la Teuleria, els Timbaus, les Tombes, la Torrada Petita, el Torrent del Gató, els Torrents, la Trinxada, les Trilles, o Estrilles, la Vila Vella, la Vinya d'en Ginit, el Vinyer i Vinyes -o Terres- Blanques. Alguns són ja noms antics, ara en desús, com Cavallera, Entre-rius i Lliscó. Alguns són senyals termenals, com el Piló.

Transports i comunicacions[modifica]

Carreteres[modifica]

Tres són les carreteres que travessen el terme d'Eus, si bé només una passa pel cap de la comuna: la D - 35 (Arboçols - N - 116, a Prada, que passa pels peus del poble, però té una variant, la D - 35b, que puja fins al poble mateix. Pel nord del terme comunal, sense enllaç amb Eus, però sí que en tenia amb Coma, travessa el terme eusenc la carretera D - 619 (Sant Pau de Fenollet - Prada).

D'altra banda, per l'extrem meridional del terme, a la dreta de la Tet, circula la carretera N - 116 (Perpinyà - la Guingueta d'Ix), que venint de Perpinyà té forma d'autovia fins a prop de Bulaternera. No té enllaç directe amb el poble d'Eus.

Transport públic col·lectiu[modifica]

El poble d'Eus no té cap servei de transport públic habitual. Com altres pobles petits, disposa del TAD (Transport a la demanda). Tanmateix, per la zona del terme comunal situada a la dreta de la Tet sí que circula la línia 200 (Perpinyà - Prada) uneix les poblacions de Perpinyà, el Soler, Sant Feliu d'Avall, Sant Feliu d'Amunt, Millars, Nefiac, Illa, Bulaternera, Rodès, Vinçà, Marqueixanes, Eus i Prada. Aquesta línia ofereix cinc serveis diaris en direcció ponent, un d'ells de caràcter semidirecte, i només tres a la inversa, un d'ells també semidirecte. No circula els dies festius. Cal dir que la parada d'aquesta línia és a peu de carretera, no entra en el poble.

Amb un traçat similar hi ha la línia 240, que ofereix quatre serveis diaris en direcció a Perpinyà i sis cap a Prada. Com l'altre, alguns d'aquests serveis és semidirecte, també amb parada a Bulaternera, i tampoc no circula els dies festius.

La línia 260, també amb recorregut i característiques semblants, té dos serveis diaris en cada direcció. Circula cada dia, però el diumenge amb horaris diferents.

Ferrocarril[modifica]

Pel terme d'Eus passa la línia Perpinyà - Vilafranca de Conflent, on enllaça amb l'anomenat tren groc, de Vilafranca de Conflent a la Tor de Querol. És la línia 12 TER Llenguadoc Rosselló. Ara bé, no hi ha en aquest tram cap estació, i cal fer servir la de Prada.

Els camins del terme[modifica]

El terme eusenc té nombrosos camins, la major part interns: Camí de Costaraga, Camí de la Costa, o, simplement, la Costa, el de la Devesa al Vinyer, el de la Pedra, el de les Cabanes, el de les Feixes, el de les Marotxes, el de les Salines, el del Garrigàs, abans dels Serradets, el del Mas Cadell, el del Mas Danis, el del Mas dels Estanyils, el del Mas d'en Badia, el del Mas d'en Mas, el del Mas d'en Romeu, el del Mas Ponci, el del Mas Radondi, el del Mas Saurina, el del Molí Vell, el del Pla, el dels Bais, o dels Baixos, el del Simonet, el de Rebollet, el de Rogeres, el de Selvanera, o la Tira, el de Sant Jaume, el Camí Vell de Coma, la Pista de Coma, la de la Jaça Cremada, la del Cap del Bosc, la del Pic de Bou i la de Roca Gelera. Els camins que enllacen Eus amb els termes i pobles veïns són el Camí de Campossí, el de Catllà des de Coma, el de Prada, el Vell de d'Arboçols, el Vell de Catllà des d'Eus, la Ruta -, la de Catllà, la de Marqueixanes, la de Sornià, la Ruta Nacional (la N - 116) i la Travessa o Camí dels Masos.

Activitats econòmiques[modifica]

L'economia d'Eus es basa en l'agricultura de regadiu: arbres fruiters i hortalisses, principalment, tot i que només unes 200 hectàrees del terme estan ocupades per aquesta activitat, amb una quarantena d'explotacions. S'hi cullen préssecs, pomes, peres i albercocs, sobretot. Hi ha una mica de vinya, la major part dedicada a vins comuns, i una mica d'horta, on es cullen sobretot escaroles. Una vintena d'hectàrees es dediquen al farratge i la pastura; hi ha un centenar de caps de bestiar oví.

A penes hi ha indústria, i està en desenvolupament el sector turístic.

Història[modifica]

Edat Mitjana[modifica]

El lloc d'Eus pertanyia la primera meitat del segle IX a Berà I de Barcelona i de Rasès, però ja al segle següent va esdevenir possessió dels comtes de Cerdanya, els quals hi construïren el castell, important per la seva situació estratègica a la mateixa frontera prop dels límits del comtat pel nord, i ran de la Tet. El castell s'esmenta per primer cop el 1094 en el testament de Guillem Ramon de Cerdanya, que, entre d'altres, llega el seu castrum de Ylice al seu fill Guillem Jordà. A començaments del segle XII el castrum de Elz fou infeudat a Berenguer Arnau d'Illa, del qual s'ha conservat el jurament i l'homenatge. Durant un segle els seus descendents dominaren el lloc d'Eus, fins que Jaume I l'infeudà de nou, ara a Guillem de So, a qui també atribuí els llocs d'Estavar, Èvol, Puigbalador i Saorra. Al cap de 50 anys fou Sanç I qui féu una nova atribució feudal, en aquest cas a Pere de Fenollet, els descendents del qual, els vescomtes d'Illa, en mantingueren el feu fins al segle XV. Dins d'aquest període, i en el marc del conflicte entre el rei de Mallorca i Pere III, Eus sofrí un setge important l'any 1344, conclòs amb presa del castell i saqueig de la població, per les tropes del monarca mallorquí comandades per Joan de So, vescomte d'Èvol; el vescomte d'Illa s'havia decantat per la causa de Pere III. Un any abans el castell havia estat venut a Ramon I de Perellós, avi de l'escriptor i vescomte Ramon de Perellós. El 1364 Eus obtingué un sistema d'administració municipal avançat, per a aquella època: dos cònsols s'ocupaven d'aquesta administració.

Edat Moderna[modifica]

Ja dins de l'Edat Moderna, Eus fou atacat l'any 1598 pels exèrcits francesos en el seu frustrat intent d'invasió del Rosselló, i encara 200 anys més tard, després de la definitiva ocupació francesa de la Catalunya del Nord, el general espanyol Antonio Ricardos atacà Eus el 1793, en el marc del conflicte bèl·lic entre França i el rei castellà anomenat Guerra Gran.

Demografia[modifica]

Demografia antiga[modifica]

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)[8]

Evolució demogràfica d'Eus entre 1365 i 1789
1365 1378 1470 1515 1553 1709 1720 1767 1774 1789
42 f 33 f 30 f 27 f 24 f 136 f 152 f 641 h 138 f 130 f

Demografia contemporània[modifica]

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
517 434 511 536 596 634 663 667 656
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
630 631 691 696 690 656 598 568 593
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
619 630 606 509 436 386 397 361 400
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2005 2010 2015
370 370 330 355 361 375 396 407 388

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[9] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[10]

Evolució de la població[modifica]

Població 1962-2008

Administració i política[modifica]

Batlles[modifica]

Alcalde Període
Jacques Calmon 1790 - 1791
Joseph Derroja 1791 - 1792
François-Xavier Marens 1792 - 1793
Augustin Calmon 1793 - 1793
Jacques Carré 1793 - 1795
Joseph Derroja 1795 - 1799
Louis Masères 1799 - 1805
Xavier Masères 1805 - 1809
Joseph Derroja 1809 - 1816
Vincent Millet 1816 - 1821
Joseph Masuaute 1821 - 1826
Vincent Millet 1826 - 1830
Jacques Derroja 1830 - 1831
Joseph Calmon 1831 - 1835
Vincent Baillbé-Pla 1835 - 1839
Pierre Anglade 1839 - 1840
Augustin Dellach 1840 - 1841
Vincent Baillbé-Pla 1841 - 1843
Jean Botigna 1843 - 1846
Vincent Dalmer 1846 - 1848
Jean Fourquet 1848 - 1848
Jacques Derroja 1848 - 1855
Joseph Masuaute 1855 - 1860
Jean Botigna 1860 - 1865
Bonaventure Calmont 1865 - 1870
Joseph Masuaute 1870 - 1874
Isidore Vidal 1874 - 1878
Joseph Masuaute 1878 - 1892
François Sabater 1892 - 1908
Jacques Banet fils 1908 - 1908
Jacques Jampy 1908 - 1919
Vicent Timan 1919 - 1929
Michel Calmon 1929 - 1930
Joseph Bouigas 1930 - 1931
Vincent Calmon 1931 - 1935
Joseph Fourquet 1935 - 1944
Vincent Timan 1944 - 1957
Jean Calmon 1957 - 1983
André Brugat (DVD) 1983 - Març del 2008
Joseph Montessino (UDI) Març del 2008 - Moment actual

Legislatura 2014 - 2020[modifica]

Batlle[modifica]

  • Joseph Montessino.

Adjunt al batlle[11][modifica]

  • 1r: .

Consellers municipals[modifica]

  • Jean Argeles
  • Bénédicte Charbonneau
  • Nuno De Matos
  • Philippe Dorandeu
  • Joëlle Escoute
  • Michel Franzin
  • Alexandre Larguier
  • Laure-Hélène Lebeau
  • Michel Planas
  • Eve Tixador.

Adscripció cantonal[modifica]

Mapa del Cantó dels Pirineus Catalans

A les eleccions cantonals del 2015 Eus ha estat inclòs en el cantó número 13, dels Pirineus Catalans, que inclou els pobles d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Bolquera, Dorres, Èguet, Eina, Enveig, Er, Estavar, Font-romeu, Odelló i Vià, la Guingueta d'Ix, Llo, Naüja, Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Portè, Sallagosa, Santa Llocaia, Targasona, la Tor de Querol, Ur i Vallcebollera, de la comarca de l'Alta Cerdanya, els Angles, Font-rabiosa, Formiguera, Matamala, Puigbalador i Ral, de la del Capcir, i les viles de Montlluís, Prada i Vilafranca de Conflent i els pobles d'Aiguatèbia i Talau, la Cabanassa, Campome, Canavelles, Catllà, Caudiers de Conflent, Censà, Clarà i Villerac, Codalet, Conat, Escaró, Eus, Fontpedrosa, Jújols, la Llaguna, Els Masos, Molig, Mosset, Noedes, Nyer, Oleta i Èvol, Orbanyà, Orellà, Planès, Ralleu, Rià i Cirac, Sant Pere dels Forcats, Sautó, Serdinyà, Soanyes i Toès i Entrevalls, de la del Conflent, amb capitalitat a Prada. Són conselleres per aquest cantó Jean Castex i Hélène Josende, de la Unió de la Dreta.

Ensenyament i Cultura[modifica]

A causa del despoblament i, en part, de la proximitat de Prada, no hi ha actualment cap escola a Eus. Els infants del poble en edat escolar de maternal i primària poden anar a les escoles públiques dels pobles dels entorns: Catllar, Marqueixanes, els Masos, Prada i Vinçà; en el cas dels estudis primaris, cal afegir a la llista les privades de Prada, una d'elles, la Bressola, en català. Pel que fa a secundària, poden assistir als col·legis de Prada, un de públic i un de privat, o als públics d'Estagell, Illa o Sant Pau de Fenollet. El batxillerat es pot cursar al liceu de Prada.

Llocs i monuments[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Becat, Joan. «64 - Eus i Coma». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Coromines, Joan. «Eus». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1995 (Onomasticon Cataloniae, IV D - J). ISBN 84-7256-825-3. 
  • Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. Paris: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
  • Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales. Paris: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Eus». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eus Modifica l'enllaç a Wikidata