Tren Groc

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Tren Groc
Línia de Cerdanya

Train Jaune (7).jpg

Territori cobert Cerdanya i Conflent
Tipus servei tren turístic
tren regional
Obertura 1910
Longitud 62,5 km
Estacions 22
Operador SNCF
Ample ferroviari 1000 mm


Coord.: 42° 30′ 14.4″ N, 2° 7′ 40.1″ E / 42.504000°N,2.127806°E / 42.504000; 2.127806

Línia de Cerdanya ("Tren Groc")
Ter.svg línia 12 direcció Perpinyà
513,126
0,000
Vilafranca de Conflent - Vernet
0,581 Pont sobre el Tet (53 m)
3,715 Pont de la Vall-Llobera (41 m)
4,990 Serdinyà
5,665 Viaducte de Vallmarçana (59 m)
6,229 Joncet
8,835 Pont sobre el Tet (29 m)
9,720 Oleta-Canavelles
Galeria per a allaus (52 m)
10,437 Pont sobre el Tet (22 m)
11,613 Nyer
11,721 Viaducte de Nyer (53 m)
11,781 Túnel de Nyer (138 m)
11,210 Viaducte (50 m)
13,314 Túnel de Sanç I (56 m)
13,596 Túnel de Sanç II (121 m)
13,860 Banys de Toès
14,238 Viaducte (50 m)
16,273 Toès-Carançà
17,315 Barranc de Ramonalls (60 m)
18,002 Pont de Séjourné (riu Tet) (236,70 m)
18,515 Túnel de Sant Romà (204 m)
19,182 Túnel de Moles (98 m)
19,355 Túnel de Lio (120 m)
19,704 Fontpedrosa - Banys de Sant Tomàs  
20,590 Túnel de la Devesa (293 m)
21,011 Túnel de l'Oratori (95 m)
21,779 Túnel del Castanyal (160 m)
21,944 Pont del Castanyal (28 m)
22,242 Túnel de Nabella (64 m)
22,373 Túnel de Coste Littge (57 m)
22,727 Sautó
23,076 Túnel del Pallat (123 m)
23,586 Pont de Rafines (73 m)
23,751 Túnel de Terra Blanca (160 m)
23,934 Barranc de la Cassanya (39 m)
24,422 pont Gisclard (riu Tet) (253 m)
25,222 Planès
25,379 Túnel de Planès (338 m)
26,028 Túnel de Sant Pere dels Forcats (65 m)
26,593 Viaducte del Jardó (88 m)
27,871 Montlluís - la Cabanassa
30,214 Bolquera-Eina (la Perxa)
Punt culminant de la línia (1592 msnm)
34,925 Font-romeu, Odelló i Vià
36,904 Galeria de Vià (77 m)
37,103 Viaducte del rec d'Eina (93 m)
38,680 Galeria del coll de Rigat (122 m)
40,393 Túnel de la Balladosa o del Baell (106 m)
42,463 Estavar (Bajanda)
43,893 Pont sobre el Segre (53 m)
44,670 Sallagosa
46,613 Er
48,389 Santa Llocaia
52,835 Oceja
55,689 la Guingueta d'Ix
56,017 Pont sobre el Segre (32 m)
58,711 Ur - les Escaldes
59,639 Túnel del Pla de Llaurà (381 m)
59,132 Riu Reür
61,348 Bena-Feners (Enveig)
Rodalies de Catalunya símbol.svg R3 barcelona.svg direcció Puigcerdà/Barcelona
62,561 La Tor de Querol - Enveig
Ter.svg direcció Tolosa de Llenguadoc

El Tren Groc (en francès Train Jaune), també conegut com la Línia de Cerdanya o més popularment com el canari de muntanya, és una línia de ferrocarril de via mètrica (via estreta d'un metre d'ample) gestionat per la SNCF a través de la marca regional TER Llenguadoc - Rosselló. Connecta les comarques de la Cerdanya i el Conflent (a la Catalunya del Nord), des de Vilafranca de Conflent fins a l'estació de la Tor de Querol via Font-romeu, resseguint el curs del riu Tet i, al vessant cerdà, evitant curosament l'enclavament de Llívia. A Vilafranca de Conflent connecta amb el tren d'ample internacional procedent de Perpinyà i a la Tor de Querol amb el procedent de Tolosa i el d'ample ibèric de Renfe Operadora (Rodalies R3).

Història[modifica]

El projecte neix de la intenció d'unir Perpinyà amb la Cerdanya i la seva unió amb la projectada línia transpirinenca entre Barcelona i Tolosa. Per aquest motiu la línia va ser classificada d'interès general pel govern francès fent-se càrrec de l'obra i adjudica l'explotació a la companyia de ferrocarril du Midi et du Canal latèral à la Garonne. A causa de les característiques del terreny i que requerien una forta inversió en túnels es va decidir que el tram a partir de Vilafranca fos d'ample mètric i separat de la línia Vilafranca-Perpinyà d'ample internacional.

La seva construcció va començar l'any 1903. Els treballs es van veure afectats per un greu accident durant proves de càrrega del pont Gisclard on van perdre la vida 6 persones, dels quals l'artífex del seu disseny Albert Gisclard.

La línia arriba a Montlluís el 1910

El 1910 es va inaugurar el tram Vilafranca-Montlluís i mesos més tard, ja el 1911 arribà fins a La Guingueta d'Ix (Bourg-Madame). El tram final fins a la Tor de Querol es va completar l'any 1927, fet que suposava la connexió amb la línia d'ample ibèric fins a Barcelona. 2 anys més tard es completava la línia entre Tolosa i la Tor de Querol d'ample internacional.[1]

La companyia ferroviària du Midi, el 1934. s'ajunta amb la de Paris à Orleans per la explotació conjunta de les línies que administren. El 1938 es nacionalitza el ferrocarril i la SNCF pren el control de la línia.

Infraestructura[modifica]

Fa 62,5 quilòmetres de llarg i puja des dels 427 metres d'altitud a Vilafranca fins als 1593 metres a Bolquera-Eina (al coll de la Perxa), que és l'estació ferroviària més alta de la xarxa SNCF. Això fa que les rampes al voltant d'aquest coll tinguin un desnivell sostingut d'un 6%. Des d'aquest punt inicia un fort descens fins a la Guingueta d'Ix situada a 1143 metres.

Al final de línia a la Tor de Querol es troba a 1230 metres sobre el nivell del mar i on coincideixen 3 amples de via diferents: 1000mm, 1435mm i 1668mm.

Destaquen 2 viaductes per la seva importància tant tècnica com arquitectural. El primer, situat al punt quilomètric 18 és el Pont de Fontpedrosa o Séjourné de 65 metres d'alçada sobre el riu Tet i de 236 metres de llargària formant arcs en 2 nivells. 7 km més endavant es troba el Pont de la Casssanya o Gisclard, és un pont suspès de 253 metres de llargària també creuant el riu, únic que queda en actiu per servei ferroviari a tota França.

El recorregut comprèn 19 túnels, el més llarg de 334 metres situat al punt quilòmetric 59 i anomenat Pla de Llaurà.

Els trens són elèctrics, alimentats per un corrent continu de 850 volts a través d'un tercer rail lateral. L'electricitat prové de generadors hidroelèctrics al riu Tet alimentats per 7 subestacions elèctriques. Tot aquest sistema hidràulic funciona gràcies a la presa de la Bollosa que va ser construïda amb aquesta finalitat.

Material mòbil[modifica]

Automotor Z100.
Automotor Z150.

Els trens construïts el 1908 que van inaugurar la ruta encara resten en servei. Es tracta de 13 automotors anomenats Z100 construïts per SACM. Entre 1963 i 1968 van ser renovats, també entre 1984 i 1988 van ser millorats per segon cop. El 2004 s'hi van afegir 2 nous automotors construïts per Stadler GTW sota la denominació de Z150 que destaquen per les seves finestres panoràmiques.

Els trens són pintats amb els colors groc i vermell de la bandera catalana que han donat el nom a la línia. La majoria d'aquests trens disposen de vagons coberts i de vagons descoberts, ja que avui dia gran part del seu ús és purament turístic. L'accidentat terreny de la línia fa que la velocitat màxima dels trens sigui de 55 quilòmetres per hora.


Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Rego, Lurdes «El canari dels Pirineus». Sàpiens [Barcelona], núm. 101, març 2011, p. 63. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tren Groc Modifica l'enllaç a Wikidata