Tramvia Blau

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Tramvia Blau
Old tram at Barcelona pic04.JPG
Pl. John F. Kennedy -
Pl. del dr. Andreu
Municipi(s) Sarrià - Sant Gervasi (Barcelona)
Tipus servei tramvia turístic
Inauguració 29 d'octubre de 1901
Longitud 1.276 m
Estacions 10
Operador TMB
Dades tècniques
Vehicles 6 (nº 2, 5, 6, 8, 10 i 129)
Capacitat vehicles 113 persones
Capacitat transport 1.356 persones/h
Desnivell 93 m
Velocitat 14 km/h
Ample ferroviari 1435 mm
Diàmetre cable 38 mm
Cotxeres i tallers entre Bosch i Alsina i
Josep Mª Florensa
Enllaç amb:
Metro de Barcelona L7 barcelona.svg
Funicular Fvallvidrera.svg F.Tibidabo
Modifica dades a Wikidata
Mapa Tramvia Blau
Fvallvidrera.svgFunicular del Tibidabo
Plaça del Doctor Andreu
Carrer número 15
Font del Racó
Adrià Margarit
Lluís Muntadas
Bosch i Alsina
Josep Garí
Cotxeres
Josep M. Florensa
Román Macaya
FGC.svg L7 barcelona.svgAv. Tibidabo
Plaça John F. Kennedy Tramvia Blau.svg

El Tramvia Blau és un tramvia que recorre tota l'avinguda del Tibidabo, a Barcelona, i que uneix el final de la línia L7 dels Ferrocarrils de la Generalitat (Estació d'Avinguda Tibidabo, a la plaça John F. Kennedy) amb l'estació inferior del funicular que puja al Tibidabo.

És l'única línia de tramvia de primera generació que va sobreviure a Barcelona i a tot Catalunya.



Història[modifica | modifica el codi]

Va ser inaugurat el 1901 a la vegada que el funicular i operat per Sociedad Anónima Tibidabo, impulsats tots dos pel doctor Andreu, que havia promogut el parc d'atraccions del Tibidabo i la urbanització de l'avinguda.[1] El 1905 es va allargar la línia fins a Vallvidrera, però els anys 30 va tornar a reduir-se la línia a l'extensió actual.[1] El tramvia va patir remodelacions els anys 1922 i 1958.

El 1954 es va inaugurar la línia de Balmes, un nou ramal de línia Barcelona-Vallès, amb estació final Av Tibidabo situada a la Plaça Kennedy suposant una nova connexió amb el centre de la ciutat. Pocs anys després els tramvies van ser retirats del carrer Balmes provocant que el Tramvia Blau quedés separat de la resta de la xarxa de tramvia de Barcelona.

El 1971 Tramvies de Barcelona tanca tota la xarxa de tramvia a Barcelona i les línies les substitueix per autobusos amb la mateixa numeració. Com que el Tramvia Blau pertanyia a mans privades va ser l'única línia que es va salvar del tancament. El 1979 l'Ajuntament de Barcelona passa a ser el propietari gràcies a la cessió de la línia per garantir la seva viabilitat potenciant el caràcter turístic de la línia. S'inicia el 1984 una important renovació de vies i catenària.

Es recupera el tramvia a la ciutat el 2004 amb 2 xarxes: el Trambaix i el Trambesòs, el Tramvia Blau deixa de ser l'única línia de tramvia en servei a Barcelona

El Tramvia Blau ascendint per Av.Tibidabo.

Infraestructura[modifica | modifica el codi]

La llargària de la línia és de 1.276 metres amb un desnivell de 93 metres i un gradient d'ascensió del 8%. Es tracta de doble via situada al centre de la calçada i compartint espai amb la resta de vehicles, característica comuna dels tramvies de primera generació. A excepció de les estacions inicial i final de via única i l'accés a cotxeres.

Transició de via única a doble via a l'estació inicial de Plaça Kennedy.

Tramvies[modifica | modifica el codi]

Tramvies número 2, 7 i 129 situats a les cotxeres
Imatge Número Any
2 1901
Tramvia Blau.JPG 5,8,10 1904
Old tram at Barcelona pic03.JPG 6,7 1904
Old tram at Barcelona pic09.JPG 129 1906


Vegeu també[modifica | modifica el codi]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 FAVÀ. M. Petits paisatges de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Barcelona 2003

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tramvia Blau Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 41° 24′ 51.2″ N, 2° 8′ 2.4″ E / 41.414222°N,2.134000°E / 41.414222; 2.134000