Avinguda del Tibidabo

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Avinguda del Tibidabo
	; Fotografia des de baix
Tipus	carrer
Epònim	Tibidabo
	Noms Av. del Frare Blanc (1901-1906); Passeig del Funicular (1906-1906); Av. del Doctor Andreu (1931-1979)
Situació
Entitat territorial administrativa	Sant Gervasi - la Bonanova (Barcelonès)
Inici	plaça John F. Kennedy
Fi	plaça Dr. Andreu
	Interseccions Mas Yebra, Garcia Mariño, Roman Macaya, Ronda de Dalt, Adrià Margarit, Manuel Arnús
Codi postal	08022
Dimensions
Llargària	1,5 km
Construcció
Inauguració	29 d'octubre de 1901
	Traçat de la via

L'avinguda del Tibidabo és un carrer del districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona de 1.500 metres de llargada que comença a la plaça John F. Kennedy fins a arribar la plaça Dr. Andreu, on es troba el funicular que puja al parc d'atraccions del Tibidabo.^[2]

Història

Té els seus orígens en l'any 1897, data de l'annexió del municipi Sant Gervasi de Cassoles a Barcelona, quan el metge barceloní Salvador Andreu va comprar la finca la finca rústica anomenada Frare Blanc, on hi va projectar una urbanització al peu del Tibidabo que havia d'ocupar el vessant mar de la muntanya. El 1900 es començà a urbanitzar l'avinguda, que s'inaugurà el 1901, juntament amb el Tramvia Blau i el Funicular del Tibidabo.^[3]

El resultat va ser l'avinguda del Doctor Andreu, que el 1931 canvià el nom per avinguda del Tibidabo,^[4] amb mansions a banda i banda del carrer projectades pels arquitectes Josep Puig i Cadafalch, Joan Rubió i Bellvé, Enric Sagnier o Adolf Ruiz Casamitjana. Va dissenyar un model de ciutat jardí que va atreure les famílies més adinerades de la ciutat i on es podia gaudir de la tranquil·litat i aire pur per la seva proximitat amb la natura.^[2]

El doctor Andreu va viure a la finca del número 17 fins que va esclatar la Guerra Civil i la casa es va convertir en l'ambaixada de la Unió Soviètica, que es va traslladar de Madrid a Barcelona per motius de seguretat. En el seu soterrani s'hi va construir un búnquer on es podia arribar a viure i treballar fins a dues setmanes en cas de bombardejos. Un cop finalitzada la guerra la família Andreu va tornar a la casa.^[2]

Al número 18 de l'avinguda, el 1911 el doctor Andreu va fer construir al compositor i pianista Enric Granados un auditori on el músic va crear algunes de les seves composicions i on interpretava les seves obres davant els representants més destacats de la burgesia. Aquesta finca es va convertir més endavant (1936) en la seu de La Voz de España, un dels primers i més importants estudis de doblatge d'Espanya.^[5]^[6]

Edificis

Relació d'edificis de l'avinguda del Tibidabo:^[2]^[5]

Núm.	Nom	Any	Arquitecte
1 - 31 (c/Manuel Arnús)	Casa Manuel Arnús ó El Pinar	1903	Enric Sagnier
56	Casa Casacuberta	1907	Joan Rubió i Bellvé
48	Casa Muntades	1901	Josep Puig i Cadafalch
44 - 46	Cases Francesc Sert i Badia i Eusebi López Diaz-Quijano	1905-1906	Enric Sagnier
39 - 46	Palauet seu UOC	1920
36	Torre Salvador Andreu	1915-1918	Enric Sagnier
35	Casa Fornells	1903	Joan Rubió i Bellvé
34	Casa noucentista Carme Andreu Consolat General de la Xina.	1920
33		1920	Nicolau Rubió i Tudurí
32	Casa Roman Macaya Palauet Aldaya a L'ombra del vent (Carlos Ruiz Zafón)	1918
31	Casa Roviralta ó Frare Blanc	1913	Joan Rubió i Bellvé
30	Torre noucentista	1913-1915	Josep Pujol i Brull
24 - 28	Casa Ignasi Coll actual Escola Sil	1921	Enric Sagnier
27	Casa Bernat i Creus ó Torre Ignacio Portabella	1905	Josep Pérez Terraza
25		1915	Adolf Ruiz Casamitjana
21	Casa Salvador Andreu	1916-1917	Enric Sagnier
22	Escola Tirol	1915
17 - 19	Torre del Doctor Andreu Consulat URSS (1936-1939) Mutua Universal	1915-1918	Enric Sagnier
18	Auditori Granados (1911-1916) La Voz de España (1936-2010)^[6]	1911
9, 11 i 13	Cases Josefa Orpí Almirall	1910	Antoni Millàs i Figuerola
2 - 4	La Rotonda	1906	Adolf Ruiz Casamitjana