Avinguda del Tibidabo

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de vial urbàAvinguda del Tibidabo
Avinguda Tibidabo Barcelona.jpg
Fotografia des de baix
Noms anteriors Av. del Frare Blanc (1901-1906)
Passeig del Funicular (1906-1906)
Av. del Doctor Andreu (1931-1979)[1]
Situació
Barri(s) Sant Gervasi - la Bonanova
Districte(s) Sarrià - Sant Gervasi
Municipi Barcelona
Inici plaça John F. Kennedy
Fi plaça Dr. Andreu
Interseccions
Codi postal 08022
Coordenades 4° 2′ 3″ N, 1° 1′ 0″ E / 4.03417°N,1.01667°E / 4.03417; 1.01667Coord.: 4° 2′ 3″ N, 1° 1′ 0″ E / 4.03417°N,1.01667°E / 4.03417; 1.01667
Dimensions
Llargària 1,5 km
Construcció
Creació 1897
Inauguració 29 d'octubre de 1901
41° 24′ 50″ N, 2° 08′ 02″ E / 41.414°N,2.134°E / 41.414; 2.134
Modifica dades a Wikidata

Avinguda del Tibidabo és un carrer del districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona de 1.500 metres de llargada que comença a la plaça John F. Kennedy fins a arribar la plaça Dr. Andreu, on es troba el funicular que puja al parc d'atraccions del Tibidabo.[2]

Té els seus orígens en l'any 1897, amb l'annexió de Sant Gervasi de Cassoles a Barcelona, quan el metge barceloní Salvador Andreu va projectar una urbanització al peu del Tibidabo que havia d'ocupar el vessant mar de la muntanya.

El resultat va ser l'actual avinguda del Tibidabo, amb mansions a banda i banda del carrer projectades pels arquitectes Josep Puig i Cadafalch, Joan Rubió i Bellvé, Enric Sagnier o Adolf Ruiz Casamitjana. Va dissenyar un model de ciutat jardí que va atreure les famílies més adinerades de la ciutat i on es podia gaudir de la tranquil·litat i aire pur per la seva proximitat amb la natura.[2]

El doctor Andreu va viure a la finca del número 17 fins que va esclatar la Guerra Civil i la casa es va convertir en l'ambaixada de la Unió Soviètica, que es va traslladar de Madrid a Barcelona per motius de seguretat. En el seu soterrani s'hi va construir un búnquer on es podia arribar a viure i treballar fins a dues setmanes en cas de bombardejos. Un cop finalitzada la guerra la família Andreu va tornar a la casa.[2]

Al número 18 de l’avinguda, el 1911 el doctor Andreu va fer construir al compositor i pianista Enric Granados un auditori on el músic va crear algunes de les seves composicions i on interpretava les seves obres davant els representants més destacats de la burgesia. Aquesta finca es va convertir més endavant (1936) en la seu de La Voz de España, un dels primers i més importants estudis de doblatge d'Espanya.[3][4]

Edificis[modifica | modifica el codi]

Relació d'edificis de l'avinguda del Tibidabo:[2][3]

Núm. Nom Any Arquitecte Imatge
1 - 31
(c/Manuel Arnús)
Casa Arnús ó El Pinar 1903 Enric Sagnier Sagnier-CasaArnus-1301.JPG
56 Casa Casacuberta 1907 Joan Rubió i Bellvé Rubió - Casa Casacuberta.jpg
48 Casa Muntades 1901 Josep Puig i Cadafalch PiC-muntadas-tibidabo 48-1265-01 copia.jpg
44 - 46 Cases Francesc Sert i Badia i
Eusebi López Diaz-Quijano
1905-1906 Enric Sagnier
39 - 46 Palauet seu
UOC
1920 Rectorat de la Universitat Oberta de Catalunya.jpg
36 Torre Salvador Andreu 1915-1918 Enric Sagnier Torre Salvador Andreu.jpg
35 Casa Fornells 1903 Joan Rubió i Bellvé Casa Fornells 1903 avinguda Tibidabo Joan Rubió.jpg
34 Casa noucentista Carme Andreu
Consolat General de la Xina.
1920
33 1920 Nicolau Rubió i Tudurí Casa Av Tibidabo 33 (Nicolau Rubió i Tudurí).jpg
32 Casa Roman Macaya
Palauet Aldaya a L'ombra del vent
(Carlos Ruiz Zafón)
1918 Casa Roman Macaya.jpg
31 Casa Roviralta
ó Frare Blanc
1913 Joan Rubió i Bellvé Rubió - Casa Roviralta (Frare Blanc).jpg
30 Torre noucentista 1913-1915 Josep Pujol i Brull
24 - 28 Casa Ignasi Coll
actual Escola Sil
1921 Enric Sagnier Casa Ignasi Coll.jpg
27 Casa Bernat i Creus
ó Torre Ignacio Portabella
1905 Josep Pérez Terraza Casa Bernat i Creus.jpg
25 1915 Adolf Ruiz Casamitjana Casa (1915) a la avinguda del Tibidabo 25, Barcelona.jpg
21 Casa Salvador Andreu 1916-1917 Enric Sagnier Sagnier-salvador Andreu-1306.JPG
22 Escola Tirol 1915 Casa Avinguda del Tibidabo 22 (1915).jpg
17 - 19 Torre del Doctor Andreu
Consulat URSS (1936-1939)
Mutua Universal
1915-1918 Enric Sagnier Torre del Dr Andreu.jpg
18 Auditori Granados (1911-1916)
La Voz de España (1936-2010)[4]
1911 Avinguda Tibidabo 18.jpg
9, 11 i 13 Cases Josefa Orpí Almirall 1910 Antoni Millàs i Figuerola Cases Josefa Orpi Almirall (1910).jpg
2 - 4 La Rotonda 1906 Adolf Ruiz Casamitjana Ruiz Casamitjana-rotonda-1318r.jpg

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Portavella, pàgs. 244-245
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Marquez Daniel, Carlos «La UPC insta a explotar l'atractiu històric de l'avinguda del Tibidabo» (en castellà). El Periódico, 28-12-2010 [Consulta: 26 novembre 2015].
  3. 3,0 3,1 «Un passeig per la història de l'avinguda del Tibidabo». La Vanguardia, 08-01-2015 [Consulta: 26 novembre 2015].
  4. 4,0 4,1 Savall, Cristina «El auditori de Granados» (en castellà). El Periódico, 08-07-2012 [Consulta: 26 novembre 2015].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Avinguda del Tibidabo Modifica l'enllaç a Wikidata