Funicular de Vallvidrera

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Funicular de Vallvidrera
Funicular de Vallvidrera P1100186.JPG
Vallvidrera Inferior - V. Superior
Municipi(s) Barcelona (Sarrià - Sant Gervasi)
Inauguració 1906
Longitud 736 m
Estacions 3
Temps de viatge 2,5 min
Operador FGC
Dades tècniques
Vehicles 2
Capacitat vehicles 50
Capacitat transport 2.000 pers./h
Desnivell 158 m
Velocitat 5 m/s
Ample ferroviari 1.000 mm
Diàmetre cable 30 mm
Enllaç amb:
FGC Vallès S1 barcelona.svg S2 barcelona.svg
Modifica dades a Wikidata

El funicular de Vallvidrera és un funicular de Barcelona que uneix la part alta del barri de Sarrià amb Vallvidrera. L'estació inferior està connectada amb la línia Barcelona-Vallès dels Ferrocarrils de la Generalitat (estació de Peu de Funicular).

Va ser inaugurat el 1906 per comunicar la línia Sarrià-Barcelona amb el poble de Vallvidrera (llavors tots tres encara no formaven part del mateix continu urbà). L'any 1979 va passar a formar part dels FGC, que en són l'explotador actual. El 1998 es va realitzar una remodelació integral de la línia.

Història[modifica]

A finals del segle XIX apareix la necessitat d'un mitjà de transport que uneixi el nucli de Vallvidrera amb Barcelona. El 1892 es projecta un funicular de tracció de vapor. La FSB (companyia del Ferrocarril de Barcelona a Sarrià) es fa càrrec el 1905 de la construcció del funicular amb la col·laboració de la companyia suïssa Von Roll. S'inaugurà el 24 d'octubre de 1906.

Des del 17 de desembre de 1906 el funicular va quedar unit directament amb la resta de la ciutat per mitjà de la nova línia de tramvia que el Tren de Sarrià havia construït des de les Tres Torres fins al Peu del Funicular. A partir de 1918 el funicular va enllaçar amb Ferrocarrils de Catalunya, en inaugurar-se el primer tram de la prolongació suburbana, des de Sarrià fins a Les Planes.

El 1979 FGC n'assumeix la propietat i impulsà el 1981 una renovació dels vehicles. El 1998 es féu una renovació completa de la línia, que va consistir en canviar tota la plataforma de via, les estacions i els vehicles. Aquesta actuació ha permès que el funicular funcioni de manera totalment automàtica, amb portes d'andana a les estacions per protegir les vies.

Característiques[modifica]

La línia consta de tres estacions: Vallvidrera-Inferior, amb connexió amb l'estació de Peu de Funicular, Carretera de les Aïgues, parada intermèdia facultativa i, finalment, Vallvidrera-Superior, que dona servei a l'antic poble de Vallvidrera.

La renovació de la línia del 1998 va comportar que la línia passés a funcionar de manera totalment automatitzada. De fet, té un funcionament semblant al d'un ascensor, ja que els vehicles i el baixador de Carretera de les Aigües disposen d'un polsador per a sol·licitar la parada on es vol baixar.[1]

Especificacions tècniques[modifica]

  • Longitud de la línia: 736,8 m
  • Altitud estació inferior: 192 m
  • Altitud estació superior: 351 m
  • Desnivell: 158 m
  • Pendent màxim: 28,9%
  • Vehicles: 2
  • Capacitat dels vehicles: 50 persones
  • Capacitat de transport (en un sol sentit): 1.820 persones/hora
  • Velocitat: 5,0 m/s (o 18 km/h)
  • Temps de recorregut (sense parades): 2'50"
  • Diàmetre del cable: 30 mm
  • Potència del motor: 160 kW
  • Amplada de via: 1.000 mm
Vista del pendent de la línia

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Coord.: 41° 24′ 51.11″ N, 2° 6′ 20.77″ E / 41.4141972°N,2.1057694°E / 41.4141972; 2.1057694

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Funicular de Vallvidrera Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Funicular de Vallvidrera» (en català). trenscat.cat. [Consulta: 22 juliol 2018].