Línia R3 (Rodalia de Barcelona)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Línia 3 (Rodalia de Barcelona))
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula xarxa de transportsLínia R3
Línia del Nord
Rodalies de Catalunya símbol.svg R3 barcelona.svg
447 Renfe - Mollet-Sta Rosa - 2013-12-31 - JTCurses.jpg
L'Hospitalet - Vic / La Tor de Querol
TerritoriAlta i Baixa Cerdanya, Barcelonès, Osona, Ripollès, Vallès Occidental i Oriental
Tipus serveirodalia i regional
Entrada en servei1879
Longitud165,9 km
Estacions34
OperadorRenfe
AutoritatATM Barcelona
Dades tècniques
Vehiclessèrie 447 i Civia 465 de manera ocasional
Electrificació3 kV CC
Ample ferroviari1.668 mm
Enllaç amb:
Metro de BarcelonaL1 barcelona.svg L3 barcelona.svg L5 barcelona.svg L6 barcelona.svg L7 barcelona.svg L9N Barcelona.svg L10 Nord barcelona.svg
FGC VallèsS1 barcelona.svg S2 barcelona.svg S5 barcelona.svg S6 barcelona.svg S7 barcelona.svg
Rodalia de BarcelonaR1 barcelona.svg R2 barcelona.svg R2N barcelona.svg R2S barcelona.svg R4 barcelona.svg R7 barcelona.svg
Rodalia de GironaRG1 girona.svg
CremalleraCremallera de Núria.svg C.Núria
RegionalsR11 Rodalies de Catalunya.svg R12 Rodalies de Catalunya.svg R13 Rodalies de Catalunya.svg R14 Rodalies de Catalunya.svg R15 Rodalies de Catalunya.svg R16 Rodalies de Catalunya.svg Logo, Renfe Media distancia.PNG LD in white letters on a gray background.png
Línia d'alta velocitatAvant AVE.svg
R3 barcelona.svg

La línia R3 és un servei ferroviari de rodalia que forma part de Rodalies de Catalunya, operat per Renfe Operadora, que circula per les línies de ferrocarril d'ample ibèric propietat d'Adif. El servei connecta les estacions de l'Hospitalet de Llobregat i Vic, i alguns trens tenen com a destinació final Ripoll, Ribes de Freser, Puigcerdà o la Tor de Querol. Aquesta línia també és coneguda com la línia de Puigcerdà, la línia del Nord o el Transpirinenc.

Història[modifica]

Rodalies[modifica]

Traçat del tren de via única a Mollet.
Estació de la Garriga.

El 1980 RENFE va crear Cercanías,[1] en el marc d'un pla de millores per "trencar la mala imatge de Renfe", que va suposar la instauració de 162 serveis de rodalia nous i la millora d'altres d’existents,[2] el Plan General Ferroviario va suposar la modernització de la xarxa.[3] El 1984, la companyia va passar a organitzar-se en unitats de negoci amb la creació de Cercanías Renfe, posteriorment Rodalies Renfe a Catalunya, i l'any 1985 es va reorganitzar i va sorgir un nou disseny per al servei de rodalia.[4]

Anteriorment Renfe Operadora utilitzava una C de Cercanías per numerar les línies, en aquest cas C3.[5] Posteriorment van conviure amb la R de Rodalies fins al traspàs del servei de "Rodalies Barcelona" a la Generalitat de Catalunya, que es va fer efectiu l'1 de gener de 2010,[6] i la lletra R va passar a ser l'única lletra distintiva dels serveis de rodalia de Barcelona.[7] Antigament, els trens al Pirineu formaven part de la unitat de negoci de Mitjana Distància i el servei s'anomenava Ca5.[8]

Línia[modifica]

Pont del tren a La Molina.

La història de la línia de Barcelona a Ripoll, Puigcerdà i la Tor de Querol té dues etapes molt diferenciades, amb l'estació de Ripoll com a nexe d'unió.[9]

La primera es remunta a mitjan segle xix, quan la necessitat de connectar els jaciments carbonífers d'Ogassa amb les noves indústries de Barcelona va determinar la construcció de la línia ferroviària de Barcelona a Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, que disposaria d'un ramal fins a les instal·lacions mineres. El nou ferrocarril entrà en servei en successives etapes: de Granollers a Vic (1875), de Vic a Torelló i de Torelló a Sant Quirze de Besora (1879), de Sant Quirze de Besora a Ripoll i de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses (1880). Posteriorment es va construir una nova línia directa per la part sud entre Granollers i Montcada, ja que fins llavors els trens de Sant Joan utilitzaven el traçat de la línia de Girona entre Granollers i Barcelona. Cal esmentar que la secció entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses va ser clausurada els anys vuitanta i convertida en via verda.[9]

Per la seva banda, la línia de Ripoll a Puigcerdà, el denominat Ferrocarril Transpirinenc, va néixer amb la idea de comunicar amb la xarxa francesa, però la dificultat de les seves obres en va endarrerir molts anys la construcció. El primer tram de Ripoll a Ribes de Freser es va inaugurar el 1919, però el tram més complex —entre Ribes de Freser i la Molina (amb el túnel de Toses i el túnel helicoïdal denominat del Cargol)— no entraria en servei fins al 1922, si bé la línia arribà ja a Puigcerdà a finals d'aquell mateix any. El 1929 el traçat s'amplià fins a l'estació internacional de la Tor de Querol per enllaçar amb la nova línia transpirinenca francesa (Línia del Pimorent) i amb el ferrocarril de via estreta de Vilafranca del Conflent (El Tren Groc).[9]

Característiques generals[modifica]

Transporta 6,6 milions de passatgers a l’any. En el tram l'Hospitalet - Vic transporta de mitjana 20 956 viatgers en dia laborable; en el tram Vic - la Tor de Querol, uns 1885 viatgers/dia laborable; i circulen una mitjana de 76 trens cada dia laborable de la sèrie 447.[9] De vegades, de manera ocasional hi circulen trens Civia.

El servei transcorre principalment per les següents línies de ferrocarril:

Un total de 77 quilòmetres de longitud fins a Vic fent parada a 20 estacions, i 165,9 km fins a la Tor de Querol recorrent per 34 estacions i parant-ne a 23. A l'àrea metropolitana de Barcelona té connexions amb les línies R1, R2, R4, R7 i serveis regionals de Rodalies de Catalunya, serveis d'alta velocitat i llarga distància i metro de Barcelona. Al Pirineu, amb el Cremallera de Núria, l'autobús de l'estació d'esquí de la Molina, el Tren Groc i TER de (SNCF).[9]

Les estacions terminals són l'Hospitalet de Llobregat al sud, i al nord ho poden ser Granollers-Canovelles, la Garriga, Vic, Ripoll, Ribes de Freser, la Molina (durant la temporada d'esquí), Puigcerdà i la Tor de Querol.[10]

Tren Blanc[modifica]

L'anomenat Tren Blanc és un servei que circula entre l'Hospitalet de Llobregat i la Molina durant la temporada d'esquí, i fa parada en 11 estacions —entre les quals Granollers, Vic, Ripoll i Ribes de Freser.[10]

Estacions[modifica]

Hi ha quatre estacions de la línia que estan incloses en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català:

Termómetro R3.png

Estació Municipi Correspondències Zona Zona ATM
L'Hospitalet de Llobregat l'Hospitalet de Llobregat RG1 girona.svg R1 barcelona.svg R4 barcelona.svg R12 Rodalies de Catalunya.svg L1 barcelona.svg 1 1
Torrassa L'Hospitalet de Llobregat RG1 girona.svg R1 barcelona.svg R2 barcelona.svg R2N barcelona.svg R2S barcelona.svg R4 barcelona.svg R12 Rodalies de Catalunya.svg R13 Rodalies de Catalunya.svg R14 Rodalies de Catalunya.svg R15 Rodalies de Catalunya.svg R16 Rodalies de Catalunya.svg LD in white letters on a gray background.png L1 barcelona.svg L9 Sud Barcelona.svg L10 Sud barcelona.svg 1 1
Sants Barcelona RG1 girona.svg R1 barcelona.svg R2 barcelona.svg R2N barcelona.svg R2S barcelona.svg R4 barcelona.svg R11 Rodalies de Catalunya.svg R12 Rodalies de Catalunya.svg R13 Rodalies de Catalunya.svg R14 Rodalies de Catalunya.svg R15 Rodalies de Catalunya.svg R16 Rodalies de Catalunya.svg LD in white letters on a gray background.png L3 barcelona.svgAVE.svg 1 1
Plaça de Catalunya Barcelona RG1 girona.svg R1 barcelona.svg R4 barcelona.svg R12 Rodalies de Catalunya.svg L1 barcelona.svg L3 barcelona.svg L6 barcelona.svg L7 barcelona.svg S1 barcelona.svg S2 barcelona.svg S5 barcelona.svg S6 barcelona.svg S7 barcelona.svg 1 1
Arc de Triomf Barcelona RG1 girona.svg R1 barcelona.svg R4 barcelona.svg R12 Rodalies de Catalunya.svg L1 barcelona.svg 1 1
La Sagrera - Meridiana Barcelona R4 barcelona.svg R12 Rodalies de Catalunya.svg L1 barcelona.svg L5 barcelona.svg L9N Barcelona.svg L10 Nord barcelona.svg 1 1
Sant Andreu Arenal Barcelona R4 barcelona.svg R7 barcelona.svg R12 Rodalies de Catalunya.svg L1 barcelona.svg 1 1
Torre Baró Barcelona R4 barcelona.svg R7 barcelona.svg R12 Rodalies de Catalunya.svg L11 barcelona.svg 1 1
Montcada Bifurcació Montcada i Reixac R4 barcelona.svg R7 barcelona.svg R12 Rodalies de Catalunya.svg 1 1
Montcada i Reixac - Sant Joan sense servei
Montcada-Ripollet Montcada i Reixac 1 1
Santa Perpètua de Mogoda Santa Perpètua de Mogoda 2 2D
Mollet - Santa Rosa Mollet del Vallès 2 2D
Parets del Vallès Parets del Vallès 3 2D
Montmeló Nord Montmeló 2 2D
Granollers-Canovelles Granollers 3 3D
Les Franqueses del Vallès Les Franqueses del Vallès 3 3D
Llerona sense servei
La Garriga La Garriga 4 4F
Figaró Figaró-Montmany 4 4F
Sant Martí de Centelles Sant Martí de Centelles 4 4F
Centelles Centelles 5 5F
Balenyà - els Hostalets Balenyà 5 5F
Balenyà-Tona-Seva Seva 5 5F
Taradell - Mont-rodon sense servei
Vic Vic 6 6D
Manlleu Manlleu 6h -
Torelló Torelló 6h -
Borgonyà Sant Vicenç de Torelló 6h -
Sant Quirze de Besora Sant Quirze de Besora 6h -
La Farga de Bebié Montesquiu - -
Ripoll Ripoll - -
Campdevànol Campdevànol - -
Aigües de Ribes sense servei
Ribes de Freser Ribes de Freser FGC TiM.svg Cremallera de Núria.svg - -
Planoles Planoles - -
Toses Toses - -
La Molina Alp - -
Urtx-Alp Fontanals de Cerdanya i Alp - -
Queixans sense servei
Puigcerdà Puigcerdà - -
La Tor de Querol - Enveig Enveig i La Tor de Querol Tren groc Logo TER.svg - -

Futur[modifica]

Atès que des de Montcada Bifurcació el recorregut es fa íntegrament en via única i que condiciona les freqüències de pas, està prevista la duplicació de la línia Barcelona-Ripoll fins a Vic o Torelló. Per altra banda, la construcció de la Línia Castelldefels-Cornellà-Barcelona podria suposar el perllongament del servei fins a Castelldefels o Vilanova i la Geltrú. També quedaria per resoldre la modernització del tram que va des de la frontera francesa fins a la Tor de Querol, ja que des del 1929 no se li ha fet cap manteniment ni modernització. També es preveu la posada en circulació de trens més còmodes per a les persones que facin tot el recorregut, així com reduir el temps de durada del tot el recorregut, que avui dia és de 3 h 6 min.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Memoria de sostenibilidad 2003» (en castellà). Cercanías Renfe. [Consulta: 18 maig 2012].
  2. «Plan de modernización para el decenio de los ochenta: Presidente de Renfe "Intentamos romper la mala imagen de Renfe"» (en castellà). La Vanguardia, 22-03-1980. [Consulta: 18 maig 2012].
  3. Ramos Melero, Rodolfo. «El futuro de la política ferroviaria en España» (en castellà). Información Comercial Española (ICE), 01-07-2002. [Consulta: 18 maig 2012].
  4. «Efemérides de la infraestructura y el ferrocarril españoles» (en castellà). Ministeri de Foment. [Consulta: 18 maig 2012].
  5. «Normalizada la circulación de la C3 de Renfe por una avería en el sistema de señalización». El Periódico de Catalunya, 04-02-2010. [Consulta: 19 maig 2012].
  6. «Quins canvis suposa el traspàs de Rodalies a la Generalitat?». 3cat24. CCMA. [Consulta: 31 març 2010].
  7. «Cercanías Barcelona cambiará de imagen corporativa tras su traspaso a la Generalitat». Cotizalia.com, 13-01-2012. [Consulta: 19 maig 2012].
  8. «Estudi de la xarxa ferroviària de viatgers a Catalunya». Generalitat de Catalunya, Març 2005. [Consulta: 19 maig 2012].
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 «Conegueu la línia R3». Gencat.cat. Rodalies de Catalunya.
  10. 10,0 10,1 «R3 L'Hospitalet - Vic / Ripoll / Puigcerdà». Trenscat.com. [Consulta: 19 maig 2012].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Línia R3