Línia 3 (Rodalia de Barcelona)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Línia 3
R3 barcelona.svg
Imatge distintiva R3
L'Hospitalet - Vic / La Tor de Querol
Territori Alta i Baixa Cerdanya, Barcelonès, Osona, Ripollès, Vallès Occidental i Oriental
Tipus servei rodalia
Entrada en servei 1879
Longitud 165,9 km
Estacions 34
Operador Renfe
Autoritat ATM Barcelona
Dades tècniques
Vehicles sèrie 447
Electrificació 3 kV CC
Ample ferroviari 1.668 mm
Enllaç amb:
Metro de Barcelona L1 barcelona.svg L3 barcelona.svg L5 barcelona.svg L6 barcelona.svg L7 barcelona.svg L9N Barcelona.svg L10 barcelona.svg
FGC Vallès S1 barcelona.svg S2 barcelona.svg S5 barcelona.svg S6 barcelona.svg S7 barcelona.svg
Rodalia de Girona RG1 girona.svg
Rodalia de Barcelona R1 barcelona.svg R2 barcelona.svg R2N barcelona.svg R2S barcelona.svg R4 barcelona.svg R7 barcelona.svg
Cremallera Cremallera de Núria.svg C.Núria
Regionals R11 Rodalies de Catalunya.svg R12 Rodalies de Catalunya.svg R13 Rodalies de Catalunya.svg R14 Rodalies de Catalunya.svg R15 Rodalies de Catalunya.svg R16 Rodalies de Catalunya.svg Logo, Renfe Media distancia.PNG LD in white letters on a gray background.png
Línia d'alta velocitat Avant AVE.svg
Modifica dades a Wikidata

La línia 3 (R3) és un servei ferroviari de rodalia que forma part de Rodalies de Catalunya, operat per Renfe Operadora, que circula per les línies de ferrocarril d'ample ibèric propietat d'Adif. El servei connecta les estacions de l'Hospitalet de Llobregat i Vic, i alguns amb destí final a Ripoll, Ribes de Freser, Puigcerdà o la Tor de Querol. També és coneguda com la línia de Puigcerdà, línia del Nord, o el Transpirinenc.

Història[modifica | modifica el codi]

Rodalies[modifica | modifica el codi]

El 1980 RENFE va crear Cercanías,[1] en el marc d'un pla de millores per "trencar la mala imatge de Renfe", que va suposar la instauració de 162 serveis de rodalia nous i la millora d'altres existents,[2] el Plan General Ferroviario va suposar la modernització de la xarxa.[3] El 1984 la companyia va passar a organitzar-se en unitats de negoci creant Cercanías Renfe, posteriorment Rodalies Renfe a Catalunya, i l'any 1985 es va reoganitzar i va sorgir un nou disseny per al servei de rodalia.[4]

Anteriorment Renfe Operadora utilitzava una C de Cercanías per numerar les línies, en aquest cas C3.[5] Posteriorment van conviure amb la R de Rodalies fins al traspàs del servei de "Rodalies Barcelona" a la Generalitat de Catalunya, que es va fer efectiu l'1 de gener de 2010,[6] i la lletra R va passar a ser l'única lletra distintiva dels serveis de rodalia de Barcelona.[7] Antigament els trens al Pirineu formaven part de la unitat de negoci de Mitjana Distància i el servei s'anomenava Ca5.[8]

Línia[modifica | modifica el codi]

La història de la línia de Barcelona a Ripoll, Puigcerdà i la Tor de Querol té dues etapes molt diferenciades, amb l'estació de Ripoll com a nexe d'unió.[9]

La primera es remunta a mitjan segle XIX, quan la necessitat de connectar els jaciments carbonífers d'Ogassa amb les noves indústries de Barcelona va determinar la construcció de la línia ferroviària de Barcelona a Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, que disposaria d'un ramal fins a les instal·lacions mineres. El nou ferrocarril entrà en servei en successives etapes: de Granollers a Vic (1875), de Vic a Torelló i de Torelló a Sant Quirze de Besora (1879), de Sant Quirze de Besora a Ripoll i de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses (1880). Posteriorment es va construir una nova línia directa per la part sud entre Granollers i Montcada, ja que fins llavors els trens de Sant Joan utilitzaven el traçat de la línia de Girona entre Granollers i Barcelona. Cal esmentar que la secció entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses va ser clausurada els anys 80 i convertida en via verda.[9]

Per la seva part, la línia de Ripoll a Puigcerdà, el denominat Ferrocarril Transpirinenc, va néixer amb la idea de comunicar amb la xarxa francesa, però la dificultat de les seves obres en va endarrerir molts anys la construcció. El primer tram de Ripoll a Ribes de Freser es va inaugurar el 1919, però el tram més complex, entre Ribes de Freser i la Molina (amb els túnel de Toses i el túnel helicoïdal denominat del Cargol) no entraria en servei fins al 1922, si bé la línia arribà ja a Puigcerdà a finals d'aquell mateix any. El 1929 el traçat s'amplià fins a l'estació internacional de la Tor de Querol per enllaçar amb la nova línia transpirinenca francesa (Línia del Pimorent) i amb el ferrocarril de via estreta de Vilafranca del Conflent (El Tren Groc).[9]

Característiques generals[modifica | modifica el codi]

Estació de la Garriga.

Transporta 6,6 milions de passatgers per any. En el tram l'Hospitalet - Vic transporta de mitjana 20.956 viatgers en dia laborable, en el tram Vic - la Tor uns 1.885 viatgers/dia laborable i circulen una mitjana de 76 trens cada dia laborable de la sèrie 447.[9]

El servei transcorre principalment per les següents línies de ferrocarril:

Un total de 77 quilòmetres de longitud fins a Vic fent parada a 20 estacions, i 165,9 km fins a la Tor de Querol recorrent per 34 estacions i parant-ne a 23. A l'àrea metropolitana de Barcelona té connexions amb les línies R1, R2, R4, R7 i serveis regionals de Rodalies de Catalunya, serveis d'alta velocitat i llarga distància i metro de Barcelona. Al Pirineu amb el Cremallera de Núria, l'autobús de l'estació d'esquí de la Molina, el Tren Groc i TER de (SNCF).[9]

Les estacions terminals són l'Hospitalet de Llobregat al sud, i al nord ho poden ser Granollers-Canovelles, la Garriga, Vic, Ripoll, Ribes de Freser, la Molina (durant la temporada d'esquí), Puigcerdà i la Tor de Querol.[10]

Futur[modifica | modifica el codi]

Donat que des de Montcada Bifurcació el recorregut es fa íntegrament en via única i que condiciona les freqüències de pas, està previst la duplicació de la línia Barcelona-Ripoll fins a Vic o Torelló. Per altra banda la construcció de la Línia Castelldefels-Cornellà-Barcelona podria suposar el perllongament del servei a Castelldefels o Vilanova i la Geltrú. També quedaria per resoldre: La modernització del tram que va des de la frontera francesa fins a la Tor de Querol, que des del 1929 que no se li ha fet cap manteniment ni modernització. La posada de trens mes cómodes pels que fan tot el recorregut. Reduir el temps de durada del tot el recorregut que està ara en 3h 6min.

Tren Blanc[modifica | modifica el codi]

L'anomenat Tren Blanc és un servei que circula entre l'Hospitalet i la Molina durant la temporada d'esquí i efectua parada en 11 estacions entre elles Granollers, Vic, Ripoll i Ribes de Freser.[10]

Estacions[modifica | modifica el codi]

Hi ha quatre estacions de la línia que estan incloses en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català:

Termómetro R3.png

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Memoria de sostenibilidad 2003» (en castellà). Cercanías Renfe. [Consulta: 18 maig 2012].
  2. «Plan de modernización para el decenio de los ochenta: Presidente de Renfe "Intentamos romper la mala imagen de Renfe"» (en castellà). La Vanguardia, 22-03-1980. [Consulta: 18 maig 2012].
  3. Ramos Melero, Rodolfo. «El futuro de la política ferroviaria en España» (en castellà). Información Comercial Española (ICE), 01-07-2002. [Consulta: 18 maig 2012].
  4. «Efemérides de la infraestructura y el ferrocarril españoles» (en castellà). Ministeri de Foment. [Consulta: 18 maig 2012].
  5. «Normalizada la circulación de la C3 de Renfe por una avería en el sistema de señalización». El Periódico de Catalunya, 04-02-2010. [Consulta: 19 maig 2012].
  6. «Quins canvis suposa el traspàs de Rodalies a la Generalitat?». 3cat24. CCMA. [Consulta: 31 març 2010].
  7. «Cercanías Barcelona cambiará de imagen corporativa tras su traspaso a la Generalitat». Cotizalia.com, 13-01-2012. [Consulta: 19 maig 2012].
  8. «Estudi de la xarxa ferroviària de viatgers a Catalunya». Generalitat de Catalunya, Març 2005. [Consulta: 19 maig 2012].
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 «Conegueu la línia R3». Gencat.cat. Rodalies de Catalunya.
  10. 10,0 10,1 «R3 L'Hospitalet - Vic / Ripoll / Puigcerdà». Trenscat.com. [Consulta: 19 maig 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Línia 3 (Rodalia de Barcelona) Modifica l'enllaç a Wikidata