Vés al contingut

Línia R12

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula xarxa de transportsLínia R12
L'Hospitalet de Llobregat - Lleida Pirineus
TerritoriBarcelona, Catalunya Central i Ponent
Tipus serveitren regional
Longitud176 km
Estacions38
OperadorRenfe
Dades tècniques
VehiclesSèrie 447 i Sèrie 470
Electrificació3 kV CC
Ample ferroviari1.668 mm
Enllaç amb:
Metro de Barcelona
Rodalia de Barcelona
Rodalia de Girona
Regionals
Línia d'alta velocitatAvant

La línia R12 (anteriorment Ca4b) és un servei de ferrocarril regional, entre l'Hospitalet de Llobregat i Lleida Pirineus —per la via de Manresa—, de Rodalies de Catalunya, de la Generalitat de Catalunya —i operada per Renfe Operadora—, que circula a través de línies de ferrocarril de via d'ample ibèric d'Adif.

El servei transcorre totalment per la línia Barcelona-Manresa-Lleida-Saragossa fins a l'estació de Lleida Pirineus.

Història

[modifica]

La història de la línia entre Barcelona i Lleida per Manresa (R12) s'estén al llarg de tres segles, ja que va ser una de les primeres línies de llarg recorregut de l'Estat espanyol. Els seus orígens es remunten a mitjan segle xix, quan la necessitat de connectar Catalunya amb la vall de l'Ebre i el País Basc va determinar la creació del ferrocarril de Barcelona a Saragossa.[1]

La primera secció de la nova línia fou inaugurada el 1855, i enllaçava Montcada i Sabadell, ja que l'arribada a Barcelona es feia aprofitant la línia de Barcelona a Granollers. Molt aviat la línia va ser prolongada fins a Terrassa (1856), però les dificultats orogràfiques del pas sota Montserrat van endarrerir-ne l'arribada a Manresa fins al 1859. A partir d'aleshores, els treballs van progressar amb rapidesa i els primers trens van arribar a Lleida el 1860, i a Saragossa el 1861, on ja enllaçaria amb la línia de Pamplona.[1]

La construcció de la línia va impulsar la industrialització de l'interior de Catalunya, sobretot les indústries tèxtils del Vallès i de la vall del Llobregat. El 1862 es va construir una connexió directa entre Montcada i Barcelona, on finalitzava a la coneguda Estació del Nord (que funcionà fins al 1972); val a dir, però, que a pocs metres del mateix emplaçament se situa soterrada l'estació actual Arc de Triomf de la mateixa línia. El nou ferrocarril va facilitar, així mateix, la construcció de ramals de via estreta, com el ferrocarril de Manresa a Berga (1885), el Cremallera de Monistrol a Montserrat (1892) i el ferrocarril de Mollerussa a Balaguer (1905).[1]

Durant les primeres dècades del segle xx, el progressiu creixement del trànsit va fer que l'empresa explotadora, els Camins de Ferro del Nord d'Espanya, iniciés un ampli programa de modernització, que va incloure tant l'electrificació de la línia entre Barcelona i Manresa (1928) com la construcció d'un ramal subterrani fins a la plaça de Catalunya de Barcelona (1932). Després de la Guerra Civil, el traçat fou integrat dins la nova companyia estatal Renfe (1941), i durant molts anys fou la línia principal d'enllaç de Catalunya amb el centre i el nord de la península Ibèrica. De tota manera, la persistent manca d'inversions (el tram de Manresa a Lleida no va ser electrificat fins al 1981) va anar relegant el seu paper dins la xarxa ferroviària catalana. Els darrers anys s'ha iniciat un procés de modernització de la línia i de les instal·lacions, malgrat el dèficit d'inversions en infraestructures de l'Estat espanyol.[1]

Estacions

[modifica]
Estacions de la línia R12
Estació Municipi Correspondències Serveis
L'Hospitalet de Llobregat L'Hospitalet de Llobregat Servei d'autobús urbà
Barcelona-Sants Barcelona Aparcament Ascensor Estació d'autobús Servei d'autobús urbà
Plaça de Catalunya Barcelona Ascensor Servei d'autobús urbà
Arc de Triomf Barcelona Ascensor Estació d'autobús Servei d'autobús urbà
La Sagrera - Meridiana Barcelona Ascensor Servei d'autobús urbà
Fabra i Puig Barcelona Estació d'autobús Servei d'autobús urbà
Torre Baró - Vallbona Barcelona Ascensor Servei d'autobús urbà
Montcada Bifurcació Montcada i Reixac Servei d'autobús urbà
Montcada i Reixac - Manresa Montcada i Reixac Servei d'autobús urbà
Montcada i Reixac - Santa Maria Montcada i Reixac Ascensor Servei d'autobús urbà
Cerdanyola del Vallès Cerdanyola del Vallès Aparcament Ascensor Estació d'autobús Servei d'autobús urbà
Barberà del Vallès Barberà del Vallès Aparcament Ascensor Servei d'autobús urbà
Sabadell Sud Sabadell Aparcament Ascensor Servei d'autobús urbà
Sabadell Centre Sabadell Estació d'autobús Servei d'autobús urbà
Sabadell Nord Sabadell Ascensor Servei d'autobús urbà
Sabadell Can Llong en projecte
Castellarnau sense servei
Torrebonica sense servei
Terrassa Est Terrassa Aparcament Ascensor Servei d'autobús urbà
Terrassa Terrassa Ascensor Servei d'autobús urbà
Terrassa Can Boada en projecte
Sant Miquel de Gonteres Viladecavalls Aparcament Servei d'autobús urbà
Viladecavalls Viladecavalls Servei d'autobús urbà
Olesa de Montserrat sense servei
Vacarisses-Torreblanca Vacarisses
Vacarisses Vacarisses
Castellbell i el Vilar-Monistrol de Montserrat Castellbell i el Vilar
Sant Vicenç de Castellet Sant Vicenç de Castellet
Castellgalí sense servei
Els Comtals sense servei
Manresa Manresa Aparcament Servei d'autobús urbà
Rajadell Rajadell Aparcament
Aguilar de Segarra Aguilar de Segarra
Seguers - Sant Pere Sallavinera Sant Pere Sallavinera
Calaf Calaf Aparcament
Sant Martí Sesgueioles Sant Martí Sesgueioles Aparcament
Sant Guim de Freixenet Sant Guim de Freixenet Aparcament
Cervera Cervera Aparcament Ascensor Estació d'autobús
Tàrrega Tàrrega Aparcament Servei d'autobús urbà
Anglesola Anglesola Aparcament
Bellpuig Bellpuig Aparcament
Castellnou de Seana Castellnou de Seana Aparcament
Golmés Golmés Aparcament
Mollerussa Mollerussa Aparcament Estació d'autobús
Bell-lloc d'Urgell Bell-lloc d'Urgell Aparcament
Lleida Pirineus Lleida Aparcament Ascensor Estació d'autobús Servei d'autobús urbà

Creació de les línies RL3 i RL4

[modifica]

Arran de la inauguració de la línia d'alta velocitat entre Lleida i Barcelona, el servei regional de l'R12 ha vist reduït el nombre d'usuaris dels 100.000 de 2012 a tan sols 40.000 l'any 2018.[cal citació] Aquest fet, combinat amb les baixes freqüències en el tram Lleida-Cervera, van fer que el Govern de la Generalitat plantegés, l'any 2020, la substitució de l'R12 per dues noves línies de rodalies, operades per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que connectessin Lleida amb Cervera (RL3) i Lleida amb Manresa (RL4).[2]

El 26 de gener de 2024, el Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya anuncià l'inici del funcionament de la línia RL3 entre Lleida i Cervera i la incorporació de 4 noves expedicions per sentit entre ambdues ciutats a partir del 5 de febrer tot i que, finalment, el canvi s'implementà tres dies més tard del previst.[3] Tanmateix, això no comportà el canvi de gestió tal com estava previst, en tractar-se d'una millora prèvia encarregada a Renfe.[4]

Es preveu que la implementació d'FGC com a operador del servei es faci efectiva amb l'arribada dels nous trens l'any 2025.[5] Així mateix, també s'espera la posada en marxa de la línia RL4 i la nova configuració amb parades facultatives (en aquelles que tinguin menys demanda) per tal de disminuir el temps total de viatge, tal com fa ja a la línia Lleida - la Pobla de Segur.[2]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Línia R12». Web. Generalitat de Catalunya, 12-04-2012. [Consulta: desembre 2013].
  2. 2,0 2,1 «El Govern adjudicarà a FGC l'explotació de la línia Lleida-Manresa que ara opera Renfe». Web. Diari Ara, 25-09-2020. [Consulta: 8 novembre 2020].
  3. Pérez, Josep Anton. «La línia de Rodalies RL3 Lleida-Cervera inicia el servei aquest dijous». Comarques de Ponent, 07-02-2024. [Consulta: 7 febrer 2024].
  4. «Nota de premsa: La línia entre Lleida i Cervera de Rodalies duplica serveis a partir del 5 de febrer». [Consulta: 26 gener 2024].
  5. Redacció. «Els nous trens entre Lleida i Manresa s'estrenaran el 2025 i amb capacitat d'1 milió de viatges anuals», 18-12-2023. [Consulta: 26 gener 2024].

Enllaços externs

[modifica]