Línia 11 del metro de Barcelona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Línia 11
Recorregut Trinitat Nova - Can Cuiàs
Obertura 2003
Operador TMB
Autoritat ATM Barcelona
Tipus servei trànsit ràpid subterrani
metro lleuger
Municipi(s) Barcelona i Montcada
Estacions 5[1]
Longitud 2,3 km[1]
Temps de viatge 6
Velocitat 25,3 km/h[1]
Vehicles Sèrie 500
Electrificació Catenària superior
rígida 1.500 V CC
Ample ferroviari 1435 mm
Cobertura de mòbil Completa
Cotxeres i tallers Roquetes
Metro de Barcelona
L1 barcelona.svg Línia 1 L2 barcelona.svg Línia 2
L3 barcelona.svg Línia 3 L4 barcelona.svg Línia 4
L5 barcelona.svg Línia 5 L6 barcelona.svg Línia 6
L7 barcelona.svg Línia 7 L8 barcelona.svg Línia 8
L9 barcelona.svg Línia 9 L10 barcelona.svg Línia 10
L11 barcelona.svg Línia 11
Línia 11

La Línia 11 del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolità soterrada que dóna servei a cinc barris de les poblacions de Barcelona i Montcada i Reixac. La línia és de l'estil metro lleuger i conducció automàtica, construïda al començament de la dècada del 2000 com a prolongació de la línia 4 a l'estació de Trinitat Nova.[2]

La línia, de 2,3 quilòmetres de longitud i cinc estacions,[1] va ser pensada per donar servei a uns barris tradicionalment mal comunicats i es va inaugurar el 2003 entre Trinitat Nova i Can Cuiàs.[3] De la mateixa manera que la L2, es va construir adaptada per a PMR i invidents,[4][5] com també s'ha fet posteriorment a la L9 i L10.

Mapa Metro Línia 11
L4 barcelona.svg
L3 barcelona.svg
Perllongament L3gris.svg
Trinitat Nova L3 barcelona.svg L4 barcelona.svg Fi L11 barcelona.svg
Casa de l'Aigua
Torre Baró | Vallbona Rodalies de Catalunya.svg
Ciutat Meridiana
Can Cuiàs Fi L11 barcelona.svg

Característiques generals[modifica | modifica el codi]

La línia és operada per Ferrocarril Metropolità de Barcelona sota la marca de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). La L11 és un metro lleuger, a mig camí entre el tramvia i el metro convencional, servit per trens de la sèrie 500 automàtics, sense conductor i de dos vagons en comptes de cinc. Hi ha un total de dos trens en hora punta i un en hora vall, amb una freqüència de 7 minuts i 13 minuts segons l'hora. Transports Metropolitans de Barcelona té tres trens de dos vagons d'aquesta sèrie construïda per CAF.[1] Els trens són controlats dels del Centre de Control de Metro de Barcelona al barri de la Sagrera.[6]

El traçat és soterrat i majoritàriament de via única, excepte a Torre Baró | Vallbona on es troben els trens dels dos sentits.[3][7] A l'hora de la construcció alguns aspectes es van tenir en compte segons els estàndards del metro per si es decidís allargar la L4, com ara la reserva de 400 metres per allargar les andanes i no passar el màxim pendent permès al metro convencional de 4%.[8]

La zona que serveix la línia és d'orografia complicada i al voltant de l'estació de Ciutat Meridiana hi ha ascensors inclinats per accedir a diferents zones del barri. Les estacions estan decorades amb detalls identificatius de l'entorn.[9]

La línia 11 té una longitud de 2,3 quilòmetres, 5 estacions, 8 trens en hora punta i l'any 2010 hi van haver 1,1 milions de viatges. És la darrera línia per volum de viatges després de la L9/L10.[10]

Municipis coberts

Els municipis coberts per la línia són: Barcelona i Montcada i Reixac. A la ciutat de Barcelona passa pels barris de Ciutat Meridiana, la Trinitat Nova i Torre Baró del districte de Nou Barris i al barri de Can Cuiàs del municipi de Montcada i Reixac.

Estacions

Hi ha un total de cinc estacions, dues de les quals disposen d'enllaç, Trinitat Nova amb les línies L3 i L4 del metro de Barcelona i Torre Baró | Vallbona amb Rodalies de Catalunya.

Enllaços amb altres línies
Estació Metro Altres
Trinitat Nova L3 barcelona.svg L4 barcelona.svg
Torre Baró | Vallbona Rodalies de Catalunya.svg R3 barcelona.svg R4 barcelona.svg R7 barcelona.svg R12 Rodalies de Catalunya.svg

Història[modifica | modifica el codi]

Andana de L4 i L11 de Trinitat Nova.

Cronologia[modifica | modifica el codi]

  • 2001: Inici de les obres.
  • 2003 - segon semestre: Finalització de les obres.
  • 2003 - 14 de desembre: S'inaugura la línia en tot el seu recorregut.
  • 2009 - 27 de juliol: Inicien les obres per la instal·lació de mampares a les andanes.
  • 2009 - 16 de desembre: S'estrena el servei comercial automàtic sense conductors.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Abans que es fes la L11, el Pla de Metros de 1971 preveia l'arribada del metro de Barcelona al barri de Ciutat Meridiana allargant la L1 des de Torras i Bages. Pocs anys més tard, el Pla de Metros de 1974 modificava la prolongació de la L1 per fer-la finalitzar a Santa Coloma i canviava el traçat de la L3.[11]

El pla de 1974 preveia un allargament de la L3 amb un traçat semblant a l'actual, seguint des de Canyelles fins a Trinitat Nova i després a Ciutat Meridiana, que llavors arribava a Vallcarca i que havia estat prevista per arribar a Canyelles al Pla de 1971.[11]

Metro lleuger[modifica | modifica el codi]

Posteriorment el president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol l'any 1995 durant un míting al barri de Ciutat Meridiana va fer la promesa d'ampliar el metro a la zona nord del districte de Nou Barris mitjançant una línia de metro lleuger. Tot i el rebuig inicial de l'Ajuntament de Barcelona, que preveia fer arribar el metro a la zona l'any 2010, finalment la Generalitat i l'Ajuntament es van posar d'acord perquè fos un metro lleuger.[4]

El 1997 es va crear l'Autoritat del Transport Metropolità, consorci que integra la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i l'Entitat Metropolitana del Transport.[12] En el primer pla aprovat per l'ATM, Pla Director d'Infraestructures 2001-2010, apareix l'actuació AX18 per a la creació d'una línia de metro de cinc estacions i de tipus lleuger anomenada L11 i amb un traçat que parteix de Trinitat Nova i arriba a Can Cuiàs.[13]

Obres i inauguració[modifica | modifica el codi]

L'any 2001 van començar les obres, amb un pressupost inicial de 48 milions d'euros, que posteriorment va ser de 86 milions. La inversió la va fer la Generalitat de Catalunya, el Govern d'Espanya i Fons de la Unió Europea.[3]

Al començament del 2002 es va acabar el túnel i a mitjans d'any, dos anys després d'haver començat, es van acabar les obres i van començar a passar-hi els trens de prova.[14] El 16 de desembre es va inaugurar la totalitat de la línia.[3] El primer any va tenir una mitjana de 2.900 passatgers al dia.[15]

La línia va ser la primera del metro de Barcelona amb conducció automàtica, però amb conductors, i es preveia que el 2004 es podrien treure els conductors per conduir els trens des del Centre de Control de Metro de Barcelona, com a banc de proves de la línia 9.[4] L'automatizació total es va fer al final del 2009.

Automatització dels trens[modifica | modifica el codi]

Tren de la sèrie 500 a Trinitat Nova.

El 27 de juliol del 2009 i durant un mes la línia es va tancar al públic per la instal·lació de mampares a les andanes i la cobertura d'una de les seves estacions.[16] La instal·lació de les mampares era un dels últims passos perquè la línia pogués començar els serveis de conducció automàtica sense conductor. Des del 16 de desembre de 2009 els trens de la sèrie 500 circulen a la línia sense conductor i de forma automàtica després de la posada en marxa de la L9.[17]

La conducció automàtica, de moment, funciona entre les estacions de Can Cuiàs i Casa de l’Aigua. Al tram entre Casa de l’Aigua i Trinitat Nova es continuarà operant amb sistema convencional, fins que s'hagi instal·lat el sistema de detecció d’intrusions a la via,[18] perquè a Trinitat Nova no hi ha mampara a les andanes perquè està compartida amb la L4.[17]

Futures ampliacions[modifica | modifica el codi]

Al Pla Director d'Infraestructures 2009-2018 no es preveu allargar la línia,[19] tot i que el 2006 la Generalitat de Catalunya va anunciar que la línia de metro lleuger entre Trinitat Nova i Can Cuiàs s'ampliaria fins a connectar amb la línia de ferrocarril Castellbisbal / el Papiol - Mollet.[19]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Dades bàsiques de TMB» (PDF). tmb.cat. Transports Metropolitans de Barcelona, 31 desembre 2009.
  2. «La línea 11 del metro de Barcelona entre Can Cuiàs y Casa del Agua ya opera de forma automática» (en castellà). vialibre-ffe.com. Via Libre, 21 desembre 2009. [Consulta: 5 octubre 2010].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Olmo, Alfons. «Metro, línia 11». Anuari Territorial de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans, 31 desembre 2003 [Consulta: 5 octubre 2010].
  4. 4,0 4,1 4,2 Muñoz, Óscar. «Los trenes del metro ligero de Nou Barris irán sin conductor» (en castellà). La Vanguardia, 6 setembre 2003. [Consulta: 5 octubre 2010].
  5. «Millora accessibilitat a les estacions d'FMB». Generalitat de Catalunya, 9 de nomvembre de 2010. [Consulta: 17 de agost de 2011].
  6. «Centre de Control de Metro de Barcelona» (PDF). Transports Metropolitans de Barcelona. [Consulta: 13 agost 2010].
  7. «La línia 11 del metro comença a funcionar regularment el proper dilluns, dia 15». Transports Metropolitans de Barcelona, 12 desembre 2003. [Consulta: 13 octubre 2010].
  8. «L11: Trinitat Nova - Can Cuiàs». Transporte Barcelona. [Consulta: 13 octubre 2010].
  9. «El metro ligero arranca en Nou Barris» (PDF) (en castellà). Revista Punt TMB nº10. Transports Metropolitans de Barcelona, desembre 2003 [Consulta: 13 octubre 2010].
  10. «TransMet Xifres» (PDF). Autoritat del Transport Metropolità, 2010. [Consulta: 6 de juliol de 2011].
  11. 11,0 11,1 Fernández Cano, Marian. «Anàlisi de l’evolució de l’accessibilitat a la xarxa ferroviària de Barcelona». Universitat Politècnica de Catalunya, maig 2009. [Consulta: 1 octubre 2010].
  12. Hernando López, Alberto. «La línia 9, un projecte innovador per a resoldre una necessitat social». Universitat Politècnica de Catalunya, juny 2008. [Consulta: 1 octubre 2010].
  13. «PDI de la regió metropolitana de Barcelona 2001-2010: Memòria actualitzada» (PDF). Autoritat del Transport Metropolità, juliol 2009. [Consulta: 24 abril 2010].
  14. Vivanco, Felip. «El metro de Nou Barris ve el fin del túnel» (en castellà). La Vanguardia, 20 desembre 2002. [Consulta: 5 octubre 2010].
  15. Moisès, Jordi. «Metro». Anuari Territorial de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans, 31 desembre 2004 [Consulta: 5 octubre 2010].
  16. «Interromput el servei de la L11 de metro fins al 6 de setembre». Vila Web, 27 de juliol. [Consulta: 3 novembre 2010].
  17. 17,0 17,1 «L11, la segona línia automàtica del metro de Barcelona». tmb.cat. Transports Metropolitans de Barcelona, 16 desembre 2009.
  18. «El DPTOP estrena els trens amb conducció automàtica a l’L11 entre Can Cuiàs i Casa de l’Aigua» (PDF). gencat.cat. Generalitat de Catalunya.
  19. 19,0 19,1 «PDI de la regió metropolitana de Barcelona 2009-2018: Programa AX (ampliació de xarxa)» (PDF). Autoritat del Transport Metropolità, 2009. [Consulta: 21 setembre 2010].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Línia 11 del metro de Barcelona


FGC.svg FGC


Coord.: 41° 27′ 47.55″ N, 2° 10′ 18.5″ E / 41.4632083,2.171806