Línies del metro de Barcelona

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Part de la sèrie d'articles sobre el

Metro de Barcelona

Barcelona Metro Logo.svg FGC.svg
Informació general

Història
FGC  · FMB  · GMB
Línies
Estacions
Estacions fantasma
Cotxeres
Trens

Les línies del metro de Barcelona són onze serveis de ferrocarril metropolità de l'àrea metropolitana de Barcelona que constitueixen el metro de Barcelona, que és operat per dues empreses públiques Ferrocarril Metropolità de Barcelona (FMB), sota la marca Transports Metropolitans de Barcelona (TMB),[1] i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).[2]

Mapa de les línies del metro de Barcelona.

Els recorreguts de les dotze línies del metro són:[3][4]

Línia Origen Destinació
L1 barcelona.svg Hospital de Bellvitge Fondo
L2 barcelona.svg Paral·lel Badalona Pompeu Fabra
L3 barcelona.svg Zona Universitària Trinitat Nova
L4 barcelona.svg Trinitat Nova La Pau
L5 barcelona.svg Cornellà Centre Vall d'Hebron
L6 barcelona.svg Plaça Catalunya Sarrià
L7 barcelona.svg Plaça Catalunya Avinguda Tibidabo
L8 barcelona.svg Plaça Espanya Molí Nou | C.C.
L9 barcelona.svg La Sagrera Can Zam
Aeroport T1
L10 barcelona.svg La Sagrera Gorg
Zona Franca | Zal
L11 barcelona.svg Trinitat Nova Can Cuiàs
L12 barcelona.svg Sarrià Reina Elisenda

Història[modifica]

Les línies de FMB formen una xarxa que va començar a construir-se a la dècada de 1920, amb la creació de les empreses Gran Metropolità de Barcelona i Ferrocarril Metropolità de Barcelona que es fusionarien en la FMB SA/SPM, i que ha anat incorporant línies durant el segle XX fins a l'any 2009 i 2010.

FGC està composta per dues línies que formen dues xarxes independents amb diferents ramals i serveis, herència de les companyies Ferrocarrils Catalans, Ferrocarrils de Catalunya i Ferrocarril de Sarrià a Barcelona. Van ser construïdes en el transcurs del segle XX i les millores durant el segle XXI han anat destinades a la millora de la infraestructura en comptes del creixement de la xarxa.

La nomenclatura de FGC es va establir l'any 1996 distingint segons si el servei era "U" urbà, "S" suburbà o "R" rodalia,[5] canviat el de les línies considerades metro l'any 2003, coincidint amb la posada en marxa de la L11 del FMB, passant de U6, U7 i S3 a L6, L7 i L8 ("L" de línia) com ja ho feia FMB.[6]

FMB ha heretat la nomenclatura utilitzada tant pel GMB al Gran Metro, les L3 i L4 eren anomenades "línia I" i "línia II" respectivament, i de la mateixa FMB anomenat "línia I" al Metro Transversal (L1). Després de la fusió es mantindria la línia I pel Metro Transversal i a les dues del Gran Metro passarien a només línia III.[7] El 1982 es passaria de la numeració romana a l'aràbiga.[8]

Les línies[modifica]

Línia 1[modifica]

Nau, andanes i vies de l'estació d'Espanya.

La línia 1, que es va inaugurar l'any 1926 amb el nom de Metro Transversal,[9] actualment enllaça les estacions d'Hospital de Bellvitge (l'Hospitalet de Llobregat) i Fondo (Santa Coloma de Gramenet). Té una longitud de 20,7 km i 30 estacions que serveixen a tres municipis: Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet.

És una de les dues línies amb un ample de via diferent de la resta, ja que té la via més ampla del suburbà amb un ample ferroviari de 1.674 m, conegut com a ample ibèric antic.

L'empresa que el va construir, el Ferrocarril Metropolità de Barcelona (1920), és l'embrió, juntament amb el Gran Metropolità de Barcelona, de l'actual operador Ferrocarril Metropolità de Barcelona (1961), que utilitza la marca comercial de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) juntament amb els autobusos de Barcelona.[1]

Línia 2[modifica]

Andana de l'estació de Sagrada Família.

La línia 2, que es va inaugurar l'any 1995,[10] actualment enllaça les estacions de Paral·lel (Barcelona) i Badalona Pompeu Fabra (Badalona). Té una longitud de 13,1 km i 18 estacions que serveixen als municipis de Barcelona, Sant Adrià de Besòs i Badalona.

Tot i que és una de les línies més recents del metro, el 1968 es van adjudicar les obres d'un dels trams, es van paralitzar el 1973 per falta de diners,[11] i no va ser fins al 1991 que es van reprendre les obres.[12]

Línia 3[modifica]

El recorregut del Gran Metro (L3 i L4) el 1946.

La línia 3, que es va inaugurar l'any 1924 amb el nom de Gran Metro,[13] actualment enllaça les estacions de Zona Universitària i Trinitat Nova, ambdues a Barcelona. Té una longitud de 18,4 km i 26 estacions que serveixen a la ciutat de Barcelona.

L'empresa que el va construir, el Gran Metropolità de Barcelona (1921) és l'embrió, juntament amb el Ferrocarril Metropolità de Barcelona (1920), de l'actual operador Ferrocarril Metropolità de Barcelona (1961) que utilitza la marca comercial de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) juntament amb els autobusos de Barcelona.[1]

Línia 4[modifica]

La línia 4, que es va inaugurar com a ramal del Gran Metro l'any 1926,[14] actualment enllaça les estacions de Trinitat Nova i la Pau, ambdues a Barcelona. Té una longitud de 17,3 km i 22 estacions que serveixen a la ciutat de Barcelona.

El tram que circula per la Via Laietana és el túnel més antic del metro de Barcelona, ja que aquest fou construït per l'Ajuntament de Barcelona el 1908 durant el Pla de Reforma de la Ciutat i que posteriorment el Gran Metropolità de Barcelona va adquirir.[15]

Línia 5[modifica]

La línia 5, que es va inaugurar l'any 1959,[16] actualment enllaça les estacions de Cornellà Centre i Vall d'Hebron. Té una longitud de 18,9 km i 26 estacions que serveixen als municipis de Barcelona, L'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat i Cornellà de Llobregat.

Entre el 1961 i 1972 van començar a circular trens amb un sistema de conducció automàtica. Els trens funcionaven automàticament mitjançant contactes per cèl·lules fotoelèctriques. Aquest sistema fou desenvolupat pels mateixos serveis tècnics del Metro de Barcelona i va constituir la primera aplicació mundial d'un sistema automàtic de conducció de trens en una línia de ferrocarril metropolità, el 1972, però es va començar a utilitzar un altre sistema.[17]

Línia 6[modifica]

Cartell al carrer de TMB i FGC, a l'accés de Pl. Catalunya.

La línia 6 és un dels serveis de la línia Barcelona-Vallès dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Aquest servei, que comparteix via amb altres serveis suburbans de l'àrea metropolitana de Barcelona, transcorre pel que inicialment va ser el Ferrocarril de Sarrià a Barcelona o tren de Sarrià de NEE, que es va inaugurar l'any 1863 i va ser soterrat entre la dècada del 1920 i 1952.[18][19]

Actualment enllaça les estacions de Pl. Catalunya i Sarrià. Té una longitud de 4,6 km i 8 estacions que serveixen a la ciutat de Barcelona.

Línia 7[modifica]

La línia 7 és un dels serveis de la línia Barcelona-Vallès dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Aquest servei, que comparteix via amb altres serveis suburbans de l'àrea metropolitana de Barcelona, transcorre pel que inicialment va ser el Ferrocarril de Sarrià a Barcelona o tren de Sarrià de NEE, que es va inaugurar l'any 1863 i va ser soterrat entre la dècada del 1920 i l’any 1952.[18][19]

Actualment enllaça les estacions de Pl. Catalunya i Av. Tibidabo. Té una longitud de 3,9 km i 7 estacions que serveixen a la ciutat de Barcelona.

Línia 8[modifica]

Esquema de la línia 8 i l'ampliació fins a Parc del Besòs.

La línia 8 és un dels serveis de la línia Llobregat-Anoia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Aquest servei, que comparteix via amb altres serveis suburbans de l'àrea metropolitana de Barcelona, transcorre pel Ferrocarril de Barcelona a Martorell (també anomenat "Barcelona–Manresa amb ramal a Vallirana") de NEE, que es va inaugurar l'any 1912,[20] embrió de l'actual ferrocarril.[21]

Actualment enllaça les estacions de Pl. Espanya (Barcelona) i Molí Nou | Ciutat Cooperativa (Sant Boi de Llobregat). Té una longitud d'11,8 km i 11 estacions que serveixen als municipis de Barcelona, L'Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat i Sant Boi de Llobregat.

És una de les dues línies amb un ample de via diferent de la resta, ja que es tracta de la via més estreta del suburbà, d’un ample ferroviari de 1.000 m, conegut com a ample mètric.

Línia L9/L10[modifica]

Vista panoràmica de les portes de seguretat.

La línia 9 o L9/L10, que es va inaugurar l'any 2009, actualment té dos trams en funcionament: el tram nord, que enllaça l'estació de la Sagrera (L9 Nord i L10) amb les estacions Can Zam (L9 Nord) i Gorg (L10); el tram sud, que uneix l'estació de Zona Universitària amb la T1 de l'Aeroport del Prat (L9 Sud). És la línia més moderna del suburbà, la primera totalment automàtica i, quan estigui finalitzada amb 47,8 km, serà la més llarga de la xarxa, ja que connectarà Santa Coloma, Badalona i Barcelona amb les ciutats de l'Hospitalet, el Prat, l'aeroport i la Zona Franca.[22][23][24]

Línia 11[modifica]

L'estació terminal de Trinitat Nova (L4 i L11).

La línia 11 és una línia de metro lleuger que a la pràctica és com una extensió de dos quilòmetres de la L4 a l'extrem de Trinitat Nova en direcció nord-est; es va inaugurar l'any 2003 i enllaça les estacions de Trinitat Nova i Can Cuiàs. Té una longitud de 2,3 km i 5 estacions que serveixen als municipis de Barcelona i Montcada i Reixac.[25]

Línia 12[modifica]

Cartell al carrer de TMB i FGC, a l'accés de Pl. Catalunya.

La línia 12 és un dels serveis de la línia Barcelona-Vallès dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Aquest és un nou servei de tren llançadora entre Sarrià i Reina Elisenda

Té una longitud de 0,6 km i 2 estacions que serveixen a la ciutat de Barcelona.

Dades bàsiques[modifica]

Dades d'infraestructura[modifica]

Andanes i vies de l'estació el Maresme | Fòrum.

Totes les estacions de les línies L2, L6, L7, L8, L9/L10, L11 i L12 estan adaptades a persones amb mobilitat reduïda. Actualment estan adaptades 26 de 30 estacions a la L1 (87%), 24 de 26 estacions a la L3 (92%), 17 de 22 estacions a la L4 (77%) i 23 de 26 estacions a la L5 (88%).[26][27]

Pel que fa als intervals de pas oscil·len els 3 i 4 minuts en hora punta en les línies de FMB i els 6 i 6 minuts i mig en les línies de FGC. La L2 és la línia que més l'ha reduït des del 2001 amb una reducció del 30% comparat amb el 10% de la resta. A les línies de FGC de la línia Barcelona-Vallès no hi ha hagut canvis significatius en el servei, ja que es troba al límit de la seva capacitat.[28][29]

La xarxa de FMB és la que ha experimentat més creixement durant el període 2007-2010. Ha augmentat en un 18,5% el quilòmetres de línies, passant dels 86 km als 102; un 33,3% el nombre de serveis, de 6 a 8; un increment del 13'8 en el nombre d'estacions, de 123 a 140. Mentre que la de FGC no ha patit variacions.

Línia Inauguració Primera
operació
Operadora Longitud
(km)
Estacions Ample de via
(mm)
L1 barcelona.svg 1926[9] Barcelona Metro Logo.svg TMB 20,7 30 1674
L2 barcelona.svg 1995[12] 1959 [Nota 1] Barcelona Metro Logo.svg TMB 13 18 1435
L3 barcelona.svg 1924[13] Barcelona Metro Logo.svg TMB 18,4 26 1435
L4 barcelona.svg 1973[31] 1926 [Nota 2] Barcelona Metro Logo.svg TMB 17,3 22 1435
L5 barcelona.svg 1959[16] Barcelona Metro Logo.svg TMB 18,9 26 1435
L6 barcelona.svg 1976[32] 1929 [Nota 3] FGC.svg FGC 4,6 8 1435
L7 barcelona.svg 1954[32] 1929 [Nota 3] FGC.svg FGC 4,63 7 1435
L8 barcelona.svg 2000 1912 [Nota 4] FGC.svg FGC 12 11 1000
L9 barcelona.svg 2009[33] Barcelona Metro Logo.svg TMB 31,1 27 1435
L10 barcelona.svg 2010[34] Barcelona Metro Logo.svg TMB 1435
L11 barcelona.svg 2003[35] Barcelona Metro Logo.svg TMB 2,3 5 1435
L12 barcelona.svg 2016 1970 FGC.svg FGC 0,6 2 1435
Font dades: Autoritat del Transport Metropolità.[36]

Dades de viatges[modifica]

Bitllet T-10.

Les línies del FMB van realitzar l'any 2014 un total de 375,7 milions de viatges i les línies de FGC, 40,5 milions de viatges a la zona 1 de l'Autoritat del Transport Metropolità, que inclou altres serveis suburbans.[37]

Viatges (en milions)
Línia 2010[38][36] 2014[37]
L1 barcelona.svg 109,8 103,1
L2 barcelona.svg 42,3 40,4
L3 barcelona.svg 86,0 82,0
L4 barcelona.svg 51,2 52,4
L5 barcelona.svg 85,4 87,9
L6 barcelona.svg L7 barcelona.svg 29,0 26,7
L8 barcelona.svg 14,2 13,8
L9 barcelona.svg L10 barcelona.svg 4,7 8,2
L11 barcelona.svg 1,1 1,2
Barcelona Metro Logo.svg Total FMB 381,2 375,7
FGC.svg Total FGC 43,2 40,5

Notes[modifica]

  1. Obertura tram Vilapicina-Sagrera,[16] actual L5 per canvis en el projecte inicial.[30]
  2. Obertura tram Aragó (ara Passeig de Gràcia) - Jaume I, ramal del Gran Metro.[14]
  3. 3,0 3,1 Data obertura soterrament tram Pl. Catalunya - Muntaner.[32] Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «"L6 i L7» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  4. Obertura tram Magòria - Martorell Enllaç.[20]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Sala Schnorkowski, Mercè. La qualitat al transport públic: experiències a l'àrea de Barcelona. Barcelona: Edicions UPC, 1999. ISBN 8483012952. 
  2. «Què és FGC?». Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 gener 2010].
  3. «El teu metro». Transports Metropolitans de Barcelona. [Consulta: 16 agost 2011].
  4. «Plànol de la xarxa». Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 16 agost 2011].
  5. «El metro del Vallès calienta motores tras una inversión de 15.000 millones de pesetas» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 18-06-1996. [Consulta: 31 agost 2011].
  6. «Lejanías» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 15-10-2003. [Consulta: 31 agost 2011].
  7. «Presente y futuro del Metropolitano de Barcelona» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 18-08-1966. [Consulta: 2 setembre 2011].
  8. «Breu història del metro». Transports Metropolitans de Barcelona, 2010. [Consulta: 6 setembre 2011].
  9. 9,0 9,1 Salmerón 1992: pàg. 62-64.
  10. «La línia d'obres eternes». L'Avui, 11-12-2009. [Consulta: 1r octubre 2010].
  11. «La línea 2 abre con aire electoral» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 26-09-1995. [Consulta: 20 setembre 2010].
  12. 12,0 12,1 «Línea 2 del ferrocarril metropolitá. Tramo: Paral·lel-Sagrada Familia.» (PDF) (en castellà) p. 150-151. Revista de Obras Públicas, 1997, 144 (3363). [Consulta: 20 setembre 2010].
  13. 13,0 13,1 Salmerón 1992: pàg. 23-26.
  14. 14,0 14,1 Salmerón 1992: pàg. 27.
  15. Salmerón 1992: pàg. 16-18.
  16. 16,0 16,1 16,2 «La línia de l'Eixample». Avui, 15-12-2009. [Consulta: 8 juliol 2011].
  17. «El alcalde presidió la inauguración de importantes obras y reformas de metro» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 29-01-1961. [Consulta: 5 juliol 2011].
  18. 18,0 18,1 Salmerón 1988, pàg. 30.
  19. 19,0 19,1 Salmerón 1988, pàg. 34.
  20. 20,0 20,1 Salmerón 1985, pàg. 54-55.
  21. Salmerón 1985, pàg. 7.
  22. «Què és la L9?». L9. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 març 2010].
  23. DDVV. «Metro. Línia 9». A: Anuari territorial de Catalunya, volum 2006. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2007, pàg. 231. 
  24. DDVV. «Metro. Línia 9». A: Anuari territorial de Catalunya, volum 2010. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2011. 
  25. DDVV. «Metro. Línia 11». A: Anuari territorial de Catalunya, volum 2003. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2004, pàg. 221. 
  26. «Millora de l'accessibilitat a les estacions d'FMB». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 juliol 2018].
  27. «Millora de l'accessibilitat a les estacions d'FGC». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 juliol 2018].
  28. «Dades bàsiques de TMB» (PDF). tmb.cat. Transports Metropolitans de Barcelona, 31-12-2010.
  29. «PDI de la regió metropolitana de Barcelona 2009-2018: 6. Evolució recent de l'oferta de transport públic a l'RMB» (PDF). Autoritat del Transport Metropolità, juliol 2009. [Consulta: 24 abril 2010].
  30. «L'estació 'fantasma' del metro de Barcelona més ben conservada és la de Gaudí, l'única que no ha funcionat mai». directe.cat, 28-09-2008. [Consulta: 16 agost 2010].
  31. Torrent, Quim. «El túnel més antic». Avui, 14-12-2009. [Consulta: 9 juliol 2011].
  32. 32,0 32,1 32,2 «Història». Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 gener 2010].
  33. «El primer tram de l'L9, en marxa el dia 13». El Punt. [Consulta: 31 març 2010].
  34. «El president presidirà diumenge la posada en servei del tram de l'L9/L10 a Badalona, entre Gorg i Bon Pastor». Gencat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 16 abril 2010].
  35. Olmo, Alfons «Metro, línia 11». Anuari Territorial de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans, 31-12-2003 [Consulta: 5 octubre 2010].
  36. 36,0 36,1 «TransMet Xifres 2010». Autoritat del Transport Metropolità. [Consulta: 16 agost 2011].
  37. 37,0 37,1 «Transmet Xifres 2014». [Consulta: 8 novembre 2015].
  38. «Dades bàsiques de mobilitat del 2010». Ajuntament de Barcelona, abril 2011. [Consulta: 9 juliol 2011].

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Línies del metro de Barcelona Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Salmerón i Bosch, Carles. Els Ferrocarrils Catalans: Cent anys d'història. Barcelona: Terminus, 1985. ISBN 8439849117. 
  • Salmerón i Bosch, Carles. El tren del Vallès: Història dels ferrocarrils de Barcelona a Sabadell i Terrassa. Barcelona: Terminus, 1988. ISBN 8440435606. 
  • Salmerón i Bosch, Carles. El Metro de Barcelona: Història del ferrocarril metropolità de Barcelona. Barcelona: Terminus, 1992. ISBN 8460423875.