Ferrocarrils de Catalunya

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióFerrocarrils de Catalunya
Placa Ferrocarrils de Catalunya FCC.jpg
Dades
Tipus Societat Anònima
Indústria Ferrocarril
Forma jurídica
Creació 1 d'abril de 1912
Dissolució 18 de febrer de 1999
Reemplaçat per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
Activitat
Àrea d'operació Catalunya Catalunya
Serveis Transport de viatgers i mercaderies.
Organització i govern
Seu 
Propietat de Generalitat de Catalunya (anys 80 i 90)
Modifica les dades a Wikidata
Brill 18 un dels primers que circulà a FCC

Ferrocarrils de Catalunya (FCC) (Ferrocarriles de Cataluña en castellà) fou una companyia privada que uní Barcelona amb el Vallès, en ferrocarril, a través de la Serra de Collserola. El 1977 la companyia entrà en fallida i les seves línies foren transferides provisionalment a FEVE i posteriorment a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya el 1979.

Història[modifica]

Unitat 400(Granotes) construïdes per FCC

La idea d'unir Barcelona i el Vallès a través de la Serra de Collserola, cuejà durant la segona meitat del segle XIX amb diversos projectes, tot i així mai es va portar a la pràctica cap projecte fins que Carles Emili Montañès, antic enginyer en cap de Tramvies de Barcelona va demostrar la viabilitat d'aquest projecte obrint el 1908 un petit ferrocarril anomenat Mina Grott. Després de diversos problemes legals, els quals l'obligaven a tancar el petit ferrocarril, va obtenir una concessió d'un ferrocarril de Sarrià a Les Planes.

Com que Montañès no aconseguia finançament nacional per tirar endavant la concessió, va recórrer al Dr. Fred Stark Pearson (un conegut enginyer nord-americà), el qual accedí a donar impuls al projecte.

Com a base del nou ferrocarril s'adquirí la Companyia del Ferrocarril de Sarrià a Barcelona (FSB) el 1911 la línia del qual era d'ample internacional i electrificada.

L'1 d'abril de 1912 es constituí la companyia Ferrocarriles de Cataluña i Montañès li transferí la concessió del Ferrocarril de Sarrià a Les Planes. El maig del mateix any començaren les obres.

El 1915 morí el Dr. Pearson a bord del RMS Lusitania torpedinat pel submarí alemany U-20. Això comportà, més tard, que mai es realitzessin els projectes de prolongació del ferrocarril cap a Berga i França. Com definia el projecte original.

El 28 de novembre de 1916 s'inaugurà el tram Sarrià (Barcelona) - Les Planes.

El 26 d'octubre de 1917 s'inaugurà el tram Les Planes - Sant Cugat.

El 13 de setembre de 1918 s'inaugurà el tram Sant Cugat - Rubí.

El 28 de desembre de 1919 s'inaugurà el tram Rubí - Terrassa.

L'1 de juny de 1922 s'inaugurà el tram Sant Cugat - Sabadell.

El 21 de setembre de 1925 s'inaugurà el baixador de Sabadell-Rambla. Subterrani gràcies a les pressions municipals.

El 1927 s'inicien projectes de prol·longació del ferrocarril cap a Castellar i Caldes de Montbui

El juliol de 1936 es confisca la companyia i les línies foren explotades per un comitè d'obrers.

El 1967 es compren noves unitats de material mòbil que permeten renovar el material mòbil.

El 23 de maig de 1977 a causa de l'alt dèficit s'anuncia la clausura de la xarxa el 20 de juny de 1977.

El 17 de juny de 1977 es transfereixen provisionalment les línies a FEVE.

El 7 de novembre de 1979 es transfereixen les línies a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Bibliografia[modifica]

Salmerón Bosch, Carles. «El tren del Vallès: Història dels ferrocarrils de Barcelona a Sabadell i Terrassa». Barcelona, Ed. Tèrminus 1988 ISBN 84-404-3560-6