18 de febrer
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| << | Febrer 2021 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| Tots els dies | ||||||
El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 316 dies per a finalitzar l'any i 317 en els anys de traspàs.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 1837 - La Panadella (Montmaneu, l'Anoia): els carlins del general Benet Tristany vencen a la batalla de la Panadella durant la Primera Guerra Carlina.
- 1923 - Barcelona: s'inaugura l'estadi de Sarrià amb el partit RCD Espanyol 4 - UE Sants 1.
- 1980 - Barcelona: s'hi presenta el primer volum del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines.
- 2006 - Barcelona: Una manifestació convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir recorre Barcelona sota el lema Som una nació i tenim el dret de decidir, per demanar que es respecti el text de l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya
- Resta del món
- 1885 - EUA: Mark Twain publica Les aventures de Huckleberry Finn.
- 2010 - Níger: cop d'estat contra el president Mamadou Tandja.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 1872, Sabadell, província de Barcelona: Francesc Izard i Bas, enginyer industrial català.
- 1887, Paterna, Horta Oest: Joan Peiró i Belis, sindicalista anarquista, secretari general de la CNT en els anys 20 i ministre d'Indústria durant la II República.
- 1916, Barcelona: Julio Muñoz Ramonet, empresari barceloní.
- 1951, Mataró, Maresme: Joaquima Cot i Codony, jugadora de basquetbol catalana.[1]
- 1956, Castelló de la Plana: Soledad Sorribes Martínez, mestra, llicenciada en geografia i historia, política valenciana.
- 1970, Barcelona: Núria Cadenes i Alabèrnia, periodista, editora, escriptora i activista independentista catalana.[2]
- 1973, Badalona, Barcelonès: Melanie Olivares, actriu de cinema, teatre i televisió catalana.
- 1985, Barcelona: Laia Costa i Bertrán, actriu de cinema, teatre i televisió catalana.[3]
- Resta del món
- 1516, Greenwich, Anglaterra: Maria I d'Anglaterra, reina d'Anglaterra i Irlanda (m. 1558).[4]
- 1632, Bolonya, Itàlia: Giovanni Battista Vitali, compositor italià (m.1692).[5]
- 1642, Rouenː Marie Champmeslé, actriu francesa del segle xvii (m. 1698).[6]
- 1734, Thizy-les-Bourgs, França: Jean-Marie Roland de La Platière, polític francès (m. 1793).
- 1745, Como, Llombardia: Alessandro Volta, físic italià (m. 1827).
- 1799, Hamburg: Alexis de Chateauneuf, arquitecte i urbanista.
- 1825, Komárom, Regne d'Hongria: Mór Jókai, escriptor en hongarès i periodista hongarès (m. 1904).
- 1826, Estocolm: Lea Ahlborn, gravadora de medalles sueca (m. 1897).[7]
- 1890, Pittsburgh, Pennsilvània, Estats Units: Adolphe Menjou, actor estatunidenc.
- 1898, Mòdena, Regne d'Itàlia: Enzo Ferrari, pilot de carreres italià i fundador de la fàbrica de cotxes Ferrari.
- 1911, Madrid: Julián Grimau, polític espanyol afusellat pel franquisme.
- 1912, Sevilla: Antoñita Colomé, actriu, cantant i ballarina.[8]
- 1919, Lattimer Mines, Pennsilvània, Estats Units: Jack Palance, actor estatunidenc.
- 1925, Nova York, Estats Units: George Kennedy, actor estatunidenc.
- 1926, Budapest: Susanna Egri, ballarina hongaresa, coreògrafa i professora de dansa.[9]
- 1931, Lorain, Ohio, EUA: Toni Morrison, escriptora afroamericana, Premi Nobel de Literatura de l'any 1993 (m. 2019).[10]
- 1931, Sevilla: Laura Valenzuela, actriu espanyola.[11]
- 1932, Cáslav, Txecoslovàquia: Milos Forman, cineasta estatunidenc.
- 1933, Tòquio (Japó): Yoko Ono, artista japonesa.[12]
- 1934, Trincherpe, Euskadi: Paco Rabanne, modista espanyol.
- 1950, Memphis, Tennessee, EUA: Cybill Shepherd, actriu estatunidenca.
- 1954, Englewood, Nova Jersey, EUA: John Travolta, actor estatunidenc.
- 1957: Wismar, Alemanya Oriental: Marita Koch, atleta especialista en proves de velocitat, que va batre 14 rècords del món a l'aire lliure.[13]
- 1967, Caldogno, Itàlia: Roberto Baggio, futbolista italià.
- 1968, Roseville, Califòrnia, EUA: Molly Ringwald, actriu estatunidenca.
- 1969, Carvin, Pas de Calais: Hermeline Malherbe, política que ha estat presidenta del Consell General dels Pirineus Orientals.[14]
- 1974, Mount Vernon, Missouri: Julia Lorraine Hill, activista ambiental estatunidenca i defensora de l'objecció fiscal.[15]
- 1994, Gwangju, Corea del Sud: Jung Hoseok, conegut com a J-Hope, raper i ballarí de la coneguda banda BTS.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 1944 - Barcelona: Emília Coranty Llurià, pintora i professora de dibuix (n. 1862).[16]
- 1954 - Sabadell (Vallès Occidental): Joan Vilatobà i Fígols, fotògraf i pintor català.
- 1987 - Elx, El Baix Vinalopó: Josefina Manresa, modista i curadora de l'obra del seu marit, Miguel Hernández (n. 1916).[17]
- 1991 - Palma (Mallorca): Francesc de Borja Moll i Casasnovas, filòleg i lingüista menorquí.
- Resta del món
- 1218 - Friburg de Brisgòvia (Sacre Imperi Romanogermànic)ː Bertold V de Zähringen, darrer duc de Zähringen (n. c.1160)
- 1294 - Cambaluc (Xina): Khublai Khan, cinquè i últim kan de l'Imperi Mongol (n.1215).[18]
- 1535 - Grenoble, França: Agrippa de Nettesheim, escriptor, filòsof, alquimista, cabalista, metge i ocultista, considera una figura important del feminisme de la seva època (n. 1486).
- 1564 - Roma: Miquel Àngel, escultor, pintor, poeta i arquitecte renaixentista.
- 1679 - Londresː Anne Conway, filòsofa anglesa (n. 1631).[19]
- 1885 - Londresː Charlotte Sainton-Dolby, contralt, professora i compositora anglesa (n. 1821).[20]
- 1905 - Anvers, Bèlgica: Julius De Geyter, escriptor i nacionalista flamenc.
- 1909 - París: Céleste Mogador, ballarina, cortesana i escriptora francesa, comtessa de Chabrillan (n. 1824).[21]
- 1939 - Madrid: Julia Alcayde Montoya, pintora espanyola.[22]
- 1967 - Princeton (N. Jersey, EUA): Robert Oppenheimer, físic estatunidenc, director del projecte Manhattan, que donà lloc a la bomba atòmica (n. 1904).
- 1985 - Ixelles, Bèlgica: Marcel Pesch, ciclista luxemburguès.
- 2008 - Caen (França); Alain Robbe-Grillet, escriptor i cineasta francès (n. 1922).[23]
Festes i commemoracions[modifica]
Santoral[24][modifica]
Església Catòlica[25][modifica]
- Sants al Martirologi romà (2011): Sadot de Seleúcia i 128 companys màrtirs (342); Eladi de Toledo o Hel·ladi, bisbe (632); Tarasi de Constantinoble, bisbe (806); Angilibert de Centula, abat (814); Teotoni de Coïmbra, abat i fundador dels Canonges Regulars de la Santa Creu (1162); François-Régis Clet, prevere màrtir a la Xina (1820); Geltrude Comensoli, fundadora (1903).
- Beats al Martirologi romà: fra Angelico, pintor dominic (1455); William Harrington, prevere màrtir (1594); John Pibush, prevere màrtir (1601); Jean-Pierre Néel, prevere, Martí Wu Xuesheng, Joan Zhang Tianshen, i Joan Chen Xianheng, màrtirs (1862); Georg Kaszyra, prevere màrtir (1943).
- Sants que no figuren al Martirologi romà: Simeó I de Jerusalem, bisbe (107?); Lleó i Paregori de Patara, màrtirs (ca. 260); Luci, Silvà, Tòtil i màrtirs d'Àfrica; Màxim, Claudi, Prepedigna, Alexandre i Cútia d'Ostia, màrtirs (295); Constança, Àtica i Artèmia, màrtirs a Caeni Gallicani (354, venerades fins al s. XVI); Colman de Lindisfarne, abat (676); Hildebert de Saint-Wandrille, abat (700); Iniorok de Vannes, bisbe (s. VIII); Legunci de Metz, bisbe; Gwingurian de Rhuy, monjo (segle ix). A França: Bernadette Soubirous, verge (1879).
- Beats que no figuren al Martirologi romà: Agnès De, verge màrtir a Vietnam (1841); Andreu Nam-Thung, màrtir (1855); Àgata Lin, verge màrtir a la Xina (1858).
Església Copta[modifica]
- 11 Meixir: Fabià I, bisbe de Roma (250); Abraham d'Arbela, bisbe (245).
Església Apostòlica Armènia[modifica]
- 29 Arac': Àgata de Catània, verge i màrtir; Inas, Rimas i Pinnas, escites conversos per l'apòstol Andreu.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)[modifica]
- Se celebren els corresponents al 2 de març del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)[modifica]
Corresponen als sants del 5 de febrer del calendari julià.
- Sants: Àgata de Catània, verge i màrtir; Bassilisa de Nicomèdia, màrtir (300); Teodúlia, Hel·ladi, Macari, Boetos i Evagri d'Anabarze, màrtirs (ca. 304); Teodosi de Skopelos (ca. 421); Polieucte de Constantinoble, arquebisbe (970); Teodosi de Txernigov, arquebisbe (1696); Antoni d'Atenes, màrtir (1774); Mihail, metropolità de Sèrbia (translació de les relíquies, 1897); Matuixka Agata de Bielorússia, màrtir (1938); Evgenij, monjo màrtir (1939); Paramon, màrtir (1941); Mihail, màrtir (1942)
Esglésies luteranes[modifica]
- Martí Luter (commemorat al calendari litúrgic luterà i episcopalià).
Notes[modifica]
- ↑ «Joaquima Cot Codony | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 desembre 2020].
- ↑ «Núria Cadenes i Alabèrnia». Gran Enciclopèdia Catalabna. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Laia Costa i Bertran». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Maria I d'Anglaterra | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r gener 2021].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Marie Champmesle» (en anglès). Encyclopedia Britannica.
- ↑ Boëthius, Gerda. «Lea F Ahlborn (f. Lundgren). Medaljgravör». Svenskt biografiskt lexikon. Riksarkivet [Diccionari biogràfic suec. Arxiu Nacional]. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Antoñita Colomé». Enciclopedia del Cine Español, 09-05-2016. [Consulta: 3 juliol 2020].
- ↑ Koegler, Horst. Dizionario della danza e del balletto (en it). Gremese Editore, 1998, p. 164. ISBN 978-88-7742-262-0.
- ↑ «Toni Morrison | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine : 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 641. ISBN 84-206-9473-8.
- ↑ «Yoko Ono». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Marita Koch». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Hermeline Malherbe | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 desembre 2020].
- ↑ «La mujer que no bajó de un árbol en dos años para evitar que fuera talado» (en castellà). La voz del muro, 26-02-2015. [Consulta: 28 desembre 2020].
- ↑ «Fundació-Qui som?-Història». Fundació Guasch Coranty. [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ «Manresa Marhuenda, Josefina» (en castellà). Fundación Cultural Miguel Hernández. [Consulta: 5 desembre 2020].
- ↑ Brook, Timothy, 1951-. The troubled empire : China in the Yuan and Ming dynasties. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2010. ISBN 978-0-674-04602-3.
- ↑ «Anne Conway» (en castellà). Encyclopaedia Herder. [Consulta: 7 novembre 2021].
- ↑ «Charlotte Sainton-Dolby». Find a Grave. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Chabrillan, Céleste de (1824–1909)». Australian Dictionary of Biography. National Centre of Biography, Australian National University.
- ↑ «Fernando Alcolea - Julia Alcayde Montoya» (en alemany). [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ Schäfer, Joachim. «Kalender - 18. Februar» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
 |
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:18 de febrer. |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 18 de febrer |