De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià . Queden 316 dies per a finalitzar l'any i 317 en els anys de traspàs .
Països Catalans
Resta del món
Països Catalans
1872 , Sabadell , província de Barcelona : Francesc Izard i Bas , enginyer industrial català.
1873 , Barcelona : Xavier Nogués , pintor , dibuixant , gravador , ceramista i ninotaire català .[1]
1887 , Paterna , Horta Oest : Joan Peiró i Belis , sindicalista anarquista , secretari general de la CNT en els anys 20 i ministre d'Indústria durant la II República .
1916 , Barcelona : Julio Muñoz Ramonet , empresari barceloní.
1951 , Mataró , Maresme : Joaquima Cot i Codony , jugadora de basquetbol catalana.[2]
1956 , Castelló de la Plana : Soledad Sorribes Martínez , mestra, llicenciada en geografia i historia, política valenciana.
1957 , Xinzo de Limia , Ourense : Carmen Agulló , pedagoga i professora universitària experta en la història de l'educació de les dones.[3]
1970 , Barcelona : Núria Cadenes i Alabèrnia , periodista, editora, escriptora i activista independentista catalana .[4]
1973 , Badalona , Barcelonès : Melanie Olivares , actriu de cinema, teatre i televisió catalana.
1985 , Barcelona: Laia Costa i Bertrán , actriu de cinema, teatre i televisió catalana.[5]
Resta del món
1516 , Greenwich , Anglaterra : Maria I d'Anglaterra , reina d'Anglaterra i Irlanda [6]
1632 , Bolonya , Itàlia : Giovanni Battista Vitali , compositor italià [7]
1642 , Rouen ː Marie Champmeslé , actriu francesa del segle xvii [8]
1714 , El Puerto de Santa Maria , Cadis : Beatriz Cienfuegos , editora del setmanari La Pensadora Gaditana , pionera del periodisme espanyol.[9]
1734 , Thizy-les-Bourgs , França : Jean-Marie Roland de La Platière , polític francès
1745 , Como , Llombardia : Alessandro Volta , físic italià
1799 , Hamburg : Alexis de Chateauneuf , arquitecte i urbanista.
1825 , Komárom , Regne d'Hongria : Mór Jókai , escriptor en hongarès i periodista hongarès
1826 , Estocolm : Lea Ahlborn , gravadora de medalles sueca [10]
1844 , París , Victorine Meurent va ser una pintora francesa i també una model de pintors [11]
1890 , Pittsburgh , Pennsilvània , Estats Units : Adolphe Menjou , actor estatunidenc.
1898 , Mòdena , Regne d'Itàlia : Enzo Ferrari , pilot de carreres italià i fundador de la fàbrica de cotxes Ferrari .
1911 , Madrid : Julián Grimau , polític espanyol afusellat pel franquisme.
1912 , Sevilla : Antoñita Colomé , actriu, cantant i ballarina.[12]
1919 , Lattimer Mines , Pennsilvània , Estats Units : Jack Palance , actor estatunidenc.
1925 , Nova York , Estats Units : George Kennedy , actor estatunidenc.
1926 , Budapest : Susanna Egri , ballarina hongaresa, coreògrafa i professora de dansa.[13]
1931 , Lorain , Ohio , EUA : Toni Morrison , escriptora afroamericana, Premi Nobel de Literatura de l'any 1993 [14]
1931 , Sevilla : Laura Valenzuela , actriu espanyola.[15]
1932 , Cáslav , Txecoslovàquia : Milos Forman , cineasta estatunidenc.
1933 , Tòquio , Japó ): Yoko Ono , artista japonesa.[16]
1934 , Trincherpe , Euskadi : Paco Rabanne , modista espanyol.
1950 , Memphis , Tennessee , EUA : Cybill Shepherd , actriu estatunidenca.
1954 , Englewood , Nova Jersey , EUA : John Travolta , actor estatunidenc.
1957 : Wismar , Alemanya Oriental : Marita Koch , atleta especialista en proves de velocitat, que va batre 14 rècords del món a l'aire lliure.[17]
1967 , Caldogno , Itàlia : Roberto Baggio , futbolista italià.
1968 , Roseville (Califòrnia) , EUA : Molly Ringwald , actriu estatunidenca.
1969 , Carvin , Pas de Calais : Hermeline Malherbe , política que ha estat presidenta del Consell General dels Pirineus Orientals .[18]
1974 , Mount Vernon : Julia Lorraine Hill , activista ambiental estatunidenca i defensora de l'objecció fiscal .[19]
1994 , Gwangju , Corea del Sud : Jung Hoseok, conegut com a J-Hope , raper i ballarí de la coneguda banda BTS .
Països Catalans
1913 , Barcelona : Dolors Aleu i Riera , metgessa , primera dona llicenciada en medicina a l'Estat espanyol i la segona a assolir el doctorat.[20]
1944 , Barcelona: Emília Coranty Llurià , pintora i professora de dibuix [21]
1954 , Sabadell , Vallès Occidental ): Joan Vilatobà i Fígols , fotògraf i pintor català.
1987 , Elx , El Baix Vinalopó : Josefina Manresa , modista i curadora de l'obra del seu marit, Miguel Hernández [22]
1991 , Palma , Mallorca ): Francesc de Borja Moll i Casasnovas , filòleg i lingüista menorquí.
Resta del món
1218 , Friburg de Brisgòvia , Sacre Imperi Romanogermànic )ː Bertold V de Zähringen , darrer duc de Zähringen
1294 , Cambaluc , Xina ): Khublai Khan , cinquè i últim kan de l'Imperi Mongol [23]
1535 , Grenoble , França : Agrippa de Nettesheim , escriptor , filòsof , alquimista , cabalista , metge i ocultista , considera una figura important del feminisme de la seva època
1564 , Roma : Miquel Àngel , escultor, pintor, poeta i arquitecte renaixentista.
1679 , Londres ː Anne Conway , filòsofa anglesa [24]
1807 , Offenbach , Hessen : Sophie von La Roche , escriptora alemanya [25]
1885 , Londresː Charlotte Sainton-Dolby , contralt, professora i compositora anglesa [26]
1905 , Anvers , Bèlgica : Julius De Geyter , escriptor i nacionalista flamenc.
1909 , París : Céleste Mogador , ballarina , cortesana i escriptora francesa, comtessa de Chabrillan [27]
1939 , Madrid : Julia Alcayde Montoya , pintora espanyola.[28]
1967 , Princeton (N. Jersey, EUA): Robert Oppenheimer , físic estatunidenc, director del projecte Manhattan, que donà lloc a la bomba atòmica
1985 , Ixelles , Bèlgica : Marcel Pesch , ciclista luxemburguès.
2008 , Caen , França ); Alain Robbe-Grillet , escriptor i cineasta francès [29]
Festes i commemoracions [ modifica ]
Sants al Martirologi romà (2011): Sadot de Seleúcia i 128 companys màrtirs (342); Eladi de Toledo o Hel·ladi, bisbe (632); Tarasi de Constantinoble , bisbe (806); Angilibert de Centula , abat (814); Teotoni de Coïmbra , abat i fundador dels Canonges Regulars de la Santa Creu (1162); François-Régis Clet , prevere màrtir a la Xina (1820); Geltrude Comensoli, fundadora (1903).
Beats al Martirologi romà : fra Angelico , pintor dominic (1455); William Harrington, prevere màrtir (1594); John Pibush, prevere màrtir (1601); Jean-Pierre Néel, prevere, Martí Wu Xuesheng, Joan Zhang Tianshen, i Joan Chen Xianheng, màrtirs (1862); Georg Kaszyra, prevere màrtir (1943).
Sants que no figuren al Martirologi romà : Simeó I de Jerusalem , bisbe (107?); Lleó i Paregori de Patara, màrtirs (ca. 260); Luci, Silvà, Tòtil i màrtirs d'Àfrica; Màxim, Claudi, Prepedigna, Alexandre i Cútia d'Ostia, màrtirs (295); Constança, Àtica i Artèmia , màrtirs a Caeni Gallicani (354, venerades fins al s. XVI); Colman de Lindisfarne , abat (676); Hildebert de Saint-Wandrille, abat (700); Iniorok de Vannes, bisbe (s. VIII); Legunci de Metz, bisbe; Gwingurian de Rhuy, monjo (segle ix ). A França: Bernadette Soubirous , verge (1879).
Beats que no figuren al Martirologi romà : Agnès De, verge màrtir a Vietnam (1841); Andreu Nam-Thung, màrtir (1855); Àgata Lin, verge màrtir a la Xina (1858).
Església Apostòlica Armènia [ modifica ]
29 Arac': Àgata de Catània , verge i màrtir; Inas, Rimas i Pinnas, escites conversos per l'apòstol Andreu.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià) [ modifica ]
Se celebren els corresponents al 2 de març del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) [ modifica ]
Corresponen als sants del 5 de febrer del calendari julià.
Sants: Àgata de Catània , verge i màrtir; Bassilisa de Nicomèdia, màrtir (300); Teodúlia, Hel·ladi, Macari, Boetos i Evagri d'Anabarze, màrtirs (ca. 304); Teodosi de Skopelos (ca. 421); Polieucte de Constantinoble , arquebisbe (970); Teodosi de Txernigov, arquebisbe (1696); Antoni d'Atenes, màrtir (1774); Mihail, metropolità de Sèrbia (translació de les relíquies, 1897); Matuixka Agata de Bielorússia, màrtir (1938); Evgenij, monjo màrtir (1939); Paramon, màrtir (1941); Mihail, màrtir (1942)
Esglésies luteranes [ modifica ]
Martí Luter (commemorat al calendari litúrgic luterà i episcopalià).
↑ «Xavier Nogués Cases ». Reial Acadèmia de la Història . [Consulta: 30 desembre 2022].
↑ «Joaquima Cot Codony | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 28 desembre 2020].
↑ «M Carmen AGULLO-DIAZ ». ORCID. Open Researcher and Contributor ID. [Consulta: 3 gener 2022].
↑ «Núria Cadenes i Alabèrnia ». Gran Enciclopèdia Catalabna. [Consulta: febrer 2020].
↑ «Laia Costa i Bertran ». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
↑ «Maria I d'Anglaterra | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 1r gener 2021].
↑ Dictionnaire des compositeurs. . France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8 .
↑ «Marie Champmesle » (en anglès). Encyclopedia Britannica .
↑ «4.359. Beatriz Cienfuegos. La portuense fue la primera periodista española y pionera del feminismo » (en castellà). Gente del Puerto, 31-05-2020. [Consulta: 22 maig 2023].
↑ Boëthius , Gerda. «Lea F Ahlborn (f. Lundgren). Medaljgravör ». Svenskt biografiskt lexikon. Riksarkivet [Diccionari biogràfic suec. Arxiu Nacional]. [Consulta: febrer 2020].
↑ Fané , Lourdes. «Victorine Meurent, la modelo enigmática. » (en castellà). Manifiesto de Arte, 23-03-2020. [Consulta: 8 febrer 2022].
↑ «Antoñita Colomé ». Enciclopedia del Cine Español, 09-05-2016. [Consulta: 3 juliol 2020].
↑ Koegler , Horst. Dizionario della danza e del balletto (en italià). Gremese Editore, 1998, p. 164. ISBN 978-88-7742-262-0 .
↑ «Toni Morrison | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 5 juny 2020].
↑ Aguilar , Carlos. Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 641. ISBN 84-206-9473-8 .
↑ «Yoko Ono ». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
↑ «Marita Koch ». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
↑ «Hermeline Malherbe | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 21 desembre 2020].
↑ «La mujer que no bajó de un árbol en dos años para evitar que fuera talado » (en castellà). La voz del muro, 26-02-2015. [Consulta: 28 desembre 2020].
↑ «Dolors Aleu i Riera ». Galeria de Metges Catalans. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. [Consulta: febrer 2020].
↑ «Fundació-Qui som?-Història ». Fundació Guasch Coranty. [Consulta: 17 maig 2020].
↑ «Manresa Marhuenda, Josefina » (en castellà). Fundación Cultural Miguel Hernández. [Consulta: 5 desembre 2020].
↑ Brook, Timothy, 1951- . The troubled empire : China in the Yuan and Ming dynasties . Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2010. ISBN 978-0-674-04602-3 .
↑ «Anne Conway » (en castellà). Encyclopaedia Herder. [Consulta: 7 novembre 2021].
↑ «Sophie von La Roche » (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 29 desembre 2021].
↑ «Charlotte Sainton-Dolby ». Find a Grave. [Consulta: febrer 2020].
↑ «Chabrillan, Céleste de (1824–1909) ». Australian Dictionary of Biography . National Centre of Biography, Australian National University.
↑ «Fernando Alcolea - Julia Alcayde Montoya » (en alemany). [Consulta: 27 abril 2020].
↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle. . France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9 .
↑ Schäfer , Joachim. «Kalender - 18. Februar » (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon , 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
↑ Santi, beati e testimoni .