Khublai Khan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Khublai Khan

Khublai Khan o Kubilai (en mongol: Хубилай хаан, xinès: 忽必烈汗) (23 de setembre de 1215 - 18 de febrer de 1294), va ser el cinquè i l'últim khan (1260-1294) de l'imperi mongol. El 1271 va fundar la dinastia Yuan i en va esdevenir el primer emperador. Hàbil administrador, industrialitzà la Xina i protegí la cultura xinesa, el budisme i els nestorians.

Era el segon fill de Tolui Khan i de Sorghaghtani Beki i nét de Genguis Khan. La guerra civil entre ell i el seu germà Ariq Boke per la successió del seu germà més gran Mongke (mort el 1259) van marcar el final d'un imperi unificat.

El 1267 va traslladar la capital a Cambaluc[1] (actual Pequín), on acollí el viatger Marco Polo, un cop acabada la conquesta de l'imperi Song. Intentà, infructuosament, l'annexió del Japó (1274-81), la Indoxina (1283-87) i Java (1293), però aconseguí la submissió de Corea, del regne khmer de Cambodja i del regne de Txampa al sud de l'actual Vietnam.

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Khublai va estudiar la cultura xinesa i se n'enamorà. El 1251, el seu germà Mongke es va convertir en Gran Khan de l'Imperi Mongol i ell fou designat governador dels territoris al sud de l'imperi. Durant els seus anys com a governador, va administrar correctament aquests territoris, impulsant la producció agrícola de Henan i incrementant el benestar social després de rebre Xi'an. Aquesta política fou ben acceptada pels senyors de la guerra xinesos i també va ser essencial per a la constitució la futura Dinastia Yuan.

Durant el seu regnat, el Khan Mongke va planejar una gran ofensiva contra els Song, en el sud de la Xina, l'últim gran regne de la Xina que resistí els mongols. Es va decidir a llençar una gran ofensiva contra aquests, una des del nord comandada pel mateix Khan, amb Hangzhou com a objectiu, i una altra des de l'est, comandada per Khublai. El 1253 Khublai va rebre l'ordre d'atacar Yunnan i conquerir el regne de Dali.

El 1258, Mongke va donar a Khublai el comandament de l'exèrcit de l'est i el va cridat per ajudar a atacar Si Xuan i, altre cop, Yunnan. Abans que Kublai pogués arribar a ajudar el seu germà, el 1259, aquest havia mort. Khublai va prosseguir els atacs a Wuhan, però va rebre notícies que el seu germà, Ariq Boke, havia convocat un juriltai en què havia estat escollit Gran Khan. La majoria dels descendents de Gengis Khan van acceptar el nomenament d'Ariq Boke com a Gran Khan, però Khublai i el seu germà Hulaguestaban s'hi van declarar en contra.

Khublai ràpidament va arribar a un acord de pau amb la dinastia Song i retornà a les estepes de Mongòlia, amb el propòsit d'oposar-se a la proclamació d'Ariq Boke. En arribar-hi va convocar una assemblea que el va proclamar Gran Khan.

Aleshores es desencadenà un conflicte de tres anys entre Khublai i el seu germà Ariq Boke, que acabaria amb la destrucció de Karakorum, la capital mongola, per part de l'exèrcit de Khublai i la seva victòria. Durant la guerra civil, Li Tan, el governador de Yizhou es va rebel·lar contra els mongols, però la revolta fou sufocada durament per Khubilai. Aquesta revolta provocà que Khublai tingués un gran odi vers l'ètnia Han (majoritària a la Xina). Per això després de convertir-se en emperador, va promulgar diverses lleis anti-Han, com la de desposseir dels seus títols els senyors de la guerra Han.

Emperador de la Xina[modifica | modifica el codi]

El 1271 Khublai (世 祖 忽 必 烈 順 帝) va crear oficialment la Dinastia Yuan  元, i va establir la nova capital a Dadu (Pequín, Xina) l'any següent. Per a unificar la Xina, Khublai va començar una gran ofensiva contra els últims reductes de la Dinastia Song 宋 al sud del país i n'acabà la conquesta el 1279. Com a emperador de la Xina, Khublai va treballar per minimitzar les influències dels governadors regionals que havien tingut un immens poder abans i durant la Dinastia Song. La seva desconfiança vers l'ètnia Han va fer que nomenés oficials persones d'altres grups ètnics.

Va ser el primer governant mongol a convertir-se formalment al budisme, específicament al budisme tibetà, gràcies a la predicació del lama Drogön Chögyal Phagpa, de l'escola Sakya. Tot i la seva conversió sempre va mostrar gran tolerància vers la resta de religions i es va fer rodejar de consellers de diferents religions. Emperò la seva conversió va significar un gran impuls del budisme, que més tard es consolidaria a tot el país amb el seu descendent Altan Khan.[2]

Va introduir el paper moneda, però no va reeixir per la falta de disciplina fiscal i per culpa de la inflació. El seu imperi va ser visitat per diversos europeus com Marco Polo, que va anar a la capital i es convertí fins i tot en conseller. Va conquerir Dali (Yunnan), i Gorieo (Korea). Sota la pressió dels seus consellers mongols, Khublai va intentar conquerir el Japó, Birmania, el Vietnam i Java. Tots els intents van acabar en fracàs, i augmentà encara més la inflació. Khublai també va obligar a capitular els senyors de la guerra del nord-est i nord-oest, amb la qual cosa assegurà l'estabilitat d'aquestes regions.

Va reorganitzar l'administració xinesa dividint el territori en províncies i establint una divisió per classes: la dominant dels mongols (propietaris i senyors), els funcionaris i comerciants estrangers (d'origen turc, europeu o asiàtic), la petita burgesia (amb majoria coreana i xinesos del nord), i les masses sense drets del sud de la Xina. La dinastia Yuan va regnar a la Xina fins que fou substituïda pels Ming el 1368.

Últims anys[modifica | modifica el codi]

Durant els últims anys de vida, Kublai Khan va emmalaltir de gota, perquè feia una dieta basada massa en el consum de carn. Va morir el febrer de 1294


Precedit per:
Mongke
Gran khan de l'Imperi mongol
12601294
Succeït per:
Temur Khan
Precedit per:
Mongke
Emperador de la Dinastia Yuan
12711294
Precedit per:
Bing de Song
(Dinastia Song)
Emperador de la Xina
12741294

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Khublai Khan Modifica l'enllaç a Wikidata