Khublai Khan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Khublai Khan

Khublai Khan o Kubilai (en mongol: Хубилай хаан , xinès: 忽必烈汗) (23 de setembre de 1215 - 18 de febrer de 1294) , va ser el cinquè i l'últim khan (1260-1294) de l'imperi mongol. El 1271 va fundar la dinastia Yuan i en va esdevenir el primer emperador. Hàbil administrador, industrialitzà la Xina i protegí la cultura xinesa, el budisme i els nestorians.

Era el segon fill de Tolui Khan i de Sorghaghtani Beki i nét de Genguis Khan. La guerra civil entre ell i el seu germà Ariq Boke per la successió del seu germà més gran Mongke (mort el 1259) van marcar el final d'un imperi unificat.

El 1267 va traslladar la capital a Cambaluc[1] (actual Pequín), on acollí el viatger Marco Polo, un cop acabada la conquesta de l'imperi Song. Intentà, infructuosament, l'annexió del Japó (1274-81), la Indoxina (1283-87) i Java (1293), però aconseguí la submissió de Corea, del regne khmer de Cambodja i del regne de Txampa al sud de l'actual Vietnam.

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Kublai va estudiar la cultura xinesa i s'enamorà d'aquesta. Al 1251, el seu germà Mongke, es va convertir en Gran Khan de l'Imperi Mongol i Kublai fou designat governador de territoris al sud de l'imperi. Durant els seus anys com a governador, va administrar correctament els seus territoris, impulsant la producció agrícola de Henan i incrementant el benestar social després de rebre Xi'an. Aquests actes foren ben rebuts pels senyors de la guerra xinesos i també van ser essencials per la construcció de la futura Dinastia Yuan.

Durant el seu regnat, el Khan Mongke va planejar una gran ofensiva contra els Song, en el sud de Xina, l'últim gran regne de Xina que resistí als mongols. Es va decidir a llençar una gran ofensiva contra aquests, una des del nord comandat pel mateix Khan, amb Hangzhou com a objectiu, i una altra des de l'est, comandat per Kublai. Al 1253 Kublai va rebre l'ordre d'atacar Yunnan i conquerir el regne de Dali.

Al 1258, Mongke va donar a Kublai el comandament de l'exèrcit de l'Est i el va convocar per ajudar a atacar Sichuan i, altra cop, Yunnan. Abans de que Kublai pogués arribar a la crida del seu germà al 1259, aquest havia mort. Kublai va prosseguir els atacs a Wuhan, però va rebre notícies de que el seu germà Ariq Boke, havia convocat un juriltai on aquest havia estat escollit Gran Khan. La majoria del descendents de Gengis Khan van acceptar el nomenament d'Ariq Boke com a Gran Khan, però Kublai i el seu germà Hulaguestaban es van declarar en contra.

Kublai ràpidament va arribar a un acord de pau amb la dinastia Song i retornà a les estepes de Mongòlia, amb el propòsit d'oposar-se a la proclamació d'Ariq Boke. En arribar als seus territoris va convocar una assemblea que el va proclamar Gran Khan.

Aquest fet va desencadenar un conflicte de tres anys entre Kublai i el seu germà Ariq Boke, que acabaria amb la destrucció de Karakorum, la capital mongola, per part de l'exèrcit de Kublai i la victòria d'aquest. Durant la guerra civil, Li tan, el governador de Yizhou es va rebel·lar contra el mongols, però la revolta fou sufocada durament per Kublia. Aquest revolta va fer que Kublai esdevingués un gran odi vers l'ètnia Han (majoritària a Xina). Després de convertir-se en emperador, Kublai va crear diverses lleis anti-Han, com la de desposseir dels seus títols als senyors de la guerra Han.

Emperador de Xina[modifica | modifica el codi]

Al 1271 Kublai (世 祖 忽 必 烈 順 帝) oficialment va crear la Dinastia Yuan  元, i va establir la nova capital a Dadu (Pequín, Xina) l'any següent. Per unificar Xina, Kublai va començar una gran ofensiva contra els últims reductes de la Dinastia Song 宋 al sud de Xina, acabant així amb la conquesta del país al 1279. Com emperador de Xina, Kublai va treballar per minimitzar les influències dels governadors regionals que van tenir immens poder abans i durant la Dinastia Song. La seva desconfiança vers l'ètnia Han va fer que nomenés oficials a persones d'altres grups ètnics.

Va ser el primer governant mongol en convertir-se formalment al budisme, específicament al budisme tibetà gràcies a la predicació del lama Drogön Chögyal Phagpa, de la escola Sakya. Tot i la seva conversió sempre va mostrar gran tolerància vers la resta de religions i es va fer rodejar per consellers de diferents religions, tot i això la seva conversió va significar un gran impuls per al budisme, que més tard es consolidaria a tot el país amb el seu descendent Altan Khan.[2]

Va introduir el paper moneda, però va acabar sent un desastre degut a la falta de disciplina fiscal i a la inflació. El seu imperi va ser visitat per diversos europeus com Marco Polo, que va visitar la capital i inclús va arribar a ser-ne conseller. Va conquerir Dali (Yunnan), i Gorieo (Korea). Sota pressió dels seus conseller mongols, Kublai va intentar conquerir Japó, Birmania, Vietnam i Java. Tots els intents van acabar en fracassar, elevant encara més la inflació. Kublai també va forçar a capitular als senyors de la guerra del nord-est i nord-oest, assegurant l'estabilitat d'aquestes regions.

Kublai va reorganitzar l'administració xinesa dividint el territori en províncies i establint una divisió per classes: la dominant dels mongols (propietaris i dominants), els funcionaris i comerciants estrangers (d'origen turc, europeu o asiàtic), la petita burgesia (amb majoria coreana i xinesos del nord), i les masses sense drets del sud de Xina. La dinastia Yuan va regnar a Xina fins que fou substituïda pels Ming al 1368.

Últims anys[modifica | modifica el codi]

Durant els últims anys de vida Kublai Khan va patir de gota i el fet de dur una alimentació basada en la carn va accelerar aquesta malaltia. Va morir el febrer de 1294


Precedit per:
Mongke
Gran khan de l'Imperi mongol
12601294
Succeït per:
Temur Khan
Precedit per:
Mongke
Emperador de la Dinastia Yuan
12711294
Precedit per:
Bing de Song
(Dinastia Song)
Emperador de la Xina
12741294


Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Khublai Khan