De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El 10 de febrer és el quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià . Queden 324 dies per finalitzar l'any i 325 en els anys de traspàs .
Països Catalans
1808 - La Jonquera (l'Alt Empordà ): amb el pretext d'atacar Portugal , d'acord amb el Tractat de Fontainebleau , sota les ordres del general Duhesme , entren a Catalunya les primeres tropes franceses (Guerra del Francès ).
1930 - Barcelona : Josep Sunyol i Garriga funda el setmanari (i, més tard, diari) La Rambla (subtitulat Esport i Ciutadania ). El primer número va sortir el 14 de febrer .
1939 - Catalunya : l'exèrcit franquista arriba a la frontera francesa : la Catalunya del sud ja està del tot ocupada.
1970 - Barcelona: Armand de Fluvià remet una carta al director de la revista madrilenya Mundo , felicitant-lo per haver criticat la Ley sobre Peligrosidad y Rehabilitación Social , llavors en discussió i que decretava greus penes contra les persones homosexuals; cap a aquesta data, Fluvià, amb el pseudònim Roger de Gaimon, i Francesc Francino , amb el de Mir Bellgai, funden l'Agrupación Homófila para la Igualdad Sexual (AGHOIS), primera associació a Espanya de defensa dels drets dels homosexuals, que el 1971 prendrà el nom de Movimiento Español de Liberación Homosexual (MELH).
Resta del món
Països Catalans
1875 :
1901 - Eaux-Vives , Ginebra : Ninon Collet , joiera , orfebre , pintora i ceramista suïssa afincada a Barcelona (m. 1973 ).[6]
1909 - Penàguila , Alcoià : Patrocini Agulló i Soler , activa defensora dels més necessitats (m. 1966 ).
1920 - Figueres : Josep Pallach i Carolà , polític i pedagog català (m. 1977 ).
1934 - Barcelona : Salvador Giner i de San Julián , sociòleg català , que fou president de l'Institut d'Estudis Catalans entre 2005 i 2013 (m. 2019 ).
1946 - Sabadell : Isabel Castañé i López , nedadora catalana , primera nedadora olímpica espanyola als Jocs de Roma .[7]
1947 - L'Argentera , Baix Camp : Maria Teresa Cabré , lingüista i filòloga catalana , ̹presidenta de la Secció Filològica de l'IEC .[8]
1957 - Sa Pobla : Lourdes Aguiló Bennàssar , advocada i política mallorquina.[9]
1966 - Palma , Mallorca : Margalida Pons i Jaume , filòloga, poetessa i professora universitària mallorquina .[10]
1973 - Lleida : Núria Añó , escriptora catalana .
1975 - Lleida : Carme Acedo Jorge , gimnasta rítmica catalana, campiona del món de maces i 4a en els JJOO de Barcelona 92.
1976 - Girona : Gemma Coma-Alabert , mezzosoprano catalana .
Resta del món
1717 , Crécy-la-Chapelle (França): Pierre de La Garde , compositor francès (m. 1792 ).
1767 , Sevilla , Espanya : Luis Daoíz y Torres , militar destacat per la seva participació en l'aixecament del 2 de maig de 1808 de la Guerra del Francès .
1831 , Nadejda von Meck , dona de negocis i mecenes de les arts , independent i culta, procurà suport financer a molts artistes (m. 1894 ).
1842 , Skibbereen , comtat de Cork , Irlanda : Agnes Mary Clerke , astrònoma irlandesa (m. 1907).
1843 , Madrid : Adelina Patti , soprano italiana (m. 1919 ),
1848 , Saint-Vaast, Hainaut : Anna Rosalie Boch , pintora belga (m. 1936 ).[11]
1851 , Amsterdam , Països Baixos : Clasine Neuman , pintora i dibuixant holandesa (m. 1908 ).[12]
1852 , Kanzach , Baden-Württemberg : Carl Braig , filòsof i teòleg alemany .
1859 , París , França : Alexandre Millerand , advocat, periodista, President de la República Francesa
1868 , Verviers : Jean Haust lingüista belga i militant del moviment való. Era l'autor d'un diccionari de la llengua valona .
1881 , Estocolm , Suècia : Pauline Brunius , actriu i directora teatral i cinematogràfica de nacionalitat sueca (m. 1954 ).
1886 , Tòquio , Japó : Raichō Hiratsuka , activista social, escriptora i pionera del femenisme al Japó (m.1971 ).
1888 , Alexandria (Egipte ): Giuseppe Ungaretti , poeta italià (m. 1970).
1890 , Moscou , Imperi Rus : Borís Pasternak , escriptor rus, Premi Nobel de Literatura del 1958 (que refusà)
1894 , Londres , Anglaterra : Harold Macmillan , polític anglès, 65è Primer Ministre del Regne Unit
1895 , Ourense : Emilio Novoa González , radiotelegrafista i polític gallec, governador civil durant la Segona República Espanyola .
1897 , West Hartford , Connecticut , EUA : John Franklin Enders , bacteriòleg nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1954
1898
1902 , Xiamen , Fujian , Xina : Walter Houser Brattain , físic nord-americà, Premi Nobel de Física de 1956 .
1907 , Chicago , Estats Units : Ethel Lackie , nedadora nord-americana, guanyadora de dues medalles olímpiques (m. 1979 ).[14]
1909 , Londres , Regne Unit : Leslie Hurry , artista i escenògraf de ballet , teatre i òpera
1910 ,
1917 , Bogotá : Elvira Dávila Ortiz , infermera colombiana , pionera de la infermeria i la transfusió de sang a Iberoamèrica (m. 2008 ).[15]
1927 , Laurel , Mississipí : Leontyne Price , soprano estatunidenca , reconeguda per la seva interpretació dels rols verdians .[16]
1936 , Cambrigde , Massachusetts , Svetlana Alpers , historiadora de l'art estatunidenca, professora, escriptora i crítica d'art.[17]
1940 , Wells , Regne Unit : Mary Rand , atleta anglesa , ja retirada, guanyadora de tres medalles olímpiques.
1945 , Ferrol : Maria Jesús Viguera Molins , filòloga i historiadora gallega, acadèmica de la Reial Acadèmia de la Història .[18]
1972 , Rheinfelden , Baden-Württemberg : Hans-Dieter Dreher , genet de salt a cavall alemany.
1987 , Pequín : Yuja Wang , pianista xinesa.
Països Catalans
Resta del món
1242 , Martirano , Calàbria : Enric VII d'Alemanya , Rei d'Alemanya, Rei dels Romans, rei de Sicília i duc de Suàbia.
1660 , Heemstede , Països Baixos : Judith Leyster (també Leijster ), pintora de l'edat d'or holandesa .
1755 , París , França : Montesquieu , filòsof francès.
1836 , París: Marie-Anne-Pierrette Paulze , o Marie-Anne Lavoisier , sovint anomenada "la mare de la química moderna" pels seus assoliments científics en química .
1837 , Sant Petersburg , Imperi Rus : Aleksandr Puixkin , poeta i novel·lista rus de l'era del romanticisme .[21]
1891 , Estocolm , Suècia : Sófia Kovalévskaia , matemàtica russa.[22]
1912 , Kent , Anglaterra : Joseph Lister , metge cirurgià anglès.[23]
1918 : Ernesto Teodoro Moneta , pacifista italià Premi Nobel de la Pau el 1907.
1923 , Lennep , Prússia : Wilhelm Röntgen , físic alemany, Premi Nobel de Física l'any 1901.
1926 , Zwickau : Reinhard Vollhardt , compositor alemany.
1956 , Milà : Tina Poli-Randaccio , soprano italiana.[24]
1957 , Mansfield , Missouri ː Laura Ingalls , escriptora estatunidenca autora de la col·lecció Little House of the Prairie. [25]
1958 , Istanbul , Turquia : Nezihe Muhiddin , sufragista , pionera del moviment feminista a Turquia (n. 1889 ).
1975 , Leningrad , Unió Soviètica ː Elisabet Kozlova , ornitòloga russa que va treballar en l'avifauna de l'altiplà tibetà (n. 1892 ).[26]
2000 , Ciutat de Mèxic : Elvira Gascón , pintora i professora de l'exili republicà espanyol.[27]
2005 , Nova York (els EUA : Arthur Miller , escriptor i guionista nord-americà.
2008 , Saint Louis , Missouri , EUA): Steve Gerber , escriptor de còmics, creador de Howard the Duck .
2014 , Woodside (Califòrnia) : Shirley Temple , actriu i diplomàtica estatunidenca.[28]
2021 , Los Angeles , Califòrnia ː Larry Flynt , editor. Productor principalment de material pornogràfic.[29]
2023 :
Festes i commemoracions [ modifica ]
Sants al Martirologi romà (2011): Escolàstica de Núrsia , verge (547); Guillem de Malavalle , inspirador dels Eremites de Sant Guillem (1157); Caralamp, Porfiri i Bapte de Magnèsia, màrtirs (202); Zòtic, Jacint, Ireneu i Amanci de Roma, màrtirs (segle iv ); Protadi de Besançon, bisbe; Silvà de Terracina bisbe (s. V); Trojà de Saintes, bisbe (ca. 500); Austreberta de Pavilly, abadessa (704).
Sants que no figuren al Martirologi romà : Sotera de Roma, màrtir (304) i Sotera de Palamós , santa llegendària; Andreu i Aponi de Betlem, màrtirs (s. I); Zenó d'Antioquia , màrtir (418); Desideri de Clarmont , bisbe (s. VI); Baldegunda de Poitiers, abadessa (ca. 580); Trumwin de Withby, bisbe (ca. 700); Erlulf de Verden, màrtir (830); Salvi d'Albelda abat (962); Brun de Minden , bisbe (1055); Merwinna de Romsey, abadessa.
Beats que no figuren al Martirologi romà : Pagà de Sicília, eremita (1423); Eusebi de Murano , eremita (1501); Alessandro Baldrati de Lugo, monjo i màrtir a Quios (1645).
Església Apostòlica Armènia [ modifica ]
21 Arac': Valerià, Càndid, Àquila i Eugeni de Trebisonda, màrtirs (ca. 304); Efraïm de Síria , diaca (373).
Església Ortodoxa (segons el calendari julià) [ modifica ]
Se celebren els corresponents al 23 de febrer del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) [ modifica ]
Corresponen als sants del 28 de gener del calendari julià.
Sants: Festivitat de tots els sants eremites; Efraïm de Síria , diaca (segle iv ); Pal·ladi d'Antioquia , eremita (segle iv ); Marciana, emperadriu; Esteve de Quirsa, monjo (s. VI); Isaac el Sirià , bisbe de Nínive (s. VII); Efraïm i Jordi de Novotorzhk, monjo (1053); Efraïm de Petxersk, bisbe de Pere'aslavl (ca. 1098); Teodosi de Totemsk, monjo (1568); Benjamí de Romanov, màrtir, i Fiodor el Confessor, prevere (1933); Hilari, pare de Joan de Réome; Ignatz de Belev, bisbe i Vladímir, Bartomeu i Olga, màrtirs (1938); Pavel, prevere màrtir (1940); Leontij el Confessor, monjo (1972).
Església Ortodoxa de Grècia [ modifica ]
Esglésies luteranes [ modifica ]
Església d'Anglaterra [ modifica ]
↑ ; Akhtar , Syed Saud; Usmani , B D Concise History of Islam . Muzaffar Husain Syed, Syed Saud Akhtar, B D Usmani, 2011, p. 56. ISBN 938257347X .
↑ «Treaty of Paris: 1763 ». [Consulta: 25 febrer 2020].
↑ «Los Cuentos de Hoffmann en la Opera de Montecarlo » (en castellà), 01-02-2018. [Consulta: 25 febrer 2020].
↑ Pandolfini, Bruce. . Kasparov and Deep Blue : the historic chess match between man and machine . Nova York: Simon & Schuster, 1997. ISBN 0-684-84852-X .
↑ «Maria Lluïsa Ponsa i Bassas | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 31 desembre 2021].
↑ Canut , Àngels. «Ninon Collet, joies ». Catàleg de l’exposició 'Joies i esmalts Ninon Collet, 1901 – 1973', Galeria Hipòtesi, 09-12-2001. [Consulta: 6 febrer 2023].
↑ «Isabel Castañé López | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 27 desembre 2020].
↑ «Maria Teresa Cabré i Castellví | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 22 febrer 2020].
↑ «Lourdes Aguiló Bennàssar. Curriculum vitae ». Parlament de les Illes Balears. [Consulta: desembre 2021].
↑ «Margalida Pons i Jaume | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 8 desembre 2020].
↑ «Boch, Rosalie-Anna ». La pintura y los pintores impresionistas. Arxivat de l'original el 2020-08-25. [Consulta: febrer 2020].
↑ Klarenbeek, H. (2012) Penseelprinsessen & broodschilderessen: vrouwen in de beeldende kunst 1808-1913 . Bussum: Uitgeverij Thoth. p. 145.
↑ «Judith Anderson ». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
↑ «Ethel Lackie ». Sports Reference. Arxivat de l'original el 2020-04-17. [Consulta: febrer 2020].
↑ González Feijoo , Mónica. «Enfermeras visionarias: el poder de la sangre » (en castellà). Magazine Enfermería TV, 18-02-2020. [Consulta: 18 desembre 2021].
↑ «Leontyne Price ». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
↑ «Alpers, Svetlana » (en anglès). Dictionary of Art Historians, 21-02-2018. [Consulta: 2 març 2021].
↑ Herráiz García , Carlos. «Viguera Molins, María Jesús ». MCN Biografías.com. [Consulta: febrer 2020].
↑ Harrington , Thomas S. «Genis de la Medicina». Sàpiens [Barcelona], núm. 105, juliol 2011, p. 26-27. ISSN : 1695-2014 .
↑ «S'ha mort l'escriptora Maria Antònia Oliver ». Vilaweb , 10-02-2022 [Consulta: 10 febrer 2022].
↑ «Aleksandr Pushkin ». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 abril 2020].
↑ «Sofja Kovalevskaja | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 31 desembre 2021].
↑ Belchem , John; Price , Richard; Kaplan , Barbara. Diccionario Akal de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 282. ISBN 978-84-460-1848-3 .
↑ Macy , Laura Williams. The Grove Book of Opera Singers (en anglès). Oxford University Press, 2008, pàg 387. ISBN 978-0-19-533765-5 .
↑ «Laura Ingalls Wilder ». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
↑ Ivanov , A. I. «ELIZABETH V. KOZLOVA » (en anglès). Ibis , 118, 1, 03-04-2008, pàg. 127–127. DOI : 10.1111/j.1474-919X.1976.tb02020.x .
↑ Leyva Escalante , Mario. «Un recuerdo de Elvira Gascón » (en castellà). Radio México Internacional. [Consulta: 17 maig 2020].
↑ «Shirley Temple ». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
↑ «Mor Larry Flynt, el magnat de la pornografia ». El Periódico de Catalunya , 11-02-2010 [Consulta: 11 febrer 2021].
↑ Schäfer , Joachim. «Kalender - 10. Februar » (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon , 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
↑ Santi, beati e testimoni .