10 de febrer
| << | Febrer 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | |
| Tots els dies | ||||||
El 10 de febrer és el quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 324 dies per finalitzar l'any i 325 en els anys de traspàs.
Esdeveniments
[modifica]
El setmanari la Rambla es funda el 8 de febrer de 1930. El primer número va sortir el 14 de febrer
- 1808 - La Jonquera (l'Alt Empordà): amb el pretext d'atacar Portugal, d'acord amb el Tractat de Fontainebleau, sota les ordres del general Duhesme, entren a Catalunya les primeres tropes franceses (Guerra del Francès).
- 1879 - Barcelona: Comença a publicar-se el diari El Diluvio, transformació del que havia estat fins aleshores el diari El Telégrafo.[1]
- 1930 - Barcelona: Josep Sunyol i Garriga funda el setmanari (i, més tard, diari) La Rambla (subtitulat Esport i Ciutadania). El primer número va sortir el 14 de febrer.
- 1939 - Catalunya: l'exèrcit franquista arriba a la frontera francesa: la Catalunya del sud ja està del tot ocupada.
- 1955 - Monestir de Montserrat: Primer número de la revista Serra d'Or, encara com a portaveu del "Chor Montserratí".[2]
- 1970 - Barcelona: Armand de Fluvià remet una carta al director de la revista madrilenya Mundo, felicitant-lo per haver criticat la Ley sobre Peligrosidad y Rehabilitación Social , llavors en discussió i que decretava greus penes contra les persones homosexuals; cap a aquesta data, Fluvià, amb el pseudònim Roger de Gaimon, i Francesc Francino, amb el de Mir Bellgai, funden l'Agrupación Homófila para la Igualdad Sexual (AGHOIS), primera associació a Espanya de defensa dels drets dels homosexuals, que el 1971 prendrà el nom de Movimiento Español de Liberación Homosexual (MELH).
El 10 de febrer de 1258 els mongols saquegen Bagdad durant el setge de Bagdad
- 1258 - Bagdad (Califat Abbàssida): L'Imperi Mongol conquereix i saqueja la ciutat.[3]
- 1763 - París (França): s'hi signa la pau que posa fi a la Guerra dels Set Anys.[4]
- 1805 - Espanya: s'hi prohibeixen per decret les corregudes de toros.
- 1873 - Espanya: Amadeu de Savoia abdica de la Corona, l'endemà es proclamarà la Primera República Espanyola.
- 1881 - París: S'estrena a l'Opéra-Comique Les Contes d'Hoffmann, òpera amb música de Jacques Offenbach i llibret en francès de Jules Barbier, basada en tres contes d'E.T.A. Hoffmann.[5]
- 1910 - Espanya: José Canalejas ocupa per primera vegada la presidència del Consell de Ministres.
- 1930 - Espanya: Miguel Primo de Rivera abandona el país.
- 1942 - els Estats Units: RCA Records atorga a Glenn Miller el primer disc d'or de la història per "Chattanooga Choo Choo".
- 1958 - Sidi Ifni (el Marroc): l'exèrcit espanyol hi inicia una ofensiva per expulsar-ne els rebels.
- 1965 - Vietnam: L'Exèrcit dels Estats Units comença a bombardejar amb napalm les selves de Vietnam.
- 1996 - Filadèlfia, Pennsilvània: La computadora d'IBM Deep Blue derrota a Garri Kaspàrov en una partida d'escacs i esdevé la primera computadora de la història en derrotar un campió del món d'aquesta disciplina.[6]
- 2005 - l'Aràbia Saudita: s'hi comencen a celebrar unes eleccions municipals sense que hi puguin participar les dones i sense cap garantia democràtica.
Naixements
[modifica]
El 10 de febrer de 1875 neix a Barcelona l'escriptora, compositora i pianista Maria Lluïsa Ponsa
_(cropped).jpg)
- 1875:
- Barcelona: Maria Lluïsa Ponsa, escriptora, compositora i pianista catalana (m. 1919).[7]
- Barcelona: Eduard Calvet i Pintó, empresari i polític català (m. 1917).
- 1901 - Eaux-Vives, Ginebra: Ninon Collet, joiera, orfebre, pintora i ceramista suïssa afincada a Barcelona (m. 1973).[8]
- 1909 - Penàguila: Patrocini Agulló i Soler, activa defensora dels necessitats (m.1966).[9]
- 1920 - Figueres: Josep Pallach i Carolà, polític i pedagog català (m. 1977).
- 1934 - Barcelona: Salvador Giner i de San Julián, sociòleg català, que fou president de l'Institut d'Estudis Catalans entre 2005 i 2013 (m. 2019).
El 10 de febrer de 1947 neix a l'Armentera la lingüista i filòloga Maria Teresa Cabré, primera dona directora de l'Institut d'Estudis Catalans - 1947 - L'Argentera, Baix Camp: Maria Teresa Cabré, lingüista i filòloga catalana, ̹presidenta de la Secció Filològica de l'IEC.[11]
- 1957 - Sa Pobla: Lourdes Aguiló Bennàssar, advocada i política mallorquina.[12]
- 1966 - Palma, Mallorca: Margalida Pons i Jaume, filòloga, poetessa i professora universitària mallorquina.[13]
- 1973 - Lleida: Núria Añó, escriptora catalana.
- 1975 - Lleida: Carme Acedo Jorge, gimnasta rítmica catalana, campiona del món de maces i 4a en els JJOO de Barcelona 92.[14]
- 1976 - Girona: Gemma Coma-Alabert, mezzosoprano catalana.
.jpg)
- Resta del món
- 1717, Crécy-la-Chapelle (França): Pierre de La Garde, compositor francès (m. 1792).
- 1767,
- Berlín: Amalie Beer, salonnière jueva alemanya (m. 1854).[15]
- Sevilla, Espanya: Luis Daoíz y Torres, militar destacat per la seva participació en l'aixecament del 2 de maig de 1808 de la Guerra del Francès.
- 1831, Nadejda von Meck, dona de negocis i mecenes de les arts, independent i culta, procurà suport financer a molts artistes (m. 1894).
- 1842, Skibbereen, comtat de Cork, Irlanda: Agnes Mary Clerke, astrònoma irlandesa (m. 1907).
- 1843, Madrid: Adelina Patti, soprano italiana (m. 1919),
- 1848, Saint-Vaast, Hainaut: Anna Rosalie Boch, pintora belga (m. 1936).[16]
- 1851, Amsterdam, Països Baixos: Clasine Neuman, pintora i dibuixant holandesa (m. 1908).[17]
- 1852, Kanzach, Baden-Württemberg: Carl Braig, filòsof i teòleg alemany.
- 1859, París, França: Alexandre Millerand, advocat, periodista, President de la República Francesa
- 1868, Verviers: Jean Haust lingüista belga i militant del moviment való. Era l'autor d'un diccionari de la llengua valona.
- 1881, Estocolm, Suècia: Pauline Brunius, actriu i directora teatral i cinematogràfica de nacionalitat sueca (m. 1954).
- 1886, Tòquio, Japó: Raichō Hiratsuka, activista social, escriptora i pionera del femenisme al Japó (m.1971).
- 1888, Alexandria (Egipte): Giuseppe Ungaretti, poeta italià (m. 1970).
- 1890,
- Sevilla: Pastora Pavón, La Niña de los Peines, una de les millores cantaoras de flamenc de tota la història (m. 1969).[18]
- Moscou, Imperi Rus: Borís Pasternak, escriptor rus, Premi Nobel de Literatura del 1958 (que refusà)
- 1894, Londres, Anglaterra: Harold Macmillan, polític anglès, 65è Primer Ministre del Regne Unit
- 1895, Ourense: Emilio Novoa González, radiotelegrafista i polític gallec, governador civil durant la Segona República Espanyola.
- 1897, West Hartford, Connecticut, EUA: John Franklin Enders, bacteriòleg nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1954
- 1898
- Adelaida, Austràlia: Judith Anderson, actriu de teatre i cinema australiana (m. 1992).[19]
- Augsburg, Alemanya: Bertolt Brecht, escriptor alemany
- 1902, Xiamen, Fujian, Xina: Walter Houser Brattain, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de 1956.
- 1907, Chicago, Estats Units: Ethel Lackie, nedadora nord-americana, guanyadora de dues medalles olímpiques (m. 1979).[20]
- 1909, Londres, Regne Unit: Leslie Hurry, artista i escenògraf de ballet, teatre i òpera
- 1910,
- Chișinău (Moldàvia), llavors Bessaràbia: Maria Cebotari, soprano romanesa molt cèlebre en l'àrea germànica (m. 1949).[21]
- Dinant, Bèlgica: Dominique Pire, religiós dominic belga, Premi Nobel de la Pau de 1958.
- 1917, Bogotá: Elvira Dávila Ortiz, infermera colombiana, pionera de la infermeria i la transfusió de sang a Iberoamèrica (m. 2008).[22]
- 1927, Laurel, Mississipi: Leontyne Price, soprano estatunidenca, reconeguda per la seva interpretació dels rols verdians.[23]
- 1936, Cambrigde, Massachusetts, Svetlana Alpers, historiadora de l'art estatunidenca, professora, escriptora i crítica d'art.[24]
- 1940, Wells, Regne Unit: Mary Rand, atleta anglesa, ja retirada, guanyadora de tres medalles olímpiques.
- 1945, Ferrol: Maria Jesús Viguera Molins, filòloga i historiadora gallega, acadèmica de la Reial Acadèmia de la Història.[25]
- 1972, Rheinfelden, Baden-Württemberg: Hans-Dieter Dreher, genet de salt a cavall alemany.
- 1974 - Pittsfield, Massachusetts (EUA): Elizabeth Banks, actriu estatunidenca.[26]
- 1987, Pequín: Yuja Wang, pianista xinesa.
Necrològiques
[modifica]
L'escriptora Maria Antonia Oliver, Premi d'Honor de les Lletres Catalanees, mor a Sencelles, Mallorca el 10 de febrer de 2022
.jpg)
- 2004 - Manhattan, Nova York: Jordi Casals i Ariet, biòleg català, descobridor del virus Lassa (n. 1911).[27]
- 2005 - Barcelona: Miquel Bauçà, poeta mallorquí (n. 1940).
- 2022 - Sencelles, Pla de Mallorca: Maria Antònia Oliver, escriptora, premi d'Honor de les Lletres Catalanes del 2016.[28]
- 2023 - Palma: Andreu Muntaner i Darder, geòleg, fotògraf, col·leccionista i divulgador de la història de la imatge a les Illes Balears (n. 1926).
- Resta del món
- 1242, Martirano, Calàbria: Enric VII d'Alemanya, Rei d'Alemanya, Rei dels Romans, rei de Sicília i duc de Suàbia.
- 1660, Heemstede, Països Baixos: Judith Leyster, pintora de l'edat d'or holandesa (n.1609).[29]
- 1755, París, França: Montesquieu, filòsof francès.
- 1836, París: Marie-Anne-Pierrette Paulze, o Marie-Anne Lavoisier, sovint anomenada "la mare de la química moderna" pels seus assoliments científics en química.
- 1837, Sant Petersburg, Imperi Rus: Aleksandr Puixkin, poeta i novel·lista rus de l'era del romanticisme.[30]
- 1891, Estocolm, Suècia: Sófia Kovalévskaia, matemàtica russa.[31]
- 1912, Kent, Anglaterra: Joseph Lister, metge cirurgià anglès.[32]
- 1918: Ernesto Teodoro Moneta, pacifista italià Premi Nobel de la Pau el 1907.
- 1923, Lennep, Prússia: Wilhelm Röntgen, físic alemany, Premi Nobel de Física l'any 1901.
- 1926, Zwickau: Reinhard Vollhardt, compositor alemany.
- 1956, Milà: Tina Poli-Randaccio, soprano italiana.[33]
- 1957, Mansfield, Missouri: Laura Ingalls, escriptora estatunidenca autora de la col·lecció Little House of the Prairie.[34]
- 1958, Istanbul, Turquia: Nezihe Muhiddin, sufragista, pionera del moviment feminista a Turquia (n. 1889).
- 1975, Leningrad, Unió Soviètica: Elisabet Kozlova, ornitòloga russa que va treballar en l'avifauna de l'altiplà tibetà (n. 1892).[35]
- 2000, Ciutat de Mèxic: Elvira Gascón, pintora i professora de l'exili republicà espanyol.[36]
- 2005, Nova York (els EUA: Arthur Miller, escriptor i guionista nord-americà.
- 2008, Saint Louis, Missouri, EUA): Steve Gerber, escriptor de còmics, creador de Howard the Duck.
- 2014, Woodside (Califòrnia): Shirley Temple, actriu i diplomàtica estatunidenca.[37]
- 2021, Los Angeles, Califòrnia: Larry Flynt, editor. Productor principalment de material pornogràfic.[38]
- 2023, Madrid: Carlos Saura Atarés, director de cinema espanyol (n. 1932).
Festes i commemoracions
[modifica]
- Sants al Martirologi romà (2011): Escolàstica de Núrsia, verge (547); Guillem de Malavalle, inspirador dels Eremites de Sant Guillem (1157); Caralamp, Porfiri i Bapte de Magnèsia, màrtirs (202); Zòtic, Jacint, Ireneu i Amanci de Roma, màrtirs (segle iv); Protadi de Besançon, bisbe; Silvà de Terracina bisbe (s. V); Trojà de Saintes, bisbe (ca. 500); Austreberta de Pavilly, abadessa (704).
- Beats al Martirologi romà: Hug de Fosses, abat (1164); Chiara Agolanti de Rimini, clarissa (1329); Pierre Fremond i màrtirs d'Avrilly (1794); José Sánchez del Río, màrtir (1928); Eusebia Palomino Yenes, religiosa (1933); Alojzije Viktor Stepinac, bisbe i màrtir (1960).
- Sants que no figuren al Martirologi romà: Sotera de Roma, màrtir (304) i Sotera de Palamós, santa llegendària; Andreu i Aponi de Betlem, màrtirs (s. I); Zenó d'Antioquia, màrtir (418); Desideri de Clarmont, bisbe (s. VI); Baldegunda de Poitiers, abadessa (ca. 580); Trumwin de Withby, bisbe (ca. 700); Erlulf de Verden, màrtir (830); Salvi d'Albelda abat (962); Brun de Minden, bisbe (1055); Merwinna de Romsey, abadessa.
- Beats que no figuren al Martirologi romà: Pagà de Sicília, eremita (1423); Eusebi de Murano, eremita (1501); Alessandro Baldrati de Lugo, monjo i màrtir a Quios (1645).
Església Copta
[modifica]- 3 Meixir: Efraïm de Síria, diaca (373); Jaume l'Asceta, eremita (s. VI).
Església Apostòlica Armènia
[modifica]- 21 Arac': Valerià, Càndid, Àquila i Eugeni de Trebisonda, màrtirs (ca. 304); Efraïm de Síria, diaca (373).
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
[modifica]- Se celebren els corresponents al 23 de febrer del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
[modifica]Corresponen als sants del 28 de gener del calendari julià.
- Sants: Festivitat de tots els sants eremites; Efraïm de Síria, diaca (segle iv); Pal·ladi d'Antioquia, eremita (segle iv); Marciana, emperadriu; Esteve de Quirsa, monjo (s. VI); Isaac el Sirià, bisbe de Nínive (s. VII); Efraïm i Jordi de Novotorzhk, monjo (1053); Efraïm de Petxersk, bisbe de Pere'aslavl (ca. 1098); Teodosi de Totemsk, monjo (1568); Benjamí de Romanov, màrtir, i Fiodor el Confessor, prevere (1933); Hilari, pare de Joan de Réome; Ignatz de Belev, bisbe i Vladímir, Bartomeu i Olga, màrtirs (1938); Pavel, prevere màrtir (1940); Leontij el Confessor, monjo (1972).
Església Ortodoxa de Grècia
[modifica]- Carissa, màrtir; Jaume l'Asceta, eremita.
Esglésies luteranes
[modifica]- Friedrich Christoph Oetinger, prevere (1780) (Església Evangèlica d'Alemanya).
- Silas, deixeble de Pau de Tars (Lutheran Church, Missouri Synod).
Església d'Anglaterra
[modifica]- Santa Escolàstica de Núrsia, germana de Sant Benet, abadessa de Plombariola (ca. 543)
Referències
[modifica]- ↑ «El Diluvio | enciclopedia.cat». [Consulta: 2 gener 2024].
- ↑ Serra d'Or, núm. 1, 10-02-1955.
- ↑ ; Akhtar, Syed Saud; Usmani, B D Concise History of Islam. Muzaffar Husain Syed, Syed Saud Akhtar, B D Usmani, 2011, p. 56. ISBN 938257347X.
- ↑ «Treaty of Paris: 1763». [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ «Los Cuentos de Hoffmann en la Opera de Montecarlo» (en castellà), 01-02-2018. [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ Pandolfini, Bruce.. Kasparov and Deep Blue : the historic chess match between man and machine. Nova York: Simon & Schuster, 1997. ISBN 0-684-84852-X.
- ↑ «Maria Lluïsa Ponsa i Bassas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 desembre 2021].
- ↑ Canut, Àngels. «Ninon Collet, joies». Catàleg de l'exposició 'Joies i esmalts Ninon Collet, 1901 – 1973', Galeria Hipòtesi, 09-12-2001. [Consulta: 6 febrer 2023].
- ↑ «Patro Agulló, plaça de». Ajuntament de Sabadell. Nomenclàtor, 22-12-1993. [Consulta: 5 gener 2024].
- ↑ «Isabel Castañé López | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 desembre 2020].
- ↑ «Maria Teresa Cabré i Castellví | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ «Lourdes Aguiló Bennàssar. Curriculum vitae». Parlament de les Illes Balears. Arxivat de l'original el 2022-05-05. [Consulta: desembre 2021].
- ↑ «Margalida Pons i Jaume | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 desembre 2020].
- ↑ «Carme Acedo Jorge | enciclopedia.cat». [Consulta: 2 gener 2025].
- ↑ «Beer, Amalie» (en anglès). Complete Works of Carl Maria von Weber. Digital Edition, 04-09-2022. [Consulta: maig 2024].
- ↑ «Boch, Rosalie-Anna». La pintura y los pintores impresionistas. Arxivat de l'original el 2020-08-25. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Klarenbeek, H. (2012) Penseelprinsessen & broodschilderessen: vrouwen in de beeldende kunst 1808-1913. Bussum: Uitgeverij Thoth. p. 145.
- ↑ «La Niña de los Peines» (en castellà). Junta de Andalucia. Web Oficial de Turismo de Andalucía. [Consulta: 30 desembre 2024].
- ↑ «Judith Anderson». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Ethel Lackie». Sports Reference. Arxivat de l'original el 2020-04-17. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Maria Cebotari (1910-1949) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 25 abril 2024].
- ↑ González Feijoo, Mónica. «Enfermeras visionarias: el poder de la sangre» (en castellà). Magazine Enfermería TV, 18-02-2020. [Consulta: 18 desembre 2021].
- ↑ «Leontyne Price». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Alpers, Svetlana» (en anglès). Dictionary of Art Historians, 21-02-2018. [Consulta: 2 març 2021].
- ↑ Herráiz García, Carlos. «Viguera Molins, María Jesús». MCN Biografías.com. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Elizabeth Banks». Filmportal.de. [Consulta: 1r febrer 2024].
- ↑ Harrington, Thomas S. «Genis de la Medicina». Sàpiens [Barcelona], núm. 105, 7-2011, p. 26-27. ISSN: 1695-2014.
- ↑ «S'ha mort l'escriptora Maria Antònia Oliver». Vilaweb, 10 febrer 2022 [Consulta: 10 febrer 2022].
- ↑ Wheelock Jr., Arthur K. «Judith Leyster» (en anglès). National Gallery of Art, 24-04-2014. Arxivat de l'original el 2021-04-22. [Consulta: 1r gener 2025].
- ↑ «Aleksandr Pushkin». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ «Sofja Kovalevskaja | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 desembre 2021].
- ↑ Belchem, John; Price, Richard; Kaplan, Barbara. Diccionario Akal de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 282. ISBN 978-84-460-1848-3.
- ↑ Macy, Laura Williams. The Grove Book of Opera Singers (en anglès). Oxford University Press, 2008, pàg 387. ISBN 978-0-19-533765-5.
- ↑ «Laura Ingalls Wilder». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Ivanov, A. I. «ELIZABETH V. KOZLOVA» (en anglès). Ibis, 118, 1, 03-04-2008, p. 127–127. DOI: 10.1111/j.1474-919X.1976.tb02020.x.
- ↑ Leyva Escalante, Mario. «Un recuerdo de Elvira Gascón» (en castellà). Radio México Internacional. [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ «Shirley Temple». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Mor Larry Flynt, el magnat de la pornografia». El Periódico de Catalunya, 11 febrer 2010 [Consulta: 11 febrer 2021].
- ↑ Schäfer, Joachim. «Kalender - 10. Februar» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 10 de febrer
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:10 de febrer.