Maria Teresa Cabré i Castellví

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMaria Teresa Cabré i Castellví
Maria Teresa Cabré 2015.jpg
(2015) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 febrer 1947 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
l'Argentera (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Logotip IEC.png Presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans
3 juny 2021 –
← Joandomènec Ros i Aragonès Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciólingüista, terminòloga, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
Activitatsegle XX-XXI
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona
Universitat de Barcelona
Universitat de les Illes Balears
Universitat Pompeu Fabra Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
* Coordinadora del DIEC (1995).
  • La terminologia. La teoria, els mètodes, les aplicacions. (1992)
  • A l'entorn de la paraula. (1994)
  • La Terminología. Representación y comunicación. (1999)
Estudiant doctoralKo Tazawa Modifica el valor a Wikidata
Premis

Maria Teresa Cabré i Castellví (l'Argentera, Baix Camp, 10 de febrer de 1947) és una lingüista i filòloga catalana, presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans de 2021 ençà, en substitució de Joandomènec Ros i Aragonès. Anteriorment, n'havia estat membre numerària (1989-) i presidenta de la Secció Filològica (2014-2021).[1] És especialista en lingüística aplicada, lexicologia, morfologia lèxica, lexicografia, terminologia i neologia. Actualment també dirigeix la Càtedra Pompeu Fabra de la Universitat Pompeu Fabra.[2]

Biografia i trajectòria[modifica]

L'any 1977 es doctorà en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, amb la tesi Lenguajes especiales: Estudio léxico-semántico de los debates parlamentarios de 1931, sota la direcció d'Antoni M. Badia i Margarit.[3] Des de 1990 ocupà la càtedra de Lingüística Descriptiva Catalana a la Universitat de Barcelona i a partir de 1994, la càtedra de Lingüística i Terminologia de la Universitat Pompeu Fabra.[4]

Ha treballat com a professora a la Universitat Autònoma de Barcelona (1969-1970), a l'Estudi General Lul·lià de Mallorca (vinculat a la Universitat de Barcelona, i precedent de l'actual Universitat de les Illes Balears) entre 1970 i 1971, a la Universitat de Barcelona entre 1971 i 1993, i a la Universitat Pompeu Fabra, des de 1993, on ha dirigit el programa de doctorat en Lingüística Aplicada entre 1994 i 2002, l'Escola Internacional d'Estiu de Terminologia entre 1997 i 2009, i el Màster online en Terminologia des de 2003.[5]

Rebé de la Generalitat de Catalunya l'encàrrec de crear el 1985 el TERMCAT,[6] i en fou la primera directora fins al 1988. Fundà el Servei de llengua Catalana (actualment Serveis Lingüístics) de la Universitat de Barcelona, que va dirigir entre 1989 i 1992.[7] Ocupà el càrrec de vicerectora de Recerca a la Universitat Pompeu Fabra entre 1994 i 1997. Fou directora també del Centre de Referència en Enginyeria Lingüística (CREL) del Pla de Recerca de Catalunya entre 1998 i 2001.[8] També va formar part de l'equip de redacció de la revista Quaderns Tècnics, publicació pionera de la divulgació tecnològica en català.[9]

L'anada a la Universitat Pompeu Fabra tingué com a primera motivació la creació de l'Institut de Lingüística Aplicada (IULA), que dirigí entre 1993 i 2004. Dins de l'IULA, fundà el grup de recerca IULATERM, del qual ha estat investigadora principal fins al 2014, i hi ha dirigit l'Observatori de Neologia Arxivat 2016-12-12 a Wayback Machine. des de la seva creació a la Universitat de Barcelona fins al 2015. Actualment continua en la recerca activa dins d'IULATERM (Lèxic i Tecnologia) i presideix el Consell de l'Observatori de Neologia Arxivat 2016-12-12 a Wayback Machine..

Com a membre de l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 1993 rebé l'encàrrec de dirigir les Oficines Lexicogràfiques, des d'on coordinà la primera edició del Diccionari de la llengua catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans, publicat el 1995, que actualitzava el Diccionari General de la llengua Catalana (1932) de Pompeu Fabra. L'any 2016, durant la seva presidència de la Secció Filològica (2014-actualitat), s'estan publicant diverses noves obres normatives de l'Institut d'Estudis Catalans, iniciades amb anterioritat, com l'actualització de l'Ortografia Catalana (2016) [10][11]i la nova Gramàtica de la llengua Catalana (2016),[12][13] que han estat ratificades pel Ple de l'institut.

És membre fundadora i ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat a les xarxes i associacions següents: Xarxa Iberoamericana de Terminologia (RITerm), Xarxa Panllatina de terminologia (REALITER), Societat Catalana de Terminologia (SCATERM) Associació Espanyola de Terminologia (AETER), i del grup de lèxic de l'European Linguistic Research Association (ELRA). Forma part de diversos consells assessors d'organismes (Consell Social de la ' Catalana, Consell Assessor de l'Associació Europea de Terminologia, Termnet, entre d'altres) i de nombrosos comitès científics de revistes, com Terminology, Terminàlia, Sendebar, Mots, Hermeneus, Cahiers de Linguistique sociale.[14][15]

Publicacions (selecció de llibres)[modifica]

  • Lenguajes especiales: estudio léxico-semántico de los debates parlamentarios de 1931. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1979.  [tesi doctoral]
  • Lexicologia i semàntica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1985.  (amb Gemma Rigau)
  • Els serveis lingüístics. Barcelona: PPU, 1989. 
  • Lingüística aplicada: noves perspectives, noves professions, noves orientacions. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona; Caixa de Pensions, 1990.  (amb Lluís Payrató).
  • Catàleg de diccionaris catalans (1940-1988). Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1991.  (amb Mercè Lorente).
  • La terminologia. La teoria, els mètodes, les aplicacions. Barcelona: Empúries, 1992.  [Traduït i adaptat al castellà (1993), al francès (1998) i a l'anglès (1999)].
  • A l'entorn de la paraula. Qüestions de lexicologia. Volum I: Lexicologia general. Volum II: Lexicologia catalana. València: Servei de publicacions de la Universitat de València, 1994. 
  • La Terminología. Representación y comunicación. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra, 1999. 
  • Configuración morfológica y estructura argumental: léxico y diccionario. Zarautz: Servicio Editorial de la Universidad de País Vasco, 2000.  (coordinat amb Lluïsa Gràcia, Miren Azkarate i Soledad Valera).
  • Lèxic i neologia. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra, 2002. 
  • La enseñanza de los lenguajes de especialidad. La simulación global. Madrid: Gredos, 2006.  (amb Josefa Gómez de Enterría).
  • Application-Driven Terminology Engineering.. Amsterdam; Philadelphia: John Benjamins Publishing Company., 2007.  (editat amb Fidelia Ibekwe-SanJuan i Anne Condamines).
  • Les paraules noves: criteris per detectar i mesurar els neologismes.. Vic, Barcelona: EUMO, 2009.  (editat amb Rosa Estopà).
  • Mots nous en català: una panoràmica geolectal = New words in Catalan: A diatopic view. Amsterdam: John Benjamins., 2014.  (editat amb Ona Domènech i Rosa Estopà).
  • La neologia lèxica catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.  (editat amb Judit Freixa i Elisenda Bernal).

Diccionaris[modifica]

  • Vocabulari de la merceria. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1984.  (amb Montserrat Alegre, Emili Pascual, Cèlia Riba i Albert Rico).
  • Vocabulari de la lexicometria (català-castellà-francès). Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1991. 
  • DIEC. Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1995.  [direcció]
  • DIDAC. Diccionari escolar. Vic: EUMO, 1995.  [direcció]
  • Taula de formants cultes. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra, 1997.  [coordinació]
  • Diccionari de paraules noves. Neologismes recollits a la premsa. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1998.  (coordinat amb Judit Freixa i Elisabet Solé).

Recursos i eines lingüístiques[modifica]

Premis i reconeixements[modifica]

El 1996 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i el 2007 va rebre el premi internacional de Terminologia Eugen Wüster. Li fou concedit el Premi del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra a la Qualitat en la Docència, l'any 2009. El 2008 va ser distingida amb el grau de Chevalier de l'Ordre des Arts et des Lettres pel Ministeri de la Cultura i de la Comunicació de la República Francesa. El 2015 li fou concedida la Creu de Sant Jordi "en reconeixement a una trajectòria científica i docent que ha contribuït a prestigiar la ' catalana".[16] L'any 2018 va ser investida doctora honoris causa per la Universitat de Ginebra en reconeixement a les seves contribucions en terminologia i lingüística.[17][18] El 2019 va ser nominada Membre Internacional del Centre de Normalització i Política Lingüística de la Xina distingida per la seva experiència en lingüística aplicada, lexicografia i terminologia.[19]

Referències[modifica]

  1. associats, Partal, Maresma i «Teresa Cabré, nova presidenta de la Secció Filològica del IEC». VilaWeb.cat.
  2. Camps, Magí «Els catalans dinàmics». La Vanguardia, 24/11/2014.
  3. Cabré Castellví, M. Teresa Lenguajes especiales: estudio léxico-semántico de los debates parlamentarios. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona..
  4. Lorente et al., Mercè «Semblança de M. Teresa Cabré Castellví». Estudis de lingüística i de lingüística aplicada, en honor de M. Teresa Cabré Castellví. Volum I. Barcelona: Documenta Universitària, IULA-UPF, 2007, pàg. 139-145..
  5. Duran, Enric. «Maria Teresa Cabré: "Es posible entender el catalán con respeto, ganas y confianza"». El Periódico de Catalunya, 2008. [Consulta: 22 març 2009].
  6. Colomer, Rosa El TERMCAT, 25 anys. Discurs pronunciat per Rosa Colomer, directora del TERMCAT, en l'acte del celebració del 25è aniversari del TERMCAT, el 6 d'abril de 2011 a l'auditori de CaixaForum Barcelona..
  7. Lingüístics, UB, Serveis. «Serveis Lingüístics de la UB > Direcció». www.ub.edu, 15-11-2013. [Consulta: 1r novembre 2016].
  8. Argenter (ccord.), Joan A. «Lingüística i Ciències del llenguatge». INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002.
  9. «Col·laboradors Quaderns Tècnics».
  10. Alós, Ernest «L'IEC deixa només 15 accents diacrítics en l'ortografia del català». El Periódico, 25-10-2016.
  11. «L'Institut d'Estudis Catalans ratifica la nova «Ortografia»». Diari de Girona.
  12. Isidor, 1949-Marí «La nova gramàtica de l'Institut d'Estudis Catalans». ' i ús: revista tècnica de política lingüística, 49, 01-01-2010, pàg. 18–26. ISSN: 2013-052X.
  13. «Ara.cat». Ara.cat. [Consulta: 1r novembre 2016].
  14. «Maria Teresa Cabré i Castellví». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  15. «M. Teresa Cabré i Castellví». Universitat Pompeu Fabra. [Consulta: 22 març 2009].
  16. «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 27 personalitats i 15 entitats». Gencat, 14-04-2015 [Consulta: 15 abril 2015].
  17. [enllaç sense format] https://www.vilaweb.cat/noticies/la-filologa-teresa-cabre-investida-doctora-honoris-causa-per-la-universitat-de-ginebra/
  18. «Dies academicus 2018 - Rectorat - UNIGE». [Consulta: 14 octubre 2018].
  19. «EAFT Newsletter. Number 107, October 2019». [Consulta: 4 novembre 2019].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Teresa Cabré i Castellví
Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Maria Teresa Cabré i Castellví