Agustí Pons i Mir
 Agustí Pons i Mir | |||
|---|---|---|---|
maig 2018 - | |||
| Dades biogràfiques | |||
| Naixement |
1947 (70/71 anys) Barcelona | ||
| Activitat professional | |||
| Ocupació | Periodista | ||
| Premis i reconeixements | |||
| |||
 | |||
Agustí Pons i Mir (Barcelona, 1947) és un periodista i escriptor català.[1]
Contingut
Carrera professional[modifica]
Llicenciat en Ciències de la Informació a Pamplona, ha estat redactor d'El Noticiero Universal (1964-1976),[1] d'Oriflama, de Destino i de l'Avui (1976-1996).[1] Del 1981 al 1984 va ser Cap del Gabinet de Max Cahner, conseller de Cultura en el primer govern de Jordi Pujol.[2] És membre de l'AELC, del PEN català i del Col·legi de Periodistes de Catalunya, i col·labora a les publicacions Avui, La Nació, Serra d'Or, Lletra de Canvi, El Temps i Debat Nacionalista. El 1991 va obtenir el Premi Joan Fuster d'assaig i des del 1998 va treballar a l'emissora Catalunya Cultura.
Ha elaborat, entre d’altres, biografies de referència com les dedicades a Joan Triadú, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany, Nèstor Luján, Raimon Noguera i Salvador Espriu.[1] Bàrbara és un llibre de memòries que aborda, a partir del cas particular de la minyona aragonesa que va cuidar els germans Pons durant la seva infantesa, la relació entre la burgesia barcelonina i la immigració dels anys cinquanta.[3]
El 2015 li fou concedida la Creu de Sant Jordi "per la seva significativa presència en el panorama periodístic del darrer mig segle a Catalunya."[1]
Obres[modifica]
Narrativa[modifica]
- Tretze contes llibertaris (1981)
- Temps indòcils (2007)
- Cartes a Clara, una periodista del segle XXI (Editorial Meteora, 2010)
Poesia[modifica]
- Cossos i fets (1977)
- Tractat de geografia (1980)
- Signe i desig (1987)
- Temps d'esbrotar (1989)
- Metàfora (Editorial Meteora, 2009)
Biografies[modifica]
- Converses amb Frederica Montseny (1977)
- Retrats comtemporanis (1991)
- Deu daus (1991) (Premi Joan Fuster d'assaig)
- Joan Triadú, l'impuls obstinat (1994)
- Pere Calders, veritat oculta. (1998)
- Maria Aurèlia Capmany. L'època d'una dona (2000)
- Nèstor Luján, el periodisme liberal (2004) (Premi Crítica Serra d'Or de biografies i memòries, 2005)
- Espriu, transparent (2013)
- Barbara (2015)
- Zuric, 1917: Lenin, Joyce, Tzara (2017)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 27 personalitats i 15 entitats». Gencat, 14-04-2015 [Consulta: 15 abril 2015].
- ↑ «Agustí Pons i Mir». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
- ↑ «Barbara» (en català). Grup 62.
.svg)
