Vés al contingut

Agustí Pons i Mir

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAgustí Pons i Mir
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 juny 1947 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Director Revista de Catalunya
maig 2018 – desembre 2021
 Joaquim Torra i PlaLluïsa Julià i Capdevila  Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaCabrera de Mar Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAvui (1976–1995)
El Noticiero Universal (1964–1976) Modifica el valor a Wikidata
Participà en
13 novembre 2019Petició pública a favor d'una negociació política sobre Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Premis

TMDB (persona): 6176264
LinkedIn: agustíponsmir Modifica el valor a Wikidata

Agustí Pons i Mir (Barcelona, 20 de juny de 1947) és un periodista i escriptor català,[1] que exercí de director de la Revista de Catalunya entre 2018 i 2021.[2]

Carrera professional

[modifica]

Va estudiar periodisme (1964-1967) a l'Escola de Periodisme de l'Església a Barcelona i després va convalidar el títol a l'Escola Oficial de Periodisme de Madrid (1973). L'any 1964 va entrar a treballar a El Noticiero Universal, on va organitzar la secció de Catalunya i va crear el Suplement Literari. També va ser redactor de Destino i director d'Oriflama. El 1976 va formar part de l'equip fundador del diari Avui —on va ser, successivament, cap de les seccions de Cultura i Opinió, responsable del Suplement Literari i, finalment, subdirector de les àrees d'Opinió, Cultura i Espectacles. Editorialista durant molts anys, la seva columna “Figures, paisatges” li va valer el premi Ciutat de Barcelona de periodisme (1991). Del 1981 al 1984 va exercir de Cap del Gabinet del conseller de Cultura Max Cahner, en el primer govern de Jordi Pujol. Com a escriptor, ha destacat en el camp de la biografia i del memorialisme. Des de maig del 2018 fins al desembre del 2021 va dirigir la Revista de Catalunya.[3][4][5]

El 2015 li fou concedida la Creu de Sant Jordi «per la seva significativa presència en el panorama periodístic del darrer mig segle a Catalunya».[1]

Obres

[modifica]

Poesia

[modifica]
  • Cossos i fets (1977)
  • Tractat de geografia (1980)
  • Signe i desig (1987)
  • Temps d'esbrotar (1989)
  • Metàfora (2009)

Biografies i assaig

[modifica]
  • Converses amb Frederica Montseny (1977)
  • Tretze contes llibertaris (1981)
  • Retrats contemporanis (1991)
  • Deu daus (1991) (Premi Joan Fuster d'assaig i Premi Nacional d'assaig)
  • Joan Triadú, l'impuls obstinat (1994)
  • Pere Calders, veritat oculta. (1998)
  • Maria Aurèlia Capmany. L'època d'una dona (2000); segona edició, 2018 (Premi Serra d'Or de biografies i memòries)
  • Nèstor Luján, el periodisme liberal (2004) (Premi Crítica Serra d'Or de biografies i memòries, 2005)
  • Temps indòcils (2007)
  • Cartes a Clara, una periodista del segle xxi (2010)
  • Espriu, transparent (2013) (Premi Quima Jaume, de Cadaqués, a la trajectòria literària)
  • 1914-2014: Per entendre l'Europa del segle XX (2014)
  • Bàrbara (2015)
  • Zuric, 1917: Lenin, Joyce, Tzara (2017)
  • Crònica al marge (2019)
  • Ni Juan Carlos ni Sofia: Oriol Tramvia (2025)

Referències

[modifica]
  1. 1 2 «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 27 personalitats i 15 entitats». Gencat, 14 abril 2015 [Consulta: 15 abril 2015].
  2. «Agustí Pons i Mir». Enciclopèdia.cat. [Consulta: 16 juny 2023].
  3. «Agustí Pons, nou director de la Revista de Catalunya en substitució de Quim Torra». ElPuntAvui.cat, 29-05-2018. [Consulta: 16 juny 2023].
  4. «Lluïsa Julià, nova directora de la ‘Revista de Catalunya'». ElPuntAvui.cat, 05-07-2022. [Consulta: 16 juny 2023].
  5. «Revista de Catalunya inicia nova etapa sota la direcció de Lluïsa Julià». Comunicació21.cat, 06-07-2022. [Consulta: 16 juny 2023].

Enllaços externs

[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Xavier Duran i Escribà
L'esperit de la ciència
Francesc de Paula Burguera
És més simple encara, digueu-li Espanya
Premi Joan Fuster d'assaig
1991
Succeït per:
Xavier Antich i Valero
El rostre de l'altre: Passeig filosòfic per l'obra d'Emmanuel Lévinas