Agustí Pons i Mir

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAgustí Pons i Mir
Biografia
Naixement 1947 (70/71 anys)
Barcelona
 Director Revista de Catalunya

maig 2018 –
Activitat
Ocupació Periodista
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Agustí Pons i Mir (Barcelona, 1947) és un periodista i escriptor català.[1]

Carrera professional[modifica]

Llicenciat en Ciències de la Informació a Pamplona, ha estat redactor d'El Noticiero Universal (1964-1976),[1] d'Oriflama, de Destino i de l'Avui (1976-1996).[1] Del 1981 al 1984 va ser Cap del Gabinet de Max Cahner, conseller de Cultura en el primer govern de Jordi Pujol.[2] És membre de l'AELC, del PEN català i del Col·legi de Periodistes de Catalunya, i col·labora a les publicacions Avui, La Nació, Serra d'Or, Lletra de Canvi, El Temps i Debat Nacionalista. El 1991 va obtenir el Premi Joan Fuster d'assaig i des del 1998 va treballar a l'emissora Catalunya Cultura.

Ha elaborat, entre d’altres, biografies de referència com les dedicades a Joan Triadú, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany, Nèstor Luján, Raimon Noguera i Salvador Espriu.[1] Bàrbara és un llibre de memòries que aborda, a partir del cas particular de la minyona aragonesa que va cuidar els germans Pons durant la seva infantesa, la relació entre la burgesia barcelonina i la immigració dels anys cinquanta.[3]

El 2015 li fou concedida la Creu de Sant Jordi "per la seva significativa presència en el panorama periodístic del darrer mig segle a Catalunya."[1]

Obres[modifica]

Narrativa[modifica]

  • Tretze contes llibertaris (1981)
  • Temps indòcils (2007)
  • Cartes a Clara, una periodista del segle XXI (Editorial Meteora, 2010)

Poesia[modifica]

  • Cossos i fets (1977)
  • Tractat de geografia (1980)
  • Signe i desig (1987)
  • Temps d'esbrotar (1989)
  • Metàfora (Editorial Meteora, 2009)

Biografies[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]