Agustí Pons i Mir
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement |
1947 (71/72 anys) Barcelona | ||
maig 2018 – | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | Periodista | ||
|
| |||
| Participà en | |||
| 13 novembre 2019 | Q75025630  |
||
|
Premis
| |||
 | |||
Agustí Pons i Mir (Barcelona, 1947) és un periodista i escriptor català.[1]
Contingut
Carrera professional[modifica]
Va estudiar periodisme (1964-1967) a l'Escola de Periodisme de l'Església a Barcelona i després va convalidar el títol a l'Escuela Oficial de Periodismo de Madrid (1973). L'any 1964 va entrar a treballar a El Noticiero Universal on va organitzar la secció de Catalunya i va crear el Suplement Literari. També va ser redactor de Destino i director d' Oriflama. El 1976 va formar part de l'equip fundador del diari Avui on va ser, successivament, cap de les seccions de Cultura i Opinió, responsable del Suplement Literari i, finalment, subdirector de les àrees d'Opinió, Cultura i Espectacles. Editorialista durant molts anys, la seva columna Figures, paisatges li va valer el premi Ciutat de Barcelona de periodisme (1991). Del 1981 al 1984 va exercir de Cap del Gabinet del conseller de Cultura Max Cahner en el primer govern Pujol. Com a escriptor, ha destacat en el camp de la biografia i del memorialisme. Des de maig del 2018 és director de la Revista de Catalunya.
El 2015 li fou concedida la Creu de Sant Jordi "per la seva significativa presència en el panorama periodístic del darrer mig segle a Catalunya."[1]
Obres[modifica]
Poesia[modifica]
- Cossos i fets (1977)
- Tractat de geografia (1980)
- Signe i desig (1987)
- Temps d'esbrotar (1989)
- Metàfora ( 2009)
Biografies i assaig[modifica]
- Converses amb Frederica Montseny (1977)
- Tretze contes llibertaris (1981)
- Retrats contemporanis (1991)
- Deu daus (1991) (Premi Joan Fuster d'assaig i Premi Nacional d'assaig)
- Joan Triadú, l'impuls obstinat (1994)
- Pere Calders, veritat oculta. (1998)
- Maria Aurèlia Capmany. L'època d'una dona (2000)
- Nèstor Luján, el periodisme liberal (2004) (Premi Crítica Serra d'Or de biografies i memòries, 2005)
- Temps indòcils (2007)
- Cartes a Clara, una periodista del segle XXI (2010)
- Espriu, transparent (2013) (Premi Quima Jaume, de Cadaqués,a la trajectòria literària)
- 1914-2014: Per entendre l'Europa del segle XX (2014)
- Bàrbara (2015)
- Zuric, 1917: Lenin, Joyce, Tzara (2017)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 27 personalitats i 15 entitats». Gencat, 14-04-2015 [Consulta: 15 abril 2015].
Enllaços externs[modifica]
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Xavier Duran i Escribà L'esperit de la ciència Francesc de Paula Burguera És més simple encara, digueu-li Espanya |
Premi Joan Fuster d'assaig 1991 |
Succeït per: Xavier Antich i Valero El rostre de l'altre: Passeig filosòfic per l'obra d'Emmanuel Lévinas |
.svg)
