Xavier Duran i Escribà

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaXavier Duran i Escribà
Biografia
Naixement 1959 (59/60 anys)
Barcelona
Educació Universitat Autònoma de Barcelona
Activitat
Ocupació Químic i periodista
Modifica les dades a Wikidata

Xavier Duran i Escribà (Barcelona, 13 de gener de 1959) és un periodista i químic català,[1] llicenciat en Ciències Químiques i doctor en Ciències de la Comunicació per la UAB.[2] Ha estat professor a l'escola Sant Jordi de la Roca del Vallès, però des de 1989 es dedica exclusivament al periodisme científic. Ha publicat diversos llibres de narrativa i d'assaig i divulgació científica. També ha col·laborat en diverses publicacions, entre elles Quaderns Tècnics, la revista pionera de la divulgació tecnològica en català.[3] Actualment és l'editor del programa de TV3 El Medi Ambient, des del 1999. Ha guanyat els premis d'assaig Joan Fuster, Josep Vallverdú i Joaquim Xirau, el Premi Europeu de Divulgació Científica “Estudi General” i el de narrativa Marian Vayreda.[4][5]

Obres[modifica]

Investigació i divulgació

  • L'esperit de la ciència. València: Eliseu Climent / 3i4, 1991 (Premi Joan Fuster d'assaig, 1990)[1]
  • Les cruïlles de la utopia. Barcelona: Ed. 62, 1992 (Premi Josep Vallverdú d'assaig, 1991)[1]
  • El nacionalisme a l'era tecnològica. Barcelona: Ed. 62, 1994 (Premi d'assaig Joaquim Xirau, 1993)[1]
  • El cervell polièdric. València: Bromera, 1996 (Premi europeu de divulgació científica-estudi general, 1995)[1]
  • 100 noves preguntes sobre la ciència (1996)
  • Mosquits, microbis i dòlars: la lluita contra la malària i les vacunes del segle XXI (1997)
  • Connexions ambientals; del repte ecològic al canvi social. Barcelona: Empúries, 2000[1]
  • L'artista en el laboratori. Alzira: Bromera, 2007[1]
  • Franquisme via satèl·lit: Sputnik, Apollo i guerra freda a la premsa de Barcelona. Barcelona: Pagès, 2007.
  • Molècules en acció: del Big Bang als materials del futur (2010)
  • Per què les lleones no els prefereixen rossos (i seixanta curiositats científiques més) (2011)
  • 100 molècules amb què la química ha canviat (poc o molt) la història (2013)
  • La ciència en la literatura : un viatge per la història de la ciència vista per escriptors de tots els temps (2015)
  • L'imperi de les dades. València: Bromera, abril 2018 (Premis Literaris Ciutat d'Alzira categoria de Divulgació Científica Estudi General , 2017)[6]

Narrativa

  • Històries asimètriques. Barcelona: Empúries, 1993 (Premi Ciutat d'Olot-Marià Vayreda de narrativa, 1992)[1]
  • Traficants d'idees. Barcelona: Empúries, 1994 [Juvenil][1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Xavier Duran i Escribà al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
  2. «Xavier Duran i Escribà». CCCB. [Consulta: 20 maig 2014].
  3. «Col·laboradors Quaderns Tècnics».
  4. «Xavier Duran i Escribà». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 17 febrer 2016].
  5. Viadel, Francesc. «Xavier Duran». metode.cat. [Consulta: 13 novembre 2016].
  6. «Premis Literaris Ciutat d'Alzira | Edicions Bromera». [Consulta: 31 maig 2019].


Premis i fites
Precedit per:
Josep Guia i Marín
València, 750 anys de nació catalana
Pep Solervicens i Bo
Els Països Catalans i Espanya: Ser o no ser
Premi Joan Fuster d'assaig
1990
amb Francesc de Paula Burguera
Succeït per:
Agustí Pons i Mir
Deu daus