Josep Alsina i Bofill

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Alsina i Bofill Cross of Saint George (Catalan Government Award).svg
Naixement 21 de juny de 1904
Palafrugell
Mort 27 d'agost de 1993(1993-08-27) (als 89 anys)
Calella de Palafrugell
Alma mater Universitat de Barcelona
Es coneix per President de l'Institut d'Estudis Catalans (1974-1978)
Ocupació Metge
Premis
Modifica dades a Wikidata

Josep Alsina i Bofill (Palafrugell, Baix Empordà, 1904Calella de Palafrugell, Baix Empordà, 1993) fou un metge català. La seva família estava molt relacionada amb la indústria surera palafrugellenca.

Biografia[modifica | modifica el codi]

De petit es va traslladar amb la seva família a Barcelona, on va fer els estudis. Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona el 1927, on fou deixeble de Santiago Pi i Sunyer, Francesc Ferrer i Solervicens i Joaquim Trias i Pujol, i s'especialitzà en medicina interna i nefrologia. El 1934-1939 fou professor de patologia mèdica a la Universitat Autònoma de Barcelona. Col·laborà al Diccionari de Medicina elaborat el 1936 per Manuel Corachan i Garcia. Durant la guerra civil espanyola fou mobilitzat com a tinent metge provisional a la Clínica Militar de Manresa. En acabar la guerra fou depurat per les autoritats franquistes, i se li va impedir, juntament amb altres metges, l'accés a la docència, fins i tot l'entrada a l'Hospital Clínic. Va exercir durant molts anys la medicina privada a la Clínica Plató.

Placa en record de Josep Alsina i Bofill al carrer de València núm. 316 (Barcelona), amb motiu del centenari del seu naixement

Es va casar amb Montserrat Dachs el 1930 i tingueren sis fills.[1]

Ajudà a la reconstitució en la clandestinitat de la Societat Catalana de Biologia, de la que en fou president el 1963-1967. També ha estat membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona (1965) i president de l'Institut d'Estudis Catalans (1974-1978)[2] i de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. El 1976 presidí el X Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana a Perpinyà. Publicà nombrosos treballs sobre la prevenció de malalties dels ronyons i de l'aparell circulatori, d’entre els quals destaquen Albuminúria, la seva valoració pràctica (1935) i El metge davant l’hipertens (1969) de la col·lecció Monografies Mèdiques. També ha col·laborat en el Vocabulari Mèdic (1979). El 1982 va rebre la Creu de Sant Jordi. També formà part de la Fundació Josep Pla.[3]

El seu fons documental es conserva i es pot consultar a l'Arxiu Municipal de Palafrugell (AMP).[4][5]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Albuminúria, la seva valoració pràctica (1935)
  • El metge davant l'hipertens (1969)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Guerrero 2003: p. 8
  2. Pagès, David. 500 raons per parlar català. CCG Edicions, febrer 2011, p. 16. ISBN 978-84-92718-67-2. 
  3. ESPERT I MORENO, Mercè, “Descobrir a Josep Alsina i Bofill a través del seu fons documental a Revista del Baix Empordà, núm. 4 (octubre-desembre 2003). Palamós: La Proa, diari del Baix Empordà SL, p. 17-28.
  4. «Fons documentals de l'Arxiu Municipal de Palafrugell». Ajuntament de Palafrugell. [Consulta: 6 agost 2014].
  5. SAURÍ, M. Concepció, “El fons Josep Alsina i Bofill de l’Arxiu Municipal de Palafrugell” a Revista del Baix Empordà, núm. 4 (octubre-desembre 2003). Palamós: La Proa, diari del Baix Empordà SL, p. 15-16.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • BADIA-HOMS, Joan, “El Doctor Josep Alsina i Bofill: entre el desè aniversari i el centenari (Palafrugell, 1904 – Calella 1993” a Revista del Baix Empordà, núm. 4 (octubre-desembre 2003). Palamós: La Proa, diari del Baix Empordà SL, p. 11-13.
  • BADIA-HOMS, Joan, “Josep Alsina i Bofill lingüista i escriptor” a Revista del Baix Empordà, núm. 4 (octubre-desembre 2003). Palamós: La Proa, diari del Baix Empordà SL, p. 35-40.
  • CASARES, R., FUENTES, M. de, “L’Obra Científica de Josep Alsina i Bofill” a Llibre de Ponències: Quinzè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (Lleida, 30 octubre – 2 novembre 1996). Barcelona: ACMCB, p. 301-355.
  • CASASSAS, Oriol, Josep Alsina i Bofill, l’exemple. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1996.
  • MORENO I GUERRERO, Ricard, Josep Alsina i Bofill. Semblança biogràfica. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, Secció de Ciències Biològiques, 2003.
  • JUANOLA I BOERA, Albert, “La Clau de les Rambles (2 de febrer del 1981)” a Revista del Baix Empordà, núm. 4 (octubre-desembre 2003). Palamós: La Proa, diari del Baix Empordà SL, p. 29-31.
  • Web del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona: Galeria de metges catalans. www.galeriametges.cat. Pàgines dedicades al Dr. Alsina: http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=GI
  • GUERRERO MORENO, Ricard. Institut d'Estudis Catalans. Josep Alsina i Bofill : amor a la professió, amor a la llengua, amor al país : semblança biogràfica : conferència pronunciada davant el Ple el dia 17 de febrer de 2003, 17 de febrer de 2003 [Consulta: 9 agost 2012]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Josep Alsina i Bofill