Manuel Corachan i Garcia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaManuel Corachan i Garcia
Biografia
Naixement2 novembre 1881 Modifica el valor a Wikidata
Xiva (Foia de Bunyol) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r febrer 1942 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Senyal de la Generalitat de Catalunya.svg Conseller de la Generalitat de Catalunya
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMetge, catedràtic i polític Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata

Manuel Corachan i Garcia (Xiva, la Foia de Bunyol, 1881 - Barcelona 1942) fou un cirurgià valencià.

Biografia[modifica]

Fill d'un cirurgià i barber humil, el 1893 es traslladà a casa dels seus oncles, que vivien a Sants (Barcelona). Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona el 1906, i fou deixeble d'Enric Ribas i Ribas i Àlvar Esquerdo Esquerdo.

El 1908 va entrar per oposició al cos de metges dels Dispensaris Municipals, i més tard seguí col·laborant amb en Ribas i Ribas quan aquest va ser nomenat cap del Servei de Cirurgia de l’Hospital de la Santa Creu.

El 1915 va crear una petita clínica al carrer Rosselló cantonada amb Aribau, que va ampliar amb el centre del carrer Buigas sis anys després amb el nom de Casa de Salut Clínica Corachán, i que encara persisteix al mateix lloc com Institut Clínica Corachán.

El 1921 fou nomenat director del servei de cirurgia de l'Hospital de la Santa Creu i fundà la Clínica Corachan, on fou deixeble seu Josep Trueta i Raspall. El 1925 es doctorà a la Universitat de Madrid amb una tesi sobre cirurgia gàstrica i fou escollit membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya succeint Ramon Torres i Casanovas. Va ser president de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears des del 1932 al 1934.

Clínica Corachan, al barri de les Tres Torres de Barcelona

El 1933 fou nomenat professor de patologia quirúrgica de la Universitat Autònoma de Barcelona, col·laborà en la revista Monografies Mèdiques i col·laborà en la realització d'un diccionari de terminologia mèdica en català amb Humbert Torres i Barberà. El 1936 fou nomenat Conseller de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, però en començar la Guerra Civil espanyola fou amenaçat per incontrolats, dimití del càrrec i el 1937 marxà del país amb una autorització de Lluís Companys. El seu fill i també prestigiós cirurgià Manuel Corachán Llort també fou perseguit per incontrolats i passà a la zona nacional, on morí el juny de 1937 per causa d'una gangrena provocada per una ferida mal curada de metralla. Manuel Corachán pare decidí aleshores exiliar-se a Veneçuela, on fou catedràtic de tècnica anatòmica de la Universidad de Caracas.

Va tornar a Barcelona el juny de 1941 on fou nomenat novament cap de Cirurgia de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, després de rebre una multa de 75.000 pessetes del Tribunal de Responsabilitats Polítiques franquista per haver estat conseller de Sanitat de la Generalitat.[1]

Morí l'any 1942 de tifus a Barcelona.

Obres[modifica]

  • La cirurgia en els processos abdominals aguts (1926)
  • Cirugía gástrica (1934)
  • Clínica y terapéutica quirúrgicas de urgencia (1936), amb Francesc Domènech i Alsina
  • Diccionari de medicina (1936)

Referències[modifica]

  1. «Manuel Corachán i García. La gastropèxia de Corachán». Quaderns de la Fundació Dr.Antoni Esteve.

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Joan Freixas i Freixas
President de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears
1932-1934
Succeït per:
Boi Guilera i Molas