Xiva (Foia de Bunyol)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Xiva (desambiguació)».
Infotaula de geografia políticaXiva
Chiva
Bandera de Xiva Escut de Xiva
Escut de Xiva
Chiva agosto dos mil trece 02.JPG
Barranc de Xiva amb el casc urbà al darrere

Localització
Localització de Xiva de Bunyol respecte del País Valencià.png
39° 28′ 17″ N, 0° 43′ 11″ O / 39.4713797°N,0.7197087°O / 39.4713797; -0.7197087
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província Província de València
Comarca Foia de Bunyol
Municipis 1
Població
Total 14.758 (2016)
• Densitat 82,57 hab/km²
Gentilici Xivà, xivana
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 178,73 km²
Altitud 240 m
Limita amb
Partit judicial Requena
Història
Festa major Primera quinzena de setembre
Patró Verge del Castell
Organització i govern
• Alcalde José Manuel Haro Gil
Indicatius
Codi postal 46370
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 46111
Codi ARGOS 46111
Altres dades

Web www.chiva.es
Modifica dades a Wikidata

Xiva (en castellà i oficialment Chiva) és un municipi valencià situat a la comarca de la Foia de Bunyol.

Limita amb Bunyol, Xest, Godelleta i Setaigües (a la mateixa comarca); amb Aldaia i Quart de Poblet (a l'Horta Oest), Xestalgar (Els Serrans), Riba-roja de Túria (Camp de Túria) i Torrent (l'Horta Sud).

Geografia[modifica | modifica el codi]

L'enorme terme municipal, el més extensa de la comarca, està solcat pels barrancs de Xiva, Ballesteros, la Cueva Morica, Sechara i la Hoz. Hi ha les fonts de Marjana, Enebro, Umbría, Els Conills i Vista Alegre. La serra de Xiva, finalment, presenta paratges com ara La Alhóndiga, La Umbría i El Enebro.

Història[modifica | modifica el codi]

Mapa dels termes municipals de Setaigües, Bunyol, Xiva i Macastre (1717)

En el terme de Xiva s'han trobat restes de l'Edat dels Metalls, de l'època ibèrica i de la romana. Conquerida cap al 1246 o 1247 als musulmans per Jaume I, hi va prevaler gran part de la població musulmana i canvià constantment de mans senyorials als segles següents.

El 1363 fou presa per Pere el Cruel durant la guerra dels Dos Peres.[1] Quan el 1519 esclata el moviment de les Germanies, encetat per sectors artesans i burgesos del litoral, aquesta població s'hi confrontarà, ja que els aixecats exigeixen el bateig dels musulmans. L'expulsió d'aquests elements moriscos el 1609 originà un despoblament quasi total del terme, que la carta pobla oferta per Gaston de Moncada, virrei d'Aragó i senyor aleshores de la baronia de Xiva, no va resoldre de manera total. Cavaries, cap al 1797, constata una important recuperació demogràfica lligada principalment al desenvolupament de l'agricultura tant de secà com de regadiu. El rebuig de les exigències senyorials contribuïx a explicar el suport a l'arxiduc Carles en la Guerra de Successió, a primeries del segle XVIII, i l'afany d'incorporació a la Corona en les dècades següents.

En el segle XIX, juntament a l'existència d'alguns carlins, lligats a la defensa de l'Antic Règim, és major en Xiva la presència de liberals, interessats en una sèrie de canvis profunds de signe burgès, que formen milícies per combatre Cabrera i d'altres generals carlins que actuen a la zona. La informació de Madoz cap al 1845-1850 revela algun desenvolupament industrial relacionat amb les activitats agràries, si bé és l'arribada posterior del ferrocarril i l'expansió de la vid el que portarà a una major vigorització econòmica.

En el segle XX es desenvolupa de manera important el moviment obrer, com ho demostra la repercussió que hi tingueren la vaga anarquista del 1911 i la de la crisi del 1917, així com els bons resultats electorals del PSOE el 1919 i l'experiència col·lectivitzadora anarquista durant la guerra civil. El període posterior del franquisme significarà un tancament per al moviment obrer i una insistència major en les fórmules cooperativistes. Durant tot aquest segle, s'assisteix en Xiva a una major intensificació dels conreus, major desenvolupament industrial i creixement demogràfic important.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Durant el segle XX, la seua demografia ha sofert lleugeres oscil·lacions, si bé amb un balanç final positiu. Així, dels 4.945 habitants que tenia en 1900, passà a més de 15.000 en 2011.

Evolució demogràfica (des de 1877)
Censos de població[2]
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[3]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Població 9.721 10.126 10.483 10.847 11.386 11.815 12.398 n.d. 13.494 14.167 14.539 15.072 15.185 15.204

Política i Govern[modifica | modifica el codi]

Composició de la Corporació Municipal[modifica | modifica el codi]

El Ple de l'ajuntament està format per 17 regidors: 6 del Partit Popular, 2 de Compromís, 2 d'Esquerra Unida-Els Verds, 2 del Partit Socialista del País Valencià, 2 de Vecinos Independientes de Chiva (VInChi), 1 de Ciutadans, 1 d'Alterantiva Diseminados y Urbanizaciones de Chiva (ADUC) i 1 de Juntos Somos Más Chiva (JSMC).

Escut de Xiva.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Xiva

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg José Manuel Haro Gil 2.250 29,73% 6 (Red Arrow Down.svg-5)
Compromís por Chiva Compromís (isotip).svg Emilio Morales Gaitán 1.077 14,23% 2 (Green Arrow Up.svg+1)
Esquerra Unida del País Valencià-Els Verds (Acord Ciutadà) EUPV-EVPV.png Manuel Clemente Silla 1.022 13,50% 2 (Green Arrow Up.svg+2)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Yolanda Martínez Suárez 828 10,94% 2 (Red Arrow Down.svg-3)
Vecinos Independientes de Chiva (VINCHI) Vinchi.png Fernando Casanova Escorihuela 768 10,15% 2 (Green Arrow Up.svg+2)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Ciudadanos-mosca-2015.svg Jesús López Gimeno 494 6,53% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Alternativa Diseminados y Urbanizaciones de Chiva (ADUC) ADUC.png Manuel Vicente Verdeguer Peralta 464 6,13% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Juntos Somos Más Chiva (JSMC) Juntos-somos-mas-chiva.png Cristina Suárez Sánchez 428 5,66% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Juntos Chiva y Urbanizaciones Juntos-Chiva-y-urbaniz.png Norberto Máñez Malea 113 1,49% 0
Vots en blanc Transparent.gif 124 1,64%
Total vots vàlids i regidors 7.568 100 % 17
Vots nuls 190 2,45%**
Participació (vots vàlids més nuls) 7.758 70,23%**
Abstenció 3.289* 29,77%**
Total cens electoral 11.047* 100 %**
Alcalde:
José Manuel Haro Gil (PP) (13/06/2015)***
Emilio Morales Gaitán (Compromís) (14/07/2015)

*** José Manuel Haro (PP) va ser elegit alcalde per ser la llista més votada, després que dos regidors que havien pactat votar a Emilio Morales (Compromís) canviaren el seu vot, produint-se un empat entre el candidat de Ciutadans (8 vots: 1 C's + 6 PP + 1 trànsfuga]) i el de Compromís (8 vots: els 10 vots pactats menys 2 vots dels trànsfugues). Pocs dies després, Haro va dimitir abans que l'oposició presentés una moció de censura contra ell i així descobrir els regidors que van incomplir el pacte.[4] Més tard es repetí la votació i Emilio Morales va ser elegit alcade de Xiva:
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (10 vots: 2 de Compromís, 2 d'EUPV-EV, 2 de PSPV, 2 de VINCHI, 1 d'ADUC I 1 de JSMC[5])

Fonts: Ministeri de l'Interior.[6] Junta Electoral de la Zona de Requena.[7] Periòdic Ara.[8]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 2015 l'alcalde de Chiva és Emilio Morales Gaitán (Compromís).[9][10]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Miguel Esteve Mateu PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 Miguel Esteve Mateu PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Miguel Esteve Mateu PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Miguel Esteve Mateu PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Joaquín Salvo Burriel PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Joaquín Salvo Burriel
José Luis Yebra Alarcón
PP
PSPV-PSOE
3/7/1999 (moció de censura)
24/8/2000
--
2003 - 2007 José Luis Yebra Alarcón
José Manuel Haro Gil
PSPV-PSOE
PP
14/6/2003 (moció de censura)
22/3/2005
--
2007 - 2011 José Manuel Haro Gil PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 José Manuel Haro Gil PP 11/06/2011 --
Des de 2015 José Manuel Haro Gil
Emilio Morales Gaitán
PP
Compromís
13/06/2015 (dimissió)
14/07/2015
--

Economia[modifica | modifica el codi]

Urbanització El Bosque.

Xiva, per la seua proximitat a València i les seues bones comunicacions s'ha convertit en una ciutat de segona i, fins i tot, primera residència per als valencians de la capital la qual cosa fa que en la seua economia pese cada vegada més el sector serveis. La indústria també hi és una important font d'ingressos. L'agricultura, cada vegada menys, però amb bons vins i oli d'oliva, i la construcció complementen l'apartat econòmic del poble.

Monuments[modifica | modifica el codi]

  • Església de Sant Joan Baptista. 1775. Amb pintures de Josep Vergara (1726-1799).
  • Santuari de la Verge del Castell.
  • Castell de Xiva o també conegut com El Castell. Ruïnes romanes i àrabs. Molt deteriorat en les guerres carlistes, es troba en estat d'abandonament.
  • La Torreta de Xiva. Àrab. Segle XI. Adossada a vivendes modernes i en penós estat. S'estudia la possibilitat de restaurar-la i habilitar-la com a museu etnogràfic.
  • La Torre de telegrafia òptica de Chiva és una torre òptica, amb fusileres, que formava part de la línia de Madrid a Valencia.

Cultura[modifica | modifica el codi]

La Societat Musical l'Artística de Chiva és una banda sinfònica d'uns 90-100 músics. Fundada en l'any 1850, aquesta banda ha sigut bressol d'eminències musicals com Luis Antonio García Navarro. En els últims assoliments de la societat musical cap destacar el primer premi en el XXXV Certamen Internacional Vila d'Altea, a la batuta de Francisco Carrascosa Miguel. La societat també alberga a l'Escola d'Educands L.A.García Navarro i a la coral polifònica Verge Del Castell. En l'any 2007. va ser inaugurada la casa de la música, lloc on tenen cabuda l'escola d'educands i els llocs d'assaig i concert de la banda simfònica i la coral polifònica.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

El torico, festa de "bous al carrer"
  • Verge del Castell. També conegudes com les festes de setembre, se celebren en honor a la Verge del Castell, patrona de Xiva. La celebració d'aquestes festes té lloc aproximadament durant les dues primeres setmanes de setembre.
  • El torico de Xiva. Se celebren a partir de la segona quinzena d'agost. Les dies principals són el 17, 18 i 19 d'agost i consistix en un bou que és portat per diversos carrers del poble amb una corda de què tiren els mossos. Els bous del matí comencen a les 7:30, i els de la vesprada a les 18:30. Durant diversos dies, milers de persones es tiren als carrers i gaudeixen de la festa més popular de la localitat.
  • Setmana Santa i Diumenge de Resurrecció, comença el divendres anterior al divendres sant amb la processó de la verge dels Dolors, el diumenge de Rams se celebra una breu romeria des del carrer Sant Isidre fins a l'Església, el Dijous se celebra la processó del silenci, en la qual es puja una creu a l'ermita de la verge on aquesta s'hi troba, el divendres se celebra la processó del sant soterrament, el dissabte després de la vigília pascual es realitza la processó de les torxes, i per a culminar els actes religiosos, el diumenge comença el dia amb "despertà", missa, trobada de la verge i el ressuscitat en el passeig d'Argentina, posterior a això processó, festa de la flor i "mascletà", aquest dia és conegut popularment com la "mañanica de Pascua", a la tarda la gent en quadrilles surt a menjar la mona de pasqua, i més tard acudir a la fira, situada enfront de l'escola d'adults antic escorxador.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Masià i de Ros, Àngels. Relación castellano-aragonesa desde Jaime II a Pedro el Ceremonioso (en castellà). CSIC, 1994, p. v.1, p.297. ISBN 8400074459. 
  2. Aquestes dades ofereixen la població de dret (1877-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE.
  3. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.
  4. Redacció «El alcalde de Chiva del PP renuncia para eliminar sospechas de ‘tamayazo’» (en castellà). El País, 22-06-2015 [Consulta: 21 octubre 2015].
  5. Redacció «Emilio Morales es el nuevo alcalde de Chiva» (en castellà). laredcomarcal.com, 14-07-2015 [Consulta: 21 octubre 2015].
  6. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. Junta Electoral de la Zona de Requena «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Requena sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Requena], 90, 28-04-2015, pàg. 121 [Consulta: 3 agost 2015].
  8. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Chiva», 24-05-2015. [Consulta: 1 setembre 2015].
  9. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  10. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Chiva. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]