Xiva (Foia de Bunyol)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaXiva
Xiva (ca)
Chiva (es) Modifica el valor a Wikidata
Escut de Xiva
Escut de Xiva Modifica el valor a Wikidata
Chiva desde el Castillo 01.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Xiva de Bunyol respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 28′ 17″ N, 0° 43′ 11″ O / 39.4714°N,0.7197°O / 39.4714; -0.7197
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarquesFoia de Bunyol Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població
Total15.123 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat84,63 hab/km²
Gentilicixivà, xivana Modifica el valor a Wikidata
Idiomacastellà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície178,7 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud270 m-270 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialRequena
Festa majorPrimera quinzena de setembre
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataEmilio Morales Gaitán (14 juliol 2015) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46370 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE46111 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46111 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webchiva.es Modifica el valor a Wikidata

Xiva (en castellà i oficialment Chiva) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Foia de Bunyol.

Limita amb Bunyol, Xest, Godelleta i Setaigües (a la mateixa comarca); amb Aldaia i Quart de Poblet (a l'Horta Oest), Xestalgar (Els Serrans), Riba-roja de Túria (Camp de Túria) i Torrent (l'Horta Sud).

Geografia[modifica]

L'enorme terme municipal, el més extens de la comarca, està solcat pels barrancs de Xiva, Ballesteros, la Cueva Morica, Sechara i la Hoz. Hi ha les fonts de Marjana, Enebro, Umbría, Els Conills i Vista Alegre. La serra de Xiva, finalment, presenta paratges com ara La Alhóndiga, La Umbría i El Enebro.

Història[modifica]

Mapa dels termes municipals de Setaigües, Bunyol, Xiva i Macastre (1717)

En el terme de Xiva s'han trobat restes de l'Edat dels Metalls, de l'època ibèrica i de la romana. Jaume I la va conquerir als musulmans cap a l'any 1246 o 1247; no obstant això, gran part de la població musulmana es va quedar a viure a la localitat. Durant els segles següents, va canviar constantment de mans senyorials.

L'any 1363 fou presa per Pere el Cruel durant la Guerra dels Dos Peres.[1] Quan el 1519 esclata el moviment de les Germanies, encetat per sectors artesans i burgesos del litoral, Xiva població s'hi confrontarà, ja que els sublevats exigixen el bateig dels musulmans. L'expulsió dels moriscos de 1609 provocà el despoblament quasi total del terme, que la carta pobla oferida per Gaston de Moncada, virrei d'Aragó i llavors senyor de la baronia de Xiva, no va resoldre de manera total. Cavaries, cap al 1797, constata una important recuperació demogràfica lligada principalment al desenvolupament de l'agricultura tant de secà com de regadiu. El rebuig de les exigències senyorials contribuïx a explicar el suport a l'arxiduc Carles en la Guerra de Successió, a primeries del segle xviii, i l'afany d'incorporació a la Corona en les dècades següents.

En el segle xix, juntament a l'existència d'alguns carlins, lligats a la defensa de l'Antic Règim, és major en Xiva la presència de liberals, interessats en una sèrie de canvis profunds de signe burgés, que formen milícies per a combatre a Ramon Cabrera i altres generals carlins que actuen a la zona. La informació de Madoz cap al 1845-1850 revela algun desenvolupament industrial relacionat amb les activitats agràries, si bé és l'arribada posterior del ferrocarril i l'expansió de la vinya els causants d'una major vigorització econòmica.

En el segle xx es desenvolupa de manera important el moviment obrer, com ho demostra la repercussió que hi tingueren la vaga anarquista del 1911 i la de la crisi del 1917, així com els bons resultats electorals del PSOE el 1919 i l'experiència col·lectivitzadora anarquista durant la Guerra Civil. El període posterior del franquisme significarà un tancament per al moviment obrer i una insistència major en les fórmules cooperativistes. Durant tot el segle XX, s'assistix en Xiva a una major intensificació dels conreus, major desenvolupament industrial i creixement demogràfic important.

Demografia[modifica]

Durant el segle xx, la seua demografia ha patit lleugeres oscil·lacions, si bé amb un balanç final positiu. Així, dels 4.945 habitants que tenia en 1900, passà a més de 15.000 en 2011.

Evolució demogràfica (des de 1877)
Censos de població[2]
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[3]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Població 9.721 10.126 10.483 10.847 11.386 11.815 12.398 n.d. 13.494 14.167 14.539 15.072 15.185 15.204

Política i Govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors de Compromís y Más Chiva (Compromís y Más), 4 del Partit Popular (PP), 2 de Chiva Unida-Esquerra Unida-Seguim Endavant (EUPV), 2 de Vecinos Independientes de Chiva (VINCHI), 2 d'Alternativa Diseminados y Urbanizaciones de Chiva-Som Valencians (Aduc-SomVal), 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) i 1 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Escut de Xiva.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Xiva

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Compromís y Más Chiva[a] Compromís y más Chiva.png Emilio Morales Gaitán 1.704 23,72% 5 (Green Arrow Up.svg+2)
Partit Popular PP icono 2019.svg Pablo Boullosa Silvestre 1.611 22,42% 4 (Red Arrow Down.svg-2)
Chiva Unida-Esquerra Unida-Seguim Endavant Chiva unida.png Manu Clemente Silla 1.013 14,10% 2 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Vecinos Independientes de Chiva Vinchi.png Fernando Casanova Escorihuela 1.003 13,96% 2 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Alternativa Diseminados y Urbanizaciones de Chiva-Som Valencians ADUC-2019 (2).png Manuel-Vicente Verdeguer Peralta 749 10,42% 2 (Green Arrow Up.svg+1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Logo oficial Ciudadanos.svg Amparo Lapuente Casas 527 7,33% 1 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Norberto Máñez Malea 520 7,24% 1 (Red Arrow Down.svg-1)
Vots en blanc Transparent.gif 58 0,81%
Total vots vàlids i regidors 7.185 100 % 17
Vots nuls 75 1,03%
Participació (vots vàlids més nuls) 7.260 63,18%**
Abstenció 4.231* 36,82%**
Total cens electoral 11.489* 100 %**
Alcalde: Emilio Morales Gaitán (Compromís y más) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (9 vots: 5 de Compromís y Más, 2 d'EUPV i 2 de Vinchi[4])
Fonts: Ministeri de l'Interior,[5] Junta Electoral de Zona de Requena,[6] Periòdic Ara.[7]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2015 l'alcalde de Chiva és Emilio Morales Gaitán (Compromís).[8]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Miguel Esteve Mateu PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 Miguel Esteve Mateu PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Miguel Esteve Mateu PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Miguel Esteve Mateu PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Joaquín Salvo Burriel PP 17/06/1995 --
1999–2003 Joaquín Salvo Burriel
José Luis Yebra Alarcón
PP
PSPV-PSOE
3/7/1999
24/8/2000
Moció de censura
--
2003–2007 José Luis Yebra Alarcón
José Manuel Haro Gil
PSPV-PSOE
PP
14/6/2003
22/3/2005
Moció de censura
--
2007–2011 José Manuel Haro Gil PP 16/06/2007 --
2011–2015 José Manuel Haro Gil PP 11/06/2011 --
2015–2019 José Manuel Haro Gil
Emilio Morales Gaitán
PP
Compromís
13/06/2015
14/07/2015
Dimissió[b]
--
Des de 2019 Emilio Morales Gaitán Compromís y Más 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[8]

Economia[modifica]

Urbanització El Bosque.

Xiva, per la seua proximitat a València i les seues bones comunicacions s'ha convertit en una ciutat de segona i, fins i tot, primera residència per als valencians de la capital la qual cosa fa que en la seua economia pese cada vegada més el sector terciari. La indústria també hi és una important font d'ingressos. L'agricultura, cada vegada menys, però amb bons vins i oli d'oliva, i la construcció complementen l'apartat econòmic del poble.

Monuments[modifica]

  • Església de Sant Joan Baptista. 1775. Amb pintures de Josep Vergara (1726-1799).
  • Santuari de la Verge del Castell.
  • Castell de Xiva o també conegut com El Castell. Ruïnes romanes i àrabs. Molt deteriorat en les guerres carlistes, es troba en estat d'abandonament.
  • La Torreta de Xiva. D'orige àrab, del segle XI. Adossada a cases modernes i en un estat penós. S'estudia la possibilitat de restaurar-la i habilitar-la com a museu etnogràfic.
  • La Torre de telegrafia òptica de Chiva és una torre òptica, amb fusileres, que formava part de la línia de Madrid a València.

Cultura[modifica]

La Societat Musical l'Artística de Xiva és una banda sinfònica d'uns 90-100 músics. Fundada en l'any 1850, ha sigut bressol d'eminències musicals com Luis Antonio García Navarro. En els últims èxits de la societat musical és destacable el primer premi en el XXXV Certamen Internacional Vila d'Altea, a la batuta de Francisco Carrascosa Miguel. La societat també alberga l'Escola d'Educands L.A. García Navarro i la coral polifònica Verge Del Castell. L'any 2007 va ser inaugurada la casa de la música, lloc on tenen cabuda l'escola d'educands i els llocs d'assaig i concert de la banda simfònica i la coral polifònica.

Festes i celebracions[modifica]

El torico, festa de "bous al carrer"
  • Verge del Castell. També conegudes com les festes de setembre, se celebren en honor a la Verge del Castell, patrona de Xiva. La celebració té lloc aproximadament durant les dues primeres setmanes de setembre.
  • El torico de Xiva. Se celebren a partir de la segona quinzena d'agost. Els dies principals són el 17, 18 i 19 d'agost i consistix en un bou que és portat per diversos carrers del poble amb una corda de què tiren els mossos. Els bous del matí comencen a les 7:30, i els de la vesprada a les 18:30. Durant diversos dies, milers de persones es tiren als carrers i gaudixen de la festa més popular de la localitat.
  • Setmana Santa i Diumenge de Resurrecció, comença el divendres anterior al divendres sant amb la processó de la verge dels Dolors, el diumenge de Rams se celebra una breu romeria des del carrer Sant Isidre fins a l'Església, el Dijous se celebra la processó del silenci, en la qual es puja una creu a l'ermita on es troba la verge, el divendres se celebra la processó del sant soterrament, el dissabte després de la vigília pascual es realitza la processó de les torxes, i per a culminar els actes religiosos, el diumenge comença el dia amb "despertà", missa, trobada de la verge i el ressuscitat en el passeig d'Argentina, posterior a això processó, festa de la flor i mascletà; eixe dia és conegut popularment com la "mañanica de Pascua", i per la vesprada la gent en quadrilles ix a menjar la mona de pasqua, i més tard acudix a la fira, situada enfront de l'escola d'adults antic escorxador.

Fills il·lustres[modifica]

Notes[modifica]

  1. En 2015 Compromís por Chiva i Juntos Somos Más Chiva obtingueren 2 i 1 regidor respectivament.
  2. En les eleccions de 2015, José Manuel Haro (PP) va ser elegit alcalde per ser la llista més votada, després que dos regidors que havien pactat votar a Emilio Morales (Compromís) canviaren el seu vot, produint-se un empat entre el candidat de Ciutadans (8 vots: 1 C's + 6 PP + 1 trànsfuga]) i el de Compromís (8 vots: els 10 vots pactats menys 2 vots dels trànsfugues). Pocs dies després, Haro va dimitir abans que l'oposició presentés una moció de censura contra ell i així descobrir els regidors que van incomplir el pacte.[9] Més tard es repetí la votació i Emilio Morales va ser elegit alcade de Xiva.

Referències[modifica]

  1. Masià i de Ros, Àngels. Relación castellano-aragonesa desde Jaime II a Pedro el Ceremonioso (en castellà). CSIC, 1994, p. v.1, p.297. ISBN 8400074459. 
  2. Aquestes dades ofereixen la població de dret (1877-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE.
  3. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.
  4. Ajuntament de Xiva «Emilio Morales, reelegido alcalde de Chiva». chiva.es, 17-06-2019.
  5. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019».
  6. Junta Electoral de Zona de Requena «Edicto de la Junta Electoral Zona de Requena sobre proclamación de candidaturas a las elecciones locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 27-28 [Consulta: 12 abril 2020].
  7. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Xiva», 26-05-2019. [Consulta: 12 abril 2020].
  8. 8,0 8,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Chiva. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  9. Redacció «El alcalde de Chiva del PP renuncia para eliminar sospechas de ‘tamayazo’» (en castellà). El País, 22-06-2015 [Consulta: 21 octubre 2015].

Enllaços externs[modifica]