Iàtova

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaIàtova
Yátova (es)
Escut de Iàtova (apuntat amb filiera).svg
Yátova. Desde el Castillo de Macastre 1.jpg
Iàtova des del castell de Macastre

Localització
Localització d'Iàtova respecte del País Valencià.png
 39° 23′ 06″ N, 0° 48′ 31″ O / 39.3848761°N,0.8085418°O / 39.3848761; -0.8085418
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaFoia de Bunyol

Capital Yátova
Població
Total 2.073 (2018)
• Densitat 17,24 hab/km²
Gentilici Iatovenc, iatovenca
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 120,24 km²
Altitud 420 m
Limita amb
Partit judicial Requena
Història i celebracions
Patrocini Isidre el Llaurador
Festa major Segona quinzena d'agost
Organització política
• Alcalde Rafael Lisarde Cifre
Identificador descriptiu
Codi postal 46367
Fus horari
Codi de municipi INE 46261
Codi ARGOS de municipis 46261
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Iàtova (en castellà i oficialment, Yátova) és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.

Limita amb Alboraig, Bunyol, Dosaigües i Macastre (a la mateixa comarca) i amb Cortes de Pallars i amb Requena (a les comarques de la Vall de Cofrents i la Plana d'Utiel respectivament).

Geografia[modifica]

El poble de Iàtova, situat a la major altitud de la comarca de la Foia de Bunyol, està catalogat com poble d'alta muntanya. Se situa a 420 metres sobre el nivell del mar; per altra banda, és també el poble més interior de la comarca. El nucli s'allotja als peus del Motrotón, una lloma arrodonida que fa d'emblema local.

El riu Juanes que, a més del toll de la Carbonera (on en altres temps va haver un balneari), drena les aigües dels tolls de la cova de las Palomas. A més es gaudeix d'uns paratges naturals com la Serra Martés, Pardenillas, Tabarla, Mijares, embassament de Forata, etc.

Història[modifica]

En el cim del Motrotón i en el Pico de los Ajos hi ha jaciments ibers de l'edat del bronze; alqueria musulmana, coneguda com a Atava, rere la conquesta cristiana fou donada per Jaume I (1208-1276), el 1238, juntament amb Bunyol, Macastre (Amacasta), Alboraig i Montroi, a Roderic de Liçana, qui va cedir-la el 1279 a Hug de Folcaquer, tinent del gran mestre de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem; Jaume el Just (1267-1327) va reincorporar-la a la Corona el 1304 per a donar-la a son fill en 1315; el qual en 1328 va cedir-la al seu fill Jaume, de Teresa d'Entença, juntament amb tota la Foia; va passar a Pere d'Aragó, comte d'Urgell el 1348 i rere la seua derrota de nou a la Corona (1393); confiscada per Ferran I (1380-1416) fou venuda a Berenguer Mercader qui fundaria vincle i herència de la baronia de Bunyol en el seu testament de 1467; posseeix parròquia independent de la de Setaigües des del 1530; el 1609, quan restà despoblada fins a la seua repoblació el 1611, seguia sent una aldea de Bunyol anomenada Safoya.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006 2007
2.173 2.347 2.478 2.046 2.164 2.296 2.174 1.991 2.005 1.997 1.978 1.999 2.083 2.123

Economia[modifica]

Basada tradicionalment en l'agricultura de secà. Predominen els cultius de garroferes, ametllers i oliveres.

Política i Govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'ajuntament està format per 11 regidors: 5 del Partit Popular, 4 del Partit Socialista del País Valencià i 2 d'Agrupación Electoral Por Yátova.

Escut de Iàtova (apuntat amb filiera).svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Iàtova

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Rafael Lisarde Cifre 621 42,77% 5 (Red Arrow Down.svg-2)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Miguel Esteban Tortolá Herrero 477 32,85% 4 (Straight Line Steady.svg0)
Agrupación Electoral Por Yátova (AEPY) AEPY.png Víctor Manuel Perelló Navarro 338 23,28% 2 (Green Arrow Up.svg+2)
Vots en blanc Transparent.gif 16 1,10%
Total vots vàlids i regidors 1.452 100 % 11
Vots nuls 26 1,76%**
Participació (vots vàlids més nuls) 1.478 84,55%**
Abstenció 270* 15,45%**
Total cens electoral 1.748* 100 %**
Alcalde: Miguel Esteban Tortolá Herrero (PSPV) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 vots: 4 de PSPV i 2 d'AEYP[1])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[2] Junta Electoral de la Zona de Requena.[3] Periòdic Ara.[4]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2015 l'alcalde de Iàtova és Miguel Esteban Tortolá Herrero (PSPV).[5][6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Silvino Perelló Mossi PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 Silvino Perelló Mossi PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Silvino Perelló Mossi PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Manuel Hoyo Pérez PP 15/06/1991 --
1995 - 1999 Pablo Guerrero Pérez PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 Mª Ángeles Grau Lisarde
Olga Roser Cifre
Rafael Lisarde Cifre
EUPV
EUPV
PP
3/7/1999 (dimissió)
31/10/2000 (pacte)
17/7/2001
--
2003 - 2007 Rafael Lisarde Cifre PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Rafael Lisarde Cifre PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Rafael Lisarde Cifre PP 11/06/2011 --
2015 - 2019 Miguel Esteban Tortolá Herrero PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 n/d n/d 15/06/2019 --

Monuments[modifica]

  • Església dels Sants Reis. És barroca, originari del segle XVII, si bé sofreix una remodelació en el segle XVIII, aquesta decorada al gust neoclàssic, construïda en l'antiga mesquita, en la qual es conserva la torre del campanar.
  • El Pou de la neu. Segle XVII, és un dipòsit de neu que servia per a conservar els aliments, tècnica ja utilitzada pels musulmans. És un dels pocs edificis d'aquestes característiques que es conserven en un nucli urbà.
  • Casc urbà. Pels carrerons del poble podem trobar casones senyorials del segle XIX, l'antic safareig i escorxador rehavilitats en una sala polivalent on s'organitzen actes culturals.

Llocs d'interés[modifica]

  • Cova de las Palomas. Cascada d'aproximadament 20 metres d'altura i gran bellesa.
  • Embassament de Forata.
  • Riu Juanes. Neix en el terme municipal, destacant els seus paisatges, la seva flora i la seva fauna, pròpia de la comarca.
  • Tabarla. Paratge natural en el riu Magre.
  • Vall del riu Mijares. Paisatge fluvial envoltat de masses boscoses.
  • El Motrotón. És la muntanya emblemàtica del poble, destaca sobre la resta del paisatge.

Festes i celebracions[modifica]

  • Sant Antoni Abad. Les festes en el seu honor se celebren a partir del 17 de gener.
  • Falles. Tenen lloc el cap de setmana posterior a Sant Josep (19 de març).
  • Festes Patronals. El patró del poble és Sant Isidre Llaurador, celebrat el cap de setmana més proper al 15 de maig amb una fira de maquinària agrícola.
  • Festes Majors. Se celebren a mitjan agost. Destacant la cavalcada en la qual participen un gran nombre d'habitants del poble, les revetlles, i per descomptat el concurs de "Pisto", en el qual tots es disfressen i ballen fins a l'alba, donant pas a la setmana taurina amb "bous de corda", grans concursos de ramaderies i "bous embolats".

Referències[modifica]

  1. Montó, Vicente «Miguel Tórtola (PSOE) sustituirá a Rafael Lisarde (PP) como alcalde de Yátova» (en castellà). www.tucomarca.com, 12-06-2015 [Consulta: 21 octubre 2015].
  2. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  3. Junta Electoral de la Zona de Requena «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Requena sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Requena], 90, 28-04-2015, pàg. 129 [Consulta: 3 agost 2015].
  4. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Yátova», 24-05-2015. [Consulta: 1r setembre 2015].
  5. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  6. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Yátova. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Iàtova Modifica l'enllaç a Wikidata