Agricultura de secà
L'agricultura de secà és aquella en què no es fa aportació d'aigua per l'home, utilitzant només la que prové de la pluja directament a damunt el cultiu.
Història i evolució[modifica | modifica el codi]
És la més propera a la simple recol·lecció, i possiblement és el primer tipus d'agricultura que es va fer.
Inicialment era l'única que es podia fer sense gaires infraestructures, i ha arribat fins a l'actualitat, encara que molt evolucionada tècnicament.
Actualment malgrat que no es faci aportació d'aigua, sí que es fan servir adobs i altres agroquímics (herbicides, fungicides, etc.), així com maquinària molt evolucionada i adaptada a cada tipus de cultiu.
Classificació dels secans[modifica | modifica el codi]
Els secans es classifiquen normalment segons el grau d'humitat que proporcionen les precipitacions mitjanes anuals:
- Secans frescals on la pluja anual compensa l'evapotranspiració i les plantes no pateixen estrès hídric, tot i això s'ha de tenir en compte la irregularitat de les pluges interanuals que poden fer que hi hagi certs perìodes amb relativa secada. Un exemple d'agricultura de secà frescal és a l'anomenat cinturó del blat de moro dels Estats Units on gràcies a les pluges regulars d'estiu s conrea el blat de moro de secà amb bons rendiments.
- Secans semifrescals correspon a climes subhumits on la pluja anual cobreix més de la meitat de les necessitats d'aigua expressades en l'evapotranspiració cosa que ja limita l'elecció dels conreus per a fer-los d'acord amb les èpoques de l'any amb suficient humitat. Normalment en aquesta zona els cereals d'hivern (blat, ordi, civada, triticale etc.) tenen bons rendiments. Exemple les comarques del Vallès.
- Secans semiàrids la pluja mitjana anual cobreix entre el 50 i el 25% de l'evapotranspiració, els rendiments dels cereals d'hivern són baixos, sovint apareixen sòls molt alcalins i amb certa salinitat. N'és un exemple l'agricultura de secà de la plana de Lleida.
- Secans àrids Estan en el límit on és possible l'agricultura de secà amb pluviometries que cobreixen menys del 25% de l'evapotranspiració anual. Sovint en aquesta zona els conreus són possibles tècnicament però no són viables econòmicament. Els sòls acostumen a ser de mala qualitat. Per exemple elssecans murciano-almeriencs.
Cultius[modifica | modifica el codi]
Alguns cultius que es poden conrear en secà a causa de la seva resistència a la falta d'aigua, encara que sempre produeixen més si se'ls cultiva en regadiu, en les zones mediterrànies són:
- Cereals: Blat, civada, ordi, sègol.
- Lleguminoses: Cigró, llentia, fava, pèsols.
- Fruiters: Albercoquer, ametller, figuera, olivera.
- Altres arbres: Garrofer, Pistatxer
- Vinya
- Pastures: Alfals, Encloa, trepadella, margall.
- Hortícoles: Melonera, tomaquera, alls, cebes.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agricultura de secà  |
|
