Setaigües

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaSetaigües
Siete Aguas (es) Modifica el valor a Wikidata
Escut d'armes
Escut d'armes
View of Siete Aguas, Valencia.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Setaigües respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 28′ 18″ N, 0° 55′ 01″ O / 39.4718°N,0.9169°O / 39.4718; -0.9169Coord.: 39° 28′ 18″ N, 0° 55′ 01″ O / 39.4718°N,0.9169°O / 39.4718; -0.9169
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarquesFoia de Bunyol Modifica el valor a Wikidata
Població
Total1.159 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat10,48 hab/km²
GentiliciSetaigüer, Setaigüera Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticCastellà
Geografia
Superfície110,6 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud700 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialRequena
Dades històriques
PatrociniJoan Baptista Modifica el valor a Wikidata
Festa patronalDarreries de juny
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataTeresa Hernández Requena Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46392 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE46229 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46229 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc websieteaguas.es Modifica el valor a Wikidata

Setaigües (en castellà i oficialment, Siete Aguas) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Foia de Bunyol, encara que mai s'ha determinat exactament si realment pertany a la Foia de Bunyol o a la Plana d'Utiel-Requena

Geografia[modifica]

Font de la Gota, al terme municipal de Setaigües

Setaigües se situa en un terreny muntanyós que fita amb l'altiplà de Requena.

El relleu és irregular i molt accidentat. Les úniques zones planes es troben cap a l'oest i són una prolongació de la conca terciària que constituïx l'altiplà de Requena.

En la zona septentrional s'eleven diverses serres de nord-oest a sud-est. Pel nord-oest tanquen el terme les serres de Santa María i el pic del Tejo, amb altures superiors als 1.200 msnm (Peñarrubia de 977 m, l'Alt del Malén de 1.037 m i el Santa María, de 1.137 m), així com la Serra de La Cabrera. Pel sud, i formant límit natural amb el terme de Bunyol, es troba la Serra de Malacara, un relleu calcari que supera els 1.100 metres d'altitud, composta per materials cretacis amb el seu punt més elevat en el Pic Nevera, de 1.118 m. Tant la serra de Cabrera com la de Malacara tenen orientació ibèrica, i hi predominen plecs juràssics molt rics en fòssils.

Municipis limítrofs[modifica]

Limita amb Bunyol i Xiva (a la mateixa comarca); amb Xestalgar (a la comarca dels Serrans) i amb Xera i Requena (a la Plana d'Utiel).

Història[modifica]

Los Siete Caños de la font
Mapa dels termes municipals de Setaigües, Bunyol, Xiva (Foia de Bunyol) i Macastre (1717)

Els jaciments neolítics del cim del Castellar, el del Castell de Raydon o el del Puntal del Capador donen fe del poblament del municipi des de temps immemorials. En època romana es varen establir en Setaigües soldats de Viriat (180 aC-139aC), però de la seua presència quasi no s'han conservat records arquitectònics. S'especula, perquè no està documentat, que aquells romans podrien haver-li donat el nom Septem Aquis, en al·lusió a la quantitat de fonts que brollen en la zona. Els visigots expulsaren Rodrigo Díaz de Vivar (aprox. 1043-1099) dels encontorns de Setaigües; de fet, està documentada, en 1102, l'estada de les seues despulles mortals en el castell del poble en el seu trànsit cap a Castella. Uns altres diuen que van ser els àrabs, que la denominaren Sebâ amantz, encara que tampoc no ha estat documentat i els que donaren entitat al lloc i a d'altres de la comarca que llavors no eren més que masies musulmanes dintre de l'aleshores enorme terme de Bunyol, com ara Macastre, Alboraig, Iàtova i Bunyol; també els records dels musulmans s'han enderrocat amb el pas del temps. Amb l'arribada i l'ocupació cristiana en el segle xiii, el rei Jaume I decidí, probablement, expulsar la població musulmana i donar el senyoriu a Berenguel·la i Pere Ferrandis.

El 18 d'agost de 1260 Berenguel·la i el seu fill, l'infant Pere Ferrandis, van donar el lloc a poblar a Miquel Peris de Portaguerra, qui va instal·lar-s'hi amb altres 30 cavallers catalans i aragonesos. En 1304 fon adquirida per Jaume II (1299-1327) per al seu fill Alfons, de qui va passar, per herència, al comte d'Urgell, l'infant Pere. El Compromís de Casp va determinar el retorn a la Corona (29 de novembre de 1413) fins al 1425, quan va passar a mans de Berenguer Mercader. Posteriorment el senyoriu dels Mercader esdevingué comtat, el comtat de Bunyol, fins a l'abolició dels senyorius per les Corts de Cadis en 1812. Durant la Guerra de Successió Espanyola, Setaigües va fer costat a l'arxiduc, una posició que li va costar el saqueig de les tropes del borbó Felip V en 1706. Durant les guerres carlines la població fon escenari de múltiples afusellaments per part de les forces de Forcadell.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2011
1.211 1.067 1.075 1.074 1.062 1.282 1.206 1.232 1.256 1.349 1.486

Economia[modifica]

Basada tradicionalment en l'agricultura, la complexitat de la seua orografia fa que només unes 2.500 hectàrees siguen cultivables en secà i unes 32 hectàrees de regadiu. El clima i l'escassetat de pluges permet una producció agrícola molt diversificada.

En el secà predomina el cultiu de la vinya, amb les varietats Bobal, Macabeu, Merseguera i Malvasia, que donen lloc a l'obtenció d'extraordinaris vins d'agulla natural.

Política i Govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 4 del Partit Popular (PP).

Escut de Setaigües (1848).svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Setaigües

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Teresa Hernández Requena 367 45,99% 5 (Green Arrow Up.svg+1)
Partit Popular Logo PP 2019.png Gema López Zahonero 288 36,09% 4 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Altres candidatures[a][b] Transparent.gif 135 16,92% 0 (Red Arrow Down.svg -1)
Vots en blanc Transparent.gif 8 1,00%
Total vots vàlids i regidors 798 100 % 9
Vots nuls 4 0,50%
Participació (vots vàlids més nuls) 802 84,33%**
Abstenció 149* 15,67%**
Total cens electoral 951* 100 %**
Alcalde: Teresa Hernández Requena (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (5 vots de PSPV[1])
Fonts: JEC,[2] JEZ Requena,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2019 l'alcaldessa de Setaigües és Teresa Hernández Requena, del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).[6][7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Agapito Mas Tarín PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 Agustín García Martínez PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Agapito Mas Tarín PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Guillermo Zahonero Rodríguez UV 15/06/1991 --
1995–1999 Guillermo Zahonero Rodríguez UV-CCV 17/06/1995 --
1999–2003 Guillermo Zahonero Rodríguez
Serafín Requena Gómez
PP
PP
03/07/1999
29/04/2003
Defunció
--
2003–2007 Rafael Zahonero Ferrer PP 14/06/2003 --
2007–2011 Rafael Zahonero Ferrer PP 16/06/2007 --
2011–2015 Daniel Zahonero Abril PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015–2019 Santiago Mas Sánchez PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 Teresa Hernández Requena PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

Monuments[modifica]

Font de Los Siete Caños
Església de Sant Joan Baptista

Monuments religiosos[modifica]

Creu Pairal
  • Església de Sant Joan Baptista. Construïda entre els anys 1780 i 1794, és d'estil renaixentiste i conté una bona col·lecció d'imatges religioses.
  • Creu Pairal. D'estil gòtic, fins a 1851 (any de la incorporació de la Plana d'Utiel-Requena al País Valencià) feia de frontera entre Castella i terres valencianes.
  • Ermita de Sant Blai.

Monuments civils[modifica]

  • Castell. Musulmà. Totalment desaparegut engolit per les cases actuals, dels seus edificis originals només se'n conserva la Casa de Postes.
  • Muralla. D'origen romà, les escasses restes estan integrades en les cases del poble.
  • Torre del Mojón o de la Contienda. Restes d'una torre de guaita fronterera entre els dos antics regnes.
  • Font de Los Siete Caños. La més coneguda de totes per trobar-se en el nucli urbà i ubicar-se en una construcció peculiar.
  • Museu Municipal. Conté material paleontològic trobat al terme municipal.
  • Masia de Venta Quemada.

Llocs d'interés[modifica]

  • Serra de Malacara. Amb les altures més elevades en el Pic de la Nevera (1.118 m) i del Tejo (1.250 m).
  • Fonts. A Setaigües es comptabilitzen més de 100 fonts repartides pel terme municipal, que poden ser visitades seguint la Ruta de les Fonts. Destaquen les fonts de la Gota, del Retiro, la Tejería o del Papán, etc.
  • Ombria del Fresnal-Villingordo. Paratge natural que conserva una extensa fauna amenaçada, com ara el teixó, el gat salvatge, la rabosa, l'àguila perdiuera, la farda, l'eriçó, o la cabra salvatge, entre moltes altres espècies cinegètiques.

Festes i celebracions[modifica]

Les Festes patronals tenen lloc el 24 de juny en honor de Sant Joan Baptista. Hi ha revetles, ofrenes, espectacles i castell de focs artificials.

Del 3 al 6 d'agost se celebren les festes en honor del Crist dels Afligits; i del 12 al 16 d'agost les de l'Assumpció de la nostra Senyora.

Esport[modifica]

Gran Fons Internacional de Setaigües[modifica]

Destaca el Gran Fons Internacional de Setaigües que es realitza a l'agost. Es tracta d'una carrera popular on concorren tant atletes amateurs com els millors atletes internacionals del moment en un marc incomparable de bellesa i duresa que fan de la prova una de les més belles del calendari internacional de proves de fons en carretera. La carrera discorre per un circuit asfaltat de 15.150 m.

Senderisme[modifica]

Pel seu terme transcorre part del sender de gran recorregut GR 7.

Notes[modifica]

  1. També participaren a les eleccions municipals de 2019: Compromís+Gente de Siete Aguas (Compromís) (70 vots, 8,77%) i Unides Podem (EUPV-Podem) (65 vots, 8,15%).
  2. Compromís por Siete Aguas (Compromís) perdé el regidor obtingut el 2015.

Referències[modifica]

  1. Coronado Asensio, José Julio (Secretari). «Sesión constitutiva de la Corporación», 15-06-2019.
  2. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.481 [Consulta: 29 abril 2020].
  3. Junta Electoral de Zona de Requena «Proclamación de candidaturas para las elecciones Locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 33 [Consulta: 4 abril 2020].
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 4 abril 2020].
  5. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Setaigües», 26-05-2019. [Consulta: 4 abril 2020].
  6. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Siete Aguas. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].

Enllaços externs[modifica]