Setaigües

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaSetaigües
Siete Aguas
Escut de Setaigües
Escut de Setaigües
Foto de Siete Aguas.jpg
Vista de Setaigües

Localització
Localització de Setaigües respecte del País Valencià.png
39° 28′ 18″ N, 0° 55′ 01″ O / 39.4717678°N,0.9168996°O / 39.4717678; -0.9168996
Estat Espanya
Comunitat autònoma País Valencià
Província Província de València
Comarca Foia de Bunyol
Municipis 1
Població
Total 1.223 (2016)
• Densitat 11,06 hab/km²
Gentilici Setaigüer, Setaigüera
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 110,59 km²
Altitud 700 m
Limita amb
Partit judicial Requena
Història
Festa major Darreries de juny
Patró Sant Joan
Organització i govern
• Alcalde Daniel Zahonero Abril
Indicatius
Codi postal 46392
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 46229
Codi ARGOS 46229
Altres dades

Web www.sieteaguas.es
Modifica dades a Wikidata

Setaigües (en xurro, Siete Auguas; en castellà i oficialment, Siete Aguas) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Foia de Bunyol.

Geografia[modifica]

Font de la Gota, al terme municipal de Setaigües

Setaigües se situa en el graó muntanyenc que separa la comarca de la Foia de Bunyol de la Meseta de Requena.

El relleu és molt accidentat, irregular i muntanyenc. Les úniques zones planes es troben cap a l'oest i són una prolongació de la conca terciària que constituïx la Meseta de Requena.

En la zona septentrional s'aixequen diverses serres de nord-oest a sud-est. Pel nord-oest tanquen el terme les serres de Santa María i el pic del Tejo, amb altures superiors als 1.200 metres (Peñarrubia de 977 m., l'Alt del Malén de 1.037 m. i el Santa María, de 1.137 m.), així com la Serra de La Cabrera. Pel sud, i formant límit natural amb el terme de Bunyol, s'aixeca la Serra de Malacara, un relleu calcari que supera els 1.100 metres d'altitud, composta per materials cretacis amb el seu punt més elevat en el Pic Nevera, de 1.118 m. En les dues serres anteeriores predominen els plecs juràssics d'orientació ibèrica, molt rics en materials fòssils.

Municipis limítrofs[modifica]

Limita amb Bunyol i Xiva (a la mateixa comarca); amb Xestalgar (a la comarca dels Serrans) i amb Xera i Requena (a la Plana d'Utiel).

Història[modifica]

Los Siete Caños de la font
Mapa dels termes municipals de Setaigües, Bunyol, Xiva (Foia de Bunyol) i Macastre (1717)

Els jaciments neolítics del cim del Castellar, el del Castell de Raydon o la del Puntal del Capador són testimonis de què el municipi ha estat poblat des de temps immemorials; més recentment foren soldats de Viriat (180 aC-139aC) qui s'hi establiren; alguns creuen que els romans li donaren nom: Septem Aquis, encara que no ha estat mai documentat, tot fent al·lusió a la quantitat de fonts que brollen arreu, de la seua estada no s'han conservat gaires records arquitectònics; els visigots expulsaren El Cid (aprox.1043-1099) d'aquestes contrades, de fet està documentada, en 1102, l'estada de les seues despulles mortals en el castell del poble en el seu trànsit cap a Castella; uns altres diuen que van ser els àrabs, que la denominaren Sebâ amantz, encara que tampoc no ha estat documentat i els que donaren entitat al lloc i a d'altres de la comarca que llavors no eren més que masies musulmanes dintre de l'aleshores enorme terme de Bunyol, com ara Macastre, Alboraig, Iàtova i Bunyol; també els records dels musulmans s'han enderrocat amb el pas del temps; arribà el segle XIII i amb l'ocupació cristiana amb Jaume I (1208-1276) al front; el rei decidí expulsar probablement la població musulmana i donar el senyoriu a Berenguel·la i Pere Ferrandis.

El 18 d'agost de 1260 Berenguel·la i el seu fill, l'infant Pere Ferrandis, van donar el lloc a poblar a Miquel Peris de Portaguerra qui va instal·lar-s'hi amb altres 30 cavallers catalans i aragonesos; en 1304 és adquirida per Jaume II (1299-1327) per al seu fill Alfons de qui passaria, per herència, al comte d'Urgell, l'infant Pere; el compromís de Casp determina el retorn a la Corona (29 de novembre de 1413) fins al 1425 en què fou donada a Berenguer Mercader; posteriorment el senyoriu dels Mercader esdevingué Comtat, el comtat de Bunyol, fins a l'abolició dels senyorius per les Corts de Cadis en 1812¸ durant la guerra de Successió recolzà l'arxiduc la qual cosa li va costar el saqueig de les tropes del borbó Felip V en 1706; en les guerres carlines fou escenari de múltiples afusellaments per part de les forces de Forcadell.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2011
1.211 1.067 1.075 1.074 1.062 1.282 1.206 1.232 1.256 1.349 1.486

Economia[modifica]

Basada tradicionalment en l'agricultura, el complex de la seua orografia fa que només unes 2.500 hectàrees siguen cultivables en secà i unes 32 hectàrees de regadiu. El clima i l'escassetat de pluges permet una producció agrícola molt diversificada.

En secà predomina el cultiu de la vinya, amb les varietats Bobal, Macabeu, Merseguera i Malvasia que donen lloc a l'obtenció d'extraordinaris vins d'agulla natural.

Política i Govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'ajuntament està format per 9 regidors: 4 del Partit Socialista del País Valencià, 4 del Partit Popular i 1 de Compromís.

Escut de Setaigües (1848).svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Setaigües

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Santiago Mas Sánchez 342 40,86% 4 (Straight Line Steady.svg0)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Dolores Desamparados Montesinos Jorge 312 37,28% 4 (Straight Line Steady.svg0)
Compromís por Siete Aguas Compromís (isotip).svg Ana Mª Muñoz González 109 13,02% 1 (Straight Line Steady.svg0)
Esquerra Unida del País Valencià Logo EUPV sin tipografía.png Juan Ángel Mas Martínez 66 7,89% 0
Vots en blanc Transparent.gif 8 0,96%
Total vots vàlids i regidors 837 100 % 9
Vots nuls 15 1,76%**
Participació (vots vàlids més nuls) 852 84,52%**
Abstenció 156* 15,48%**
Total cens electoral 1.008* 100 %**
Alcalde: Santiago Mas Sánchez (PSPV) (13/06/2015)
Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (4 vots de PSPV[1])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[2] Junta Electoral de la Zona de Requena.[3] Periòdic Ara.[4]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2015 l'alcalde de Setaigües és Santiago Mas Sánchez (PSPV).[5][6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Agapito Mas Tarín PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 Agustín García Martínez PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Agapito Mas Tarín PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Guillermo Zahonero Rodríguez UV 15/06/1991 --
1995 - 1999 Guillermo Zahonero Rodríguez UV-CCV 17/06/1995 --
1999 - 2003 Guillermo Zahonero Rodríguez
Serafín Requena Gómez
PP
PP
3/7/1999 (defunció)
29/04/2003
--
2003 - 2007 Rafael Zahonero Ferrer PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Rafael Zahonero Ferrer PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Daniel Zahonero Abril PSPV-PSOE 11/06/2011 --
Des de 2015 Santiago Mas Sánchez PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Font de Los Siete Caños
Església de Sant Joan Baptista

Monuments[modifica]

Monuments religiosos[modifica]

Creu Pairal
  • Església de Sant Joan Baptista. 1780-1794. Renaixentista. Amb bona col·lecció d'imatges religioses.
  • Creu Pairal. Gòtica. Fins a 1851 (any de la incorporació de la Plana d'Utiel-Requena al País Valencià) feia de frontera entre Castella i terres valencianes.
  • Ermita de Sant Blai.

Monuments civils[modifica]

  • Castell. Musulmà. Totalment desaparegut engolit per les cases actuals, dels seus edificis originals només es conserva el que fou Casa de Postes.
  • Muralla. D'origen romà, les escasses deixalles que hi romanen estan integrades en les cases del poble.
  • Torre del Mojón o de la Contienda. Restes d'una torre guaita fronterissa entre els dos antics regnes.
  • Font de Los Siete Caños. La més coneguda de totes per trobar-se en el casc urbà i ubicar-se en una peculiar construcció.
  • Museu Municipal. Amb material paleontològic trobat al terme.
  • Masia de Venta Quemada.

Llocs d'interés[modifica]

  • Serra de Malacara. Amb les majors altures al Pic de la Nevera (1.118 m) i del Tejo (1.250 m).
  • Fonts. A Setaigües es comptabilitzen més de 100 fonts repartides pel seu terme municipal i que poden ser visitades seguint la Ruta de les Fonts. Destaquen les fonts de la Gota, del Retiro, la Tejería o del Papán, etc.
  • Ombria del Fresnal-Villingordo. Paratge natural que conserva una extensa fauna amenaçada com el teixó, el gat montés, la guineu, l'àguila perdiuera, l'esquirol, l'estarrufo, o la cabra salvatge, entre moltes altres espècies cinegètiques.

Festes i celebracions[modifica]

Les Festes patronals tenen lloc el 24 de juny en honor de Sant Joan Baptista. Hi ha revetlles, ofrenes, espectacles i castell de focs artificials.

Del 3 al 6 d'agost se celebren les festes en honor al Crist dels Afligits; i del 12 al 16 d'agost les de l'Assumpció de la nostra Senyora.

Esport[modifica]

Gran Fons Internacional de Setaigües[modifica]

Destaca el Gran Fons Internacional de Setaigües que es realitza a l'agost. Es tracta d'una carrera popular on concorren tant atletes amateurs com els millors atletes internacionals del moment en un marc incomparable de bellesa i duresa que fan de la prova una de les més belles del calendari internacional de proves de fons en carretera. La carrera discorre per un circuit asfaltat de 15.150 m.

Senderisme[modifica]

Pel seu terme transcorre part del sender de gran recorregut GR 7.

Referències[modifica]

  1. Montó, Vicente «La edil de Compromís por Siete Aguas se votará a sí misma en la sesión de investidura del día 13 de junio» (en castellà). www.tucomarca.com, 08-06-2015 [Consulta: 21 octubre 2015].
  2. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  3. Junta Electoral de la Zona de Requena «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Requena sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Requena], 90, 28-04-2015, pàg. 126 [Consulta: 3 agost 2015].
  4. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Siete Aguas», 24-05-2015. [Consulta: 1 setembre 2015].
  5. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  6. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Siete Aguas. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].

Enllaços externs[modifica]