Requena

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaRequena
Escut de Requena
ReqAyunto.JPG
Ajuntament de Requena

Localització
Localització de Requena respecte del País Valencià.png
39° 29′ 19″ N, 1° 06′ 08″ O / 39.488538°N,1.1023083°O / 39.488538; -1.1023083
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província Província de València
Comarca Plana d'Utiel
Capital de Plana d'Utiel
Municipis 30
Població
Total 20.510 (2016)
• Densitat 25,19 hab/km²
Gentilici Requenenc, requenenca
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 814,20 km²
Altitud 692 m
Limita amb
Partit judicial Requena
Història
Festa major
Festa de la Verema
Darreries d'agost
Organització i govern
• Alcalde Mario Sánchez González
Economia
Pressupost 19.117.559,92 (2007)
Indicatius
Codi postal 46340
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 46213
Codi ARGOS 46213
Altres dades

Web www.requena.es
Modifica dades a Wikidata

Requena és un municipi valencià situat a la comarca de la Plana d'Utiel, de la qual n'és capital administrativa.

Limita amb Caudete de las Fuentes, Xera i Venta del Moro (a la mateixa comarca); Cofrents i Cortes de Pallars (a la Vall de Cofrents); amb Iàtova, Bunyol i Setaigües (a la comarca de la Foia de Bunyol); i amb Xelva i Loriguilla (a la comarca dels Serrans).

Geografia[modifica]

Està situada entre la Meseta castellana i el Mediterrani, del qual tan sols la separen 67 km. És un territori format per un altiplà d'hiverns freds i estius calorosos, de bons recursos hidràulics i de grans belleses i contrasts. Està situada en la zona més occidental de la província de València, on el riu Cabriol la limita per l'oest i el sud amb profundes goles; per l'est i nord, la Serra de Juan Navarro i el Bec de El Tejo (1.250 m.) la separen de les regions muntanyenques del Túria.

Abunden les pinedes, fonts i deveses, i el riu Magre és un dels accidents que més marca aquesta plana. En tota la plana s'estenen zones de cultiu, predominant els vinyers, en els quals es basa l'economia local. Requena és considerada com una autèntica porta de la Meseta.

Nuclis[modifica]

Pertanyen al municipi 29 alqueries, pedanies o partides:

Clima[modifica]

El clima és continental, dels més rigorosos de l'est peninsular. Els estius són curts i més calorosos que en el litoral i els hiverns molt llargs i extremadament gèlids. Solen superar-se els 6 mesos d'hivern consecutius. La neu és freqüent durant els mesos centrals de l'hivern, les fortes gelades nocturnes són la tònica durant aquest període i les pedregades i tempestes severes durant l'època estival.

Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Any
Mitjana Máx °C 5,8 7,5 9,9 14,3 18,0 25,2 28,2 30,8 27,9 21,4 14,2 8,1 17,6
Mitjana mín °C -5,2 -3,5 0,7 9,9 11,2 13,5 15,1 16,0 13,9 10,4 4,7 -2,6 7,0
Pluges mm 58 46 29 50 58 39 28 24 29 56 58 70 545

Història[modifica]

Es data la seva formació per ibers en el segle VII adC. Entre els segles II adC i II dC. és part de l'imperi Romà. Entra a formar part dels regnes musulmans sent coneguda la ciutat com Rakka'na, el significat de la qual és "La forta". De l'any 1021 des d'ara es converteix en la ciutat fortificada que marca la divisòria entre els regnes de València i de Toledo.

Reconquesta i Edat Mitjana[modifica]

Després de la presa de Conca el 1177 i Moya el 1183 la ciutat va reforçar les seves defenses contra el perill castellà.[1] Es creu que va ser presa en 1238 per Jaume I de forma pacífica després de la presa de València. Requena formava part de la conquesta catalanoaragonesa, però fou ocupat per Castella. El 4 d'agost de 1257, després de l'ocupació cristiana de la ciutat per castellans, rep de mans d'Alfons X de Castella la carta de poblament i el fur per al seu autogovern en qualitat de territori de realeng, entrant a formar part del Regne de Castella, convertint-se en duana de Castella. En 1264 rep la concessió de Port Seco i Almojarifat, pel bestiar, la llana i el blat que passava de Castella a Aragó i viceversa.

Torre de l'homenatge del Castell de Requena.

És ocupada pel rei d'Aragó Pere IV el Cerimoniós en 1369; però va tornar a Castella amb Enric II en 1372 i gairebé cent anys després, en 1467, és novament presa pel marquès de Villena.

En 1355 Pere I de Castella (el Cruel, també conegut com el Justicier) segrega Utiel, atorgant-li la carta de poblament i el títol de Lleial Vila.

Amb els Reis Catòlics i la unificació dels dos regnes acaben les guerres per apoderar-se de la ciutat.

Repoblament[modifica]

L'any 1258, cau Requena. Alfons X decideix que la població àrab i jueva segueixi a Requena, però amb una condició, s'ha de construir una església. Tot i això, la vila creix i creix. Alguns immigrants d'altres països com França, Anglaterra, els Estats Italians o la Corona d'Aragó, van emigrar a la localitat durant quaranta anys. L'any 1276, es registren 8.300 ànimes en la localitat, convertint-se en la novena ciutat més poblada de la Corona de Castella. La tolerància de diferents reis castellans, permet que a Requena seguís l'esplendor judeo-musulmà-cristià. També va ser aquest el principi del cultiu de vins, quan en 1269, un musulmà que havia viatjat a Jerez de la Frontera, sabia de la fabricació de vins, i va fer una cooperativa, amb diferents sistemes de regadiu, que van ser revolucionaris al Regne de València.

Era moderna[modifica]

A la fi del segle XVIII perd Venta del Moro, quedant territorialment com es coneix en l'actualitat.

En el segle XVIII arriba a tenir 800 telers de seda, convertint-se en el quart centre seder d'Espanya passant d'una població de 4.000 habitants a gairebé 10.000.

En 1707 Felip V va concedir a Requena els títols de Molt Noble, Molt Lleial i Fidelíssima Vila, obtenint un primer escut de ciutat.

Edat Contemporània[modifica]

En 1836 a causa del seu suport a Isabel II en les Guerres Carlines se li concedeix el títol de "Molt Noble, Leal i Fidelíssima Ciutat de Requena", obtenint per tant el seu segon nomenament i escut com ciutat.

Amb la nova divisió provincial espanyola de juny de 1851, va passar a formar part de la província de València. Les raons d'aquest canvi es van basar més en motius geogràfics i comercials que en els històrics (històricament havia format part del Regne de Castella), ja que la gran producció vinícola de la comarca de Requena - Utiel havia de sortir a través del port més proper (València) cap al mercat europeu, principalment cap a França. Així ho testifiquen després de la Segona Guerra Mundial els continus viatges del carguer de bandera suïssa Leman, i altres, que transportaven entre València i el port francès de Sete, el que no era sinó la manifestació d'una sèrie de vincles comercials d'aquesta comarca amb la província i el port de València. El municipi és totalment castellanoparlant.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica de Requena
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2007
16.236 17.658 18.818 17.650 19.422 20.253 18.933 17.840 18.152 17.014 19.092 20.216 20.440

Economia[modifica]

Rondalla de Mayos a l'arc junt al carreró Paniagua, circa 1925.

Després de la crisi del segle XIX de la indústria de la seda, sorgeix a Requena en 1910 l'ensenyament enològic amb l'Estació Enològica de Requena dirigida per En Rafael Janini, qui pràcticament defineix la trajectòria econòmica que hauria de seguir la ciutat per a poder sustentar-se en el vi.

Continuant la trajectòria vitivinícola, el 16 de novembre de 1961 s'inaugura i comença a funcionar la seva Escola d'Enologia (En aquella època anomenada Escola de Capatassos, Bodeguers i Viticultors de Requena), una de les primeres escoles enològiques d'Espanya, sent el seu primer director En Jesús Antonio Sánchez-Capuchino i Lloréns.

Des de llavors la ciutat ha basat pràcticament tota la seva activitat econòmica en el cultiu de la vinya i la millora en la producció de vins, sent en aquests moments amb unes 18.000 hectàrees el municipi d'Espanya amb major superfície de cultius de vinyer i major producció vinícola. Al costat dels seus pobles veïns Camporrobles, Caudete de las Fuentes, Fuenterrobles, Setaigües, Sinarques, Utiel, Venta del Moro, i Villargordo del Cabriel conformen la Denominació d'Origen Utiel-Requena dedicant en total més de 40.000 hectàrees al monocultiu de la vinya.

  • Activitat principal: Agrícola.
  • Cultiu principal: La vinya
  • Varietat de raïm principal: Bobal.
  • Producció mitjana de vins: 1.500.000 Hl/any.

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 2015 el Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV-PSOE) n'obtingué 8 regidors, el Partit Popular (PP) 7, Requena Participa (RQN-P) 3, Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà (EUPV-AC) 1, Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's) 1 i Partido de Requena y Aldeas (PRyA) 1.

Escut de Requena.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Requena

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Mario Sánchez González 3.388 34,33% 8 (Straight Line Steady.svg0)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) logo.png Javier Berasaluce Ramos 3.123 31,64% 7 (Red Arrow Down.svg-4)
Requena Participa RQN-P.png Juan García Escrivà 1.273 12,9% 3 (Green Arrow Up.svg+3)
Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà Logo EUPV sin tipografía.png Pío X Elías Ramírez Martínez 642 6,5% 1 (Red Arrow Down.svg-1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Ciudadanos-mosca-2015.svg Faustino Navarro Piqueras 641 6,49% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Partido de Requena y Aldeas PRyA.jpg Joaquín González González 540 5,47% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Vots en blanc Transparent.gif 263 2,66%
Total vots vàlids i regidors 9.870 100 % 21
Vots nuls 256 2,53%**
Participació (vots vàlids més nuls) 10.126 64,65%**
Abstenció 5.538* 35,35%**
Total cens electoral 15.664* 100 %**
Alcalde: Mario Sánchez González (PSPV-PSOE) (13/06/2015)
Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (8 vots de PSPV-PSOE[2])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[3] Junta Electoral de la Zona de Requena.[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2015 l'alcalde de Requena és Mario Sánchez González del Partit Socialista del País Valencià-PSOE.[6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Tomás Berlanga García UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Tomás Berlanga García Independents 28/05/1983 --
1987 - 1991 Pedro Antonio Monteagudo Luján PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Flor Mercedes Cebrián Gómez PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Enma Iranzo Martín PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Enma Iranzo Martín PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Adelo Montés Diana PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Adelo Montés Diana PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011 - 2015 Javier Berasaluce Ramos PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Mario Sánchez González PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

Monuments[modifica]

Barri de la Vila, recinte medieval de Requena[modifica]

Barri de La Villa
Carreró de Paniagua
Coves de La Villa
La Fortalesa
Església del Salvador
Església Santa Maria

És el més antic de Requena on es van registrar els primers indicis de població. En època almohade, La Villa adquireix l'estructura urbana que correspon al prototip de les ciutats hispà-musulmanes, en la qual es destaca: La Fortalesa, Plaza d'Armes, La Medina i El Raval. La Villa té la seva base en un promontori sobreelevat de toba calcària, la qual cosa li oferia un caràcter de defensa natural. El seu entorn està envoltat per una muralla amb les seves corresponents torres defensives i les diferents portes d'accés a la ciutat. El Barri de La Villa va ser declarat en 1966 Conjunt Històric Artístic de caràcter nacional a causa dels seus edificis i esglésies de gran importància cultural i patrimonial.

Estan situats en La Villa els edificis o monuments que figuren a continuació:

  • Carrer de Santa María. És un dels carrers més importants. En ella es van assentar els Cavallers de la Nòmina del Rei, construint les seues casones, en les quals es poden apreciar els arcs amb dovelles de pedra, portes originals amb brancals, reixes i nombrosos blasons.
  • Carreró de Paniagua. Típic i famós carreró morú, en el qual es poden observar dos dels contraforts de l'Església de Sant Nicolau, muntats sobre arcs apuntats de maons.
  • Casa dels Pedrón. Casa noble amb dret d'asil des de la qual reis com Felip III i Felipe IV van assistir en diverses ocasions a les celebracions que es donaven lloc en la Plaça de La Villa.
  • Casa de Santa Teresa. Situada enfront de l'Església de Santa María, rep el seu nom perquè en l'antic habitatge es va allotjar Santa Teresa de Jesús en una de les seves visites a la ciutat.
  • Casa de l'Art Major de la Seda. Situada en un autèntic atzucac musulmà, en la seva façana es pot apreciar el retaule de Sant Jeròni (patró dels seders). En aquesta casa era on es reunia el gremi de seders, car en el segle XVIII va tenir un gran auge a Requena la indústria de la seda. Requena va arribar a tenir en aquella època prop dels 800 telers.
  • Cuesta de les Carnisseries o de Sant Julià. Oberta en el segle XV, al tancar la porta de Fargalla, constituïa una de les portes d'accés a la ciutat, orientada cap a València.
  • Cuesta del Castell. És la principal entrada actual al Barri de La Villa, està orientada al Nord i la unia a l'antic camí de Castella. Era l'antic accés al recinte de La Alcazaba.
  • Cuesta del Crist. Porta de sortida del recinte emmurallat cap al ponent. Destaca en ella l'ermita del Crist de l'Empar amb la seva mitjana taronja barroca.
  • Cuesta i Porta de l'Àngel. Era una de les portes d'accés al poblat emmurallat. Orientada cap a Toledo per Iniesta. És de destacar la seva escalinata i les cases amb típics balcons penjats.
  • Coves de La Villa. Construïdes pels àrabs al perforar la toba calcària i penetrar en el subsòl, extraient l'argila i formant les voltes de les coves. Aquestes coves recorren tot el subsòl de la Plaça de La Villa i la majoria de les cases adjacents. Al visitar aquest impressionant laberint de coves i passadissos es poden observar els diferents usos que han tingut al llarg de la història, com refugis en les diferents èpoques de guerra, com sitges per a emmagatzemar els cereals. Encara es conserven els elements bàsics de l'elaboració de vins com són els trulls, les piqueres, les trulletes, els respiradors, així com gran quantitat de tinalles de grans dimensions datades des del segle XII.
  • Església de Santa Maria. És la més gran de les tres esglésies de La Villa. Datada en el segle XIV. D'estil gòtic florit isabelí, amb una sola nau i capelles adossades entre els seus contraforts. En 1931 va ser declarada Monument Nacional.
  • Església del Salvador. La seva fundació s'atribuïx als temps del rei Alfons XI. Es va edificar sobre el solar d'una ermita dedicada a Santa Bàrbara. La seva obra es va iniciar en 1380 i va concloure en 1533. La seva fàbrica és gòtica amb tres naus. El pòrtic està realitzat en estil gòtic florit isabelí. En el segle XVIII, es van realitzar importants reformes i modificacions com la Capella de la Comunió, d'estil neoclàssic, la Sala de Cabildo de Clergues i el Cor. El temple va ser declarat monument històric-artístic i pertany al Tresor Arxivístic Nacional, des del 3 de juny de 1931.
  • La Alcazaba. Situada en la part més elevada de La Villa, per raons defensives, i de la qual es poden apreciar les dues torres, la muralla i la porta d'accés al recinte, construïdes pels almohades en el segle XI.
  • La Fortalesa. A partir de finals del segle XII es construïx La Fortalesa amb l'aspecte que avui oferix. L'estil, manera de construcció i materials emprats són mudèjars, els habitatges s'adossen a la muralla en la part sud, es reutilitzen les coves excavades en la toba en l'època musulmana.
  • La Jueria. Lloc d'intercanvi comercial, on es reunien els gremis d'artesans, orfebres, ferrers, etc., tant en la plaça com en els carrers adjacents per a realitzar el comerç. Més tard els carrers van prendre d'ells els noms dels oficis allí desenvolupats.
  • Medina. En aquest lloc començava la medina que constituïa la ciutat pròpiament dita de La Villa, és a dir, on habitava la població, constituint juntament amb La Alcazaba o fortalesa i les muralles amb les seves portes i torrasses les parts fonamentals de la ciutat medieval.
  • Palau del Cid. Reconstruït en el segle XV, amb carreus de pedra, destaca el seu ràfec. En la part superior es pot observar un preciós blasó pertanyent a la família dels Pedrón. La llegenda situa en l'antic solar que avui ocupa aquest edifici, la residència que va habitar el Cid.
  • Plaça de La Villa. Oberta en el segle XVI, era la Plaça Major de La Villa, en ella s'assentaven la majoria dels edificis més importants. Era el centre neuràlgic de La Villa i segueix sent-lo. En l'actualitat està dedicada al Coronel Ruiz de Barnús.
  • Plaza del Castell. Antic Pati d'Armes del Castell, en ella es van construir cases adossades a la muralla a la fi del segle XVIII. En recents excavacions arqueològiques es van descobrir en aquesta plaça restes de l'Edat del Bronze que ens duen a reconsiderar l'antiguitat de Requena com assentament humà, ja que la documentació més antiga la datava en l'època musulmana.
  • Torre de l'Homenatge. Segons la tradició, construïda en el segle X pels àrabs en argamassa. Va ser reconstruïda en el segle XV, pels cristians de Castella amb carreus de pedra, de construcció sòlida i traça senzilla.

Altres barris de Requena[modifica]

Monument Universal a la Verema
  • Convent de Sant Francesc. Situat en el Barri de Les Penyes. Construït en La Lloma en 1569. Va servir de forta, presidi i hospital, estant en l'actualitat sense ús i en estat de ruïna.
  • Estació de Viticultura. Situada en el Barri de Raval. Edifici d'estil cubista, datat en 1910. En les seves instal·lacions compta amb cellers d'elaboració i envelliment de vins, disposa d'una planta pilot dotada de les més modernes maquinàries vitivinícoles. L'estació enològica compta amb diversos laboratoris entre els quals cal destacar el recentment instal·lat que reuneix els equips analítics més sofisticats existents en el mercat, i que pot considerar-se com el més modern d'Espanya.
  • Font dels Ànecs. Situada en el Barri del Raval. Constitueix el centre de Requena, coneguda també en antany Pilón o Abrevadero del Portal.
  • Font dels Regidors. Situada en l'entrada oest de la població, en la zona del Raval, era lloc de recepció oficial dels alts personatges que visitaven Requena.
  • Fundació Lucio Gil Fagoaga. Situada en el Barri de Les Penyes. edifici datat en el segle XVIII, va pertànyer al filòsof En Lucio Gil Fagoaga. Rehabilitat en 1985 conservant la façana i respectant la distribució interior, el pati-jardí i el celler situat en una cova on es poden observar les antigues tinalles d'elaboració i conservació de vins. En l'interior de l'edifici es troba el museu-biblioteca que compta amb més de 30.000 volums, alguns d'ells incunables.
  • Església de Sant Sebastià. Situada en el Barri de Les Penyes. Datat en el segle XIV, posteriorment va ser restaurat i ampliat en 1786. En 1999 amb motiu de la rehabilitació del sostre, va ser descobert un preciós enteixinat mudèjar de fusta.
  • Església del Carme. Situada en el Barri del Raval. Temple de l'antic convent de les carmelites. Construït en el segle XIII i acabat en el segle XVIII. És originàriament d'estil gòtic però el seu interior és barroc. Destaca el seu sòcol de taulelleria valenciana.
  • Monument Universal a la Verema. Situat en el Barri del Raval. Construït en pedra noble i bronze i inaugurat en 1972. Va ser obra de l'arquitecte Ricardo Roso i l'escultor Esteve Edo. Únic a Europa.
  • Plaça de Bous. Es va començar la seva construcció en 1877; però aquesta va haver de ser paralitzada dues vegades per motius de la guerra carlista i una epidèmia de còlera. Té una preciosa façana neomudéjar i va ser inaugurada el 17 de setembre de 1901.
  • Teatre Principal. Construït en 1952 sobre l'antic Teatre Circ, constituïx un clar exemple d'arquitectura racionalista.

Festes locals[modifica]

  • Carnestoltes. Els carnestoltes que se celebren al febrer, han pres una gran força gràcies a alguns dels seus actes més destacats com ho són: les seues murgas, comparses, cercaviles, la proclamació del Rei Ceps i el Soterrament de la Sardina.
  • Sant Vicent Ferrer. Dilluns següent al dilluns de Pasqua.
  • Festes patronals dels barris. A l'hivern les barriades o confraries dediquen les seves festes als patrons respectius: Sant Antoni, en La Villa; Sant Sebastià, en Les Penyes; i la Verge de la Caritat, en Las Ollerías. Aquestes festes es componen de fogueres, cercaviles del pa beneït amb música i petards, revetlles i les "parás".
  • Setmana Santa. La Setmana Santa requenenca destaca per la seva sobrietat i el seu caràcter auster, la qual cosa li confereix un recolliment profund i sentit.
  • Festa de la Verema. Comença l'última setmana d'agost. Són les festes més importants de la ciutat. Els seus actes més importants són l'Ofrena a la Verge dels Dolors i la cavalcada. També és molt famosa la popular nit de la Zurra.

Gastronomia[modifica]

De la gastronomia requenenca destaquen: el gaspatxo, arròs en cassola, morteruelo, ajo arriero, bollo con magras, i els seus famosos embotits de porc.

La Fira de l'Embotit de Qualitat de Requena és una de les més importants del País Valencià.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Generalitat de València, Castillo y Murallas de Requena
  2. «Elección del alcalde de Requena» (en castellà). YouTube, 14-06-2015. [Consulta: 19 juliol 2017].
  3. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 15 juny 2017].
  4. Junta Electoral de la Zona de Requena «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Requena sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Requena], 79, 28-04-2015, pàg. 125 [Consulta: 19 juliol 2017].
  5. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Requena», 24-05-2015. [Consulta: 19 juliol 2017].
  6. 6,0 6,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Requena. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 19 juliol 2017].

Enllaços externs[modifica]