Rondalla (grup)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb rondalla.
Grup folklòric valencià 'La Rondalla de la Costera' actuant en directe a Dénia.

La rondalla és un conjunt d'instruments de corda que es toquen generalment amb el plectre i coneguts com a instruments de corda pinçada. Té el seu origen a Espanya a la medieval, especialment a Castella, Catalunya,[1] Aragó, Múrcia i València. La tradició va passar a l'Amèrica espanyola i a altres llocs com les Filipines. La paraula rondalla deriva de la ronda espanyola , en la que, tot tocant, es canta una "serenata".

Història[modifica | modifica el codi]

La rondalla té els seus orígens en les bandes que tocaven a Espanya (així com a "Nova Espanya", per exemple, les que van derivar en els mariachis de Mèxic) que van ser les precursores de la "rondalla moderna" (la d'avui dia) i que van derivar també (paral·lelament) en quatre tipus diferents de grups musicals: uns grups de joves que tocaven i cantaven normalment davant de les cases, amb unes bandes de músics conegudes com a murgues que demanaven almoina, uns grups de músics coneguts com a comparses que tocaven en un escenari, i els grups músics de la universitat coneguts com a estudiantina o tuna. Els instruments musicals utilitzats generalment pels membres la rondalla són: mandolines, violins, guitarres, flautes, violoncels, baixos, panderetes, castanyoles, i triangles. A Espanya i Mèxic, els músics de l'estudiantina durant l'era del romanticisme musical (de fet, abans, durant i després), portaven el vestit del segle XVI amb "pantalons curts, camises de vellut adornades i una capa curta amb cintes multicolors".[2]

Instruments a Espanya[modifica | modifica el codi]

Alguns instruments utilitzats per a la rondalla primitiva van ser influenciats pels instruments musicals mossàrabs de l'època, entre ells la guitarra, la flauta i la vihuela. Les mandolines, castanyoles i panderetes també es van utilitzar i avui dia s'hi poden escoltar tota una gamma completa d'instruments, com la Vihuela mexicana, el violí i el violoncel, així com les marimbes, el xilòfon, l'arpa, i els timbals.

Rondalles a Mèxic i Estats Units[modifica | modifica el codi]

Avui dia, les rondalles són més modernes i expressives, amb lletres que són vibrants, i tot i així segueixen amb el tema tradicional de l'amor i malenconia de les serenates nocturnes primitives. En l'actualitat, hi ha molts grups a Espanya (com 'La "Rondalla Sierra Almijara" i La "Rondalla de la Costera "), i a Mèxic (per exemple, 'La Rondalla de Saltillo', 'La Rondalla Voces del Corazón") i als Estats Units ('La Rondalla del Sagrado Corazón' de Richmond) que continuen amb la tradició.[3]

Filipines[modifica | modifica el codi]

Durant el període espanyol de les Índies Orientals, la rondalla va ser introduïda a les Filipines pels espanyols. A les Filipines al començament, certs estils van ser adoptats pels nadius, especialment la guitarra i bandúrria utilitzades en els Bahay Kubo.[4] L'ús del terme comparsa era comú, però, durant l'etapa americana a Filipines, el terme rondalla va tornar a ser més utilitzat. En l'actualitat, rondalla, a les Filipines, es refereix a qualsevol grup d'instruments de corda que es toquen utilitzant el plectre.[5] Els instruments Filipins estan fets de fusta de Filipines indígena i les pues, estan fetes de closca de tortuga. Altres instruments de corda que componen l'estàndard de la rondalla filipina són la bandúrria, el llaüt, l'octavina, el baix d'ungles o contrabaix,[5] el baix acústic,[6] i altres instruments fabricats a "Filipines" desenvolupats a partir de la guitarra.[5] El repertori de la rondalla filipina inclou cançons populars, com el balitaw i kundiman , balse (vals), dansa , marxa musical, melodies clàssiques i contemporànies, estrangeres o filipines.[5]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Coromines; Max Cahner. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Curial Edicions, 1980, p. 440–. ISBN 978-84-7256-297-4 [Consulta: 5 març 2011]. 
  2. Mexican Rondalla, Inside Mexico
  3. Rondalles de la República Mexicana, concursosderondallasmexico.org
  4. Palazo, Et Al. Mape Adventures 4' 2008 Ed.. Rex Bookstore, Inc.. ISBN 978- [Consulta: 1 març 2013]. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Christi-Anne Castro Associate Professor University of Michigan. Musical Renderings of the Philippine Nation. Oxford University Press, 7 abril 2011, p. 227–. ISBN 978-0-19-987684-6 [Consulta: 1 març 2013]. 
  6. Rondalla Instruments, jayars.tripod.com

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rondalla (grup) Modifica l'enllaç a Wikidata