Villargordo del Cabriel

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Villargordo del Cabriol)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaVillargordo del Cabriel
Bandera de Villargordo del Cabriel Escut de Villargordo del Cabriel
bandera de Villargordo del Cabriol escut de Villargordo del Cabriol
Villargordo del Cabriel 03.jpg
Vista general

Localització
Localització de Villargordo del Cabriol respecte del País Valencià.png
39° 32′ 29″ N, 1° 26′ 28″ O / 39.541388888889°N,1.4411111111111°O / 39.541388888889; -1.4411111111111
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
Comarcala Plana d'Utiel-Requena

Capital Villargordo del Cabriel
Municipi 2
Població
Total 612 (2017)
• Densitat 8,55 hab/km²
Gentilici Villagordenc, villagordenca
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 71,6 km²
Altitud 850 m
Limíta amb
Partit judicial Requena
Història
Festa major Del 6 al 18 d'agost
Patró Sant Roc
Organització política
• Alcalde Francisco Nuevalos López
Economia
Pressupost 19.117.559,92 (2007)
Identificador descriptiu
Codi postal 46317
Zona horària UTC+01:00
Codi de municipi INE 46259
Codi ARGOS de municipis 46259
Altres

Lloc web www.villargordodelcabriel.es
Modifica les dades a Wikidata

Villargordo del Cabriel és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Plana d'Utiel.

Geografia[modifica]

El municipi està situat en l'extrem occidental de la comarca de la Plana d'Utiel. El nucli urbà s'assenta sobre un petit pujol, en el lloc on acaben els camps conreats de l'altiplà i comença la zona muntanyenca. El seu relleu es defineix com de transició entre la plana suaument ondada i la vall de fortes pendents i canons, destacant l'enorme depressió del Cabriel, ací deguda a un potent aflorament triàsic (Keuper) que ha sigut buidat per l'erosió de les rambles de Canalejas i de la Terzaga.[1]

El riu Cabriol tanca el terme municipal per la part occidental, i serveix de frontera amb les terres castellanes. La població es troba edificada sobre un xicotet pujol en el lloc on acaben els camps conreats de l'altiplà i comença la zona muntanyenca.

Limita amb els termes municipals de Camporrobles, Fuenterrobles i Venta del Moro (a la mateixa comarca); amb Mira i Minglanilla (a la província de Conca).

Nuclis[modifica]

  • Villargordo del Cabriel
  • Contreras

Història[modifica]

Les restes més antigues que l'home ha deixat en les terres que en l'actualitat formen aquest terme municipal pertanyen a l'Edat del Bronze i, gairebé amb absoluta seguretat a la cultura del Bronze Valencià, es troben en la cova de Mulatillas.

En 1747 el municipi va aconseguir independitzar-se de Requena després del pagament de 90.000 reals, la qual cosa va comportar així mateix un canvi de denominació, ja que fins llavors es coneixia com Villargordo de Requena. Durant la Guerra de la Independència Espanyola Villargordo va patir les accions bèl·liques, fins al punt de quedar pràcticament despoblat després de diferents batalles com la del Pajazo.[1]

Municipi històricament castellà, fins a començaments del segle XIX va pertànyer a la província de Conca. En 1851 entrà dins de la jurisdicció provincial de València, ja que en 1833, per haver pertangut al regne de Castella, va quedar emmarcada, com la resta de la comarca, en la de Conca.[1]

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2014
852 803 770 739 694 719 702 719 676 664 654

Economia[modifica]

La seua base econòmica radica en l'agricultura de secà, a la qual cal afegir les fàbriques de ciment i electricitat de Contreras. Dintre del cultiu de secà els cultius predominants són la vinya i l'ametler. En el regadiu es cullen fruites i hortalisses. En l'actualitat la fàbrica de ciment està tancada, però l'economia s'ha reactivat en obrir-se dues àrees de servei en l'Autovia A-3, un càmping i diverses cases rurals.

La ramaderia consisteix en bestiar de llana i granges avícoles i porcines.

Llocs d'interés[modifica]

  • Església parroquial de Sant Roc: Del segle XVIII, encara que ampliada posteriorment, està construïda en estil neoclàssic. Sobre la seua primitiva espadanya es va afegir l'actual campanar, de planta quadrada.2​ A l'exterior s'aprecia la cúpula sobre anell amb llanterna, que cau sobre el creuer. La teulada és a dues aigües. L'interior de nau única amb cinc trams. Els tres primers són iguals, sent la cambra de major amplària i el cinquè el més reduït de tots. Conserva una interessant imatge de Santa Cecilia del segle XVIII i un llenç de la Verge del Carmen del segle XIX.[2]
  • Parc Natural de les Gorges del Cabriol. Es tracta d'un territori abrupte i aïllat que està protegit a banda i banda del riu, tant al costat valencià com al vessant castellano-manxec. Les formes sinuoses del barranc completen un paisatge únic al País Valencià que a la comarca anomenen Los Cuchillos. Aquestes gorges són originades per l'erosió de les parts més blanes de la roca que generen espectaculars crestes verticals.[1]
  • Torre de telegrafia òptica de Villargordo del Cabriol.
  • Pont de Contreras. Es va construir entre 1845 i 1851 segons els plànols de l'enginyer Lucio del Valle,​ com a part de les infraestructures de la nova carretera Madrid-València, precursora de les actuals N-III i A-3. El pont, amb set arcs i més de 30 metres d'altura, és una de les obres més impressionants de la seua època.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Villargordo del Cabriel». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  2. Felipe Mª Garín y Ortiz de Taranco (dir.). «Requena: Villargordo del Cabriel: Iglesia parroquial de San Roque». A: Catálogo monumental de la provincia de Valencia. València: Caja de Ahorros de Valencia, 1986, p. 396-397. 
  3. «Contreras, embalse de». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Villargordo del Cabriel Modifica l'enllaç a Wikidata