Diputació de València

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Diputació Provincial de València)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióDiputació de València
Escut de la Província de València.svg Logo Diputació de València.svg
Diputacion palau.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusdiputació provincial
editor en accés obert Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicacorporació de dret públic Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1833 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaAntoni Francesc Gaspar Ramos (2018–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webdival.es Modifica el valor a Wikidata
Twitter: dipvalencia Modifica el valor a Wikidata
Seu social
Infotaula d'edifici
Diputació de València
Imatge
Dades
TipusPalau Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XV Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
segle XIX renovació Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura eclèctica Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
LocalitzacióPlaça de Manises 4 Modifica el valor a Wikidata
 39° 28′ 38″ N, 0° 22′ 36″ O / 39.47711°N,0.37665°O / 39.47711; -0.37665Coord.: 39° 28′ 38″ N, 0° 22′ 36″ O / 39.47711°N,0.37665°O / 39.47711; -0.37665Error de l'expressió: Operador < inesperat
Bé immoble de rellevància local
Identificador46.15.250-131

La Diputació de València és l'organisme polític i administratiu encarregat de gestionar els interessos econòmics, culturals i administratius de la província de València, i de donar suport als municipis que en formen part en la seua activitat. Està presidida per Toni Gaspar i es troba al Palau de la Batlia i el colindant Palau del Marqués de la Scala, a la ciutat de València.

Orígens[modifica]

La Diputació de València, com la resta de diputacions, té el seu inici en la Constitució espanyola de 1812, coneguda com "La pepa" o la Constitució de Cadis. Amb uns inicis molt irregulars pels avatars polítics de l'època, és en 1833 amb la nova divisió provincial, quan, restablida definitivament, comença la seua trajectòria. La finalitat de la Diputació era la d'administrar els interessos de la província i entre altres funcions li van ser encomanades la conservació de carreteres, el foment d'aigües, la cultura, i des de 1849, amb l'aprovació de la Llei de Beneficència, l'assistència benèfico-sanitària. A partir de llavors la Diputació va començar a gestionar els interessos d'establiments tan emblemàtics com la Casa de Misericòrdia, la Casa de la Beneficència, hui convertida en centre cultural, el Sanatori Psiquiàtric i l'Hospital General, llavors anomenat provincial, ara Consorci Hospital General Universitari, els orígens del qual procedien de l'Hospital dels folls e ignoscents del pare fra Juan Gilabert Jofré en 1410. L'Hospital General va aportar el Teatre Principal (València), ja que des de 1582 tenia el privilegi del monopoli de les representacions teatrals, igualment va aportar la Plaça de Bous amb els beneficis de les corregudes de toros concessió que li va ser atorgada en 1801. En l'àmbit cultural i ja entrat el segle xx la Diputació va iniciar una incursió en el món cultural amb la creació en 1927 del Servei d'Investigació Prehistòrica o en 1947 la Institució Alfons el Magnànim, entre altres. Amb l'arribada dels ajuntaments democràtics una visió nova conforma la Diputació: el projecte de millora en la qualitat de vida de la gent dels pobles. Tots els esforços i el treball de la Diputació es dirigixen a l'àmbit de la salut pública, els serveis socials, la cultura, l'educació, les obres públiques i la defensa del medi ambient. La Diputació es transforma en l'"ajuntament dels ajuntaments".

Informació institucional[modifica]

La Diputació de València és una institució al servei dels municipis de la província. Opera com un Ajuntament d'Ajuntaments, preservant l'equilibri interterritorial, cooperant i assessorant els municipis i col·laborant en l'execució d'obres d'infraestructures, la tasca de les quals seria d'impensable realització a càrrec dels pressupostos dels municipis amb menors ingressos. D'esta manera, la Diputació distribuïx recursos i serveis, prestant una atenció molt especial als pobles menuts que en el cas de la nostra província són la majoria. La província de València té en l'actualitat 266 municipis.

Precisament, la Diputació de València compta amb tres empreses públiques: Egevasa (gestió hidràulica i depuració d'aigües), Girsa (tractament integral dels residus sòlids urbans o RSU), i Imelsa (polítiques d'ocupació i activitats formatives per a l'impuls del desenvolupament local).

Àmbit cultural i museístic[modifica]

La Diputació de València compta amb diversos centres dedicats a la producció cultural i museística. El Centre Cultural La Beneficència, ubicat al barri del Carme de València, és la seu permanent del Museu de Prehistòria de València i del Museu Valencià d'Etnologia. Compta també amb el MuVIM (Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat), ubicat al carrer Quevedo de la ciutat de València.Entre els nombrosos objectius que tenen els tres museus valencians s'hi troba: la investigació i la difusió del patrimoni arqueològic de la província de València[1] i la col·laboració amb els museus adherits a la Xarxa de Museus Etnològics Locals.

Govern[modifica]

Composició històrica[modifica]

Candidatura 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019
UCD/CDS 14 - 2 0 0 0 0 - - - -
PSPV-PSOE 13 20 20 20 11 12 12 12 10 9 13
AP/PPCV 0 10 5 6 17 17 17 18 19 12 8
UV - - 3 4 1 1 1 0 0 - -
PCE/EUPV 3 1 1 1 2 1 1 1 1 1 0
UPV/Compromís - 0 0 0 0 0 0 0 1 6 6
C's - - - - - - - - 0 2 3
Podem - - - - - - - - - 1 0
Vox - - - - - - - - - 0 1
Ind 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1[2]
Total 30 31 31 31 31 31 31 31 31 31 31
Fonts:

Presidents[modifica]

President Inici del mandat Fi del mandat Partit
Francisco Serrano Larrey 1901 1902 Demòcrata
José Puig Boronat 1902 1903 Liberal
José Alberola Serra 1903 1905 Conservador
Joaquín Santonja Lisbona 1905 1907 Desconegut
Juan Bautista Valldecabres Rodrigo 1907 1909 Conservador
Rafael Albiñana Marín 1909 1911 Liberal
Pascual Testor Pascual 1911 1911 Liberal
Francisco Pérez Ballester 1911 1912 Desconegut
Juan Izquierdo Alcaide 1912 1914 Liberal
José Martínez Aloy 1914 1915 Conservador
Juan Polo de Bernabé 1915 1916 Desconegut
Fernando Ibáñez Payés 1916 1917 Liberal
Miguel Paredes García 1917 1919 Liberal
Alfredo Navarro Ferrer 1919 1921 Conservador
Modesto Jiménez de Bentrosa 1921 1923 Liberal
Pedro Juan Serrano Viguer 1923 1924 Albista
José María Carrau Juan 1924 1930 Dictadura
Pedro Juan Serrano Viguer 1930 1931 Albista
Juan Calot Sanz 1931 1934 Blasquista
Juan Bort Olmos 1934 1936 Blasquista
José Donat Sanz 1936 1937 Esquerra
Juan Murria Dolz 1937 1939 Socialista
Lorenzo Latorre Blay 1939 1939 Socialista
Rafael Palop Ruiz 1939 1939 Falangista
José María Zumalacárregui y Prat 1939 1941 Movimiento
Rafael Cort Álvarez 1941 1943 Movimiento
Adolfo Rincón de Arellano y García 1943 1949 Falangista
Francisco Cerdà Reig 1949 1958 Movimiento
Bernardo Lassala González 1958 1970 Movimiento
José Antonio Perelló Morales 1970 1974 Movimiento
Salvador Escandell Cortés 1974 1975 Movimiento
Ignacio Carrau Leonarte 1975 1979 Movimiento
Manuel Girona i Rubio 1979 1983 Socialista
Antoni Asunción Hernández 1983 1988 Socialista
Francisco Blasco Castany 1988 1991 Socialista
Clementina Ródenas Villena 1991 1995 Socialista
Manuel Tarancón Fandos 1995 1999 Popular
José Rafael Díez Cuquerella 1999 1999 Popular
Fernando María Giner Giner 1999 2007 Popular
Alfonso Rus Terol 2007 2015 Popular
Jorge Rodríguez Gramage 2015 2018 Socialista
Antoni Francesc Gaspar Ramos 2018 - Socialista

Polèmiques[modifica]

La Diputació de València, com altres Diputacions del País Valencià, no ha quedat exempta de polèmica. A l'organisme encapçalat per Giner se l'acusà de donar suport al blaverisme mitjançant subvencions i ajudes a les entitats que promouen la declaració del valencià com a llengua independent.[3] En este sentit, també fou polèmic el finançament per part d'esta institució del llibre Cronologia historica de la llengua valenciana on es defenia una normativa lingüística diferent a l'oficial de l'AVL.[4]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]