Vés al contingut

José María Zumalacárregui y Prat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosé María de Zumalacárregui y Prat
Biografia
Naixement(es) José María Zumalacárregui y Prat Modifica el valor a Wikidata
11 juliol 1879 Modifica el valor a Wikidata
Lucena (Província de Còrdova) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 abril 1956 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Madrid
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 8 maig 1956
Procurador a Corts
14 maig 1952 – 13 abril 1955
Procurador a Corts
13 maig 1949 – 5 abril 1952
Procurador a Corts
12 maig 1946 – 4 maig 1949
Procurador a Corts
16 març 1943 – 1r maig 1943
Rector de la Universitat de València
1939 – 1941
Rector de la Universitat de València
1930 – 1931
Catedràtic d'universitat
1903 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Salamanca Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, economista, jurista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de València
Universitat de Santiago de Compostel·la
Universitat Central Modifica el valor a Wikidata
Membre de

José María de Zumalacárregui y Prat (Lucena, 11 de juliol de 1879 - Madrid, 3 d'abril de 1956) fou un jurista i polític espanyol, membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques

Biografia

[modifica]

Era fill de l'advocat guipuscoà Tomás de Zumalacárregui y Arrue i de la catalana Adela Prat.[1] El 1893 es graduà en batxillerat a Valladolid i en 1899 es llicencià en dret a la Universitat de Salamanca, doctorant-se en 1899. En 1904 es va doctorar en filosofia a la Universitat Central de Madrid. En 1903 fou nomenat catedràtic d'economia política i hisenda pública a la Universitat de Santiago de Compostel·la i a la Universitat de València, a la que en serà degà el 1921 i rector el 1930-1931, fins que fou destituït pel nou govern de la Segona República Espanyola.[2]

En esclatar la guerra civil espanyola el seu fill i metge Tomás Zumalacárregui Calvo fou afusellat per les autoritats republicanes a causa de la seva implicació en el cop d'estat del 18 de juliol a València. Ell mateix fou separat del servei i marxà cap a Marsella, d'on anà a Irun i novembre de 1937 es va incorporar al bàndol nacional, on el nomenaren catedràtic a la Universitat de Valladolid.

Després de la guerra fou nomenat rector de la Universitat de València, càrrec que va ocupar fins a 1941. En agost de 1939 fou nomenat president de la Comissió Gestora de la Diputació de València fins a abril de 1941 i vocal del CSIC. En 1940 fou designat membre del Consell d'Economia Nacional i el 1941 fou designat acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. En 1943 també fou designat Procurador en Corts designat pel Cap d'Estat, càrrec que va ocupar fins a la seva mort.[3] El 1952 ingressà a l'Acadèmia Matritense de Jurisprudència i Legislació, i el 1954 va rebre el comtat de Zumalacárregui.

Obres

[modifica]
  • Ensayo sobre el origen y desarrollo de la propiedad comunal en España hasta el final de la Edad Media (1903)
  • Elementos para el estudio del problema ferroviario en España (1918-1920)
  • Apuntes de un curso de economía política (1945)
  • Vilfredo Pareto 1848-1923 (1951)

Referències

[modifica]
  1. José María Zumalacárregui a geneall.net
  2. José María Zumalacárregui Arxivat 2015-12-22 a Wayback Machine. al Diccionario de Catedráticos Españoles de Derecho
  3. Fitxa del Congrés dels Diputats


Premis i fites
Precedit per:
Joaquín Ros Gómez
Manuel Batlle Vázquez
Rector de la
Universitat de València

29 de març de 1930-31 de maig de 1931
1939-1941
Succeït per:
Mariano Gómez González
Fernando Rodríguez Fornos y González
Precedit per:
Niceto Alcalá-Zamora
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 23

1941-1956
Succeït per:
José Castañeda Chornet