Fernando Rodríguez Fornos y González

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFernando Rodríguez Fornos y González

Bust del Dr. Rodríguez Fornos, davant la facultat de medicina. València Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 agost 1883 Modifica el valor a Wikidata
província de Salamanca (Castella i Lleó) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 novembre 1951 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
  Procurador en Corts
26 de març de 1943 – 12 de novembre de 1951
← -
CircumscripcióUniversitat de València
  Rector de la Universitat de València
29 de juny de 1934 – 18 de juliol de 1936

1941 – 12 de novembre de 1951
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMetge
OcupadorUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Premis

Fernando Rodríguez Fornos y González (Salamanca, 31 d'agost de 1883 - València, 8 de novembre de 1951) fou un metge i catedràtic d'universitat espanyol.

Trajectòria[modifica]

Originàriament es deia Fernando Felipe Ramón Rodríguez González, però el 1923 fou autoritzat per usar els dos cognoms del seu pare. Es llicencià en medicina a la Universitat de Madrid i en 1907 fou nomenat metge de l'Hospital de la Santísima Trinidad de Salamanca. El 1911 va obtenir la càtedra de patologia mèdica de la Universitat de València i el 1931 arribà a degà de la seva facultat de Medicina. En 1931 fou nomenat Fill Predilecte de València i rector de la Universitat de València de 1934 a 1936.[1]

Posicionat políticament de dretes, en esclatar la guerra civil espanyola va marxar de València i tornà a Salamanca, on treballà com a catedràtic de medicina de la Universitat de Salamanca i el 1939 fou nomenat "capità honorífic" de l'exèrcit revoltat. En acabar la guerra torna a València, on recupera la seva càtedra, i en 1941 torna a ser nomenat rector de la Universitat de València, càrrec que conservaria fins a la seva mort. També fou procurador en Corts durant aquest període.[2] Durant aquest rectorat es va esforçar per la millora de les infraestructures de la Universitat de València, que van millorar també a la pròpia ciutat de València. També fou conseller del Consell Superior d'Investigacions Científiques i membre de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina.

Referències[modifica]

  1. María Fernanda Mancebo. La Universidad de Valencia. De la Monarquía a la República (1919-1939). Universitat de València, 1994, p. 141-142. 
  2. Fitxa del Congrés dels Diputats

Enllaços externs[modifica]


Precedit per:
Joan Baptista Peset i Aleixandre
José María Zumalacárregui y Prat
Rector de la Universitat de València

1934-1936
1941-1951
Succeït per:
José Puche Álvarez
José Corts Grau