Xelva

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Xelva
Chelva
Escut de Xelva
(escut)
Localització

Localització de Xelva respecte del País Valencià Localització de Xelva respecte dels Serrans


Municipi dels Serrans
Panoràmica de Xelva
Panoràmica de Xelva
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Serrans
Manc. de l'Alt Túria
Llíria
Gentilici Xelvà, xelvana
Predom. ling. Castellà
Superfície 190,56 km²
Altitud 800 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.507 hab.
7,91 hab/km²
Coordenades 39° 44′ 49″ N, 0° 59′ 51″ O / 39.74694°N,0.99750°O / 39.74694; -0.99750Coord.: 39° 44′ 49″ N, 0° 59′ 51″ O / 39.74694°N,0.99750°O / 39.74694; -0.99750
Distàncies 69 km de València
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

3 (Xelva, Ahillas, Villar de Tejas)
PP, PSPV i EUPV-PUP
Robert Rubio Vicent (PSPV) (2015)
Codi postal 46176
Codi territorial 46106
Festes majors Festes d'estiu
agost
Web

Xelva (en castellà i oficialment Chelva) és un municipi del País Valencià de la comarca dels Serrans.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Orografia[modifica | modifica el codi]

Tot i que el nucli urbà de Xelva es troba a 450 m sobre el nivell del mar, el terme municipal presenta formacions muntanyoses abruptes, pertanyents al Sistema Ibèric i dins d'aquest, als massissos de Javalambre i a la Serra d'Utiel. Les altures més destacades del terme són el cim de la Talaia (1.157 m), en el camí cap a Villar de Tejas des de Xelva i pròxim a la població de Benaixeve; el Turó de la Nevera (1.205 m) al nord, pròxim als termes de La Iessa, Andilla i Abejuela (ja a Terol); i l'Alt del Remei (1.053 m).

El terme es troba solcat pels rius de Xelva, que passa al sud del nucli urbà, i el Túria, situat més al sud. El primer forma una fèrtil horta, i el segon presenta un encaixonament que en fa difícil el cultiu. La resta del terme presenta formacions muntanyenques bastant abruptes, pertanyents al Sistema Ibèric i dins d'aquest, als massissos del Javalambre i Serra d'Utiel. També cal destacar la Serra de Alcotas, la Serra del Toro i l'Alt del Remei (1.053 m).

El terme presenta una important massa forestal, de Pinus halepensis, que ocupa una poc més de 14.000 ha de propietat pública en la seua majoria, patrimonial de l'Ajuntament, i declarada d'Utilitat Pública (boscos d'UP nº 50 i 51 del catàleg de la província de València).

Municipis limítrofs[modifica | modifica el codi]

Ocupant una superfície d'uns 190 quilòmetres quadrats, el terme municipal limita al nord amb els termes de La Iessa, Andilla, Alpont i Titaigües, a l'est amb Calles, Domenyo i Loriguilla, al sud amb Loriguilla i Utiel i a l'oest amb Benaixeve i Toixa, és en aquest municipi, en l'Assut del Riu Xelva (lloc així nomenat i denominat bé immoble del País Valencià[2] on naix aquest riu que després rega les hortes xelvanes.

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima predominant és mediterrani amb estius càlids i hiverns frescos, de caràcter semiàrid.

Història[modifica | modifica el codi]

Aqüeducte Romà de Peña Cortada

En el terme de Xelva es pot reconstruir la Prehistòria a partir de les restes arqueològiques de jaciments neolítics, de l'Edat del Bronze, passant per importants assentaments ibèrics i romans, dels quals resta, a part d'algunes viles rústiques, l'Aqüeducte Romà de Peña Cortada.

Va arribar a ser de gran importància durant la dominació musulmana. El 1194[3] va ser conquerida per Pere II d'Aragó, que la va tenir en el seu poder fins al 1214, quan fou recuperada pels musulmans en l'ofensiva que els va portar a recuperar Castellfabib i Al-Dāmūs, va ser finalment presa per les tropes cristianes el 1238, sofrint la rebel·lió del cabdill àrab Al-Azraq. Repoblada de cristians, en 1390 Joan I d'Aragó la va instituir cap del vescomtat del mateix nom, donant-li-la a Pere Lladró de Vilanova, als descendents del qual va atorgar Felip III el títol de Comtes de Sinarques en 1591, i de mans dels quals va passar a ser dels ducs de Vilafermosa.

A Xelva van conviure les tres grans cultures de la nostra civilització: musulmans, jueus i cristians, hi van cohabitar pacíficament, en un ambient de tolerància fins al segle XVII.

Durant les Guerres de les Germanies la va ocupar una columna d'agermanats. En les Guerres Carlistes va estar diverses vegades en poder de les tropes del pretendent, ve ser fortificada i convertida en hospital per Cabrera el 1839.

Administració[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals - Xelva, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Partit Popular 516 4 40.57 %
Partit Socialista del País Valencià 475 3 37.34 %
Esquerra Unida del País Valencià-P.U.P 268 2 21.07 %
En blanc 13 - 1.02 %
Total 1.286 9
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític
1979 - 1983 José Sánchez Sánchez, UCD
1983 - 1987 Joaquín Solaz Garzón PSPV-PSOE
1987 - 1991 Joaquín Solaz Garzón PSPV-PSOE
1991 - 1995 Miguel Esteban Esteban Independent
1995 - 1999 Joaquín Solaz Garzón PSPV-PSOE
1999 - 2003 José Cervera Hernández PP
2003 - 2007 José Cervera Hernández PP
2007 - 2011

Jerónimo Torralba Rull
 Joaquín Miguel Solaz Alcaide (Pacte)

LICH
PSPV-PSOE

2011 - 2015 Cristina García Zapater PP
Des del 2015 Robert Rubio Vicent (Pacte) PSPV

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució de la població a Xelva
Evolució demogràfica de Xelva
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006
2.245 2.072 2.184 2.211 2.174 2.105 2.046 1.986 1.938 1.877

Pedanies, barris i altres nuclis[modifica | modifica el codi]

Té una població del voltant de 1.900 habitants, la gran majoria localitzats al nucli urbà de Xelva i la resta en les següents pedanies i nuclis habitats: Villar de Tejas, Ahillas, Alcotas, Mas de Caballero, Mas de Sancho i El Cerrito.

Altres llogarets ja abandonats són: Bercuta, Benacacira, Arquela, etc. També hi ha masos dispersos arreu del terme, com ara: El Mozul, La Mozaira, Zae, Casas del Alto, Mas de Pineda, Mas de Tiero, La Talaia, Mas d'Alonso, entre altres.

La població indicada és molt estacional i les variacions al llarg de l'any són importants, especialment en l'època de vacances. A l'hivern difícilment passa de 1200 habitants, mentre que a l'estiu, sobretot a l'agost, supera fàcilment els 5.000.

Economia[modifica | modifica el codi]

La superfície agrícola ocupa unes 6.000 ha., de les quals aproximadament 300 ha. són d'horta i regadiu, pròximes a l'horta del riu Xelva. La resta són cultius de secà, principalment d'olivera, ametller, vinya, entre altres.

És l'agricultura, juntament amb el sector serveis, la font d'activitat econòmica més destacable.

Patrimoni cultural[modifica | modifica el codi]

Barri jueu del Azoque a Xelva.
  • Conjunt històric de la vila de Xelva i els seus horts. Declarat com a Bé d'Interés Cultural el 2 de novembre de 2012,[4] conserva en el seu nucli urbà l'empremta deixada pels pobles que la van habitar històricament. El barri àrab de Benacacira manté hui dia l'aire ocult i misteriós que aquesta cultura confereix als seus espais. El barri jueu del Azoque, també conserva el seu traçat original, amb carrers estrets i porxades, tancat al món exterior. La moreria del Raval, és va originar a partir dels segles XIII i XIV. En el recorregut per aquests carrers també es pot admirar riques mostres de taulellets dels segles XVIII i XIX.

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

Església Arciprestal dels Àngels de Xelva
  • Ermita de la Santa Creu. L'ermita, en procés de reconstrucció, es va construir sobre l'antiga mesquita àrab del segle XIV, que juntament amb la de Simat de la Valldigna, són les dues úniques d'aquesta època que estan datades al País Valencià.
  • Ermita de Loreto.
  • Església dels Àngels. És un dels edificis més emblemàtics de Xelva. La seua presència majestuosa destaca enmig del nucli urbà. Es va iniciar la construcció el 1626, va acabar el 1692, i es va afegir ja en el segle XVIII el Campanar i la Capella de la Comunió. Es considera una obra mestra del Barroc Valencià. Hi conserva un ric patrimoni artístic, destacant-hi autors del segle XVII com Pedro Orrente i Jeroni Jacint Espinosa. En la base de la torre del campanar es va instal·lar el 1887 el que actualment és el rellotge-torre més original del País Valencià, ja que és un dels pocs que queden a Espanya que, a més de donar les hores, indica també el dia del mes i la setmana.
  • Santuari de la Mare de Déu del Remei.
  • Convent de Sant Francesc. L'edifici del Convent data del segle XIV, època en què es va establir aquest orde al País Valencià. Un dels aspectes més interessants és la pervivència de les primitives coves on es van assentar els primers frares.

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

La Torrecilla
Consell de la Vila
  • Aqüeducte Romà de Peña Cortada. Un dels elements patrimonials més importants de la comarca dels Serrans és l'Aqüeducte Romà, colossal obra d'enginyeria hidràulica construïda pels romans en el segle I d. de C. L'aqüeducte, ateses les restes trobades, transcorre pels termes de Toixa, Xelva, Calles i Domenyo. La part més monumental de la conducció se situa en terme de Calles, i té l'accés per Xelva. Són diverses les hipòtesis de la seua funcionalitat, però la qel sembla més fonamentada és la que reflecteix la intencionalitat de la conducció d'aigua fins als cultius de l'Edeta romana, hui la ciutat de Llíria.
  • La Torrecilla. Torre d'origen islàmic construïda sobre un assentament ibèric, denominat "Xércol" pels romans. Va ser reutilitzada i fortificada posteriorment, i fou escenari de les nombroses batalles carlistes que es van lliurar en la zona.
  • Consell de la Vila o Ajuntament antic. El Consell de la Vila, precedent dels actuals ajuntaments, va fer construir per a la seua seu, en la segona meitat del segle XVI, un caseriu a la plaça del Raval, que en aquest temps era el centre neuràlgic de la vila, ja que era la porta d'entrada des de València, el lloc on se situava el mercat i el punt de trobada entre el barri morisc del Raval i els altres barris cristians.
  • Palau Vescomtal. Encara que ocult per les múltiples transformacions sofertes en les últimes dècades, es conserva l'edifici del que va ser el Palau del Vescomte de Xelva, construït també a partir de les instal·lacions del castell musulmà. En la seua estructura es poden observar elements arquitectònics propis de l'època de construcció, segle XIII, així com restes de la torre musulmana i la muralla que envoltava el nucli poblat.
  • Plaça de Bous (1909).

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xelva Modifica l'enllaç a Wikidata