Xelva

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaXelva
Chelva
Escut de Xelva
escut de Xelva
Chelva vista.JPG
Panoràmica de Xelva

Localització
Localització de Xelva respecte del País Valencià.png
39° 44′ 55″ N, 0° 59′ 52″ O / 39.7486658°N,0.9976861°O / 39.7486658; -0.9976861
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarcaSerrans
Capital Chelva
Municipis 3 (Xelva, Ahillas, Villar de Tejas)
Població
Total 1.516 (2017)
• Densitat 7,95 hab/km²
Gentilici Xelvà, xelvana
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 190,6 km²
Altitud 800 m
Limita amb
Partit judicial Llíria
Història
Festa major
Organització i govern
• Alcaldessa Cristina García Zapater
Indicatius
Codi postal 46176
Codi INE 46106
Codi ARGOS 46106
Altres dades

Web www.chelva.es
Modifica dades a Wikidata

Xelva (en castellà i oficialment Chelva) és un municipi del País Valencià de la comarca dels Serrans.

Geografia[modifica]

Orografia[modifica]

Tot i que el nucli urbà de Xelva es troba a 450 m sobre el nivell del mar, el terme municipal presenta formacions muntanyoses abruptes, pertanyents al Sistema Ibèric i dins d'aquest, als massissos de Javalambre i a la Serra d'Utiel. Les altures més destacades del terme són el cim de la Talaia (1.157 m), en el camí cap a Villar de Tejas des de Xelva i pròxim a la població de Benaixeve; el Turó de la Nevera (1.205 m) al nord, pròxim als termes de La Iessa, Andilla i Abejuela (ja a Terol); i l'Alt del Remei (1.053 m).

El terme es troba solcat pels rius de Xelva, que passa al sud del nucli urbà, i el Túria, situat més al sud. El primer forma una fèrtil horta, i el segon presenta un encaixonament que en fa difícil el cultiu. La resta del terme presenta formacions muntanyenques bastant abruptes, pertanyents al Sistema Ibèric i dins d'aquest, als massissos del Javalambre i Serra d'Utiel. També cal destacar la Serra de Alcotas, la Serra del Toro i l'Alt del Remei (1.053 m).

El terme presenta una important massa forestal, de Pinus halepensis, que ocupa un poc més de 14.000 ha de propietat pública la seua majoria, patrimonial de l'Ajuntament, i declarada d'Utilitat Pública (boscos d'UP nº 50 i 51 del catàleg de la província de València).

Municipis limítrofs[modifica]

Ocupant una superfície d'uns 190 quilòmetres quadrats, el terme municipal limita al nord amb els termes de La Iessa, Andilla, Alpont i Titaigües, a l'est amb Calles, Domenyo i Loriguilla, al sud amb Loriguilla i Utiel i a l'oest amb Benaixeve i Toixa, és en aquest municipi, en l'Assut del Riu Xelva (lloc així nomenat i denominat bé immoble del País Valencià[1] on naix aquest riu que després rega les hortes xelvanes.

Clima[modifica]

El clima predominant és mediterrani amb estius càlids i hiverns frescos, de caràcter semiàrid.

Història[modifica]

Aqüeducte Romà de Peña Cortada
Carta pobla de Xelva (7 de febrer de 1369). Arxiu del Regne de València.

En el terme de Xelva es pot reconstruir la Prehistòria a partir de les restes arqueològiques de jaciments neolítics, de l'Edat del Bronze, passant per importants assentaments ibèrics i romans, dels quals resta, a part d'algunes viles rústiques, l'Aqüeducte Romà de Peña Cortada.

Va arribar a ser de gran importància durant la dominació musulmana. El 1194[2] va ser conquerida per Pere II d'Aragó, que la va tenir en el seu poder fins al 1214, quan fou recuperada pels musulmans en l'ofensiva que els va portar a recuperar Castellfabib i Al-Dāmūs, va ser finalment presa per les tropes cristianes el 1238, sofrint la rebel·lió del cabdill àrab Al-Azraq. Repoblada de cristians, en 1390 Joan I d'Aragó la va instituir cap del vescomtat del mateix nom, donant-li-la a Pere Lladró de Vilanova, als descendents del qual va atorgar Felip II el títol de Comtes de Sinarques el 1597, i de mans dels quals va passar a ser dels ducs de Vilafermosa.

A Xelva van conviure les tres grans cultures de la nostra civilització: musulmans, jueus i cristians, hi van cohabitar pacíficament, en un ambient de tolerància fins al segle XVII.

Durant les Guerres de les Germanies la va ocupar una columna d'agermanats. En les Guerres Carlines va estar diverses vegades en poder de les tropes del pretenent, va ser fortificada i convertida en hospital per Cabrera el 1839.

A partir de la divisió provincial realitzada per Javier de Burgos en 1833, es va dur a més la creació dels partits judicials. Segons el Decret Reial del 21 d'abril 1834, Xelva passa a formar part del Partit Judicial d'Alpont, assignant la capitalitat a Xelva. Aquest partit judicial era format pels municipis de, segons text original, «Ademuz, Alpuente, Aras de Alpuente, Benagever, Casasaltas, Casasbajas, Castielfavit, Chelva (la capital), Layesa, Negron, Olmo, Puebla de San Miguel, Rato ó Cuesta del Rato, Royo Cerezo, Santos, Sesga, Sinarcas, Titaguas, Torrealta, Torrebaja, Tuejar, Val, Vallanca»[3] i amb un resum de 23 municipis, 5300 veïns i 20571 ànimes.[3]

Administració[modifica]

Resultats electorals - Xelva, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Cristina García Zapater 523 4 43,29%
Esquerra Unida del País Valencià - PUP David Cañigueral Belmonte 362 3 29,97%
Partit Socialista del País Valencià Roberto Rubio Vicent 303 2 25,08%
En blanc 20 - 1,66%
Total 1.226 9 79,15%


Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 José Sánchez Sánchez UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Joaquín Solaz Garzón PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Joaquín Solaz Garzón PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Miguel Esteban Esteban Independent 15/06/1991 --
1995 - 1999 Joaquín Solaz Garzón PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 José Cervera Hernández PPCV 03/07/1999 --
2003 - 2007 José Cervera Hernández PPCV 14/06/2003 --
2007 - 2011 Jerónimo Torralba Rull
Joaquín Miguel Solaz Alcaide
LICH
PSPV-PSOE
16/06/2007 (pacte de govern)
13/06/2009
--
2011 - 2015 Cristina García Zapater PPCV 11/06/2011 --
Des de 2015 Robert Rubio i Vicent
David Cañigueral Belmonte
PSPV-PSOE
EUPV
13/06/2015 (pacte de govern) --

Demografia[modifica]

Evolució de la població a Xelva
Evolució demogràfica de Xelva
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006
2.245 2.072 2.184 2.211 2.174 2.105 2.046 1.986 1.938 1.877

Pedanies, barris i altres nuclis[modifica]

Té una població al voltant de 1.900 habitants, la gran majoria localitzats al nucli urbà de Xelva i la resta en les següents pedanies i nuclis habitats: Villar de Tejas, Ahillas, Alcotas, Mas de Caballero, Mas de Sancho i El Cerrito.

Altres llogarets ja abandonats són: Bercuta, Benacacira, Arquela, etc. També hi ha masos dispersos arreu del terme, com ara: El Mozul, La Mozaira, Zae, Casas del Alto, Mas de Pineda, Mas de Tiero, La Talaia, Mas d'Alonso, entre d'altres.

La població indicada és molt estacional i les variacions al llarg de l'any són importants, especialment en època de vacances. A l'hivern difícilment passa de 1200 habitants, mentre que a l'estiu, sobretot a l'agost, supera fàcilment els 5.000.

Economia[modifica]

La superfície agrícola ocupa unes 6.000 ha., de les quals aproximadament 300 ha. són d'horta i regadiu, pròximes a l'horta del riu Xelva. La resta són cultius de secà, principalment d'olivera, ametller, vinya, entre altres.

És l'agricultura, juntament amb el sector serveis, la font d'activitat econòmica més destacable.

Patrimoni cultural[modifica]

Barri jueu del Azoque a Xelva.
  • Conjunt històric de la vila de Xelva i els seus horts. Declarat com a Bé d'Interés Cultural el 2 de novembre de 2012,[4] conserva en el seu nucli urbà l'empremta deixada pels pobles que la van habitar històricament. El barri àrab de Benacacira manté hui dia l'aire ocult i misteriós que aquesta cultura confereix als seus espais. El barri jueu del Azoque, també conserva el seu traçat original, amb carrers estrets i porxades, tancat al món exterior. La moreria del Raval, es va originar a partir dels segles XIII i XIV. En el recorregut per aquests carrers també es pot admirar riques mostres de taulellets dels segles XVIII i XIX.

Monuments religiosos[modifica]

Església Arciprestal dels Àngels de Xelva
  • Ermita de la Santa Creu. L'ermita, en procés de reconstrucció, es va construir sobre l'antiga mesquita àrab del segle XIV, que juntament amb la de Simat de la Valldigna, són les dues úniques d'aquesta època que estan datades al País Valencià.
  • Ermita de Loreto.
  • Església dels Àngels. És un dels edificis més emblemàtics de Xelva. La seua presència majestuosa destaca enmig del nucli urbà. Es va iniciar la construcció el 1626, va acabar el 1692, i es va afegir ja en el segle XVIII el Campanar i la Capella de la Comunió. Es considera una obra mestra del Barroc Valencià. Hi conserva un ric patrimoni artístic, destacant-hi autors del segle XVII com Pedro Orrente i Jeroni Jacint Espinosa. En la base de la torre del campanar es va instal·lar el 1887 el que actualment és el rellotge-torre més original del País Valencià, ja que és un dels pocs que queden a Espanya que, a més de donar les hores, indica també el dia del mes i la setmana.
  • Santuari de la Mare de Déu del Remei.
  • Convent de Sant Francesc. L'edifici del Convent data del segle XIV, època en què es va establir aquest orde al País Valencià. Un dels aspectes més interessants és la pervivència de les primitives coves on es van assentar els primers frares.

Monuments civils[modifica]

La Torrecilla
Consell de la Vila
  • Aqüeducte Romà de Peña Cortada. Un dels elements patrimonials més importants de la comarca dels Serrans és l'Aqüeducte Romà, colossal obra d'enginyeria hidràulica construïda pels romans al segle I d. de C. L'aqüeducte, ateses les restes trobades, transcorre pels termes de Toixa, Xelva, Calles i Domenyo. La part més monumental de la conducció se situa en terme de Calles, i té l'accés per Xelva. Són diverses les hipòtesis de la seua funcionalitat, però la que sembla més fonamentada és la que reflecteix la intencionalitat de la conducció d'aigua fins als cultius de l'Edeta romana, hui la ciutat de Llíria.
  • La Torrecilla. Torre d'origen islàmic construïda sobre un assentament ibèric, denominat "Xércol" pels romans. Va ser reutilitzada i fortificada posteriorment, i fou escenari de les nombroses batalles carlines que es van lliurar a la zona.
  • Consell de la Vila o Ajuntament antic. El Consell de la Vila, precedent dels actuals ajuntaments, va fer construir per a la seua seu, en la segona meitat del segle XVI, un caseriu a la plaça del Raval, que en aquest temps era el centre neuràlgic de la vila, ja que era la porta d'entrada des de València, el lloc on se situava el mercat i el punt de trobada entre el barri morisc del Raval i els altres barris cristians.
  • Palau Vescomtal. Encara que ocult per les múltiples transformacions sofertes en les últimes dècades, es conserva l'edifici del que va ser el Palau del Vescomte de Xelva, construït també a partir de les instal·lacions del castell musulmà. En la seua estructura es poden observar elements arquitectònics propis de l'època de construcció, segle XIII, així com restes de la torre musulmana i la muralla que envoltava el nucli poblat.
  • Plaça de Bous (1909).

Festes i celebracions[modifica]

  • Sant Antoni Abad. Al gener se celebra San Antón, i el Festival de Narrativa Oral "Cuentantón". Una de les festes més tradicionals i populars de la localitat. El poble s'omple de fogueres, unes 150, i se celebra l'"Empujón", una ronda per la part del poble alguna cosa atípica, ja que la gent fa taps en els carrerons més estrets i es tracta de derrocar aquest obstacle a força d'espentar.
  • Pasqua. En Setmana Santa se celebren les corresponents festes religioses i la recollida de "Al·leluies" durant el diumenge de resurrecció, quan es llancen des de la part alta de l'Església milers de paperets de colors, al·leluies beneïts que proporcionaran bonança durant un any i protegiran de les tempestes, segons la tradició popular.
  • Festa dels Mayos. El 30 d'abril se celebren els "Mayos" (maigs) una rondalla en la qual es canten cobles a les mosses i a la verge.
  • Festes d'estiu. Durant l'estiu se celebra la Setmana de la Joventut, Sant Cristòfol, Sant Joan en el llogaret d'Ahillas, i les Festes Patronals, durant l'última setmana d'agost.

Referències[modifica]

  1. [1]
  2. CastillosNet: Torre del Pico del Remedio (castellà)
  3. 3,0 3,1 España, Leyes, etc 1834 «Subdivisión en partidos judiciales de la nueva división territorial de la Península e islas adyacentes» (en es). Alicante : Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2006. Alacant: Reproducción digital de la edición de Madrid, Imprenta Real, 1834, 248 p. ; 32 cm. Localización: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Biblioteca M-IEG, ANT, sig. FR-462. Edición digital de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes por cortesía del CSIC, 21/04/1834 Original 2006, 1834, pàg. 229, 232.
  4. «DECRET 168/2012, de 2 de novembre, del Consell, pel qual es declara Bé d'Interés Cultural, amb la categoria de Conjunt Històric, la Vila de Xelva i els seus horts, en el municipi de Xelva» (PDF). Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, núm. 6895, 05-11-2012, p. 31147.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xelva Modifica l'enllaç a Wikidata