Vallanca

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaVallanca
Escut de Vallanca
Escut de Vallanca
Església de la Mare de Déu dels Àngels de Vallanca.jpg
Església de la Mare de Déu dels Àngels

Localització
Localització de Vallanca respecte del País Valencià.png
40° 03′ 46″ N, 1° 20′ 21″ O / 40.0628776°N,1.3390429°O / 40.0628776; -1.3390429
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província Província de València
Comarca Racó d'Ademús
Capital Vallanca
Municipis 2
Població
Total 133 (2016)
• Densitat 2,35 hab/km²
Gentilici Vallanquer, vallanquera[1]
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 56,61 km²
Altitud 973 m
Limita amb
Partit judicial Llíria
Història
Festa major Del 14 al 17 d'agost
Patró Sant Roc
Organització i govern
• Alcaldessa Nuria Millán Eslava
Indicatius
Codi postal 46145
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 46252
Codi ARGOS 46252
Altres dades

Web www.vallanca.es
Modifica dades a Wikidata

Vallanca és un municipi del País Valencià a la comarca del Racó d'Ademús. Limita amb Ademús, Cases Altes, Cases Baixes i Castellfabib (a la mateixa comarca); i amb Salvacañete, Moya, Algarra i Casas de Garcimolina (a la província de Conca, Castella-la Manxa).

Geografia[modifica | modifica el codi]

Vallanca està situada, de forma escalonada, en el vessant sud d'un turó, a 973 m. d'altitud. Als seus peus discorre, profundament encaixonat, el riu Bohilgues, que neix en la partida de la Vega a uns 2 km al sud de la població per a seguir serpentetjant sobre pedra tosca fins a la seva desembocadura en el marge dret del riu Túria a l'altura d'Ademús.

Nuclis[modifica | modifica el codi]

Història[modifica | modifica el codi]

Vallanca ja apareix a la documentació de començaments del segle XIII com a parròquia inclosa a les terres d'Ademús, dins del bisbat de Sogorb. Llavors, a l'època medieval, va ser rellevant per la seua situació fronterera amb Castella: es tractava de la població més occidental de les terres d'Ademús.

Tot i que va configurar la segona parròquia del Terme General d'Ademús, la seua independència administrativa d'aquest últim no li va arribar fins al 1695, quan Carles II va atorgar a Vallanca el títol de vila reial, convertint-se en la tercera amb aquesta distinció a la comarca del Racó, després de les dues viles històriques: Ademús i Castellfabib.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolución demográfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010
281 248 243 240 236 235 209 190 168 170 148

Economia[modifica | modifica el codi]

La seva base econòmica radica fonamentalment en l'agricultura, la ramaderia i l'explotació forestal, encara que aquesta última es troba molt esgotada. Dintre dels cultius de secà es troben els cereals, fruiters i vinyes. Amb les aigües del riu Bohílgues es reguen les hortes, en la qual es cullen cereals, blat de moro, hortalisses i fruiteres, especialment pomes. A més de l'omnipresent ametlla, la nou és l'altre fruit sec que abunda en les zones humides del terme i que té fama per la seva qualitat. La ramaderia compta amb caps de llanar, porcí i ruscs d'abelles.

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Composició de la Corporació Municipal[modifica | modifica el codi]

El Ple de l'ajuntament està format per 5 regidors: 4 del Partit Popular i 1 de Vecin@s por Vallanca (VXV).

Escudo de Vallanca.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Vallanca

Candidatura Candidats Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Josefa Ferriz Collado
Raúl Bonacho Adalid
Leonor Monleón Monleón
Ruth Sánchez Ferriz
52(S)
50(S)
45(S)
45(S)
46,15% 4 (Straight Line Steady.svg0)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Francisca Llop Suñe
Manuel Colomo Monleón
Pedro Navarro Cortijo
María Desamparados Gallent Chapa
38(S)
24(N)
16(N)
16(N)
22,12% 1 (Straight Line Steady.svg0)
Vecin@s por Vallanca Transparent.gif Alicia Herrero Aparicio
Bibiana Antón García
Jorge Coderch Adalid
Eva Torrijos López
38(N)
28(N)
25(N)
24(N)
26,92% 0 (Straight Line Steady.svg0)
Vots en blanc Transparent.gif 1 0,96%
Total vots vàlids i regidors 104 100 % 5
Vots nuls 2 1,89%**
Participació (vots vàlids més nuls) 106 80,92%**
Abstenció 25* 19,08%**
Total cens electoral 131* 100 %**
Alcaldessa: Ruth Sánchez Ferriz (PP)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: Ministeri de l'Interior.[2] Junta Electoral de la Zona de Llíria.[3]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 2015 l'alcaldessa de Vallanca és Ruth Sánchez Ferriz del Partit Popular.[4][5]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Ricardo Iñesta Férriz UCD 19/04/1979
1983 - 1987 José León Bonacho
José Coscolla Domingo
PSPV-PSOE
PSPV-PSOE
28/05/1983
1984
1987 - 1991 Amador Sánchez Sánchez PSPV-PSOE 30/06/1987
1991 - 1995 Amador Sánchez Sánchez PSPV-PSOE 15/06/1991
1995 - 1999 Amador Sánchez Sánchez PSPV-PSOE 17/06/1995
1999 - 2003 Amador Sánchez Sánchez PSPV-PSOE 03/07/1999
2003 - 2007 José Antonio Morales Arnalte
Núria Millán Eslava
PP
PP
14/06/2003 (moció de censura)
03/05/2004
2007 - 2011 Núria Millán Eslava PP 16/06/2007
2011 - 2015 Núria Millán Eslava PP 11/06/2011
Des del 2015 Ruth Sánchez Ferriz PP 13/06/2015

Patrimoni històric-artístic[modifica | modifica el codi]

Arquitectura religiosa[modifica | modifica el codi]

  • Església de la Mare de Déu dels Àngels. Renovada al segle XVII. El més destacat és la decoració esgrafiada que cobreix els murs i voltes de la nau principal i algunes capelles. De l'abundant patrimoni moble que va tenir aquesta església, poc és el que queda: algunes mostres d'orfebreria i la petita taula renaixentista de El bon pastor, del cercle valencià de Joan de Joanes.
  • Ermita de Sant Roc. Situada als voltants de la vila, és una construcció dels inicis del segle XVII, originalment fundada baix l'advocació de la Santíssima Trinitat. Presenta planta de creu llatina, tres capelles i cap objecte moble d'interés. Conserva la coberta de fusta antiga.
  • Església de Sant Antoni de Pàdua. Situada al llogaret de Negrón, és una petita i senzilla construcció de nau única del segle XVIII, construïda encara amb arcs diafragmàtics.

Arquitectura civil[modifica | modifica el codi]

  • Casa pòsit. Antic magatzem de blat de la vila. Situat darrere l'església parroquial dels Àngels. És del segle XVIII, recentment restaurat.
  • Casa abadia. Edifici de finals del segle XVI, recentment desaparegut. Es conserva l'escut de la porta, que va pertànyer al rector que la va construir.
  • Molí de la vila.[6] Construcció de finals del segle XVI. A una de les seves façanes conserva l'antic escut de la vila d'Ademús -les quatre barres coronades de la Casa d'Aragó- del temps en què Vallanca encara pertanyia al terme general d'Ademús.
  • Arquitectura popular. Vallanca té un bon nombre de carrers i cases on es pot vore les tècniques vernàcules de construcció, de pedra al pis baix i lloses amb fusta als nivells superiors. Les balconades de fusta són molt abundants.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

Els voltants de Vallanca són molt atractius, amb el riu Bohílgues, afluent del Túria, que és una microrreseva natural, amb gran varietat d'espècies vegetals i animals, cascades i una exuberant vegetació de ribera.

Els paisatges de muntanya són els més abundants, on es fan també recorreguts de senderisme.

Festes i tradicions populars[modifica | modifica el codi]

  • Sant Antoni Abad. 17 de gener, actualment se celebren el diumenge més proper. Fogueres als carrers.
  • Sant Antoni de Pàdua. 17 de juny. És el patró del llogaret de Negrón, on té lloc la festa. Antigament acudien gran nombre de xiques per tal de demanar marit al sant.
  • Mare de Déu dels Àngels: 2 d'agost. Patrona de la vila.
  • Sant Roc. Del 14 al 17 d'agost se celebren aquestes festes en honor al patró de la vila.
  • Septenari de la Mare de Déu de Santeró. del 16 al 26 de setembre, cada set anys. Es tracta de les anomenades Fiestas Grandes de Vallanca. Es fa un recorregut al llunyá santuari de la Mare de Déu de Santeró, al terme d'Algarra (Conca, Castella), per tal de dur la imatge de la Verge a Vallanca. Durant els nou dies que està la imatge a la vila es fan grans festes en el seu honor i Vallanca esdevé per uns dies la capital espiritual i festera del Racó. El pròxim septenari tindrá lloc el 2012.
  • Petecosta de Santerón. Diumenge de Pentecosta. Se celebra una romeria anual a l'ermita de Santerón, on es concentra molta gent de les dos bandes frontereres, és a dir, tant de Castella com del País Valencià. Hi ha missa, processó, balls amb la pita i la caja, menjars típics i mercat. Destaquen les corregudes de cavalls per les planes de Santeró.

D'altra banda, Vallanca compta amb una forta tradició musical. Antany eren molt apreciats, tant a la comarca del Racó d'Ademús com a la rodalia, els gaiteros vallanquers, que amenitzaven festes, solemnitzaven processons, animaven balls, etc. La tradició dels sonadors de la caja y la pita, noms locals del tabal i la dolçaina de les zones valencianoparlants, s'està recuperant recentment a la vila de Vallanca.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Raúl Eslava Blasco, Gentilicios del Rincón de Ademuz, a la revista ABABOL, nº 50, any 2007
  2. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2015].
  3. Junta Electoral de la Zona de Llíria «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Llíria sobre publicación de las candidaturas proclamadas por esta Junta para la concurrencia a las elecciones municipales a celebrar el próximo 24 de mayo de 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 79, 28-04-2015, pàg. 96 [Consulta: 10 juliol 2015].
  4. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  5. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Vallanca. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].
  6. Font: Raúl Eslava Blasco, Los molinos harineros del Rincón de Ademuz (I): un intento de establecimiento en Vallanca, a la revista ABABOL, nº 31, any 2002.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Eslava Blasco, Raúl: Vallanca y su patrimonio histórico-artístico religioso. Vallanca, 2006. ISBN 84-611-0024-7 (castellà)
  • Rodrigo Alfonso, Carles: Vallanca, aproximación a un pueblo del Rincón de Ademuz. Vallanca, 2000. (castellà)
  • Pardo Pardo, Fermín: Música de la romería a la Virgen de Santerón y canciones populares de Vallanca. Recull i direcció de Fermín Pardo. Edició de E. G. Tabalet. Alboraia, 2000. 636-CD. (castellà)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vallanca Modifica l'enllaç a Wikidata