Torre Baixa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaTorre Baixa
Torre Baixa (ca)
Torrebaja (es) Modifica el valor a Wikidata
Escut de Torre Baixa
Escut de Torre Baixa Modifica el valor a Wikidata
1-Torrebaja paisajes (2003)001.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Torre Baixa respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 40° 05′ 00″ N, 1° 15′ 00″ O / 40.083333333333°N,1.25°O / 40.083333333333; -1.25Coord.: 40° 05′ 00″ N, 1° 15′ 00″ O / 40.083333333333°N,1.25°O / 40.083333333333; -1.25
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarquesRacó d'Ademús Modifica el valor a Wikidata
Població
Total402 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat85,53 hab/km²
GentiliciTorrebaixer, torrebaixera Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticCastellà
Geografia
Superfície4,7 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud760 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialLlíria
Dades històriques
PatrociniSanta Anna i Marina d'Augas Santas Modifica el valor a Wikidata
Festa patronalDarreries d'agost
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataOctavio Gómez Luis Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46143 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE46242 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46242 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webtorrebaja.es Modifica el valor a Wikidata

Torre Baixa (en castellà i oficialment, Torrebaja) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Racó d'Ademús.

Geografia[modifica]

Està situat en el marge dret del riu Túria, en el punt més ample d'esta vall fluvial. El seu emplaçament correspon a l'extrem final d'una lloma que penetra sobre el fons de la vall, en l'interfluvi entre el Túria i el seu afluent, l'Ebrón. L'orografia del terme és relativament poc accidentada, tot de terres de conreu i únicament 4,7 km2[1] i que es troba en la vall del Túria; encara que està envoltada d'altes muntanyes, especialment per l'est, l'horitzó del qual està constituït pels contraforts de la Serralada de Javalambre i la Serra de Tortajada, amb los Algezares i los Molares (1.077 m) com a cims més elevats, encara que ja fora del seu terme. Limita amb Ademús i Castielfabib.

Nuclis[modifica]

Història[modifica]

Amb anterioritat al segle xvii la població de "Torre Orchet", "Torre Hondonera" o "Villar de Orchet", antecedent de l'actual Torre Baixa, va estar situada en la partida de los Villares, enfront de l'actual, però en la ribera dreta de l'Ebrón. Sembla que eixe assentament anterior va ser abandonat i instal·lats els nous pobladors en l'actual en el segle xvii. El nou poble va rebre la denominació de Torre Baixa, o en la grafia antiga "Torrebaxa".

Torre Baixa va tenir el seu origen en un grup de cases en l'entorn de la Casa Gran. El nucli originari pot observar-se en el traçat de l'àrea formada pels carrers Rosario, Ferreria, Església, Font i les places de l'Església i Placeta de Jaume I. Esta zona estava delimitada a l'est per l'antic Camí ral d'Aragó a Castella, el traçat del qual correspon als actuals carrers Fuentecillas i Cantón, mentre l'accés cap a l'oest corresponia als carrers de San Roque i Rosario.

Va ser fundada a principis del segle xvii, després de l'expulsió dels moriscs d'Espanya (1609-1614). El seu terme municipal se superposa al del mayorazgo que fundés don Diego Ruiz de Castellblanc, el seu primer senyor, en terres de la jurisdicció de Castielfabib.

Amb la desaparició dels Senyorius i Mayorazgos en 1808 es va constituir com a municipi independent.[2]

A partir de la divisió provincial realitzada per Javier de Burgos en 1833, es va dur a més la creació dels partits judicials. Segons el Decret Reial del 21 d'abril 1834, Torre Baixa passa a formar part del Partit Judicial d'Alpont, amb la capital a Xelva.[3]

La Llei de Desamortització de 1854 va suposar per a Torre Baixa un dels majors esdeveniments de la seua història com a poble, ja que en virtut d'eixa promulgació, na Juana Casaus de Castilblanque (l'antic Castellblanc, llavors castellanitzat), en aquell temps ama i senyora de Torre Baixa, va procedir a la liquidació del seu patrimoni en la localitat entre les seus renters i colons. Això succeïa el 23 de gener de 1856.

Fins a l'any 1995 el seu terme municipal era encara més menut, únicament comptava amb 2,84 km2 i un enclavament de 0,65 km² al nord de la població, Torrealta, a la dreta del riu Guadalaviar. En 1995 el govern valencià va segregar el barri de Los Pajares de Castielfabib i el va afegir al terme de Torre Baixa.[1]

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2011
464 483 485 457 450 447 452 470 414 433 455 457

Economia[modifica]

Torre Baixa s'ha caracteritzat pel seu paper d'encreuament de camins. En el passat que confluència del Camí ral el trànsit del de València a Molina d'Aragó. Posteriorment, ja en el segle xx, eixe paper fon reforçat pel traçat de les carreteres N-420 i N-330, coincidents en el seu pas pel poble. El paper de nuc de comunicacions ha contribuït a accentuar el desenvolupament econòmic durant els segles XIX i XX, centrat en la comercialització de fruites i una elemental xàrcia fabril. A conseqüència de tot això, Torre Baixa ha sigut el poble que ha experimentat un major creixement poblacional en la comarca des del segle xviii.

L'agricultura, que fon la principal font d'ingressos des de temps històrics i fins a temps recents, es troba actualment en franca recessió. Posseïx una bella horta de regadiu i una complexa xàrcia de séquies; però existixen terres improductives en un ampli percentatge del seu terme, pendents d'una reparcel·lació de la propietat i a l'espera d'orientar la seua producció cap a algun cultiu específic que siga apropiat al clima i les condicions generals de la zona.

La ramaderia és escassa.

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors del Partit Popular (PP) i 2 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Escut de Torre Baixa.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Torre Baixa

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular Logo PP 2019.png Carmen Villanueva Hernández 197 68,64% 5 (Green Arrow Up.svg+1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Octavio Gómez Luis 86 29,97% 2 (Red Arrow Down.svg-1)
Vots en blanc Transparent.gif 4 1,39%
Total vots vàlids i regidors 287 100 % 7
Vots nuls 9 3,04%
Participació (vots vàlids més nuls) 296 87,32%**
Abstenció 43* 12,68%**
Total cens electoral 339* 100 %**
Alcaldessa: Carmen Villanueva Hernández (PP) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: JEC,[4] JEZ Llíria,[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldia[modifica]

Des de 2019 l'alcaldessa de Torre Baixa és Carmen Villanueva Hernández del Partit Popular (PP).[7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Cándido Roselló Domingo UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Cándido Roselló Domingo AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987–1991 Vidal Gimeno Casino AP 30/06/1987 --
1991–1995 Alfredo Sánchez Garzón GIUPT[a] 15/06/1991 --
1995–1999 Armando León Valero PP 17/06/1995 --
1999–2003 Justo González Tregón
Mª Carmen Villanueva Hernández
PP
PP
03/07/1999
02/06/2000
Dimissió/renúncia
--
2003–2007 Francisco Javier Varela Tortajada PP 14/06/2003 --
2007–2011 Francisco Javier Varela Tortajada PP 16/06/2007 --
2011–2015 Octavio Gómez Luis PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015–2019 Manuel Enrique Tortajada Matos PP 13/06/2015 --
Des de 2019 Carmen Villanueva Hernández PP 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

Monuments[modifica]

Monuments religiosos[modifica]

Façana oriental de l'Església de Santa Marina
  • Església de Santa Marina de Jerusalem. Es tracta d'un temple modern construït en els anys 50 del passat segle en substitució de l'anterior, danyat pels bombardejos soferts durant la Guerra Civil. La seua fàbrica és de maó sense revestir i pedrera, amb una esvelta torre-campanar del mateix material i fonaments de pedra calcària tallada. La seua teulada de teula àrab és a dues aigües, que recau sobre els petits sostres separats per contraforts de les capelles laterals.
  • Ermita de Sant Roc. Es troba en la part alta del poble, dominant tot el caseriu i la vega del Túria al seu pas pel municipi.
  • Ermita de Sant Josep. Situada en la partida de Los Villares. Amb estructura de contraforts laterals que acreixen l'aspecte robust del conjunt. La seua teulada de teula àrab aboca a quatre aigües i es troba coronat en la seua part més alta per un humil campanar de maó. La construcció, de fet, està formada per dos elements: el porxo d'entrada, que és la part més cridanera del conjunt, i l'ermitori pròpiament, que es troba darrere i en un plànol més elevat.

Monuments civils[modifica]

  • Casa de los Picos. Edifici emblemàtic en forma de torrassa quadrangular coronat per estructures volades i en forma piramidal -típiques de molts edificis civils i religiosos del s. XVII-, que reposen sobre les cornises altes del mateix i que li donen un aspecte singular. Tenia una funció més d'ornament i expressió de l'orgull aristocràtic del senyor del Mayorazgo que la va construir, que de combat o defensiva.
  • Jaciment arqueològic de Los Villares, on s'assentava l'antic poblat de "Torre del Villar de Orcheta". Es troba ressenyat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, però no està excavat científicament. Se suposa que va poder ser un primitiu assentament íber, reutilitzat posteriorment, segons el tipus de soterraments (a força d'atuells de ceràmica fosca amb ossets triturats i calcinats dintre), i altres restes ceràmiques que han aparegut per la zona.

Festes i celebracions[modifica]

  • Sant Antoni Abad. Se celebra el 17 de gener.
  • Carnestoltes. Se celebren a la fi de febrer.
  • Sant Isidre Llaurador. Se celebra el 15 de maig.
  • Festa Patronal de Santa Ana. (Torre Alta).
  • Festa Patronal de Santa Marina "la cerecera". Se celebra a mitjan juny.
  • Festa Patronal de Santa Marina "la melonera". Se celebra a la fi d'agost.

Personatges destacats[modifica]

Vegeu també[modifica]

Notes[modifica]

  1. GIUPT són les sigles de Grupo Independiente Unión para el Progreso de Torrebaja.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 VEDREÑO ALBA, M. Carme; NAVARRO CAMPOS, M. Pura; TORRES FAUS, Francesc. Torrebaja. Guía del Archivo Municipal. Organización y conservación del patrimonio documental valenciano 6 (en castellà). Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura i Educació, Direcció General del Llibre Arxius i Biblioteques. València: Martín Impresiones S.L., 2000, p. 4. 
  2. «Breve historia de la localidad y vestigios representativos del paso de los años en el pueblo y alrededores» (en castellà). Ayuntamiento de Torrebaja. [Consulta: 13 juliol 2018].
  3. «Subdivisión en partidos judiciales de la nueva división territorial, de la península e islas adyacentes aprobada por S.M. En el Real Decreto de 21 de Abril de 1834» (en castellà). Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2006. [Consulta: 5 maig 2018].
  4. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.466 [Consulta: 29 abril 2020].
  5. Junta Electoral de Zona de Llíria «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Llíria sobre proclamación de candidaturas a las elecciones Locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 53 [Consulta: 31 març 2020].
  6. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Torre Baixa», 26-05-2019. [Consulta: 31 març 2020].
  7. 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Torre Baixa. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 30 novembre 2020].
  8. Font: Eslava Blasco, R.: "Bandolerismo en el Rincón de Ademuz durante el siglo XVII: el caso de don Jaime Ruiz de Castellblanch, señor de Torrebaja", a la revista Ababol, nº 60. Pp. 11-24. ISSN 1578-6978. Ademús, 2009.(castellà)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre Baixa