Racó d'Ademús

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaRacó d'Ademús
Escut d'armes
Escut d'armes
Verge de l'Horta -Ademús-.JPG
Ermita de la Mare de Déu de l'Horta. Segle XIV. Ademús Modifica el valor a Wikidata

Localització
Mapa del Racó.png Modifica el valor a Wikidata
 40° 04′ 49″ N, 1° 17′ 07″ O / 40.0802°N,1.2854°O / 40.0802; -1.2854Coord.: 40° 04′ 49″ N, 1° 17′ 07″ O / 40.0802°N,1.2854°O / 40.0802; -1.2854
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València Modifica el valor a Wikidata
Exclavament dePaís Valencià i província de València Modifica el valor a Wikidata

CapitalCastellfabib i Ademús Modifica el valor a Wikidata
Població
Predomini lingüísticCastellà
Geografia
Superfície370,22 km² Modifica el valor a Wikidata

El Racó d'Ademús, també coneguda simplement com el Racó, és una comarca de l'interior del País Valencià, de parla castellana, amb capital a Ademús.

Constitueix una comarca muntanyenca, regada pel riu Túria (conegut a la comarca com a riu Blanc), amb activitat agrícola (cereal, hortalisses, farratges), de ramaderia llanar i explotacions forestals. És una de les comarques menys desenvolupades del país, des del punt de vista tecnològic[1] i demogràfic.

Geografia[modifica]

El riu Túria obri, en la comarca, una gran vall que forma part de la gran fossa de Terol. Aquesta vall està flanquejada per la serra de Javalambre (a l'est), entre els quals es troba el Cerro Calderón (1.839 m), que és el punt més alt del País Valencià. Per l'oest està tancat pels últims contraforts meridionals de les Monts Universals, amb pics com la Creu dels Tres Regnes (1.552m). El Túria compta amb dos afluents en la comarca: el riu Ebrón i el riu Bohilgues, el primer en el terme de Castielfabib i el segon en el terme d'Ademús.

Limita pel nord, l'est i l'oest amb la província de Terol i al sud amb la de Conca. Aquesta comarca està, per tant, aïllada geogràficament de la resta del País Valencià, amb un poble de la província de Conca, Santa Cruz de Moya, enmig.

Història[modifica]

Tot i que hi ha nombroses restes de poblament prehistòric, íber i romà, les terres del Racó comencen a estar documentades a l'època musulmana, concretament les dues fortaleses, Al-Damus i Castil-Habib, que esdevindran en el futur les dos viles històriques de la comarca.

La conquesta cristiana la va dur a terme el rei Pere II d'Aragó el 1210, que va conquerir les esmentades fortaleses, amb l'ajuda de cavallers templers i hospitalers. És per això que les terres del Racó van ser pioneres en la conquesta del futur Regne de València. Jaume I d'Aragó va incorporar la comarca al nou regne de València i al patrimoni reial.

Les dues viles històriques del Racó, Ademús i Castellfabib, van tindre vot a les Corts Valencianes, i hi enviaven puntualment els seus síndics.

Municipis[modifica]

Els municipis d'aquesta comarca són:

El Racó d'Ademús (2012)
Municipi     Població     Extensió     Densitat
Ademús 1.258 100,40 12,53
Cases Altes 158 15,90 9,94
Cases Baixes 221 22,90 9,78
Castellfabib 301 106,30 2,83
la Pobla de Sant Miquel 77 63,60 1,21
Torre Baixa 463 4,70 98,51
Vallanca 160 56,60 2,83
Total 2.638 370,10 7,13

Economia i comunicacions[modifica]

La principal activitat de les localitats de la comarca es caracteritza pels treballs agrícoles, el turisme rural i algunes petites indústries alimentàries, fonamentalment càrnies i torroneres.

La comarca és solcada per dues carreteres nacionals, la N-420 Terol-Conca i la N-330 Alacant a França, per Saragossa que la uneix amb Utiel i Teruel.

Personatges destacats[modifica]

Referències[modifica]

  1. El Racó d'Ademús es troba entre una de les comarques amb menys desenvolupament tecnològic de l'Estat Espanyol, a noticiasdelrincon.com (castellà)
  2. Font: Eslava Blasco, R.: "Bandolerismo en el Rincón de Ademuz durante el siglo XVII: el caso de don Jaime Ruiz de Castellblanch, señor de Torrebaja" Arxivat 2014-04-21 a Wayback Machine., a la revista Ababol, nº 60. Pp. 11-24. ISSN 1578-6978. Ademús, 2009.(castellà)
  3. 3,0 3,1 Font: Eslava Blasco, Raúl: "Noticias sobre escritores del Rincón de Ademuz en los siglos XVII y XVIII, según sus contemporáneos"[Enllaç no actiu], a la revista Ababol, nº 49. Pp. 4-14. ISSN 1578-6978. Ademús, 2007.(castellà)
  4. «Entrevista a Elvira Lindo» (en castellà). Culturamas.es, 21-02-2010.
  5. «Entrevista digital a Elvira Lindo» (en castellà). pregunta núm. 52. El País, 12-06-2001.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]