2 d'agost

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
<< Agost 2024 >>
dl dt dc dj dv ds dg
1r 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31
Tots els dies

El 2 d'agost és el dos-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quinzè en els anys de traspàs. Queden 151 dies per a finalitzar l'any.

Esdeveniments[modifica]

Països Catalans
Resta del món

Naixements[modifica]

Països Catalans
Resta del món

Necrològiques[modifica]

Països Catalans
Resta del món

Festes i commemoracions[modifica]

Santoral
[52]
Església Catòlica
[53]
Església Armènia (14 hrotits)
Elies, profeta.
Església Copta (26 abib
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 20 de juliol del calendari julià.

  • Sant Aaron, sacerdot, germà de Moisès;
  • Sant Elies, profeta;
  • Flavià II d'Antioquia, patriarca (518);
  • Elies I de Jerusalem, patriarca (518);
  • Abraham de Galitx (1375);
  • Lleonci i Sabas de Stromin (1392);
  • Atanasij Fylypovyč, abat màrtir (1648);
  • Valentine Amfiteatrov, prevere (1908);
  • Konstantin, Nikolai, preveres màrtirs (1918);
  • Ornalskij, prevere, i Juvenal, diaca (1919);
  • Lídia, Alexis i Kiril, soldats màrtirs (1928);
  • Aleksandr, Jirji, Ivan, Sergei, Fiodor, Tihon, Kosmas, Eufimios i Piotr, preveres màrtirs (1930);
  • Alexis Medvedkov, prevere (1934);
  • Alexei, prevere màrtir (1938);
  • Elies Fondaminskij (1942),
  • Dmitri Klepinine, prevere (1944),
  • Georg Skobtsov (1944),
  • Maria Skobtsova, monja (1945).
Església Ortodoxa Georgiana
Esglésies luteranes

Referències[modifica]

  1. «Municipi i monarquia en la Mallorca dels segles xiii i xiv». Arxivat de l'original el 2006-01-02. [Consulta: 14 novembre 2004].
  2. Ferrer i Mallol, Maria Teresa «Conflictes populars a Mallorca a la fi del segle xiv». Estudis Baleàrics, n.84/85, febrer/setembre 2006, p.93. Arxivat de l'original el 2021-01-17 [Consulta: 17 maig 2012].
  3. Vilallonga, Miralles i Prats, 2008, p. 131.
  4. Pedrałbes. vol.23, 2003, p. 788. 
  5. Perrone, Raffaella. «Camps Elisis, Teatre dels / Teatre Líric o Sala Beethoven». Institut del Teatre. [Consulta: 3 juny 2020].
  6. «Setanta anys de la massacre de Vallmanya». L'Accent.cat, 31-07-2014. [Consulta: 25 juny 2021].
  7. Marihuana Tax Act of 1937, Pub. 238, 75th Congress, 50 Stat. 551 (en anglès), 2/8/2015. 
  8. «Treblinka Death Camp Revolt» (en anglès). United States Holocaust Museum. [Consulta: 13 novembre 2015].
  9. 9,0 9,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4. 
  10. Martínez, Gabi. Només per a gegants. 1ª ed. [Badalona, Barcelona]: Amsterdam Llibres, 2011. ISBN 978-84-92941-35-3. 
  11. Corminas, Juan. Suplemento á las memorias para ayudar á formar un diccionaro crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña, que en 1836 publicó ... Felix Torres Amat, Obispo de Astorga... (en castellà). Imp. de Arnaiz, 1849, pàg 127. 
  12. «Història». Institut Escola Àngela Bransuela. [Consulta: 18 febrer 2023].
  13. «Jordi Sabater i Pi | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 agost 2020].
  14. «Llorens i Crusat, Maria Teresa». Músics per la Cobla. [Consulta: 12 juny 2021].
  15. «Joan Albert Amargós i Altisent | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 juny 2020].
  16. «Biografía de Íngrid Rubio i Ruiz» (en castellà). biografias. [Consulta: 23 febrer 2014].
  17. Cullen, Lynn. I Am Rembrandt's Daughter (en anglès). Bloomsbury Publishing USA, 2011-04-10. ISBN 978-1-59990-793-2. 
  18. Confucius.. The Jesuit reading of Confucius : the first complete translation of the Lunyu (1687) published in the West. Leiden: BRILL, [2015]. ISBN 978-90-04-28978-9. 
  19. Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Frédéric Auguste Bartholdi» (en francès). [Consulta: 31 agost 2020].
  20. «Elisha Gray | American inventor» (en anglès). [Consulta: 18 agost 2020].
  21. «Weinlich, Josephine». Sophie Drinker Institut. [Consulta: 27 juny 2023].
  22. Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2. 
  23. Simone, Accorsi; Magali, Gouveia Engel. Mujeres haciendo cultura: Río de Janeiro 1860 - 1930 (en castellà). Programa Editorial UNIVALLE, 2011-11-09. ISBN 978-958-765-579-7. 
  24. «Helen Morgan» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 juny 2020].
  25. Gendler, Tamar S. «Ruth Barcan Marcus» (en anglès). Jewish Women's Archive. [Consulta: 17 juny 2021].
  26. Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4. 
  27. «Gundula Janowitz | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 juny 2020].
  28. Yoshimoto, Midori «Self-exploration in Multimedia: the Experiments of Shigeko Kubota». Into performance: Japanese Women Artists in New York. Rutgers University Press [New Brunswick], 2005.
  29. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2011» (en anglès americà). [Consulta: 2 agost 2020].
  30. «Auteurs français contemporains (S à Z) - aLaLettre». [Consulta: 2 agost 2020].
  31. «Isabel Allende | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r juny 2020].
  32. Cummings, David M. International Who's who in Music and Musicians' Directory: (in the Classical and Light Classical Fields). (en anglès). Psychology Press, 2000. ISBN 978-0-948875-53-3. 
  33. Barclay, Simon. The Complete & Independent Guide to the Eurovision Song Contest 2016. Lulu.com, 17 de juliol de 2016, p. 230. ISBN 978-1-326-73851-8. 
  34. «Anne Lacaton – Clarkson Chair in Architecture». University at Buffalo. Architecture & Planning Library, 09-10-2016. Arxivat de l'original el 2016-10-09. [Consulta: 3 juny 2020].
  35. «Kati Wilhelm». Munzinger Online / Sport. [Consulta: 4 juliol 2021].
  36. «Onofre Jaume Novellas i Alabau | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 agost 2020].
  37. «Pere Renom i Riera | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 agost 2020].
  38. «Eduard Calvet i Pintó | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 agost 2020].
  39. Vall i Segura, Josep. «Maria Dolors Bargalló i Serra». Memòria.esquerra.cat. Fundació Josep Irla.
  40. «Renata Tarragó i Fàbrega | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r juny 2020].
  41. «Max Havart | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
  42. «Louise Victorine Ackermann | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 juny 2020].
  43. Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9. 
  44. Välimäki, Susanna. «Kansallisbiografia. Ida Moberg» (en finès). SKS. Suomalaisen Kirjallisuuden Seuran. Henkilöhistoria, 30-03-2021. [Consulta: 21 desembre 2023].
  45. «Pepita y Elisa Úriz Pi. Una familia de Badostaín». Badostain.net. [Consulta: 14 març 2020].
  46. «PAMPANINI, Rosetta» (en italià). Trecanni. Istituto Giovanni Treccani. "Dizionario Biografico". [Consulta: 3 juny 2020].
  47. «Gian Francesco Malipiero». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana. 
  48. Domingo, Marta R. ««Mi querida Cecilia»: 41 años de su muerte» (en castellà). ABC, 08-11-2017. [Consulta: 3 juny 2020].
  49. «Carlos Chávez». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana. 
  50. «Magda Laszlo (Soprano)». Bach Cantatas Website. [Consulta: 12 abril 2020].
  51. «The Nobel Prize in Chemistry 1999» (en anglès americà). [Consulta: 2 agost 2020].
  52. «Kalender - 2. August - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 8 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
  53. Santi, beati e testimoni.

Bibliografia[modifica]

  • Vilallonga, Mariàngela; Miralles, Eulàlia; Prats, David. El cardenal Margarit i l'Europa quatrecentista : actes del Simposi internacional, Universitat de Girona, 14-17 de novembre de 2006. Roma: L'Erma di Bretschneider, 2008. ISBN 9788882655129.