Frédéric Auguste Bartholdi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Frédéric Auguste Bartholdi
Frederic Auguste Bartholdi1898.jpg
Naixement 2 d'agost de 1834
Colmar
Mort 4 d'octubre de 1904(1904-10-04) (als 70 anys)
París
Ocupació escultor i arquitecte
Activitat professional
Obres destacades Fontaine Bartholdi, Bartholdi Fountain i Estàtua de la Llibertat
Mestres Antoine Étex, François Soitou
Modifica dades a Wikidata
Estàtua de la Llibertat

Frédéric Auguste Bartholdi (Colmar, França, 2 d'agost de 1834París, 4 d'octubre de 1904) fou un escultor cèlebre per ésser l'escultor alsacià de l'Estàtua de la Llibertat i el Lion de Belfort.

Signava les seves pintures amb el pseudònim d'Amilcar Hasenfratz.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut a Colmar 2 agost 1834, fill de Jean Charles Bartholdi (1791-1836), conseller de la prefectura, i Charlotte Augusta, nascuda Charlotte Beysser (1801-1891), filla d'un alcalde de Ribeauvillé. Van tenir quatre fills, dels quals només el gran, Jean-Charles i el més jove, Frédéric-Auguste, van sobreviure. A la mort prematura del seu pare en 1836, la mare decideix traslladar-se a París, però conservant el domicili familiar, on anys més tard s'instal·laria el Museu Bartholdi (30 Rue des Marchands, Colmar).[2]

De 1843 a 1851 va estudiar al Liceu Louis-le-Grand de París. Mentrestant, la seva mare el va inscriure com a alumne en l'estudi de l'escultor Antoine Étex i el pintor Ary Scheffer. Aquest últim creu veure que la veritable vocació d'Auguste està en l'escultura. Auguste Bartholdi va acabar el seu batxillerat en 1852 i un any més tard la seva mare li va comprar, per ajudar-li a instal·lar-se, un taller al carrer Vavin de París, que Bartholdi va ocupar durant quaranta anys. De 1855 a 1856, va viatjar amb els seus amics Édouard-Auguste Imer i Jean-Léon Gérôme a Egipte, on va descobrir l'escultura monumental, i després van anar al Iemen. Del viatge van tornar amb dibuixos i fotografies orientalistes que l'influiran en els seus treballs.[3]

El seu primer monument, una escultura en bronze dedicada al general Rapp, va ser inaugurat als Champ-de-Mars de Colmar el 31 d'agost de 1856.[4]

Durant la Guerra francoprussiana de 1870 va ser ajudant del general Giuseppe Garibaldi i agent d'enllaç del govern, específicament responsable d'atendre les necessitats de l'exèrcit dels Vosges. Va ser durant el decurs d'aquest compromís patriòtic que es va refermar el seu amor per la República i la Democràcia. Imapctat per l'annexió de la regió de l'Alsàcia-Lorena per part de l'Imperi Alemany, Bartholdi necessita exaltar els valors de la llibertat.[5]

En 1871, a petició d'Édouard Lefebvre de Laboulaye (per qui Bartholdi va fer un bust en 1866) i de la Unió Franco-Nord-americana, Bartholdi va fer el seu primer viatge als Estats Units, per seleccionar el lloc on s'havia d'instal·lar l'Estàtua de la Llibertat. El projecte s'hi semblarà molt a un altre projecte similar ("Egipte il·luminant l'Est") que hauria d'haver-se instal·lat a l'entrada del Canal de Suez, si Ismaïl Paixà, virrei d'Egipte, hagués acceptat el projecte el 1869.[3]

A partir d'aquest moment la seva carrera professional assoleix un gran renom internacional. Es converteix en un dels escultors més cèlebres del segle XIX tant a Europa com a l'Amèrica del Nord.

Per tal d'exaltar l'abast universal del missatge republicà, es fa maçó l'any 1875, adherint-se a la lògia Alsàcia-Lorena de París.[6] A partir d'aquesta data comença la construcció de l'estàtua de la llibertat al seu taller de París, del carrer Vavin. La col·locació de la primera pedra del pedestal va tenir lloc el 5 d'agost de 1884, constituint també una cerimònia maçònica (el Gran Mestre de la Lògia de Nova York, William A. Brodie, va ser l'encarregat de la col·locació de la pedra), recordant d'aquesta manera que les lògies el van ajudar en el seu projecte.[7]

El mateix any, el 20 de desembre, va contraure precipitadament matrimoni a l'ajuntament a Newport (Rhode Island) amb Jeanne-Émilie Baheux de Puysieux (una modista descendent d'una família alsaciana, i que n'era el seu model), una dona 13 anys més jove que Bartholdi. Va ser el seu amic artista John La Farge qui el va convèncer de casar-se per acostar-se més així als valors morals dels homes de negocis nord-americans que finançaven el projecte de l'Estàtua de la Llibertat.[8] El matrimoni va ser feliç, però sense fills.[9]

Bartholdi feu el seu últim viatge als EUA per a la inauguració de l'Estàtua de la Llibertat, a Nova York, el 28 d'octubre de 1886.

Va ser ascendit al rang de Comandant de la Legió d'Honor el 1886, vint-anys després d'haver estat nomenat Cavaller de la mateixa institució.[10]

Va morir de tuberculosi a París el 4 d'octubre de 1904, sent sepultat al Cementiri de Montparnasse.

Premi Bartholdi[modifica | modifica el codi]

El Premi Bartholdi és una recompensa per al desenvolupament de l'obertura internacional dels estudis universitaris a la regió de l'Alt Rin.[11]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Hackforth-Jones, Jocelyn; Roberts, Mary. Blackwell Publishing Ltd. Edges of Empire: Orientalism And Visual Culture (en anglès), 2005. ISBN 1405116897. 
  2. «Musée Bartholdi» (en francès). [Consulta: 2 agost 2016].
  3. 3,0 3,1 Vidal, Pierre; Bartholdi, Frédéric-Auguste; Kempf, Christian. Créations du Pélican. Frédéric-Auguste Bartholdi, 1834-1904 (en francès), 1994, p. 32. ISBN 2903696772. 
  4. Jéhin, Philippe. La Nuée bleue. Rapp. Le sabreur de Napoléon (en francès), 1999, p. 276. ISBN 271650475X. 
  5. Société d'histoire et d'archéologie de Colmar. Bartholdi. Anuari (en francès), 1979, p. 73. 
  6. Una estela en terracota de Bartholdi de l'any 1874, representant el "misteri d'Isis", ha donat peu a la hipòtesi d'una iniciació anterior en la maçoneria. Hueber, Régis «Mystère d'Isis : une sculpture maçonnique d'Auguste Bartholdi, 1834-1904, au musée Bartholdi de Colmar». La Revue du Louvre et des musées de France, 52, 4, 2002.
  7. Moreno, Barry. Simon & Schuster. The Statue of Liberty encyclopedia (en anglès), 2000, p. 186. ISBN 978-0684862279. 
  8. Lemoine, Bertrand. Mardaga. La Statue de la liberté (en francès), 1986, p. 106. ISBN 2870092601. 
  9. Blanchet, Christian; Dard, Bertrand. American Heritage. The Statue of Liberty: The First One Hundred Years (en anglès), 1985, p. 48. ISBN 0828111898. 
  10. «LH/128/45 Bartholdi» (en francès). [Consulta: 2 agost 2016].
  11. «Prix Bartholdi». [Consulta: 2 agost 2016].