11 d'agost
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| << | Agost 2021 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
| Tots els dies | ||||||
L'11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs. Queden 142 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 897 - La Valldora (Navès, el Solsonès): segons conta la llegenda el rei franc dibuixa les quatre barres amb la sang de Guifré el Pilós, malferit al seu llit de mort.
- 1137, Barbastre, (Regne d'Aragó): Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, hi signa amb Ramir II, rei d'Aragó, el compromís matrimonial amb sa filla Peronella.
- 1713 - Caldes d'Estrac (el Maresme): la cavalleria del general Rafael Nebot hi derrota els filipistes.
- Resta del món
- 1718 - Cap Passaro (Sicília, Itàlia): Victòria decisiva de la flota britànica en la Batalla del Cap Passaro en hostilitats relacionades amb la Guerra de la Quàdruple Aliança.
- 1804 - Imperi Austríac: Francesc I d'Àustria esdevé el primer Emperador d'Àustria.
- 1862 - Parísː L'actriu Sarah Bernhardt debuta a la Comédie-Française, amb l'obra Iphigénie, de Jean Racine.[1]
- 1960 - Txad: s'independitza de França.
- 2004 - el Regne Unit: l'Autoritat de Fertilització i Embriologia Humana (AFEH) autoritza científics de la Universitat de Newcastle a clonar embrions humans amb finalitats terapèutiques.
- 2004 - Atenes (Grècia): hi comencen els Jocs Olímpics.
- 2004 - Seül (Corea del Sud): el govern anuncia la construcció d'una nova capital del país a la província de Txungtxeong Sud.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 1881, Manlleu, Osonaː Anna Senyé d'Aymà, poetessa, periodista i activista social catalana (m. 1956).[2]
- 1900, La Vall d'Uixó (Plana Baixa)ː Carmen Tur Melchor, cantant d'òpera valenciana (m. 1943).[3]
- 1913, Sabadell: Lluís Mimó i Espinalt, esperantista català, militant del POUM i víctima dels camps de concentració.
- 1947, Lleida: Jaume Manel Oronich i Miravet, polític català conegut per haver estat paer en cap de Lleida (CDC) entre el 1987 i 1989.
- 1963, Estopanyà, Ribagorçaː Mari Pau Huguet, presentadora de televisió vinculada professionalment a Televisió de Catalunya.[4]
- 1995, Cardona: Pere Marsinyach Torrico, patinador artístic.
- 1989, Barcelona: Úrsula Corberó, actriu catalana.
- Resta del món
- 1823, Hampshire, Anglaterra: Charlotte Yonge, novel·lista.[5]
- 1837, Llemotges, França: Marie François Sadi Carnot, enginyer, President de la República Francesa de 1887 a 1894
- 1858, Nijkerk, Països Baixos: Christiaan Eijkman, metge, patòleg, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1929
- 1885, Taganrog, Rússiaː Sofia Parnok, poeta i traductora russa, anomenada la Safo de Rússia (m. 1933).[6]
- 1897, East Dulwich, Londresː Enid Blyton, prolífica escriptora britànica de literatura infantil (m. 1968).[7]
- 1898, Salóː Giuseppina Cobelli, soprano italiana (m. 1948).[8]
- 1911: Thanom Kittikachorn, dictador de Tailàndia.
- 1919, Parísː Ginette Neveu, violinista francesa (m. 1949).[9]
- 1921: Derek Austin, bibliotecari britànic (m. 2001).
- 1926, Zelvas, Lituània: Aaron Klug, químic britànic d'origen lituà, Premi Nobel de Química de l'any 1982 (m. 2018).[10]
- 1943: Pervez Musharraf, president de Pakistan.
- 1946, St. Louis, Missouriː Marilyn vos Savant, escriptora estatunidenca, la persona amb el coeficient d'intel·ligència més alt del món.[11]
- 1950, San José: Steve Wozniak, cofundador d'Apple Inc.
- 1953, Xangai: Chen Danqing, pintor, escriptor i crític d'art xinès conegut per les seves pintures dels tibetans.[12]
- 1965, Saint Matthews, Carolina del Sud, Estats Units: Viola Davis és una actriu estatunidenca de cinema, televisió i teatre.[13]
- 1967, Saragossa, Aragó, Espanya: Enrique Bunbury és un músic aragonès.[14]
- 1983, Melbourne, Austràlia: Chris Hemsworth és un actor australià.
- 1988, Amsterdam, Països Baixos: Irfan Bachdim, futbolista internacional amb Indonèsia.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 897 - la Vall d'Ora (Navès, el Solsonès): Guifré el Pilós, mort lluitant contra els sarraïns.
- 1871 - Sabadell: Josep Duran i Sors, industrial tèxtil i alcalde de Sabadell.
- 1938 - Sabadell (Vallès Occidental): Miquel Carreras i Costajussà, advocat, historiador, arxiver i filòsof sabadellenc.
- 1954 - París: Salut Borràs i Saperas, lluitadora anarquista (n. 1878).[15]
- 1977 - Barcelona (Barcelonès): Ignacio Fleta, lutier aragonès que va viure a Barcelona (n. 1897).
- 1991 - Sabadell: Ricard Simó i Bach, biògraf sabadellenc.
- 2007 - Ogassa (Ripollès): Lluís Maria Xirinacs i Damians, sacerdot i polític català (n. 1932).
- Resta del món
- 1253 - Assís (Perusa, Itàlia): Clara d'Assís, fundadora de l'Orde de Germanes Pobres de Santa Clara o Clarisses.
- 1614 - Romaː Lavinia Fontana, pintora italiana, primera dona dedicada professionalment a la pintura (n. 1552).[16]
- 1890 - Birmingham (Anglaterra): John Henry Newman, cardenal i escriptor anglès.
- 1919 - Lenox (Massachusetts): Andrew Carnegie, industrial i filantrop estatunidenc d'origen escocès a qui es deu el Carnegie Hall (n. 1835).
- 1956 - Jackson Pollock, pintor abstracte nord-americà, referent en el moviment de l'expressionisme abstracte (n. 1912)
- 1972 - Max Theiler, bacteriolèg sud-africà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1951 (n. 1899).[17]
- 1973 - Mülheim (Alemanya): Karl Ziegler, químic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1963 (n. 1898).[18]
- 1974 - Locarno (Suïssa): Jan Tschichold, tipògraf alemany (n. 1902).
- 1996 -
- Sofia (Bulgària)ː Baba Vanga, clarivident i curandera macedònica (n. 1911).[19]
- Kastanienbaum, Lucerna (Suïssa): Rafael Kubelík, compositor i director d'orquestra txec (n. 1914).
- 2003 - Princeton (Nova Jersey, EUA): Armand Borel, matemàtic (n. 1923).
- 2009 - Hyannisː Eunice Kennedy Shriver, filantropa estatunidenca, fundadora dels Special Olympics (n. 1921).[20]
- 2014 - Tiburon (Califòrnia, Estats Units): Robin Williams, actor i comediant estatunidenc, guanyador d'un Premi Oscar (n. 1951).
- 2017 -
- Madrid (Espanya): Teresa Marta Ruiz Penella, coneguda artísticament com a Terele Pávez, fou una actriu basca.[21]
- Haifa (Israel): Yisrael Kristal fou un polonès-israelià supercentenari, reconegut com el supervivent de l'Holocaust de vida més longeva.
- Gerhard Storch era un paleontòleg alemany.
Festes[modifica]
Santoral[22][modifica]
Església Catòlica[23][modifica]
- Sants al Martirologi romà (2011): Susanna de Roma, verge i màrtir; Clara d'Assís, verge i fundadora (1253); Alexandre el Carboner, màrtir (250);Tiburci i Cromaci de Roma, màrtirs (s. III-IV); Cassià de Benevent, bisbe (segle iv); Taurí d'Évreux, bisbe (s. V); Rufí d'Assís, bisbe (412); Equici, abat (ca. 571); Attracta de Sligo, abadessa (s. VI); Gaugeric de Cambrai, bisbe (625); Rustícola d'Arle, abadessa (632).
- Beats: John Sandys, Stephen Rowsham i William Lampley, preveres màrtirs (1586, 1587, 1588); Jean-Georges-Thomas Rhem, frare màrtir (1794); Luigi Biraghi, prevere i fundador (1879); Miquel Domingo i Cendra, salesià màrtir; Rafael Alfonso Gutiérrez, Carlos Díaz Gandía, màrtirs (1936); Maurice Tornay, missioner màrtir (1949).
- Sants: Filomena de Roma, màrtir inexistent (302); Donoald de Beauvais, màrtir (s. V); Gilberta de Jouarre, abadessa (ca. 660).
- Beats: Daniel de Himmerod, monjo (1206).
- Venerables: Nicolau de Cusa, cardenal (1464).
- Venerats a l'Orde de la Mercè: sants Teobald d'Anglaterra i companys màrtirs (1499).
Església Copta[modifica]
- 5 Mesori: Jaume el Persa, màrtir (421); Joan el Soldat, màrtir.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)[modifica]
- Se celebren els corresponents al 24 d'agost del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)[modifica]
Corresponen als sants del 29 de juliol del calendari julià.
- Sants:
Esglésies luteranes[modifica]
- Santa Clara d'Assís, fundadora.
Esglésies anglicanes[modifica]
- Santa Clara d'Assís, verge i fundadora (1253); John Henry Newman, prevere i tractadista.
Notes[modifica]
- ↑ Fernández, Diana. «Actrices para la historia. Sara Bernhardt – «The Divine Sarah»» (en castellà). Vestuario escénico, 19-06-2012. [Consulta: 12 juny 2020].
- ↑ «Anna Senyé d'Aymà | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 juny 2020].
- ↑ «Retrato de Carmen Tur Melchor, por Carles Salafranca». Carles Salafranca Porcar. Conservación, Restauración y Arte., 07-09-2011. [Consulta: 7 abril 2020].
- ↑ «Mari Pau Huguet, periodista i presentadora de TV3». acrfals.com. Associació Cultural Recreativa. [Consulta: 29 novembre 2014].
- ↑ Coleridge, Christabel Rose. Charlotte Mary Yonge, her life and letters. London, New York, Macmillan and co., limited, 1903.
- ↑ Fumero, Kika. «Sophia Parnok, la safo rusa» (en castellà). Mirales, 02-10-2012. [Consulta: 11 juny 2020].
- ↑ «Enid Blyton» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 juny 2020].
- ↑ «Cobelli, Giuseppina» (en italià). Treccani. Dizionario Biografico. [Consulta: 11 juny 2020].
- ↑ «Ginette Neveu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1982» (en anglès americà). [Consulta: 10 agost 2020].
- ↑ «Marilyn vos Savant» (en castellà). El Dragon de Hipatia, 13-06-2012. [Consulta: 14 juny 2020].
- ↑ «Biography of Chen Danqing».
- ↑ «Viola Davis: biografía y filmografía» (en espanyol europeu). AlohaCriticón, 13-11-2018. [Consulta: 14 juny 2020].
- ↑ Videla, Luis. Enrique Se Escribe Con N de Bunbury (en castellà). elaleph.com, 2005-02, pàg. 13. ISBN 978-987-1070-22-0.
- ↑ «Salut Borràs Saperas (1878-1954)». Ateneu llibertari Estel negre. [Consulta: 6 desembre 2020].
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «Pintora profesional, Lavinia Fontana (1552-1614)». Mujeres en la historia, 16-03-2011. [Consulta: 11 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1951» (en anglès americà). [Consulta: 10 agost 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1963» (en anglès americà). [Consulta: 10 agost 2020].
- ↑ «Profecías siglo XXI: ¿Baba Vanga predijo el coronavirus?» (en castellà). Clarín, 23-04-2020. [Consulta: 24 setembre 2020].
- ↑ «Eunice Kennedy Shriver | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 maig 2021].
- ↑ Press, Europa. «Muere Terele Pávez tras un derrame cerebral», 11-08-2017. [Consulta: 29 maig 2020].
- ↑ «Kalender - 11. August - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 8 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
 |
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:11 d'agost. |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 11 d'agost |