11 d'agost
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| << | Agost 2019 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
| Tots els dies | ||||||
L'11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs. Queden 142 dies per finalitzar l'any.
Contingut
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 897 - La Valldora (Navès, el Solsonès): segons conta la llegenda el rei franc dibuixa les quatre barres amb la sang de Guifré el Pilós, malferit al seu llit de mort.
- 1137, Barbastre, (Regne d'Aragó): Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, hi signa amb Ramir II, rei d'Aragó, el compromís matrimonial amb sa filla Peronella.
- 1713 - Caldes d'Estrac (el Maresme): la cavalleria del general Rafael Nebot hi derrota els filipistes.
- Resta del món
- 1718 - Cap Passaro (Sicília, Itàlia): Victòria decisiva de la flota britànica en la Batalla del Cap Passaro en hostilitats relacionades amb la Guerra de la Quàdruple Aliança.
- 1804 - Imperi Austríac: Francesc I d'Àustria esdevé el primer Emperador d'Àustria.
- 1960 - Txad: s'independitza de França.
- 2004 - el Regne Unit: l'Autoritat de Fertilització i Embriologia Humana (AFEH) autoritza científics de la Universitat de Newcastle a clonar embrions humans amb finalitats terapèutiques.
- 2004 - Atenes (Grècia): hi comencen els Jocs Olímpics.
- 2004 - Seül (Corea del Sud): el govern anuncia la construcció d'una nova capital del país a la província de Txungtxeong Sud.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 1913, Sabadell: Lluís Mimó i Espinalt, esperantista català, militant del POUM i víctima dels camps de concentració.
- 1947, Lleida: Jaume Manel Oronich i Miravet, polític català conegut per haver estat paer en cap de Lleida (CDC) entre el 1987 i 1989.
- 1995, Cardona: Pere Marsinyach Torrico, patinador artístic.
- 1989, Barcelona: Úrsula Corberó, actriu catalana.
- Resta del món
- 1823, Hampshire, Anglaterra: Charlotte Yonge, novel·lista.
- 1837, Llemotges, França: Marie François Sadi Carnot, enginyer, President de la República Francesa de 1887 a 1894
- 1858, Nijkerk, Països Baixos: Christiaan Eijkman, metge, patòleg, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1929
- 1911: Thanom Kittikachorn, dictador de Tailàndia .
- 1921: Derek Austin, bibliotecari britànic (m. 2001).
- 1926, Zelvas, Lituània: Aaron Klug, químic britànic d'origen lituà, Premi Nobel de Química de l'any 1982.
- 1943: Pervez Musharraf, president de Pakistan.
- 1950, San José: Steve Wozniak, cofundador d'Apple Inc.
- Noruega: A. K. Dolven, artista plàstica.
- 1953, Xangai: Chen Danqing, pintor, escriptor i crític d'art xinès conegut per les seves pintures dels tibetans.[1]
- 1965, Saint Matthews, Carolina del Sud, Estats Units: Viola Davis és una actriu estatunidenca de cinema, televisió i teatre.
- 1967, Saragossa, Aragó, Espanya: Enrique Bunbury és un músic aragonès.
- 1983, Melbourne, Austràlia: Chris Hemsworth és un actor australià.
- 1988, Amsterdam, Països Baixos: Irfan Bachdim, futbolista internacional amb Indonèsia.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 897 - la Vall d'Ora (Navès, el Solsonès): Guifré el Pilós, mort lluitant contra els sarraïns.
- 1871 - Sabadell: Josep Duran i Sors, industrial tèxtil i alcalde de Sabadell.
- 1938 - Sabadell (Vallès Occidental): Miquel Carreras i Costajussà, advocat, historiador, arxiver i filòsof sabadellenc.
- 1977 - Barcelona (Barcelonès): Ignacio Fleta, lutier aragonès que va viure a Barcelona (n. 1897).
- 1991 - Sabadell: Ricard Simó i Bach, biògraf sabadellenc.
- 2007 - Ogassa (Ripollès): Lluís Maria Xirinacs i Damians, sacerdot i polític català (n. 1932).
- Resta del món
- 1253 - Assís (Perusa, Itàlia): Clara d'Assís, fundadora de l'Orde de Germanes Pobres de Santa Clara o Clarisses.
- 1890 - Birmingham (Anglaterra): John Henry Newman, cardenal i escriptor anglès.
- 1919 - Lenox (Massachusetts): Andrew Carnegie, industrial i filantrop estatunidenc d'origen escocès a qui es deu el Carnegie Hall (n. 1835).
- 1956 - Jackson Pollock, pintor abstracte nord-americà, referent en el moviment de l'expressionisme abstracte (n. 1912)
- 1972 - Max Theiler, bacteriolèg sud-africà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia (n. 1899).
- 1973 - Mülheim (Alemanya): Karl Ziegler, químic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1963 (n. 1898).
- 1974 - Locarno (Suïssa): Jan Tschichold, tipògraf alemany (n. 1902).
- 1996 - Kastanienbaum, Lucerna (Suïssa): Rafael Kubelík, compositor i director d'orquestra txec (n. 1914).
- 2003 - Princeton (Nova Jersey, EUA): Armand Borel, matemàtic (n. 1923).
- 2014 - Tiburon (Califòrnia, Estats Units): Robin Williams, actor i comediant estatunidenc, guanyador d'un Premi Oscar (n. 1951).
- 2017 -
- Madrid (Espanya): Teresa Marta Ruiz Penella, coneguda artísticament com a Terele Pávez, fou una actriu basca.
- Haifa (Israel): Yisrael Kristal fou un polonès-israelià supercentenari, reconegut com el supervivent de l'Holocaust de vida més longeva.
- Gerhard Storch era un paleontòleg alemany.
Festes[modifica]
Santoral[2][modifica]
Església Catòlica[3][modifica]
- Sants al Martirologi romà (2011): Susanna de Roma, verge i màrtir; Clara d'Assís, verge i fundadora (1253); Alexandre el Carboner, màrtir (250);Tiburci i Cromaci de Roma, màrtirs (s. III-IV); Cassià de Benevent, bisbe (s. IV); Taurí d'Évreux, bisbe (s. V); Rufí d'Assís, bisbe (412); Equici, abat (ca. 571); Attracta de Sligo, abadessa (s. VI); Gaugeric de Cambrai, bisbe (625); Rustícola d'Arle, abadessa (632).
- Beats: John Sandys, Stephen Rowsham i William Lampley, preveres màrtirs (1586, 1587, 1588); Jean-Georges-Thomas Rhem, frare màrtir (1794); Luigi Biraghi, prevere i fundador (1879); Miquel Domingo i Cendra, salesià màrtir; Rafael Alfonso Gutiérrez, Carlos Díaz Gandía, màrtirs (1936); Maurice Tornay, missioner màrtir (1949).
- Sants: Filomena de Roma, màrtir inexistent (302); Donoald de Beauvais, màrtir (s. V); Gilberta de Jouarre, abadessa (ca. 660).
- Beats: Daniel de Himmerod, monjo (1206).
- Venerables: Nicolau de Cusa, cardenal (1464).
- Venerats a l'Orde de la Mercè: sants Teobald d'Anglaterra i companys màrtirs (1499).
Església Copta[modifica]
- 5 Mesori: Jaume el Persa, màrtir (421); Joan el Soldat, màrtir.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)[modifica]
- Se celebren els corresponents al 24 d'agost del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)[modifica]
Corresponen als sants del 29 de juliol del calendari julià.
- Sants:
Esglésies luteranes[modifica]
- Santa Clara d'Assís, fundadora.
Esglésies anglicanes[modifica]
- Santa Clara d'Assís, verge i fundadora (1253); John Henry Newman, prevere i tractadista.
Notes[modifica]
- ↑ «Biography of Chen Danqing».
- ↑ «Kalender - 11. August - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 8 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
 |
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:11 d'agost. |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 11 d'agost  |
