Silvà (usurpador)

Silvà

Biografia
Naixement	segle IV
Mort	7 setembre 355 Colònia
Causa de mort	pena de mort
Emperador romà
Activitat
Ocupació	militar
Període	Imperi Romà
Família
Pare	Bonitus

Claudi Silvà (en llatí: Claudius Silvanus; mort el 7 de setembre del 355) fou un general d'infanteria, d'ascendència franca, a la Gàl·lia que va usurpar el tron imperial contra Constanci II durant 28 dies l'any 355.

Biografia

Silvà va néixer a la Gàl·lia, fill de Bonitus, un general franc-laètic que havia donat suport a Constantí I en la guerra contra Licini I. Com son pare era una franc lleial i completament romanitzat al servei militar de l'Imperi. L'any 351, tenia el rang de tribú i va ser uns dels oficials superiors que es van passar al bàndol de Constanci II abans de la batalla del Mursa Major, abandonant a Magnenci, tot i haver-li donat suport al principi. Militar capaç, fou promogut al rang de magister equitum per Gallias, un càrrec important. Cap al 352-353 Constanci li va encomanar personalment la difícil tasca d'expulsar a les tribus alamanes que saquejaven la Gàl·lia un altre cop més enllà del Rin i alhora també havia de restaurar l'autoritat romana que s'havia erosionat ràpidament a la província. Silvà va complir la seva tasca o bé subornant als líders alamans amb impostos que havia recaptat i derrotant als que no van acceptar el suborn. També va reprimir amb èxit les insurreccions locals dels bagaudes, que havien tornat a esclatar al centre i al nord de la Gàl·lia (352-353).

Usurpació

Membres del govern de Constant II el van convèncer que Silvà planejava prendre el poder. Segons Ammià, el prefecte del pretori de la Gàl·lia Lampadi i el tresorer, Eusebi, van utilitzar una esponja molla per alterar un document enviat per Silvà als seus amics a Roma. El document alterat que van llegir suggeria que Silvà intentava obtenir ajuda dins del Senat per dur a terme un cop d'estat. La camarilla de la cort, amb l'excepció dels seus generals francs Malaric i Mallobaudes, estava aliada contra Silvà. Els cortesans Apodemi i Dinami van crear un informe falsificat que va augmentar els dubtes sobre la lleialtat de Silvà. Constant va obrir un procés on els aliats de Silvà van desmuntar les acusacions espúries contra el general. No obstant això, Silvà, desconeixent que havia estat absolt, tement per la seva vida va proclamar-se emperador l'11 d'agost de 355 a Colonia Agrippina. L'historiador Michael Kulikowski va argumentar que aquest episodi va ser una invenció posterior, creada com a excusa perquè Constanci II, es pogués lliurar de Silvà, argumentant que fins ara ningú havia trobat monedes amb la imatge de Silvà, contràriament amb la pràctica de tots els usurpadors que encunyaven moneda amb una intenció de legitimar-se sobre l'autoritat.

Va servir a Magnenci i va desertar les seves files per passar a Constanci II poc abans de la batalla de Mursa Major. Però a causa del fet que fou acusat falsament de traïció es va revoltar i es va proclamar emperador a Colònia vers el juliol del 355 just al moment en què la seva innocència quedava demostrada.

Constanci II, que es trobava a Milà, va ordenar a Silvà que es presentès personalment a la cort, i va enviar a Ursicí a rellevar-lo. Ursicí estava en desacord amb la camarilla de Constanci, i Silvà confiava en el veterà general. La carta que Ursicí va entregar a Silvà no indicava que Constanci sapigués de l'usurpació de Silvà, així que es va considerar deslliurat. Però Ursicí mentrestant va preparar la traïció i la seva mort juntament amb alguns soldats rebels. Van matar els guàrdies de l'usurpador i Silvà fou capturat a l'església on estava resant i assassinat.

Referències

Viccionari