Terele Pávez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaTerele Pávez

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) María Teresa Ruiz Penella Modifica el valor a Wikidata
29 juliol 1939 Modifica el valor a Wikidata
Bilbao (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 agost 2017 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Hemorràgia cerebral Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
Altres nomsTerele Pávez Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, actriu de cinema, actriu de teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat1953 Modifica el valor a Wikidata –  2017 Modifica el valor a Wikidata
Família
PareRamón Ruiz Alonso Modifica el valor a Wikidata
GermansEmma Penella i Elisa Montés Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0701715 Allmovie: p55543 TCM: 1304905 TMDB.org: 66816 Modifica el valor a Wikidata

Teresa Marta Ruiz Penella, coneguda artísticament com a Terele Pávez,[1] (Bilbao, 29 de juliol de 1939 - Madrid, 11 d'agost de 2017) fou una actriu basca. Filla del polític Ramón Ruiz Alonso i de Magdalena Penella Silva (germana de Teresita Silva); neta i besneta respectivament dels compositors Manuel Penella Moreno i Manuel Penella Raga, és germana de les també actrius Emma Penella i Elisa Montés.[2] A més, és tia de l'actriu Emma Ozores Ruiz (filla de la seva germana Elisa i de l'actor Antonio Ozores Puchol).

El seu cognom artístic, Pávez, prové del segon cognom de la seva àvia materna, Emma Silva Pávez, d'origen xilè, i que utilitza per distingir-se artísticament de les seves germanes.

Especialitzada en personatges temperamentals, la seva àmplia trajectòria en cinema, teatre i televisió es va nodrir de treballs sonats i períodes d'absència que li van conferir un prestigi creixent i una personalitat artística excepcional i imprevisible.

Primera etapa: de Berlanga a Los Santos Inocentes[modifica]

Va néixer a Bilbao, però va créixer i sempre va viure a Madrid, d'on es considerava.

Va seguir el camí emprès per les seves germanes i aviat es va dedicar al món de la interpretació. La seva veu estripada i certa fama d'actriu tràgica la van portar a encarnar sovint la dona que viu a la vora de la misèria, ressentida per la ràbia i la desesperació.

Amb onze anys va rodar la seva primera pel·lícula, Novio a la vista de Luis García Berlanga,[2] paper aconseguit per Jesús Franco, amic de la família, que la va dirigir en Tenemos 18 años (1959). Sent les seves germanes grans Emma i Elisa ja prestigioses intèrprets, Terele va ser la tercera de la seva família a fer-se actriu. Les tres germanes només van rodar una pel·lícula juntes, La cuarta ventana (Julio Coll, 1963).

Va destacar alhora en teatre, a les ordres de Miguel Narros o Adolfo Marsillach; va protagonitzar amb èxit La casa de las chivas[3] i va interpretar Elicia en un montatge de La Celestina.[2] La seva presència en cinema a partir de 1970 es va reduir a petits papers com el de Mauricia a Fortunata y Jacinta, intervenint en sèries clàssiques de TVE com Cañas y barro i La barraca. Treballa també an Tatuatge, de Bigas Luna. En aquesta època neix el seu únic fill, Ramón Fernando Carolo, fruit de la relació entre Terele i l'editor José Benito Alique.

Després d'un temps de menor activitat, en 1983 Mario Camus li ofereix el personatge de Régula en la pel·lícula basada en la novel·la de Miguel Delibes Los santos inocentes, el treball més conegut de la seva carrera que li reporta un reconeixement unànime.[2] Poc després encarna a l'última dona executada per garrot vil a El caso de las envenenadas de Valencia, capítol de la sèrie La huella del crimen que dirigeix Pedro Olea i amb el qual aprofundeix en el seu potencial dramàtic.

Fins a 1989 intervé en diverses pel·lícules, entre elles Rèquiem per un camperol espanyol, on coincideix amb Antonio Banderas, i Diario de invierno, al costat de Fernando Rey, que li val una segona candidatura als Premis Goya. No obstant això, viurà uns anys de cert ostracisme al començament de la dècada de 1990.

Segona etapa: de El día de la bestia a Cuéntame como pasó[modifica]

En 1995 Álex de la Iglesia recupera Terele per al gran públic a El día de la bestia, desoint als productors que la consideraven «una dona difícil». Interpreta a una vídua «prototip» de l'Espanya més retrògrada, que amb orgull conserva la memòria d'uns altres temps en una fotografia de Tejero. En diverses de les seves pel·lícules, De la Iglesia aconseguirà extreure de l'actriu una vis còmica desconeguda.[4]

Gerardo Vera la crida l'any següent per encapçalar el repartiment d'una versió en cinema de La Celestina, on aquesta vegada s'encarrega de donar vida a l'alcavota les males arts de la qual desencadenen la tragèdia.[5] La crítica es rendeix als seus peus, però curiosament el seu treball no opta als Premis Goya. L'Acadèmia de Cinema Espanyol decideix llavors ampliar el nombre d'intèrprets candidats a quatre. Torna al teatre en 1998 amb Madre Caballo, obra d'Antonio Onetti amb música de Tomatito.[6]

El 2000 consolida la seva creixent re-acceptació en la indústria amb la seva interpretació en La comunidad (Álex de la Iglesia), en la qual es dedica a perseguir per les teulades de Madrid una Carmen Maura que s'apodera de tots els diners d'un veí mort.[7] Aquesta vegada aconsegueix entrar en la terna dels Premis Goya, perdent davant de Julia Gutiérrez Caba.

Dos anys després, es va incorporar al ventall de la sèrie Cuéntame como pasó, on encarna a una dona de poble, Pura, mare de quatre fills i una filla morta i vídua d'un home afusellat pel bàndol revoltat, ressentida per l'abandó del seu fill petit, Antonio Alcántara. Durant la seva estada a Madrid, Pura aconsegueix recordar el seu passat a la seva pròpia família alhora que s'adapta als canvis dels nous temps.[8] Terele és recompensada amb el seu tercer premi de la Unió d'Actors -en el lliurament dels quals va abraçar Pilar Bardem- així com una sisena candidatura als Fotogramas de Plata.

Posteriorment, va interpretar personatges més propers a la comèdia tant en cinema com en televisió i també és homenatjada per la seva trajectòria en els festivals cinematogràfics de Fuentes de Ebro (2005), Alacant (2006) i València (2008). A més, per la seva vinculació amb l'obra mestra de Fernando de Rojas, l'Ajuntament toledà de La Puebla de Montalbán li concedeix en 2008 el primer Premi Celestina.

El 2009 va tornar al teatre encapçalant la comèdia La duquesa al hoyo... y la viuda al bollo, inspirada en els darrers dies de la coneguda com a Duquesa Roja. L'any següent protagonitza la comèdia ¡¡¡Mamááááá!!! amb Carles Castillo i dirigida pel grup teatral La Recua Teatro. Per aquesta interpretació fou guardonada pels Amigos del Teatro de Valladolid amb el premi Meliá Recoletos.[9]

Va compaginar la gira amb un petit paper a la pel·lícula Balada triste de trompeta, la seva quarta col·laboració amb Álex de la Iglesia. Tot i que la intervenció era breu, l'Acadèmia de Cinema la recompensà amb una quarta nominació al Goya, per encarnar la desconfiada esposa del veterinari (Luis Varela) que li "arregla" la cara al pallasso Sergio (Antonio de la Torre Martín).

Filmografia selecta[modifica]

Obres de teatre[modifica]

Televisió[modifica]

Premis i candidatures[modifica]

Premis Goya

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2014 Millor actriu de repartiment Las brujas de Zugarramurdi Guanyadora
2010 Millor interpretació femenina secundària Balada triste de trompeta Candidata
2000 Millor interpretació femenina secundària La comunidad Candidata
1988 Millor interpretació femenina secundària Diario de invierno Candidata
1987 Millor interpretació femenina secundària Laura a la ciutat dels sants Candidata

Premis de la Unió d'Actors

Any Categoria Pel·lícula/Sèrie Resultat
2002 Millor actriu secundària de televisió Cuéntame cómo pasó Guanyadora
2000 Millor interpretació secundària de cinema La comunidad Guanyadora
1996 Millor interpretació protagonista de cinema La Celestina Guanyadora

Fotogramas de Plata

Any Categoria Pel·lícula/Sèrie Resultat
2002 Millor actriu de televisió Cuéntame cómo pasó Candidata
1996 Millor actriu de cinema La Celestina Candidata
1988 Millor actriu de cinema Diario de invierno Candidata
1985 Millor intèrpret de televisió La huella del crimen 1: El caso de las envenenadas de Valencia Candidata
1984 Millor actriu de cinema Los santos inocentes Candidata
1970 Millor intèrpret de cinema espanyol Fortunata y Jacinta Candidata

Premis Sant Jordi de Cinema

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1996 Millor actriu espanyola La Celestina Guanyadora

Referències[modifica]

  1. ↑ El embrujo de Terele
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Terele Pávez ACTRIZ. HOY RECIBE UN PREMIO EN FUENTES DE EBRO: "Me aterraba el homenaje pero la carta era muy bonita" Arxivat 2007-08-14 a Wayback Machine. a El Periódico de Aragón (29/10/05)]
  3. ↑ «La casa de las chivas, de Salom en el Marquina». ABC, 12-01-1969. [Consulta: 26 maig 2011].
  4. ↑ Terele Pávez a "El día de la bestia" vídeo de youtube
  5. ↑ Terele Pávez entra en las venas de La Celestina a El País, 3 de setembre de 1995
  6. ↑ "Mi oficio es de masoquistas" a El País, 7 de març de 1998
  7. ↑ Homenaje a Terele Pávez, amb escenes de la pel·lícula
  8. ↑ http://www.abc.es/hemeroteca/historico-29-05-2003/abc/Comunicacion/terele-pavez-acepte-el-papel-sabiendo-que-moria;-me-dijeron-terele-te-llamo-para-matarte_184232.html Arxivat 2013-12-17 a Wayback Machine. a ABC, 29 de maig de 2003
  9. ↑ «Terele Pávez, José María Pou y la Compañía Asturiana de Comedias, Premios 'Amigos del Teatro' de Valladolid». 20 minutos, 26-08-2010. [Consulta: 19 setembre 2011].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Terele_Pávez&oldid=32112285»