Mary Carrillo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMary Carrillo
Biografia
Naixement María Carrillo Moreno
14 d'octubre del 1919
Toledo,Castella-La Manxa (Espanya)
Mort 31 de juliol de 2009(2009-07-31) (als 89 anys)
Madrid (Espanya)
Causa de mort Malaltia d'Alzheimer
Nacionalitat Espanya
Activitat
Ocupació Actriu
Activitat 1936 –  2002
Premis
Premis Goya
Goya a la millor actriu secundària
1997- Más allá del jardín

IMDB: nm0140518 Allocine: 8045
Modifica les dades a Wikidata

María Carrillo Moreno, més coneguda com a Mary Carrillo (Toledo, 14 d'octubre de 1919 - Madrid, 31 de juliol de 2009) fou una actriu de teatre i de cinema espanyola.

Biografia[modifica]

Carrillo fou una de les grans figures de l'escena espanyola del segle XX. Va debutar el 1936 amb la companyia de comèdies d'Hortensia Gelabert, amb El juramento de la primorosa, de Pilar Millán Astray, i l'any següent va fer la primera gira per Sud-amèrica, amb l'obra d'Alejandro Casona Prohibido suicídarse en primavera. El 1940 va ingressar en la companyia de Maria Bassó i Nicolás Navarro i poc després va entrar a la companyia de María Guerrero. El mateix 1940, Benito Perojo la va contractar per protagonitzar la pel·lícula Marianela, per la qual Espanya va aconseguir per primer cop un guardó a la Biennal de Venècia. També va participar en altres films coneguts, com ara El pisito i Nueve cartas a Berta.En teatre va treballar sota les ordres de José Tamayo, amb qui va participar en obres com ara La alondra i ¿Quien teme a Virginia Woolf?. També va estrenar algunes de les últimes comèdies de Jacinto Benavente, que va escriure per a ella Nieve en mayo.

Durant la temporada teatral del 1960 al 1961 va protagonitzar obres d'èxit en diferents teatres de Madrid, com ara Aurelia y sus hombres, d'Alfonso Paso; La embustera, de Diego Fabri, i La señorita que pintó un biombo, de José Montoto de Flores.L'any 1963 va passar al Teatre Valle Inclán, amb Historia de los tarantos. d'Alfredo Mañas, i La muerte da un paso atrás, d'Horacio Ruiz de la Fuente, obra d'un sol personatge que també va donar a conèixer a Televisió Espanyola.

Carrillo va estar allunyada dels escenaris per pròpia voluntat a finals del 1980, quan va reaparèixer amb La vieja señorita del paraíso, d'Antonio Gala, i va continuar treballant fins que el novembre del 1994 va anunciar la retirada definitiva del món del teatre.Al llarg de la seva carrera va ser guardonada amb molts premis i va rebre molts homenatges espanyols i internacionals. També va desenvolupar una faceta com a escriptora i pintora. Estava casada amb Diego Hurtado i va tenir quatre filles, tres de les quals són actrius: Paloma, Fernanda i Teresa.

Filmografia[modifica]

Cinema[modifica]

  • Eterna mártir (1937), de Juan Orol
  • Don Juan Tenorio (1937), de René Cardona
  • Marianela (1940), de Benito Perojo
  • Fiebre (1943), de Primo Zeglio
  • El doncel de la reina (1946), de Eusebio Fernández Ardavín
  • Tres espejos (1947), de Ladislao Vajda
  • El pisito (1959), de Marco Ferreri
  • Las legiones de Cleopatra (1959), de Vittorio Cottafavi
  • Escuela de seductoras (1962), de León Klimovsky
  • Nueve cartas a Berta (1966), de Basilio Martín Patino
  • Los chicos del Preu (1967), de Pedro Lazaga
  • Las secretarias (1968), de Pedro Lazaga
  • No le busques tres pies... (1968), de Pedro Lazaga
  • ¿Es usted mi padre? (1971), d'Antonio Giménez Rico
  • Separación matrimonial (1973), d'Angelino Fons
  • El love feroz ó Cuando los hijos juegan al amor (1973), de José Luis García Sánchez
  • Un hombre como los demás (1974), de Pedro Masó
  • Hasta que el matrimonio nos separe (1976), de Pedro Lazaga
  • Colorín colorado (1976), de José Luis García Sánchez
  • Hasta que el matrimonio nos separe (1977), de Pedro Lazaga
  • Al fin solos, pero... (1977), d'Antonio Giménez Rico
  • Tengamos la guerra en paz (1977), de Eugenio Martín
  • Las truchas (1978), de José Luis García Sánchez
  • Al servicio de la mujer española (1978), de Jaime de Armiñán
  • La Sabina (1979), de José Luis Borau
  • El crimen de Cuenca (1980), de Pilar Miró
  • Gary Cooper, que estás en los cielos (1980), de Pilar Miró
  • F.E.N. (1980), d'Antonio Hernández
  • La mano negra (1980), de Fernando Colomo
  • Crónica de un instante (1981), de José Antonio Pangua
  • Quiero soñar (1981), de Juan Logar
  • Cariñosamente infiel (1981), de Javier Aguirre
  • Rocky Carambola (1981), de Javier Aguirre
  • La colmena (1982), de Mario Camus
  • Entre tinieblas (1983), de Pedro Almodóvar
  • Mar brava (1983), d'Angelino Fons
  • Akelarre (1984), de Pedro Olea
  • Los santos inocentes (1984), de Mario Camus
  • La chica de la piscina (1987), de Ramón Fernández
  • El niño de la luna (1989), d'Agustí Villaronga
  • Una mujer bajo la lluvia (1992), de Gerardo Vera
  • Más allá del jardín (1996), de Pedro Olea
  • Zero/infinito (2002,veu)
  • Esta noche, no (2002)

Televisió[modifica]

  • Estudio 1 (1967-1973)
  • La pequeña comedia (1968)
  • Historias naturales (1968)
  • Teatro de siempre (1968-1971)
  • Fábulas (1970)
  • Novela (1970)
  • Eva frente al espejo (1970)
  • Las tentaciones(1970)
  • Cuentos y leyendas (1972)
  • Fortunata y Jacinta (1980)
  • Les chevaux du soleil (1980)
  • Mamá quiere ser artista (1997)
  • ¡Qué grande es el teatro! (1997)

Teatre[modifica]

  • Nuestra Natacha (1935), d'Alejandro Casona
  • Prohibido suicidarse en primavera (1937), d'Alejandro Casona
  • La florista de la Reina (1940), de Luis Fernández Ardavín
  • La casa (1946), de José María Pemán
  • La visita que no llamó al timbre (1949), de Joaquín Calvo Sotelo
  • Al amor hay que mandarlo al colegio (1950), de Jacinto Benavente
  • Criminal de guerra (1951), de Joaquín Calvo Sotelo
  • Un día de abril (1952), de Doddie Smith.
  • El jefe (1953), de Joaquín Calvo Sotelo
  • Diálogos de Carmelitas (1954), de Georges Bernanos
  • La alondra (1954), de Jean Anouilh
  • Crimen perfecto (1954), de Frederick Knott
  • La muerte de un viajante (1954), d'Arthur Miller
  • La vida es sueño (1955), de Calderón de la Barca
  • Juli Cèsar (1955), de William Shakespeare
  • Historia de un resentido (1956), de Joaquín Calvo Sotelo
  • La novia del espacio (1956), de José López Rubio
  • El cielo dentro de casa (1957), de Alfonso Paso
  • Los tres etcéteras de Don Simón (1958), de José María Pemán
  • La encantadora familia Bliss (1959), de Noel Coward
  • Aurelia y sus hombres (1961), de Alfonso Paso
  • ¿Quién quiere una copla del Arcipreste de Hita? (1965), de José Martín Recuerda
  • ¿Quién teme a Virginia Woolf? (1966), d'Edward Albee
  • Divinas palabras (1969), de Ramón María del Valle-Inclán
  • Madre Coraje y sus hijos (1969), de Bertolt Brecht
  • Los buenos días perdidos (1972), d'Antonio Gala.
  • ¿Por qué corres, Ulises? (1975), d'Antonio Gala.
  • En busca de Marcel Proust (1978).
  • La vieja señorita del paraíso (1980), d'Antonio Gala.
  • La enemiga (1982), de Dario Niccomedi.
  • Buenas noches, madre (1984), amb Concha Velasco.
  • La casa de los siete balcones (1989), d'Alejandro Casona
  • Sorpresas (1989)
  • Los buenos días perdidos (1991), amb la seva filla Teresa
  • Hora de visita (1994-1995), de José Luis Alonso de Santos

Premis i nominacions[modifica]

Any Premi Categoria Títol Resultat
1960 Premi del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[1] Millor actor El pisito Guanyadora
1968 Premis Ondas[1] Millor actriu de televisió Guanyadora
1983 Premi del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[1] Millor actriu secundària La colmena Guanyadora
1971 Fotogramas de Plata[1] Millor intèrpret de televisió Las tentaciones Nominada
1997 Premis Goya[1] Millor actriu secundària Más allá del jardín Guanyadora
1996 Premi d'Unió de Actors[1] Per la seva trajectòria professional Guanyadora
Altres premis
  • Premi Nacional de Teatre (1949 i 1961)
  • Medalla d'Or del Cercle de Belles Arts (1948 i 1982)
  • Medalla d'Or de Valladolid (1955)
  • Premi Carabelle de París (1956)
  • Premi de la Crítica de Barcelona (1963)
  • Premi de Teatre d'Avilés (1964)
  • Premi York (1966)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Mary Carrilloo-Awards» (en anglès). imdb. [Consulta: 19 febrer 2014].
  • Obituaris del diari Avui, pag. 26, de l'1 d'agost de 2009