Carmen Maura

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaCarmen Maura
Carmen Maura en 20 minutos.jpg
(2009)
Biografia
Naixement (es) Carmen García Maura
15 setembre 1945 (73 anys)
Madrid
Activitat
Ocupació Actriu, presentadora de televisió i actriu de cinema
Obra
Obres destacables Volver
Família
Parent
Premi rebut

IMDB: nm0560962
Modifica dades a Wikidata

Carmen García Maura, coneguda com a Carmen Maura (Madrid, 15 de setembre de 1945) és una actriu espanyola de cinema des de fa més de vint anys, neboda besnéta del polític Antoni Maura.

Premiada i reconeguda dins i fora de l'Estat Espanyol, Carmen Maura és una actriu que interpreta tota mena de papers.

Biografia[modifica]

Provinent d'una gran família espanyola, el seu avi va ser el polític conservador Antonio Maura, cinc vegades primer ministre al començament del segle XX. Francòfona, estudia filosofia i literatura a l'escola nacional superior de les belles arts de París.

Comença la seva carrera com cantant de cabaret, després debuta al cinema l'any 1970 amb una aparició a El hombre oculto. Obté el seu primer paper important l'any 1977 a Tigres de papel de Fernando Colomo. Encara que ha interpretat diversos papers dramàtics, és sobretot coneguda com actriu de comèdies.

Pedro Almodóvar en va fer una de les seves actrius fetitxes i li ofereix sis papers als anys 1980, de Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón, Mujeres al borde de un ataque de nervios, que li suposa el Goya a la millor actriu i el primer Premi del cinema europeu a la millor actriu. Entre aquests dos papers, és la germana Perduda a Entre tinieblas, Gloria a ¿Qué he hecho yo para merecer esto? i Tina a La ley del deseo. Encarna la majoria del temps dones en crisi però lluitadores.

Guanya de nou el Goya i el Félix del primer paper per a ¡Ay, Carmela! de Carlos Saura, dos anys més tard. L'any 2001, un tercer Goya marca la seva carrera per a la comèdia policíaca La comunidad d'Álex de la Iglesia,[1] que la crida movament per 800 balas i Las brujas de Zugarramurdi. L'any 2006, després gairebé vint anys de separació, torna amb Pedro Almodóvar a Volver, que suposa a les cinc actrius el premi d'interpretació femenina al Festival de Canes.

Apareix regularment a films francesos, per exemple a Le Bonheur est dans le pré l'any 1995 i Les Femmes du 6e étage l'any 2011, paper per al qual rep el César a la millor actriu secundària. També a l'estranger, ha treballat igualment per l'argentí Alejandro Agresti (Valentín), l'israelià Amos Gitai (Free Zona) o l'estatunidenc Francis Ford Coppola (Tetro).

És una de les set actrius que ha rebut el Premi Nacional de Cinema del Ministeri de Cultura d'Espanya, amb Rafaela Aparicio, María Luisa Ponte, Marisa Paredes, Mercedes Sampietro, Maribel Verdú i Ángela Molina.[2]

Filmografia[modifica]

Televisió[modifica]

Premis o nominacions[modifica]

Premis Goya[modifica]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2006 Millor interpretació femenina de repartiment Volver Guanyadora
2000 Millor interpretació femenina protagonista La Comunidad Guanyadora
1999 Millor interpretació femenina protagonista Lisboa Candidata
1993 Millor interpretació femenina protagonista Sombras en una batalla Candidata
1990 Millor interpretació femenina protagonista ¡Ay, Carmela! Guanyadora
1988 Millor interpretació femenina protagonista Mujeres al borde de un ataque de nervios Guanyadora

Unió d'Actors[modifica]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2006 Millor actriu secundària de cinema Volver Candidata
2000 Millor actriu protagonista de cinema La Comunidad Guanyadora
1998 Millor actriu protagonista de televisió A las once en casa Candidata

Fotogrames de Plata[modifica]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2006 Millor actriu de cinema Volver Candidata
2000 Millor actriu de cinema Carretera y manta, La Comunidad i El harén de Madame Osmane Guanyadora
1998 Millor actriu de televisió A las once en casa Guanyadora
1993 Millor actriu de cinema Sombras en una batalla Semifinalista (2a ronda)
1992 Millor actriu de cinema Entre el cielo y la tierra i La reina anónima Candidata
1990 Millor actriu de cinema ¡Ay, Carmela! Guanyadora
1990 Millor actriu de cinema La mujer de tu vida: La mujer feliz Candidata
1988 Millor actriu de cinema Baton Rouge i Mujeres al borde de un ataque de nervios Guanyadora
1987 Millor actriu de cinema La ley del deseo i Delirios de amor Candidata
1986 Millor actriu de cinema Tata mía i Matador Candidata
1985 Millor actriu de cinema Extramuros i Sé infiel y no mires con quién Candidata
1984 Millor actriu de cinema ¿Qué he hecho yo para merecer esto? Guanyadora
1981 Millor intèrpret de televisió Esta noche Guanyadora

Premis del cinema europeu[modifica]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1990 Millor actriu europea ¡Ay, Carmela! Guanyadora
1988 Millor actriu europea Mujeres al borde de un ataque de nervios Guanyadora

Festival de Cinema de San Sebastián[modifica]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2000 Concha de Plata a la millor actriu La Comunidad Guanyadora

Festival de Canes[modifica]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2006 Premi a la interpretació femenina (en conjunt amb la resta d'actrius) Volver Guanyadora

Premis César[modifica]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1994 Millor actriu de repartiment La alegría está en el campo Candidata

Premis Ondas[modifica]

Any Categoria Resultat
1981 Nacionals de televisió Guanyadora

TP d'Or[modifica]

Any Categoria Resultat
1981 Personatge més popular Guanyadora

Referències[modifica]

  1. Aquest premi fa d'ella l'actriu més guardonada d'Espanya.
  2. «premio nacional de cinematografia».
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carmen Maura Modifica l'enllaç a Wikidata