Carmen Maura
_Entrega_de_la_Medalla_internacional_de_las_Artes_de_la_Comunidad_de_Madrid_a_Carmen_Maura_(33552184358)_(cropped).jpg) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
(es) Carmen García Maura 15 setembre 1945 (74 anys) Madrid |
| Formació | École Nationale Supérieure des Beaux-Arts |
| Activitat | |
| Ocupació | Actriu, presentadora de televisió i actriu de cinema |
| Obra | |
|
Obres destacables
| |
| Família | |
| Parents | Bartomeu Maura i Montaner (besavi) |
|
Premis
| |
|
| |
 | |
 | |
Carmen García Maura, coneguda com a Carmen Maura (Madrid, 15 de setembre de 1945) és una actriu espanyola de cinema des de fa més de vint anys, neboda besnéta del polític Antoni Maura.
Premiada i reconeguda dins i fora de l'Estat Espanyol, Carmen Maura és una actriu versàtil que interpreta tota mena de papers.
Contingut
Biografia[modifica]
Provinent d'una gran família espanyola, el seu avi va ser el polític conservador Antonio Maura, cinc vegades primer ministre al començament del segle XX. Francòfona, estudia filosofia i literatura a l'escola nacional superior de les belles arts de París.
Comença la seva carrera com a cantant de cabaret, després debuta al cinema l'any 1970 amb una aparició a El hombre oculto. Obté el seu primer paper important l'any 1977 a Tigres de papel de Fernando Colomo. Encara que ha interpretat diversos papers dramàtics, és sobretot coneguda com a actriu de comèdies.
Pedro Almodóvar en va fer una de les seves actrius fetitxes i li ofereix sis papers als anys 1980, de Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón, Mujeres al borde de un ataque de nervios, que li suposa el Goya a la millor actriu i el primer Premi del cinema europeu a la millor actriu. Entre aquests dos papers, és la germana Perduda a Entre tinieblas, Gloria a ¿Qué he hecho yo para merecer esto? i Tina a La ley del deseo. Encarna la majoria del temps dones en crisi però lluitadores.
Guanya de nou el Goya i el Félix del primer paper per a ¡Ay, Carmela! de Carlos Saura, dos anys més tard. L'any 2001, un tercer Goya marca la seva carrera per a la comèdia policíaca La comunidad d'Álex de la Iglesia,[1] que la crida novament per a 800 balas i Las brujas de Zugarramurdi. L'any 2006, després gairebé vint anys de separació, torna amb Pedro Almodóvar a Volver, que suposa a les cinc actrius el premi d'interpretació femenina al Festival de Canes.
Apareix regularment a films francesos, per exemple a Le Bonheur est dans le pré l'any 1995 i Les Femmes du 6e étage l'any 2011, paper per al qual rep el César a la millor actriu secundària. També a l'estranger, ha treballat igualment per l'argentí Alejandro Agresti (Valentín), l'israelià Amos Gitai (Free Zona) o l'estatunidenc Francis Ford Coppola (Tetro).
És una de les set actrius que ha rebut el Premi Nacional de Cinema del Ministeri de Cultura d'Espanya, amb Rafaela Aparicio, María Luisa Ponte, Marisa Paredes, Mercedes Sampietro, Maribel Verdú i Ángela Molina.[2]
L'any 2018, rebé el Premi Honorífic de l'Acadèmia de Cinema Europeu en reconeixement a tota la seva trajectòria.[3]
Filmografia[modifica]
- 1969 - El espíritu (Juan Tamariz).
- 1971
- El hombre oculto (Alfonso Ungría)
- Mantis (Luis Mamerto López-Tapia)
- 1973
- Un casto varón español (Jaime d'Armiñán)
- El asesino está entre los trece (Javier Aguirre)
- 1974
- 1975
- 1976
- 1977 - Tigres de papel (Fernando Colomo)
- 1978
- 1980
- 1982 - Femenino singular (Juanjo López)
- 1983
- 1984
- 1985
- 1986
- 1987 - La ley del deseo (Pedro Almodóvar). Amb Eusebio Poncela i Antonio Banderas
- 1988
- 1989 - Bâton rouge (Rafael Moleón). Amb Victoria Abril i Antonio Banderas.
- 1990
- ¡Ay, Carmela! (Carlos Saura). Amb Andrés Pajáres i Gabino Diego.
- 1991
- 1992
- 1993
- Sombras en una batalla (Mario Camus). (nominada al Goya). Amb Tito Valverde.
- Louis, enfant roi (Roger Planchon)
- 1994
- 1995
- 1996
- 1997
- 1998
- 1999
- Lisboa (Antonio Hernández). Amb Sergi López i Federico Luppi.
- 2000
- 2001
- El palo (Eva Lesmes). Amb Adriana Ozores, Maribel Verdú i Malena Alterio.
- 2002
- 800 balas (Álex de la Iglesia). Amb Sancho Gracia i Terele Pávez.
- 2004
- 2006
- 2005
- Ángeles de negro
- Free Zone (en un paper que a causa del muntatge es va veure reduït a uns pocs minuts) (Amos Gitai). Amb Natalie Portman.
- Reinas (Manuel Gómez Pereira). Amb Marisa Paredes, Verónica Forqué i Mercedes Sampietro.
- 2007
- 2008
- 2009
- Tetro (Francis Ford Coppola)
- 2010
- Las chicas de la sexta planta (Philippe Le Guay)
- Le Mac (Pascal Bourdiaux)
- Chicas (Yasmina Reza)
- 2011
- Let My People Go! (Mikael Buch)
- Escalade (Charlotte Silvera)
- 5ºB Escalera Dcha (c) (María Adánez)
- 2012
- Paulette (Jérôme Enrico)
- Sofía y el terco (Andrés Burgos
- 2013
- Las brujas de Zugarramurdi (Álex de la Iglesia)
- 2014
- La madre (Angelo Maresca)
- Saint Loin la mauderne (Stéphane Meunier)
- 2015
- 2016
- 2017
- 2018
- ¡Oh Mammy Blue! (Antonio Hens)
Televisió[modifica]
- 2007 - Círculo Rojo, amb María Adánez, María Botto i Emilio Gutiérrez Caba.
- 2004 - Mentir un poco
- 2003 - Arroz y tartana, amb José Sancho i Eloy Azorín.
- 2000 - Une mère en colère'
- 1999 - Famosos y familia
- 1998 - A las once en casa, amb Antonio Resines i Ana García Obregón.
- 1992 - Encantados de conocerte, de Fernando García Tola.
- 1989 - Mieux vaut courir
- 1988 - La mujer de tu vida: La mujer feliz
- 1984 - La huella del crimen: El crimen de la calle Fuencarral
- 1981 - Esta noche, de Fernando García Tola.
- 1979 - El coleccionismo y los coleccionistas
- 1974
- 1972 - Las aventuras de Mateo
Premis o nominacions[modifica]
- Medalla d'Or al Mèrit de les Belles Arts del Ministeri de Cultura 1999.
- Cavaller de l'Ordre de les Arts i de les Lletres de França 1996
Premis Goya[modifica]
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 2006 | Millor interpretació femenina de repartiment | Volver | Guanyadora |
| 2000 | Millor interpretació femenina protagonista | La Comunidad | Guanyadora |
| 1999 | Millor interpretació femenina protagonista | Lisboa | Candidata |
| 1993 | Millor interpretació femenina protagonista | Sombras en una batalla | Candidata |
| 1990 | Millor interpretació femenina protagonista | ¡Ay, Carmela! | Guanyadora |
| 1988 | Millor interpretació femenina protagonista | Mujeres al borde de un ataque de nervios | Guanyadora |
Unió d'Actors[modifica]
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 2006 | Millor actriu secundària de cinema | Volver | Candidata |
| 2000 | Millor actriu protagonista de cinema | La Comunidad | Guanyadora |
| 1998 | Millor actriu protagonista de televisió | A las once en casa | Candidata |
Fotogramas de Plata[modifica]
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 2006 | Millor actriu de cinema | Volver | Candidata |
| 2000 | Millor actriu de cinema | Carretera y manta, La Comunidad i El harén de Madame Osmane | Guanyadora |
| 1998 | Millor actriu de televisió | A las once en casa | Guanyadora |
| 1993 | Millor actriu de cinema | Sombras en una batalla | Semifinalista (2a ronda) |
| 1992 | Millor actriu de cinema | Entre el cielo y la tierra i La reina anónima | Candidata |
| 1990 | Millor actriu de cinema | ¡Ay, Carmela! | Guanyadora |
| 1990 | Millor actriu de cinema | La mujer de tu vida: La mujer feliz | Candidata |
| 1988 | Millor actriu de cinema | Baton Rouge i Mujeres al borde de un ataque de nervios | Guanyadora |
| 1987 | Millor actriu de cinema | La ley del deseo i Delirios de amor | Candidata |
| 1986 | Millor actriu de cinema | Tata mía i Matador | Candidata |
| 1985 | Millor actriu de cinema | Extramuros i Sé infiel y no mires con quién | Candidata |
| 1984 | Millor actriu de cinema | ¿Qué he hecho yo para merecer esto? | Guanyadora |
| 1981 | Millor intèrpret de televisió | Esta noche | Guanyadora |
Premis del cinema europeu[modifica]
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 2018 | Premi Honorífic | Guanyadora | |
| 1990 | Millor actriu europea | ¡Ay, Carmela! | Guanyadora |
| 1988 | Millor actriu europea | Mujeres al borde de un ataque de nervios | Guanyadora |
Festival de Cinema de San Sebastián[modifica]
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 2000 | Concha de Plata a la millor actriu | La Comunidad | Guanyadora |
Festival de Canes[modifica]
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 2006 | Premi a la interpretació femenina (en conjunt amb la resta d'actrius) | Volver | Guanyadora |
Premis César[modifica]
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1994 | Millor actriu de repartiment | La alegría está en el campo | Candidata |
Premis Ondas[modifica]
| Any | Categoria | Resultat |
|---|---|---|
| 1981 | Nacionals de televisió | Guanyadora |
TP d'Or[modifica]
| Any | Categoria | Resultat |
|---|---|---|
| 1981 | Personatge més popular | Guanyadora |
Referències[modifica]
- ↑ Aquest premi fa d'ella l'actriu més guardonada d'Espanya.
- ↑ «premio nacional de cinematografia».
- ↑ «Carmen Maura, Premio Honorífico de la Academia Europea del Cine» (en es). [Consulta: 16 desembre 2018].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carmen Maura |
- Persones vives
- Actors madrilenys
- Guanyadors del Premi Goya a la millor actriu protagonista
- Guanyadors del Premi Goya a la millor actriu secundària
- Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts
- Guanyadores de la medalla del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics a la millor actriu
- Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi
