Vés al contingut

Mia Farrow

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMia Farrow

(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Maria de Lourdes Villiers Farrow Modifica el valor a Wikidata
9 febrer 1945 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Ambaixadora de bona voluntat d'UNICEF
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsMia Farrow Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactivista pels drets humans, actriu de cinema, actriu de teatre, actriu de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1959 Modifica el valor a Wikidata -
OcupadorFons de les Nacions Unides per a la Infància Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Papers destacatsRosemary's baby
Mort al Nil
La rosa porpra del Caire
L'Arthur i els Minimoys
Be Kind Rewind
Família
CònjugeAndré Previn (1970–1979)
Frank Sinatra (1966–1968), divorci Modifica el valor a Wikidata
ParellaWoody Allen (1979–1992) Modifica el valor a Wikidata
FillsMatthew Previn
 () André Previn
Sascha Previn
 () André Previn
Soon-Yi Previn, filla adoptiva
 () André Previn
Lark Previn, filla adoptiva
Fletcher Previn
 () André Previn
Daisy Previn, filla adoptiva
 () André Previn
Moses Farrow, fill adoptiu
 () Woody Allen
Tam Farrow, filla adoptiva
 ()
Dylan Farrow, filla adoptiva
 () Woody Allen
Ronan Farrow
 () Woody Allen
Minh Farrow, filla adoptiva
 ()
Thaddeus Farrow, fill adoptiu
Isaiah Farrow, fill adoptiu
 ()
Quincy Farrow, fill adoptiu
 () Modifica el valor a Wikidata
ParesJohn Farrow Modifica el valor a Wikidata  i Maureen O'Sullivan Modifica el valor a Wikidata
GermansPatrick Villiers Farrow
Prudence Farrow
Tisa Farrow
Stephanie Farrow Modifica el valor a Wikidata
ParentsNancy Sinatra, fillastra
Frank Sinatra Jr., fillastre
Tina Sinatra, fillastra Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webmiafarrow.org Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0001201 Allocine: 547 Rottentomatoes: celebrity/mia_farrow Allmovie: p22809 111196 TV.com: people/mia-farrow IBDB: 40213 TMDB.org: 12021
Facebook: miafarrow X: MiaFarrow Musicbrainz: 04bac187-160c-4b72-9ba1-cd6fd07ca6be Songkick: 2311390 Discogs: 280961 Modifica el valor a Wikidata

Mia Farrow és una actriu estatunidenca nascuda el 9 de febrer de 1945 a Los Angeles, Califòrnia (Estats Units).

Biografia

[modifica]

Infantesa i adolescència

[modifica]

Mia Farrow, nascuda Maria de Lourdes Villiers Farrow, filla del realitzador John Farrow i de l'actriu Maureen O'Sullivan, va néixer a Los Angeles Califòrnia el 9 de febrer de 1945. estudia a Beverly Hills, Califòrnia i viatja sovint amb els seus pares a causa de rodatges. Debuta en el cinema el 1947 en una pel·lícula amb la seva mare. En els anys 1950, figura en un curtmetratge de nou minuts destinat als nens, titulat Duck and Cover que es va passar a les escoles. Explicava als nens el que calia fer en cas d'atac nuclear: cabussar-se i cobrir-se![1]

Mia Farrow el 1980

Continuació

[modifica]

Debuta en el cinema el 1959 en una pel·lícula del seu pare John Paul Jones, amo dels mars, després multiplica els petits papers. El 1964, la seva interpretació d'Allison Mackenzie durant dos anys, en la sèrie Peyton Place li suposa un començament de notorietat. Quatre anys més tard, es consagra amb el paper principal de La llavor del diable de Roman Polanski.

La seva carrera coneix una acceleració fulgurant: roda amb Anthony Mann (Error per a un espia 1968), Richard Fleischer (Terror cec 1971) i comparteix el cartell de Cerimònia secreta amb Elizabeth Taylor, així com amb Dustin Hoffman a John i Mary (1969).

La seva carrera es continua envolant als anys 1970: roda amb Claude Chabrol (Doctor Popaul el 1972), Robert Redford (El gran Gatsby el 1974), Robert Altman (Un matrimoni el 1978). El mateix any, té un dels papers principals de Mort al Nil, adaptació cèlebre de la novel·la d'Agatha Christie.

Mia Farrow coneix llavors el director Woody Allen, del qual serà la dona durant més de deu anys. Actuarà en tretze pel·lícules del realitzador novaiorquès, des de La Rosa porpra del Caire (1984) a Hannah i les seves germanes (1986), passant per New York Stories (1989), Alice (1990), Ombres i boira (1992) i l'últim Marits i dones. Entre 1982 i 1992, només treballarà amb un altre director, Jeannot Szwarc i el seu Supergirl el 1984. El 1992, Mia deixa Woody Allen després d'haver descobert el seu atractiu per a la seva filla adoptiva Soon-Yi Previn. El realitzador tenia fotografies de la noia completament despullada.

Afluixa llavors la seva carrera en els anys 1990. Apareix a Perfum d'escàndol (1994) o a Miami Rhapsody (1995). Mia Farrow es dedica llavors cada vegada més a la televisió, però torna a la pantalla gran el 2006 a la pel·lícula fantàstica 666, la maledicció, després a Arthur i els Minimoys, pel·lícula que barreja animació i preses reals dirigida per Luc Besson, on interpreta l'àvia del petit heroi, paper que reprendrà el 2009 a Arthur i la Venjança de Maltazard i el 2010 a Arthur i la Guerra dels dos mons.

Filmografia

[modifica]
Any Títol Paper Notes
1964 Guns at Batasi Karen Erickson
1968 Secret Ceremony Cenci
La llavor del diable (Rosemary's Baby) Rosemary Woodhouse
Sentència per a un dandi (A Dandy in Aspic) Caroline
1969 John and Mary Mary
1971 Terror cec (See No Evil) Sarah
1972 Follow Me! Belinda
Docteur Popaul Cristine Dupont
1974 El gran Gatsby (The Great Gatsby) Daisy Buchanan
1977 Full Circle Julia Lofting
1978 A Wedding Elizabeth 'Buffy' Brenner
L'allau (Avalanche) Caroline Brace
Mort al Nil (Death on the Nile) Jacqueline De Bellefort
1979 Hurricane Charlotte Bruckner
1982 A Midsummer Night's Sex Comedy Ariel
The Last Unicorn Unicorn/Amalthea veu
1983 Zelig Dr. Eudora Nesbitt Fletcher
1984 Broadway Danny Rose Tina Vitale
Supergirl Alura
1985 La rosa porpra del Caire (The Purple Rose of Cairo) Cecilia
1986 Hannah i les seves germanes Hannah
1987 Dies de ràdio (Radio Days) Sally White
Setembre (September) Lane
1988 Una altra dona (Another Woman) Hope
1989 New York Stories Lisa
Crimes and Misdemeanors Halley Reed
1990 Alice Alice Tate
1992 Shadows and Fog Irmy
Husbands and Wives Judy Roth
1994 El cim de les viudes (Widows' Peak) Miss Katherine O'Hare/Clancy
1995 Miami Rhapsody Nina Marcus
Reckless Rachel
1999 Forget Me Never Diane McGowin (TV)
2002 The Secret Life of Zoey Marcia Carter (TV)
Purpose Anna Simmons
2004 Les aventures de la Samantha (Samantha: An American Girl Holiday) Grandmary Edwards (TV)
2006 The Omen Mrs. Baylock
2007 L'Arthur i els Minimoys (Arthur et les Minimoys) Àvia d'Arthur
The Ex Amelia Kowalski
2008 Be Kind Rewind Miss Falewicz
2009 Arthur i la venjança d'en Maltazard (Arthur et la Vengeance de Maltazard) Àvia
2010 Arthur and the War of Two Worlds Àvia

Premis i nominacions

[modifica]
Any Cerimonia Premi Pel·lícula
1965 Globus d'Or Millor esperança femenina amb Celia Kaye i Mary Ann Mobley
1966 Globus d'Or Nominada Millor Actriu de Televisió Peyton Place (TV)
1969 Globus d'Or Nominada: Globus d'Or a la millor actriu dramàtica Rosemary's baby
1970 Globus d'Or Nominada: Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica John and Mary
1970 BAFTA Nominada com a millor actriu John and Mary També per Rosemary's baby i Cerimonia secreta
1983 Razzie Awards Nominada com pitjor actriu A Midsummer Night's Sex Comedy
1985 Globus d'Or Nominada: Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica Broadway Danny Rose
1986 Globus d'Or Nominada: Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica La rosa porpra del Caire
1986 BAFTA Nominada com Millore actriu La rosa porpra del Caire
1986 Premi Saturn Nominada: millor actriu La rosa porpra del Caire
1987 BAFTA Nominada: Millor actriu Hannah i les seves germanes
1990 Globus d'Or Nominada: Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica Alice
2000 Globus d'Or Nominada:Globus d'Or: Millor actriu a una minisèrie o un telefilm Forget Me Never

Vida personal

[modifica]

El 19 de juliol de 1966,[2] es va casar amb el cantant Frank Sinatra a Las Vegas a casa de Jack Entratter.[3][4] Farrow tenia 21 anys; Sinatra tenia 50 anys. Sinatra volia que Farrow renunciés a la seva carrera d'actriu, cosa que inicialment va acceptar fer.[3] Va acompanyar Sinatra mentre ell rodava diverses pel·lícules, però aviat es va cansar de no fer res i va signar per protagonitzar la pel·lícula de terror de Roman Polanski Rosemary's Baby. El rodatge de Rosemary's Baby va superar el seu programa inicial, cosa que va enfadar a Sinatra, que havia fet un paper a Farrow a la seva pel·lícula The Detective (1968). Després que Farrow no pogués arribar a temps al rodatge, Sinatra va posar l'actriu Jacqueline Bisset en el paper de Farrow.[5] El novembre de 1967, mentre Farrow filmava Rosemary's Baby, l'advocat de Sinatra li va lliurar els documents de divorci.[6] El seu divorci es va finalitzar l'agost de 1968.[7] Més tard, Farrow va culpar de la desaparició del matrimoni a la seva diferència d'edat i va dir que era una "adolescent impossiblement immadura" quan es va casar amb Sinatra.[8] Els dos van romandre amics fins a la mort de Sinatra.[6]

A començaments de l'any 1968, Mia Farrow i la seva germana petita Prudence estudien meditació transcendental al lloc que Maharishi Mahesh Yogi té a Rishikesh, al nord de l'Índia, en companyia dels The Beatles i d'altres artistes com Donovan o Mike dels Beach Boys. Les dues seran involuntàriament l'origen de dues cançons dels Beatles compostes per John Lennon: Dear Prudence per a la germana petita, que resta tot el dia enclaustrada al seu bungalou per meditar, cosa que genera el text «Dear Prudència, won't you come out to play?  »,[9] i Mia, indirectament, per un fosc assumpte. Sabent que el Maharishi li hauria fet insinuacions, John Lennon hauria entrat en còlera, considera des d'aleshores que el «Mestre» és un impostor, deixa tot seguit el âshram de Rishikesh i escriu la cançó acusadora Sexy Sadie, paraules utilitzades per no dir Maharishi.

El maig del 2007, l'actriu, llavors ambaixadora de l'Unicef, envia a The Wall Street Journal una carta oberta a Steven Spielberg en la que li retreu el seu paper de conseller del govern xinès pels Jocs olímpics de 2008. Hi especifica que el realitzador s'arriscava a convertir-se en el « Leni Riefenstahl dels Jocs de Pequín ». El seu pas té continuació en dues cartes que li hauria adreçat personalment, i que s'havien quedat sense resposta. Mia Farrow demana al realitzador americà que abandoni el que anomena «els jocs del genocidi » si el govern xinès no es decideix a jugar la seva influència sobre el Sudan per posar fi a la crisi del Darfour. El març del 2008, Spielberg decideix abandonar, en la línia de G. Clooney que decideix fer pressió sobre OMEGA (cronometratge dels JO).

Referències

[modifica]
  1. «CONELRAD: Atomic Secrets | Mia Farrow, L'original Duck And Cover Kid». Arxivat de l'original el 2012-03-13. [Consulta: 25 juny 2009].
  2. «Picking Up The Legos And The Pieces». The New York Times, 08-05-1994. Arxivat de l'original el 2018-11-07. [Consulta: 6 febrer 2023].
  3. 3,0 3,1 Ringgold, 1993, p. 19.
  4. Farrow, Mia «html?_r=0 Estableix el rècord (i el cabell) recte». , 23-01-2013.
  5. Ringgold, 1993, p. 21.
  6. 6,0 6,1 Santopietro, 2009, p. 397–398.
  7. «Mia Farrow, André Previn Expecting Baby». [Londres], 14-10-1969, p. 21.
  8. Turner, 2004, p. 150.
  9. Estimada Prudence, vols sortir a jugar?