Dies de ràdio

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de pel·lículaDies de ràdio
Radio Days
RadioDaysPoster.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Woody Allen
Protagonistes
Producció Robert Greenhut
Disseny de producció Santo Loquasto
Guió Woody Allen
Música Dick Hyman
Fotografia Carlo Di Palma
Muntatge Susan E. Morse
Vestuari Jeffrey Kurland Tradueix
Productora Orion Pictures Tradueix
Distribuïdora Orion Pictures
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1987
Durada 85 minuts
Idioma original Anglès
Color en color
Pressupost $16 milions
Ingressos $14,8 milions
Temàtica
Gènere comèdia
Lloc de la narració Nova York i Brooklyn
Època d'ambientació 1944
Palmarès
Nominacions
Més informació
IMDb Fitxa 7.6/10 stars
FilmAffinity Fitxa 7.4/10 stars
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Dies de ràdio (títol original: Radio Days) és una pel·lícula de 1987 dirigida per Woody Allen que explora els seus records d'infància a través de la música jazz, en una afortunada recreació ambiental dels anys 40.Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Narrada pel propi Allen, la pel·lícula es centra en les aventures d'un nen que descobreix la música a través de la ràdio, convertint-se en la seva passió. Amb situacions còmiques i una selecció immillorable de la música de l'època (des de les més populars melodies jazz fins a les cançons de cabaret de Kurt Weill), Dies de ràdio és una afortunada, encara que infravalorada, pel·lícula del cineasta novaiorquès.

En una escena en la qual el noi va al cinema amb la seva tia, s'està projectant un fragment de la pel·lícula Histories de Filadèlfia en el qual Katharine Hepburn es besa i abraça amb James Stewart.

La pel·lícula compta amb les actuacions de Julie Kavner, Dianne Wiest i Danny Aiello (actors habituals de Woody Allen) i una breu aparició de Diane Keaton. El gust d'Allen per la música, evident en aquesta pel·lícula autobiogràfica, es canalitzaria a aprendre a tocar un instrument, el clarinet. Actualment toca tots els dilluns en un bar a Nova York i realitza gires esporàdiques per Europa, com la que es documenta en el film Wild Man Blues.[2]

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. Dies de ràdio (en català). esadir.cat. 
  2. «Radio Days». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]