Midnight in Paris

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaMidnight in Paris
Midnight in Paris.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Woody Allen
Protagonistes
Producció Letty Aronson
Stephen Tenenbaum
Jaume Roures
Guió Woody Allen
Música Stéphane Wrembel
Fotografia Darius Khondji
Muntatge Alisa Lepselter
Productora Mediapro
Gravier Productions
Distribuïdora Sony Pictures Classics Tradueix
Dades i xifres
País Estats Units
Espanya
Data d'estrena 2011
Durada 96 min.
Idioma original francès i anglès
Lloc de rodatge París
Color en color
Format pantalla ampla
Ingressos 151.100.000 $
Temàtica
Gènere Comèdia romàntica
Tema principal viatge en el temps
Lloc de la narració París
Palmarès
Nominacions
Premis
Més informació
IMDb Fitxa 7.8/10 stars
FilmAffinity Fitxa 7.4/10 stars
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Metacritic Fitxa
Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Midnight in Paris[1] és una comèdia romàntica de 2011 dirigida per Woody Allen. La pel·lícula és la tercera col·laboració del cineasta amb la productora catalana Mediapro després de Vicky Cristina Barcelona i Coneixeràs l'home dels teus somnis. A més, és la seva primera cinta rodada íntegrament a França, encara que amb L'última nit de Borís Gruixenko i Tothom diu "I love you" hi va filmar algunes escenes. Ha estat doblada al català.[2]

La pel·lícula es va estrenar l'11 de maig de 2011 al Festival de Canes i dos dies més tard va arribar a les cartelleres catalanes. Va tenir un gran èxit de públic i crítica als Estats Units, superant la recaptació de la fins llavors principal obra de Woody Allen, Hannah i les seves germanes. Va guanyar els premis de l'Acadèmia i Globus d'Or en la categoria de millor guió i va ser nominada a tres Oscars més: Millor pel·lícula, Millor direcció i Millor direcció artística.

Argument[modifica]

Gil i Inez són una parella estatunidenca a punt de casar-se. Com que els pares d'ella han de viatjar a París per negocis, els joves decideixen acompanyar-los per poder passar uns dies a la capital francesa. Un cop allà però, Gil es veu atret per l'encant de la ciutat i les seves nits i, fins i tot, es planteja quedar-s'hi. La seva promesa i sogres en canvi, no apreciaran aquest desig i la relació entre la jove parella s'anirà complicant.

Gil descobreix que a mitjanit pot viatjar en el temps, als anys 20, on coneix els artistes i escriptors que admira i que li permeten replantejar-se els seus valors, estil literari i objectius a la vida. En aquell passat coneix Adriana, una musa que l'enamora i el fa comprendre que el compromís amb Inez no té futur. Adriana, però, pateix la mateixa nostàlgia del passat que ell i aconsegueix viatjar a finals del segle XIX, on decideix romandre. Gil llavors comprèn que tot present enyora una època suposadament millor i decideix tornar a la seva vida, trencar amb la promesa i iniciar una nova vida amb una noia que ha conegut per casualitat.[3]

Repartiment[modifica]

Intèrpret Personatge Veu en català
Rachel McAdams Inez Cristina Mauri
Owen Wilson Gil Luis Posada
Marion Cotillard Adriana Sarah Dahan
Michael Sheen Paul Carles Di Blasi
Adrien Brody Salvador Dalí Roger Pera
Kathy Bates Gertrude Stein Maria Lluïsa Solà
Gad Elmaleh Detectiu Tisserant -
Carla Bruni Guia d'un museu -
Tom Hiddleston F. Scott Fitzgerald -

Producció[modifica]

La pel·lícula es va rodar durant el juliol de 2010 a alguns dels llocs més famosos de la capital francesa com és la rue Mouffetard situada al Barri Llatí de la ciutat, la Plaça Joan XXIII que es troba darrere de la Catedral de Notre Dame, el Moulin Rouge, el Palau de Versalles, el Museu Rodin i els Camps Elisis.

Crítica[modifica]

  • Meravellosament romàntica, fins i tot, malgrat que reconeix la decepció que ombreja qualsevol expressió genuïna de romanticisme (A. O. Scott: The New York Times).
  • Gran Woody Allen per inaugurar Canes. (...) una meravellosa carta d'amor al present, al passat i al futur. (...) El quadre complet és meravellós, però també algunes de les seves pinzellades (E. Rodríguez Marchante: Diari ABC).
  • El Woody d'abans. (...) inspiració transformada en genialitat. (...) una inesgotable, brillant i, evidentment, delirant successió dels seus millors acudits (Luis Martínez: Diari El Mundo).
  • Allen aconsegueix la seva pel·lícula més original des de Desmuntant Harry (...) fabulosos gags (Sergi Sánchez: Fotogramas).

Premis[modifica]

Premis Oscar

Globus d'Or

Referències[modifica]

  1. Títol en català
  2. esadir.cat. Midnigt in Paris (en català). esadir.cat. 
  3. «Midnigt in Paris». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]