Léa Seydoux
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Léa Hélène Seydoux Fornier de Clausonne 1r juliol 1985 (37 anys)16è districte de París (França) |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu, actriu de cinema |
| Activitat | 2005 – |
| Membre de | |
| Família | |
| Família | Famille Seydoux |
| Pares | Henri Seydoux i Valérie Schlumberger |
| Germans | Camille Seydoux |
Premis
| |
          | |
Léa Seydoux (París, 1 de juliol de 1985) és una actriu francesa que va iniciar la seva carrera en la dècada de 2000.[1]
Va estudiar al Conservatori de París amb la intenció de convertir-se en cantant. Després va optar per la interpretació i va ingressar a l'escola Les Enfants Terribles i després a l'Actors Studio de Nova York.[2] Va debutar amb un paper a la cinta Mes copines (2006) i el 2008 va obtenir la seva primera nominació per a un premi César amb la pel·lícula La Belle personne. El 2009, requerida per Quentin Tarantino, interpretà el paper de Charlotte Lapadite a Maleïts malparits, un film ambientat en la Segona Guerra Mundial.
Amb posterioritat va tornar a ser nominada al César com a millor actriu revelació per Belle Epine (2010), un drama dirigit per Rebecca Zlotowski. Va guanyar la Palma d'Or al Festival de Cinema de Cannes 2013 per a La vie d'Adèle. Ha treballat també amb Ridley Scott, a Robin Hood (2010), i Woody Allen, a Midnight in Paris (2011). I també en el film de James Bond Spectre (2015), dirigit per Sam Mendes.[3][4]
Seydoux també va tenir un paper protagonista al videojoc d'Hideo Kojima Death Stranding. Com a Fragile, hi va posar la veu i en va fer l'actuació en captura de moviment, paper pel qual va ser nominada a un BAFTA. Death Stranding va ser llançat el novembre de 2019.[1]
Filmografia[modifica]
| Any | Pel·lícula | Paper | Notes |
|---|---|---|---|
| 2006 | Mes copines | Aurore | |
| 2007 | La Consolation | ||
| Une vieille maîtresse | Olivia | ||
| 13 French Street | Jenny | ||
| 2008 | De la guerre | Marie | |
| Les Vacances de Clémence | Jackie | ||
| Des poupées et des anges | Gisèle | ||
| La Belle personne | Junie | Nominació − César a la millor esperança femenina | |
| 2009 | Mon faible cœur | Lea | |
| Lourdes | Maria | ||
| Des illusions | La fille du métro | ||
| Maleïts malparits | Charlotte LaPadite | ||
| Plein sud | Léa | ||
| 2010 | Robin Hood | Isabella of Angoulême | |
| Petit tailleur | Marie–Julie | ||
| Sans laisser de traces | Fleur | ||
| Belle Épine | Prudence Friedmann | Nominació − César a la millor esperança femenina | |
| Roses à crédit | Marjoline | ||
| Mysteries of Lisbon | Blanche de Montfort | ||
| 2011 | Midnight in Paris | Gabrielle | |
| Mission: Impossible – Ghost Protocol | Sabine Moreau | ||
| Time Doesn't Stand Still | Elle | ||
| Le roman de ma femme | Ève | ||
| 2012 | Les Adieux à la reine | Sidonie Laborde | Nominació − César a la millor actriu |
| L'Enfant d'en haut | Louise | ||
| 2013 | La vie d'Adèle | Emma | Nominació − César a la millor actriu |
| Grand Central | Karole | ||
| 2014 | La bella i la bèstia (La Belle et la Bête) | Belle | |
| The Grand Budapest Hotel | Clotilde | ||
| Saint Laurent | Loulou de la Falaise | ||
| 2015 | Llagosta | ||
| Diary of a Chambermaid | |||
| Spectre | Dr. Madeleine Swann | ||
| 2016 | Juste la fin du monde | Suzanne Knipper | |
| 2018 | Isle of Dogs | Nou moscada | Veu a la versió doblada en francès |
| Zoe | Zoe | ||
| Kursk | Tanya | ||
| 2019 | The Horse Boy | Emily | |
| Roubaix, une lumière | En projecte | ||
| Death Stranding | Fragile | Videojoc - veu i motion capture | |
| 2020 | The French Dispatch | Simone | |
| The Story of My Wife | Lizzy | Post-producció | |
| No Time to Die | Dr. Madeleine Swann | Post-producció | |
| On a Half Clear Morning | Post-producció |
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Léa Seydoux: biografía y filmografía» (en espanyol europeu). Aloha Crticón, 03-11-2016. [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Léa Seydoux. Biografía». SensaCine. [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Lèa Seydoux, la nueva chica Bond» (en espanyol europeu). El Diario Vasco, 05-12-2014. [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Léa Seydoux: après Tarantino, Ridley Scott!» (en francès). Le Parisien, 11-06-2009. [Consulta: 9 maig 2020].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Léa Seydoux |