Lladres d'estar per casa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaLladres d'estar per casa
Small Time Crooks
Small time crooks.jpg
Arxivador
DireccióWoody Allen
Protagonistes
ProduccióJean Doumanian
GuióWoody Allen
FotografiaZhao Fei
MuntatgeAlisa Lepselter
ProductoraFilm4 Productions Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorDreamWorks Pictures (USA)
FilmFour (UK)
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena2000
Durada95 min
Idioma originalanglès
RodatgeNova York i Nova Jersey Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost18 milions de dòlars
Descripció
Gènerecomèdia
Lloc de la narracióNova York Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0196216 Filmaffinity: 138744 Allocine: 27389 Rottentomatoes: m/small_time_crooks Mojo: smalltimecrooks Allmovie: v187116 TCM: 341480 Metacritic: movie/small-time-crooks TV.com: movies/small-time-crooks Modifica el valor a Wikidata

Lladres d'estar per casa (títol original: Small Time Crooks) és una pel·lícula estatunidenca de Woody Allen estrenada el 2000 i doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Ray Winkler, truà anomenat (sarcàsticament?) 'el cervell', s'envolta d'una banda de penjats per efectuar un robatori en un banc. Per això decideixen perforar un túnel des d'una petita botiga fins a la sala dels cofres. Per això, demanen a Frenchy que asseguri una cobertura venent galetes. El robatori falla d'una manera saborosa, però les galetes fan furor i Frenchy i Ray es fan rics amb les galetes. Rica però sense cultura i sense gust, Frenchy somia pertànyer a l'alta societat i amb apreciar l'òpera. Allà coneix David, esteta i director d'una galeria d'art a qui demana "lliçons de vida". La ingènua Frenchy no quedarà decebuda.[2]

Repartiment[modifica]

Escenes més interessants[modifica]

  • La recepció a casa dels Winkler... i la decoració del pis.
  • La presa de pèl de Frenchy quan es nega a prestar els diners a Ray per fer el robatori.
  • L'obra de teatre contemporani que fa que Ray s'adormi.
  • El robatori del collaret i les rèpliques estúpides de la pobra May.
  • Les escenes on la banda cava el túnel per arribar al banc.

Rebuda[modifica]

"Una de les últimes grans obres d'Allen que elabora un exercici de comèdia magníficament construït. (...) arremet sense pietat, entre riallades, contra la cultura de l'èxit."[3]

Referències[modifica]

  1. S.A., (ASI) Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,. «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > Lladres d'estar per casa». [Consulta: 25 abril 2018].
  2. Holden, Stephen «FILM REVIEW; Just Take the Money and Run? Nah, She Wants Class and Culcha» (en anglès). The New York Times, 19-05-2000. ISSN: 0362-4331.
  3. Palomo, Miguel Angel «Granujas de medio pelo». El País.

Enllaços externs[modifica]