Zelig

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaZelig
Zeligposter2.jpg
Fitxa
DireccióWoody Allen
Protagonistes
ProduccióCharles Joffe
Dissenyador de produccióMel Bourne Modifica el valor a Wikidata
GuióWoody Allen Modifica el valor a Wikidata
MúsicaDick Hyman
FotografiaDick Hyman
MuntatgeSusan E. Morse
VestuariSanto Loquasto
ProductoraOrion
DistribuïdorUnited Artists
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1983
Durada79 min
Idioma originalanglès
RodatgeNova Jersey Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Formatpantalla ampla Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia
Lloc de la narracióWashington DC Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0086637 Filmaffinity: 131808 Allocine: 1618 Rottentomatoes: m/zelig Mojo: zelig Allmovie: v56130 TCM: 96648 TV.com: movies/zelig Modifica els identificadors a Wikidata

Zelig és una pel·lícula estatunidenca de Woody Allen estrenada el 1983. Es tracta d'un fals documental, rodat en blanc i negre i en color.

Argument[modifica]

Leonard Zelig és un home-camaleó: en presència d'un gras, s'engreixa; al costat d'un negre, el seu color s'enfosqueix; entre els metges, sosté haver treballat a Viena amb Freud, etcètera. És clar, els metges s'interessen pel seu cas sense trobar-ne el secret, fins al dia en què la Dra. Fletcher s'aïlla amb Zelig i arriba a hipnotitzar-lo.

Repartiment[modifica]

Producció[modifica]

Allen va utilitzar imatges d'informatius i s'hi va inserir ell mateix i a altres actors, mitjançant la tecnologia Chroma.[1] Per donar un aspecte autèntic a les seves escenes, Allen i el cinematògraf Gordon Willis van utilitzar diverses tècniques, inclosa la localització d'algunes de les càmeres i lents de cinema antigues utilitzades durant les èpoques representades a la pel·lícula, fins i tot arribant a simular danys, com ara arrugues i rascades, en els negatius per aconseguir que el producte acabi semblant a imatges vintage. La combinació pràcticament perfecta de les antigues i noves imatges es va aconseguir gairebé una dècada abans que la tecnologia de realització de cinema digital realitzés aquestes tècniques en pel·lícules com Forrest Gump (1994) i diverses publicitats de televisió molt més fàcils de realitzar.[2]

La pel·lícula utilitza cameos de figures reals de l’àmbit acadèmic i d’altres camps per obtenir efectes còmics. En contraposició al metratge de la pel·lícula en blanc i negre de la pel·lícula, aquestes persones apareixen en segments de colors com a ells mateixos, comentant en el present sobre el fenomen Zelig com si realment hagués passat. Inclouen l’assagista Susan Sontag, el psicoanalista Bruno Bettelheim, el novel·lista guanyador del Premi Nobel Saul Bellow, l'escriptor polític Irving Howe, l'historiador John Morton Blum, i el propietari de la discoteca de París Bricktop.

També apareixen a les imatges vintage de la pel·lícula Charles Lindbergh, Al Capone, Clara Bow, William Randolph Hearst, Marion Davies, Charlie Chaplin , Josephine Baker, Fanny Brice, Carole Lombard, Dolores del Río, Adolf Hitler, Joseph Goebbels, Hermann Göring , James Cagney, Jimmy Walker, Lou Gehrig, Babe Ruth, Adolphe Menjou, Claire Windsor, Tom Mix, Marie Dressler, Bobby Jones i el Papa Pius XI.

En el temps que va trigar a completar els efectes especials de la pel·lícula, Allen va filmar A Midsummer Night's Sex Comedy i Broadway Danny Rose. Aquesta és l’última pel·lícula d’Orion Pictures que es va estrenar a través de Warner Bros.

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. «La meva pel·lícula preferida de Woody Allen» (en anglès). Time Out [Consulta: 10 juliol 2020]. El crític de cinema David Jenkins, que va triar Zelig com la seva favorita de Woody Allen, destaca el el "metratge rodat en càmeres antigues, la notícia recontextualitzada i l'ús minuciós de la tecnologia de pantalla blava".
  2. «"Zelig" - The films of Woody Allen» (en anglès). CBS. [Consulta: 10 juliol 2020].
  3. «Zelig» (en anglès). NY Times. [Consulta: 10 juny 2014].

Enllaços externs[modifica]