L'última nit de Borís Gruixenko

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaL'última nit de Borís Gruixenko
Love and Death
Fitxa tècnica
Direcció Woody Allen
Protagonistes
Producció Charles H. Joffe
Guió Woody Allen
Música Sergei Prokofiev
Fotografia Ghislain Cloquet
Muntatge Ron Kalish
Ralph Rosenblum
George Hively
Vestuari Gladys de Segonzac
Productora United Artists
Distribuïdora United Artists
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1975
Durada 85 minutes
Idioma original anglès
Lloc de rodatge París i Budapest
Color en color
Format pantalla ampla
Temàtica
Gènere Comèdia
Tema principal Guerres Napoleòniques
Lloc de la narració Imperi Rus
Època d'ambientació Segle XIX
Més informació
IMDb Fitxa 7.6/10 stars
FilmAffinity Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

L'última nit de Borís Gruixenko (Love and Death) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Woody Allen el 1975. Es tracta d'una adaptació molt lliure de Guerra i pau. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Boris Grushenko (Allen) és un ciutadà rus covard i mesquí. Té una opinió pèssima de la seva família, se sent totalment incomprès pels seus germans i només troba refugi filosòfic en les seves trobades amb la seva cosina Sonja (Keaton), de la qual està secretament enamorat.

Quan és cridat a l'exèrcit per la Rússia dels tsars, la seva mandra i covardia fan que se salvi dels atacs de l'armada francesa, comandada per Napoleó Bonaparte.

Encara que el seu pacifisme sembla condemnar-lo a morir, una agitada casualitat fa que capturi uns oficials francesos després de ser disparat des d'un canó. Convertit en heroi de guerra, Boris es fa amb l'alta societat de Sant Petersburg, però encara somia de casar-se amb Sonja -el matrimoni de la qual és un fiasco.[2]

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. (en català). esadir.cat. 
  2. «Love and death». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]