Delictes i faltes

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaDelictes i faltes
Crimes and misdemeanors
Crimes and misdemeanors2.jpg
Fitxa
DireccióWoody Allen
Protagonistes
ProduccióOrion Pictures
Dissenyador de produccióSanto Loquasto Modifica el valor a Wikidata
GuióWoody Allen
MúsicaFranz Schubert Modifica el valor a Wikidata
FotografiaSven Nykvist
MuntatgeSusan E. Morse
DistribuïdorOrion Pictures
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1989
Durada104 min
Idioma originalanglès
Doblada al catalàSí 
RodatgeNova York i Nova Jersey Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereComèdia dramàtica
Lloc de la narracióNova York i Manhattan Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0097123 Filmaffinity: 597875 Allocine: 5454 Rottentomatoes: m/crimes_and_misdemeanors Mojo: crimesandmisdemeanors Allmovie: v11528 TCM: 71816 Metacritic: movie/crimes-and-misdemeanors TV.com: movies/crimes-and-misdemeanors Modifica el valor a Wikidata

Delictes i faltes (títol original en anglès Crimes and misdemeanors)[1] és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Woody Allen, i estrenada el 1989.

Argument[modifica]

Dos personatges contrastats: un oftalmòleg jueu reputat, ben establert, té una relació molesta que pot qüestionar-ho tot; un documentalista idealista, honrat, turmentat, que sembla consagrat al paper de perdedor, posa una gran suma de diners per filmar un perfil afalagador d'una estrella pomposa de la televisió. Cadascun haurà de prendre una decisió irrevocable... Destins que es fregaran, creuaran, amb resultats contrastats i inesperats.[2]

Repartiment[modifica]

Rebuda[modifica]

  • "Incuestionablement genial" [3]
  • La pel·lícula genera el millor tipus de suspens, perquè no tracta sobre el que li passarà a la gent, sinó sobre les decisions que prendran. (...) Puntuació:
★★★★ (sobre 4)" [4]
  • "Una pel·lícula memorable." [5]

Referències[modifica]

  1. Títol en català a Ésadir.cat
  2. «Crimes and misdemeanors». The New York Times.
  3. Boyero, Carlos «Estupor y decepción». El País.
  4. Ebert:, Roger Chicago Sun-Times.
  5. Canby, Vincent «Crimes and Misdemeanors». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]